ALUMNES


Dimecres, 24 de març de 2017

Ressenya de Cristina Arjona Marquès, per a Literatura Universal

El diario de Ana Frank
DEBOLSILLO, 
384 págs, 2005











Resumem:
El 12 de Junio de 1942, una niña llamada Ana Frank cumple 13 años y recibe, entre otros regalos, un diario. En esos momentos tenía muchas amigas, pero ninguna tan íntima como ella deseaba, para poder confiarle todos sus secretos y sentimientos. Al relatar sus hechos en su nuevo diario, decide conventirlo en más que eso y le pone un nombre: Kitty, convirtiéndolo en su íntima amiga, capaz de guardar todos sus secretos. Empieza presentándose y haciendo una breve historia de su vida.
Ella es de una familia judía. Ellos y la otra población judía, sobre estos años eran perseguidos por los nazis, i al agravarse la situación, la familia Frank decide esconderse en una oficina vieja donde ella, Ana, llama La Casa de atrás.
Además, Ana Frank, en su diario, nos cuenta como se instalaron en el escondrijo gracias a la ayuda del señor Kleiman, Miep Gies & Jan Gies, Bep, el señor Voskuijl y Elly Vossen. Luego, más tarde, llegaron los Van Daan, con su hijo Peter, un muchacho de 16 años. También, nos relata muchos momentos en los cuales pensaron que podían ser detenidos, largas horas de tensión, miedo y desesperación. Asimismo, relata sobre su familia. Ella, pensaba que todas las atenciones eran siempre para Margot, su hermana, y nunca para ella. Se sentía terriblemente sola, sin tener alguien en que confiar sus sentimientos , más que a Kitty.
Los padres de Ana, junto con los de Peter, deciden que el peligro para 8 personas era el mismo que para 7, i deciden invitar a Dussel, un viejo amigo de su padre, quien accede instantáneamente.
Escribe acerca de Peter, cuando lo conoce bien, lo que va sintiendo cuando se enamora de él, luego la emoción del primer beso, la seguridad que sentía cuando estaba en brazos de él, lo contenta que estaba, a pesar de la situación, de tener un amigo a quien confiarle todo.

Finalmente, Ana y su familia, excepto su padre, mueren en campos de concentración distintos. Otto, el padre de Ana, hace público el diario de su hija. 
Opinió personal:
Me ha parecido un libro bastante interesante porque muestra la vida real de una niña. Lo que más me gusta del libro es que no es ficción sino que está basado en hechos reales y esto hace que el lector se pueda poner en la piel de la protagonista y sentir todos los sentimientos de angustia, dolor, miedo… que en un momento u otro han podido vivir.
Otra cosa que me ha conmovido mucho es el hecho de vivir en una casa casi tres años, sin poder salir a la calle, ver a tus amigos y comer comida no muy agradable. También es extraordinario que Ana, viviendo en aquella época tan desastrosa, aún tuviera fuerzas para seguir adelante y tener esperanzas de que todo se arreglara.
A medida que vas leyendo el libro, te vas dando cuenta de lo que realmente los judíos como Ana tuvieron que pasar. Muchas veces, Ana escribe en su diario todo aquello que no puede decir en voz alta, todo el sufrimiento que lleva por dentro por lo que está viviendo. También se puede observar como Ana se va trasformando y alcanza un alto grado de madurez por la dureza del entorno, pero en el fondo siempre mantiene el espíritu de una niña. Ella aprende con el paso del tiempo a aguantar lo que tiene que vivir, pero no deja de mostrar en su diario la desesperación que tiene por vivir y volver a ser libre otra vez.
Finalmente, creo que este libro es muy enriquecedor y te hace reflexionar mucho. Considero que todo el mundo, en un momento u otro de la vida, tendrían que leerlo, ya que te hace ver muy bien la realidad y reflexionar, sobre todo de lo afortunados que somos de poder tener todo lo que tenemos actualmente y poder ver a nuestros amigos cada día, ser libres de opinar, tener el derecho de elegir...

Ressenya de Lídia Carreras Barber, Literatura Universal.

Autor: Truman Capote. 
Títol: Esmorzar al Tiffany's 
PROA EDICIONS, 2005 
105 pàgs,











Resum:
Holly és una jove lliure i irresponsable que viu la vida sense preocupar-se pel passat ni pel futur. Tot i que té una gran facilitat amb els homes, es passa el temps buscant algú ric que pugui mantenir-la. És vesina d'un aspirant a escriptor, el qual coneix d'una manera molt peculiar. Al llarg de la trama van succeint diversos esdeveniments i els dos veïns de cada vegada es fan més amics.
Cal saber que Holly troba a Rusty i s'enamora d'ell, però l'aparició de Mag i José farà perillar aquesta parella.
Cada setmana, la jove visita al seu amic Sally Tomato que està tancat a la presó. En les seves trobades, el vell li dóna missatges a la jove perquè aquesta se'ls digui al soci de l'home. Ella ho fa inconscientment, i no és fins al final, on ha d'intervenir la justícia. A causa d’això, la vida de Holly canvia completament.

Opinió personal:
Des de ja feia temps havia volgut llegir Esmorzar al Tiffany's perquè me l'havien recomanat. Quan vaig saber que tenia l'opció de fer-ho en aquesta assignatura, vaig aprofitar-la.
Just començar a llegir-lo ja em vaig quedar enganxada. La facilitat de les paraules que Capote va fer servir et feia portar un ritme de lectura fluid. També cal destacar que el personatge de Holly era bastant misteriós i cada vegada que es revelava alguna cosa sobre la seva vida, t'entraven ganes de saber-ne més.
Personalment, sí que m'ha agradat aquest llibre. Cal destacar que pensava que l'historia seria diferent, m'ha sorprès que el narrador fos l'escriptor i no la mateixa Holly. També crec que és així perquè d'aquesta manera era més difícil esbrinar com era realment la protagonista, i tan sols sabíem que el mateix narrador anava descobrint sobre ella.
Un altre aspecte que també m'ha sorprès és el final, no imaginava el brusc canvi de vida que ha de fer la jove.

En conclusió, considero que aquest llibre està molt bé. Fàcil d'entendre amb un llenguatge clar, directe i, a més, amb un final que, almenys per a mi, ha estat inesperat.

Divendres 16 de juny de 2016
Ressenya feta per Llúcia Coll, de 2n d'ESO

Buscando a Alaska
John Green
Nube de tinta, 2014
300 pàgs.
ISBN:9788415594444












Miles és un noi sense amics i la seva vida és molt avorrida. Un dia decideix anar a estudiar a una escola anomenada Culver Creek fora de la seva ciutat. Allà coneix a n'Alaska Young, una noia que també estudia a aquest institut. Després d'una gran desgràcia, la vida d'en Miles canviarà.
El llibre m'ha agradat, però el tros final es fa un poc avorrit, perquè ja no passa res d'interessant i es fa un poc pesat.  

Ressenya feta per Lídia Barceló Febrer

L'home invisible
Jules Verne
LAERTES, 1990 
154 pàgs.
ISBN 9788475841458

 










 
Aquesta és la història d'un jove dedicat a la ciència que descobreix la fórmula que fa invisibles els objectes, els animals i també les persones. Ell mateix es fa invisible, però utilitza tan malament aquest poder que a poc a poc es torna boig i es converteix, després de moltes peripècies, en un assassí que s'aprofita del fet que la gent no el pot veure.

La meva opinió personal és que he llegit llibres millors, però aquest tampoc m'ha desagradat. Crec que podria millorar, sobretot, en el lèxic, ja que hi ha algunes paraules que no s'entenen prou bé. De fet, he tingut dificultats per entendre el que llegia en algunes ocasions. 

 
Ressenya feta per Sophie Caballo, de 1r de Batxillerat


AUTOR: TRUMAN CAPOTE
TÍTULO: Desayuno en Tiffany's
PÁGINAS: 158
EDITORIAL: Anagrama, 2016
TRADUCTOR: Enrique Murillo
ISBN: 9788433920171










ARGUMENTO:
Desayuno en Tiffany’s cuenta la historia de una joven de 20 y pocos años , que es una estrella de cine llamada Holly Goligthly. Holly es una chica que cae bien a todo el mundo y es el centro de atención de muchos chicos. Siempre està de fiesta en su apartamento con mucha gente. En el mismo edificio conoce a su vecino que acabará convirtiéndose en su amigo. Este vecino es escritor y se ve que es el que narra la historia de esta chica, a la que se puede llegar a aborrecer pese a que se conozca su triste historia.

OPINIÓN PERSONAL:
Es una obra bastante buena, a mi me gusto mucho leerla. No es uno de esos libros que te aburren y te da pereza acabar, es un libro que engancha desde el primer momento y quieres saber siempre lo que pasa luego. Recomiendo leerlo, está muy bien y creo que a las chicas les gustara mucho, más que a los chicos ya que este tipo de libros suele gustar más a chicas que a chicos.

Dilluns, 13 de juny de 2016

Ressenya feta per Sergi Bosch, alumnes de 1r de Batxillerat

Títol: Sukkwan Island
Autor: David Vann
Pàgines: 210
Preu: 18 euros
ISBN: 978-84-937943-2-3
Editorial: Ediciones Alfabia






RESUM
Una illa salvatge al sud d'Alaska, a la qual només es pot accedir amb vaixell o hidroavió, plena de boscos humits i muntanyes escarpades. Aquest és el decorat que Jim ha triat per enfortir les relacions amb el seu fill Roy, a qui quasi no coneix. Dotze mesos per davant, vivint en una cabana apartada de tot i de tots, col·laborant colze a colze: sembla una bona oportunitat per estrènyer llaços i recuperar el temps perdut. Però la situació, a poc a poc, esdevé claustrofòbica, asfixiant i insostenible.
OPINIÓ PERSONAL
Aquest llibre l'he trobat molt entretingut, ja que contínuament estan passant coses i difícilment trobam fragments on la trama sigui lenta o avorrida. Però a la vegada hi ha que reconèixer que és una història molt dura d'una relació d'un pare i un fill que no té un final feliç.
Des del primer moment que vaig començar a llegir Sukkwan Island vaig veure que seria un llibre on passen moltes coses en poc temps, ja que només en les 10 primeres pàgines els protagonistes arriben a l'illa i ja comencen a sorgir els primers problemes i imprevistos. En aquest sentit m'ha agradat molt, perquè va directament a l'acció, que és lo important. Un altre punt a favor és que és imprevisible i això li dona un toc d'emoció que t'anima a seguir llegint. Finalment, per jo, el millor del llibre és on està ambientat: Alaska. Només pels paissatges que hi ha allà i com els descriu David Vann, ja val la pena llegir-se aquest llibre.
Els aspectes dolents del llibre són que és molt dur, ja que hi ha fragments que són una mica macabres. També hi ha situacions en les que la relació del pare i el fill és excesivament freda i hi pot haver gent a qui això no agradi.

En conclusió, recomenaria aquest llibre especialment a la gent a qui li agradin els paissatges solitaris i misteriosos com Alaska. També a qui li agradin les relacions dures entre familiars. Si no t'agrada un d'aquests aspectes, possiblement aquest no sigui el teu llibre.
Diumenge, 12 de juny de 2016

Ressenya feta per Maria Millo, alumna de 1r de Batxillerat:

Títol: Kim
Autor: Rudyard Kipling
Editorial Juventud
442 pàgs.
ISBN: 978-84-261-3719-7
    







Biografía de Rudyard Kipling(Bombai, 1865 - Londres, 1936):
Narrador i poeta anglès, controvertit per les seves idees imperialistes i un dels més grans contistes de la llengua anglesa. Pertanyia a una família d'origen anglès (el seu pare, John Lockwood Kipling, era pintor i superintendent del Museu de Lahore), i va passar a l'Índia els primers temps de la seva infància. Als sis anys va ser enviat a Anglaterra, on va estudiar a l'United Services College de Westward Ho, a Devonshire, ambient que després va descriure en la novel·la Stalky C.

Argument de Kim:
Kim explica la història de Kimball O'Hara, a qui tots anomenen Kim, orfe d'un soldat del regiment irlandès. L'acció transcorre a l'Índia colonial britànica, on el jove Kim sobreviu demanant llimosna pels carrers de Lahore. Està tan arrelat en la cultura local que molt pocs saben que és de raça blanca.

Kim coneix un ancià lama tibetà que va a la recerca del llegendari "Riu de la Fletxa", un riu místic que canviarà el curs de la seva vida. El lama es proposa trobar-lo i Kim decideix acompanyar-lo i guiar-lo. Es converteix així en el seu deixeble i junts realitzen el viatge per una antiga i llegendària carretera anomenada "El Gran Tronc". Alhora, pel camí es va assabentant de "El Gran Joc", un conflicte polític entre l'Imperi Rus i l'Imperi Britànic que amaga una missió secreta.

De forma casual rep un encàrrec d'un espia britànic per portar un missatge al comandant de la zona. A poc a poc es converteix en algú en qui confiar i és enviat a estudiar a una prestigiosa escola britànica. Tot i que s'oposa amb totes les seves forces, és obligat a separar-se del lama qui li convenç que és el millor.

Opinió personal:
Kim es una història entretinguda que pot agradar a gent de totes les edats, especialment als aficionats a llibres de aventures.
El llibre narra el pas de Kim de noi a home, així que les persones que passin per aquest moment de la seva vida es poden sentir identificats.
Encara que el llibre es un poc llarg és fàcil de llegir i entendre.

Ressenya feta per Joana Florit, alumna de 1r de Batxillerat:


Títol: Drácula
Autor: Bram Stoker
Editorial Cátedra, 2005
592 pàgs.
ISBN: 9788437612010





Argument del llibre
Jonathan Harker és un agent immobiliari que ha de viatjar a Transilvània per arreglar alguns negocis amb el comte Dràcula. A la seva casa tot sembla normal fins que Harker descubreix que és un vampir i intenta escapar. Mentrestant la seva promesa Mina i una amiga, Lucy, són de viatje per relaxar-se. Dràcula ha de viatjar a Londres però per fer-ho ha d'anar dins una caixa amb terra de la seva pàtria per no morir, durant aquest viatge s'atura al poble on hi ha Mina i Lucy i una nit es sent atret per Lucy i li xupa la sang. Quan Harker aconsegueix escapar es troba amb Mina i li conta els símptomes que sufreix Lucy, Harker sap perfectament el que passa. El promès de Lucy, Lord Arthur Holwood, i tres amics més, Quincey Morris, Lord Godlaming i el doctor Seward, ajudaràn a Harker i a Mina a trobar la pista de Dràcula per Londres i a destruir totes les caixes on aquest es pugui refugiar. Quan finalment Lucy es converteix en vampir, els seus amics acaben amb ella per evitar desgràcies, Dràcula es surt amb la seva i mossega a Mina per alimentar-se i els homes han de recórrer una aventura a contratemps per destruir a Dràcula i salvar a Mina.

Opinió personal
Vaig llegir aquest llibre perquè em va semblar interessant llegir un llibre gòtic i clàssic, encara que hi ha algunes dificultats per llegir-lo, per exemple que tot el llibre està escrit a través de cartes i el procés és molt lent, és a dir, no explica els fets i ja està, si no que comenta molts aspectes i ho explica tot molt detalladament.  El principi no enganxa gaire perquè no fa una introducció d'on es situa ni res, si no que comença directament en el viatge de Harker cap a Transilvània. Aquest llibre jo el recomenaria a persones d’una certa edat (a partir de 15 o 16 anys) perquè puguin entendre el llibre, ja que un fillet de 12 anys segurament no ho entendria i no li agradaria. En general m’ha agradat molt.
Ressenya feta per Laura Gonyalons, alumna de 2n de Batxillerat.

 
Nom: La joven de la perla
Autor: Tracy Chevalier
Edició: Debolsillo, 2008
Pàgines: 272
Preu: 7’95€
ISBN: 9788483465653



Resum
La història transcorre a Delft, Holanda, durant el segle XVII. Griet, la protagonista de la novel·la, una jove de 17 anys, s’ha de posar a fer feina per ajudar a la seva família econòmicament; així doncs, comença de criada a la casa del pintor Johannes Vermeer. Al principi la jove realitza les tasques de criada però, a poc a poc, el pintor es comença a fixar amb ella i s’hi sent atret. Lentament, la va introduint en el món de la pintura iniciant així una relació enigmàtica i a la vegada clandestina. Aquest fet fa que la dona de Vermeer es posi gelosa i això crea problemes a Griet. Finalment és acusada per la senyora de la casa de robatori d’unes arracades de perla que va utilitzar la criada per fer de model del famós quadre La jove de la perla, per aquest fet Griet deixa de fer feina a la casa dels Vermeer i es casa amb el jove carnisser del poble. Quan mor Vermeer, Griet rep d’herència les perles.
Opinió personal
Personalment m’ha agradat el llibre, sobretot pel seu llenguatge: planer i directe. Chevalier aconsegueix endinsar-nos en la pintura del segle XVII, en l’època del Barroc; però, a més a més, també fa una descripció molt detallada de la societat d’aquell temps. Així, podem comprovar la relació mai acceptada de dos enamorats de classes socials diferents, que des del meu parer, és el que va impedir (entre altres factors, com que el pintor ja estava casat) que la seva relació seguís endavant. També m’ha agradat molt veure la situació de la dona d’orígens humils que es veien obligades a sortir de les seves cases de ben joves per anar a servir a llars de gent adinerada on sovint eren despreciades i maltractades. Crec que és una història trista i dura però està tractada d’una manera entretinguda que li lleva dramatisme. No és la típica novel·la que esperes que el final sigui feliç; pot ser a jo m’hauria agradat més que el final fos diferent i, per sobre dels convencionalismes, hagués triomfat l’amor entre classes diferents. 

Ressenya feta per Àgueda Gol, de 1r de Batxillerat 

Títol: Seda

Autor: Alessandro Baricco

Editorial: La Magrana 

Col·lecció: De Butxaca

ISBN: 978-84-8966-202-5







Resum
Seda ens narra la bonica historia de Hervé Joncour, un home Francés que es dedica al negoci de la seda. La seda europea es veu malmesa per una epidèmia que afecta als ous dels cucs de seda i per aquesta raó es veu obligat a travessar el món per arribar al Japó i poder comprar cucs de seda sans. 
Però el que realment ens conta al llibre de Seda no és pas això, sinó que ens narra detalladament les relacions que estableix aquest home amb el Japó, amb la seva gent, les seves pors, els seus desitjos més amagats i també el dolor que sofreix en determinades ocasions.

Opinió personal
Seda ha estat -en el meu cas- un d'aquests llibres que quan acabes de llegir l'última frase se't fa un nus a la panxa, notes que et sens buida en acabar-lo, com quan acabes de mirar l'últim capítol de la sèrie de televisió que més t'agrada.
A més és un llibre curt i molt fàcil de llegir, amb un vocabulari senzill que ajuda al lector a entendre més els fets narrats i a posar-se en tot moment en la pell del protagonista. Això ajuda a que l'historia et toqui el cor, que t'arribi més fàcilment.
A més és un llibre diferent als demés, no te acció ni es parla de tecnologia, ni tampoc ens posa massa context social de l'època, és simplement una breu historia, senzilla i lenta on l'autor demostra que l'extensió d'un llibre no justifica la qualitat,  ja que queda més que demostrat que amb poques paraules però adequades, pots fer brotar els sentiments i les emocions més amagades dels lectors. 
RESSENYA FETA PER MARIA CAMPS, DE 1r de Batxillerat

Titol: La néta del senyor Linh
Autor: Philippe Claudel
Pàgines: 117
Preu: 12€
Editorial: La Magrana
Col·lecció:Les ales esteses





Resum:
Un fred matí de novembre, després d'un penós viatge en vaixell, un ancià desembarca a un país on no coneix ningú ni la llengua. El senyor Linh fuig d'una guerra que ha acabat amb la seva família i destrossat el seu poble. La guerra li ha robat tot menys a la seva néta, una filleta anomenada Sang Diu, una filleta tranquil·la que sempre dorm i Linh li canta una cançó, la melodia que han cantat durant generacions les dones de la família. Instal·lat en un pis d'acollida, el senyor Linh només es preocupa per la seva néta, la seva única raó d'existir fins que coneix al senyor Bark, un home gràs i la seva dona ha mort recentment. Un afecte espontani sorgeix entre aquests dos homes solitaris que parlen diferents llengües, però que són capaços de comprendre en silenci i a través de petits gestos. Tots dos es troben regularment en un banc del parc fins que, un matí, els serveis socials condueixen al senyor Linh a un hospici que no està autoritzat a abandonar. El senyor Linh aconsegueix, però, escapar amb Sang Diu i endinsar-se en la ciutat desconeguda, decidit a trobar al seu únic amic.

Opinió personal:
A jo personalment aquest llibre m'ha agradat molt i el recomenaria a tots el que esteis en dubte de si llegir-lo o si voleu llegir un llibre i no sabeu quin triar. És una lectura bona de seguir, el tema del qual tracta el pot entendre tothom com heu pogut veure un poc més amunt en el resum del llibre. L'única dificultat que es pot trobar és amb la néta del senyor Linh, però diré el motiu, sino no tindria gracia.Però per lo altre no hi ha cap tipus de problema per entendre aquest llibre.
A jo el que més m'ha agradat ha estat el final, com desenvolupa el llibre i arriba a aquesta conclusió per fer el final. És un molt bon final, no esperava gens que acabés així, jo li hagués posat un altre final mentre l'anava llegint, però el final que és crec que és el millor per acabar un llibre com aquest, sobretot quan entens el final i raones i dius ostres que ben pensat està tot. És un final molt ben aconseguit!

Ressenya feta per Miriam Carreras, alumna de 2n de Batxillerat

 
Títol: El Sueño Eterno
Títol Original: The Big Sleep
Col·lecció: Best Sellers Serie Negra 
Autor: Raymond Chandler  (1888-1959)
Editorial: Planeta /Bruguera
Any publicació: 1985
Pàgines: 255







RESUM: El general Sternwood, un home vellíssim i riquíssim, viu, immòbil en la seva butaca de rodes, en una luxosa mansió californiana. Les seves filles, Carmen i Vivian, una mentalment trastornada i l'altra en conflictes matrimonials, li causa greus mals de cap, pel que el general decideix acudir a un detectiu privat, Philip Marlowe. A la família de Sternwood, tot comença a complicar-se amb l'aparició d'un cadàver, un negoci de llibres pornogràfics, un sorprenent quantitat d'individus armats disposats a matar Marlowe.
OPINIÓ PERSONAL
El Somni Etern és la primera novel·la en la qual apareix Marlow, es innegable la importància d’aquest personatge en aquesta novel·la negra, el que si falta es l’observació i la intel·ligència d’aquest detectiu en concret, que arribes a veure que li és més interesant el cas que els propis diners. El seu argument em va enganxar, a vegades és una mica difícil de seguir i al final, que és enginyós i gens previsible, és una poc fluix, ja que podria haver estat molt més intens i sorprenent. Tot i així, crec que les descripcions dels personatges i escenes de vegades són massa llargues i una mica monòtones, però profundes i bones. Des de el primer moment que comences a llegir el llibres has de seguir-li el ritme al principi i sobretot quan canvia bruscament d'escena, sinó et pots perdre amb facilitat. Encara que, es pot seguir bé el llibre, això sí, has estar molt atent per no deixar-te cap detall ja que a cada capítol o fragment apareixen detalls rellevants. Crec que aquesta obra és perquè la llegeixin lectors que els hi agradi llegir i sobretot, amb un cert interès cap a tot el tipus de novel·la negra i fosca, on tot el temps intenta investigar i deixar-te amb una intriga per dins.
 
Dilluns, 30 de maig de 2016

Ressenya feta per Sofía Gonyalons, alumna de 1r de Batxillerat:


Autor: Artie Spiegelman
Titol: Maus. A Survivor's Tale
Editorial: Inrevés SL
Data i lloc d'edició: 2003, Palma
ISBN: 978-84-934294-8-5
Preu:21,90
Nombre de pàgines: 296
Traducció: Felipe Hernández






Maus és la biografia de Vladek Spiegelman, un jueu supervivent dels camps d'extermini nazis. Aquesta història és explicada per el seu fill Artie, un dibuixant de còmics, qui pretén deixar constància del patiment i de la vida tan difícil que van haver de passar totes les persones que van viure en una etapa tan dura com va ser la nazi. A més introdueix l'historia d'amor del Vladek i la seva estimada. Presenta el tema de l'Holocaust d'una manera absolutament renovador, i per això relata l'experiència de la seva pròpia família en forma de memòria gràfica. La radicalitat narrativa d'aquesta obra va marcar un abans i un després en l'univers de la novel·la gràfica, i per això Maus va obtenir el primer i únic premi Pulitzer atorgat a un còmic.

Maus ha estat la lectura que més m'ha agradat de tot el curs. No hi tenia unes grans expectatives, al principi, ja que els còmics no em solen atreure excessivament però m'he n'alegr moltíssim d'haver-l'ho triat. M'ha fet viure i empatitzar amb els personatges totes les dificultats i la superació personal que van haver de viure cada un d'ells.
Ha estat una lectura fàcil ja que utilitza un llenguatge senzill i entenedor. Gràcies a n'aquesta novel·la gràfica he aprés i he obtingut més coneixements de l'època nazi i de l'holocaust. I, que contengui imatges i que els dibuixos siguin tan representatius han fet que pugui entendre encara més la realitat que vivien.
Dit tot això, recoman a tot amant de l'historia i de la novel·la que invertesqui unes hores del seu temps en submergir-se en la màgia d'aquesta novel·la gràfica.
Divendres, 11 de març de 2016

Ressenya feta per Llúcia Coll,2nC

Títol: Will Grayson, Will Grayson
Autors: John Green i David Levithan
Edicions 62, Fanbooks. Barcelona, 2015.
348 pàgs.









Resum i opinió personal:

En Will Grayson amb majúscula i en Will grayson en minúscula són dos nois totalment diferents que no es coneixen. Tenen la mateixa edat, però són de diferents ciutats.


En Will Grayson té un amic molt alt anomenat Tiny Cooper. Aquest (l'amic) ha escrit un musical explicant la seva vida anomenat “Abraça'm més fort.” I en canvi en Will grayson és un noi que viu amb la seva mare, perquè els seus pares estan separats i té una amiga que es diu Maura. Un dia els dos Wills coincideixen a Chicago i les seves vides canvien.

El recomanaria? Jo li posaria una de quatre estrelles possibles.

Ressenya feta per Rubén Moya, 2n C


Títol: Dragonball (Vol.1)
Autor:Akira Toriyama
240 pàgs.
Planeta de Agostini,2007.









Resum i opinió personal
Tracta d'un al·lot que es diu Goku que ha de conseguir les 7 bolles del drac per poder conseguir un desitj. En el camí coneix a na Bulma que l'acompanya durant tot el trajecte I aixi ells dos junts coneixen a més amics. Tenen molts de problemes per arribar al desitj, però al final ho aconsegueixen.
A jo m'ha agradat molt el llibre, es molt entretingut, I el recomanaria.

Ressenya feta per Pere Pons, 2n C

Autor:FRAUKE NAHRGANG
Títol: Un bon fitxatge
Col: Bojos pel futbol, 1.
Editorial Baula, 2006.
145 pàgs.




Resum i opinió personal
Aquest llibre tracta sobre un noi el qual vivia a un poble als afores de Hamburg anomenat Asdorf on ell jugava a futbol amb un equip diriguit per el seu pare. Allà vivia amb els seus pares però un dia la mare es va adonar de que el seu pare estava amb una altra dona a les seves espatlles i es van separar. En Frank, el seu fill se'n va anar a viure amb la seva mare i la seva família i ell allà en aquest nou poble té varios problemes entre l'escola i un equip el qual li va demanar a veure si volia jugar amb ells però gràcies a que els altres companys varen ser capaços d'entendre la situació per la qual havia passat i al final ell va acabar jugant en quest equip i açò li va fer milorar la reació entre els comapnys de classe ja que ell era el millor del seu nou equip.
M'ha avorrit molt. No el recomanaria.

Ressenya d'Arnau Rodríguez, de 2n B

Autor: Rafel Vaquer
Títol: Història de les Illes Balears
Editat per Sa Nostra, 2006.
78 pàgs.







 
Resum i opinió personal.
T'explica tota la història de les Illes Balears, des de la prehistòria a l'època contemporània. Passant per totes les etapes de les Illes Balears. T'ho explica en una forma més divertida i en còmic.
No m'ha agradat gaire perque està en forma de còmic, però per la gent que li agraden els còmics està bé.


Divendres, 12 de febrer de 2016

Ressenya feta per Llúcia Coll Allès, 2nC

Autor: John Green
Títol: El teorema Katherine
Fanbooks, 2014.
308 pàgs.









En Colin és un noi que només ha sortit amb noies que es diguin Katherine, n'ha sortit amb 19. Quan la Katherine 19 el deixa se sent molt trist i se'n va a fer un viatge amb cotxe amb el seu millor amic, en Hassan. El que en Colin no entén és per què sempre l'acaben deixant les Katherines i decideix fer un teorema. En aquest viatge amb cotxe coneixen la Lindsey, una noia que viu a Gutshot amb la seva mare, la Hollis. En Colin i en Hassan queden a dormir durant el viatge a casa seva i la Hollis els proposa una feina a una fàbrica seva. Durant aquest viatge viuen diferents aventures com anar a caçar porcs senglans o anar a entrevistar gent major.

A jo aquest llibre m'ha agradat molt, és divertit i m'ha fet riure, encara que hi ha operacions de mates que no he entès gaire, consider que el llibre és molt bo.

Ressenya feta per Marta Barber Sintes

Títol: Un anunci de vacances


Autora: Brigitte Peskine

112 pàgs.

Col.lecció Camaleó, 2005.

Això és un nen que nom Adrià i viu amb el seu pare,el seu pare es un ome bastant silenciós i esquerp. L'istiu arriba i l'Adrià ha d'anar a passar tot l'estiu amb els seu pare i això l'horroritza bastant perquè diu que no li agrada anar a passar l'estiu a la casa del seu pare. Va passar com un mes, més o manco i l'Adrià ja no podia aguantar més perquè estava orroritzat de estar amb el seu pare. L'Adrià volia trobar una feina erò amb 12 anys ningú el vol contractar, volia traballar per ell tenir els seus propis diners, per comprar-li n regal al seu pare i un per a ell, un dels regals que li voldria comprar seria un xandall verd fúcsia perquè quant anesin a la muntanya recordesin els colors de les gencianes. La mare de l'Adrià va morir quan ell tenia 8 anys, abans de morir-se estava malalta. I el pare mai la va poder dur a caminar per les muntanyes, cosa que a ella li agradava molt fer. Just possar-se embarassada de l¡Adrià va començar a perdre la salud i va trigar molt en morir-se. Per això el pare diu que en les coses de parella ell no hatingut sort.
A l'Adrià l'horroritza anar amb el seu pare perquè el nen diu que França no està pensat per criar als seus fills i a les seves dones. Ell diu que el seu pare tindria que triar a una dona que li agradés la muntanya i que soportes als nens de 12 anys, però el pare diu que ell és incapaç de trobar una company així. Així que l'Adrià diu que de tot això se'n encarregarà ell, això seria el seu projete d'estiu amb el seu pare.l'Adrià diu que com que abaix de la casa del seu pare hi ha un quiosc on venen diaris i de tot. Tot el que està fent el nen s'està complicant molt. Cotxe, moto, lloguer per a l'estiu... però ell el que busca es una revista de tot per el seu pare i ell. Finalment dia derrere dia busquen i rebusquen però acaben sense torbar res interessant. L'Adrià pensa una cosa millor per a el seu pare, el que pensa es possar un anunci per a buscar-li companyia al seu pare... però només per a l'estiu. Això va acabar bé, el seu pare va trobar una amiga, que tots el moments junts que van passar van ser inolvidables.

Ressenya feta per Sarai Alcaide Velázquez

Títol:No és cap crim enamorar-se
Autor: José Maria Plaza
Edebé 2012, 8a edició
189 pàgs.
ISBN: 9788423676842








Resum i opinió personal. 
El llibre tracta d'un al.lot que s'ha enamorat d'una al.lota que es diu Pilar.Va passar un dia que l'al.lot va veure a na Pilar pel passadís de l'institut I no es podia oblidar d'ella.
El jove té dos anys mes que ella pero diu que no passa res, perquè en l'amor no existeix l'edat.
Un dia el fiet va veure a na Pilar vestida amb roba de ballet, el Fran va pensar que li agradava el ballet i li va comprar unes entrades que feien una exhibició el dissabte. Les entrades eren per a una amiga i per a ella. En Fran es va quedar una entrada i va convidar al seu amic. En Fran I n'Andrés van seure devora de na Pilar I d'una senyora que crec que era la mare. André es va quedar adormit i el seu cap va caure damunt de la senyora, ella va cridar i en Fran s'en va anar corrents a fora perquè el seu amic el va deixar en ridícul.
Passaven els dies i en Fran cada vegada estava més enamorat d' ella. Un cap de setmana en Fran va dir als seus amics que li agradava na Pilar i els seus amic el van ajudar a conquerir na Pilar.
Els seus amics li van dir que li regalés unes flors i van anar a la floristeria I així colcu li podia donar de part de'n Fran.
El dilluns va anar a l'institut un senyor i va anar a la classe de na Pilar però com que la mestra també es deia Pilar, li va donar a ella .
En Fran i na Pilar es van fer amics I na Pilar li va dir un dia si dissabte volia anar al parc d'atraccions. En Fran li va dir que si.
El dissabte en Fran va pujar a moltes atraccions amb na Pilar, després d'uns quants dies en Fran li va demanar a una amiga de na Pilar coses sobre ella I n'Àngela només li va dir que li queia bé.
Al final en Fran ja no li agrada na Pilar I li demana per sortir amb na Merche una de la seva classe, na Merche li va dir que si i van sortir.
Valoració:A jo m'ha agradat bastant.


Dimecres, 28 d'octubre de 2015

RESSENYA FETA PER AGUSTÍ TRIAY MOLL, DE 2n d'ESO:

Títol: Astèrix als jocs olímpics
Autors: R. Goscinny i A. Uderzo
Ed. Salvat
ISBN:9788434567672
48 PÀGS.







Astèrix, Obèlix, el druida i els altres de la tribu es van donar compte que eren romans perquè vivien dins el territori Romà. Justament aquella setmana hi havia els Jocs Olímpics i van anar a Roma i els hi van demanar que es miressin les regles. Els romans es van mirar les normes i van dir que sí eren romans. Asterix i Obelix van poder concursar als Jocs Olímpics i tots els de la seva tribu van anar a veure'ls.
Ells estaven molt segurs que guanyarien perquè tenien la poció màgica però les normes deien sense poció màgiques. Obelix no podia participar perquè Obelix va caure din l'olla.
Asterix va anar a entrenar i va entrenar a fons. Els altres anaven molt confiats perquè sense la poció màgica guanyarien. El druida, Asterix i Obelix van tenir una gran idea: van dir que hi havia la poció màgica dins una cabanya que no hi havia ningun guàrdia i no es podia tancar.
Els altres ho van sentir i van beure de la poció. El dia següent el altres van guanyar però el druida va posar colorant perquè les llengües es pintessin de blau i és veiés que havien fet trampes, i al final Asterix va guanyar.



Inauguram nou curs 2015-16 i animam a tots el alumnes a participar amb les seves ressenyes en el bloc. 
Començam amb les tres primeres aportacions:

Dimecres, 21 d'octubre de 2015


RESSENYA FETA PER ARNAU RODRÍGUEZ PONS, DE 2NB:

Rebelión en la granja
George Orwell
Il.lustracions de Ralph Steadman
Libros del Zorro Rojo.
153 pàgs.















Un granger anglès té una granja mig abandonada i els animals s'enfaden amb ell.
I li començen a fer malifetes i el granjer comença a matar animals. Un veï s'enentera i s'alia amb els seus animals i els del veí i li fan la vida impossible.


RESSENYA FETA PER MARC FEBRER ALLÈS, DE 2NB:

La cuenta atrás
Carlos Portela i Sergi San Julián
Factoria K de Libros, 2008
86 pàgs.
















L'acció passa en un poble on un vaixell de petroli s'enfonsa i les platges queden amb les aigües totes negres. L'alcalde d'aquell poble vol fer anuncis i posar pancartes perquè ajudin a que les platges estiguin com estaven abans. Però de ver, aquesta campanya és una manipulació de polítics. La gent al principi feia net les platges però quan van saber que els estaven manipulant,es van queixar i van deixar de fer net aquelles platges.


M'ha agradat molt però també en colque part xerraven de polítics i era un poc avorrit. El que no m'ha agradat gaire, és que acaba un poc rar per que és la primera part i vols saber com acaba tot el llibre sencer




RESSENYA FETA PER PAU PONS VILANOVA DE 2NC:

Mortadelo y Filemón.
F. Ibáñez
Colección Super Humor
452 pàgs.
Barcelona, 2000











En aquest llibre Mortadelo I Filemón s'endinsen en el mon del cinema per complir la seva missió també hi ha algunes de les seves clàssiques vinyetes I des del meu punt de vista és molt divertida I entretinguda. Jo el recomano a tothom.

Dimarts, 17 de juny de 2015

RESSENYA FETA PER TARA ORTEGA, DE 2N D'ESO

Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Estrella Polar, 2012 
ISBN 9788499328638

En castellà: Bajo la misma estrella, Nube de tinta, 2014.













Resumen:
Hazel es una chica de 16 años con cáncer de pulmón. Su vida es complicada porque sus pulmones no funcionan como deberían. El médico habla con los padres de Hazel porque cree que ir a un grupo de apoyo la ayudaría, y aunque ella no quiere hace un esfuerzo por sus padres, ya había ido antes así que conoce a la gente, la mayoría con leucemia o cánceres menores. Antes de bajar las escaleras se choca con alguien, un chico alto, delgado y guapo, va un poco torcido pero no se nota demasiado, se disculpa y sigue su camino. El orientador del grupo suelta su rollo como siempre, Hazel se fija en ese chico con el que se chocó, esta con su amigo Isaac, que tiene cáncer de ojos. Al salir Isaac se va con su novia y Gus (el chico con el que chocó) invita a Hazel para quedar y ella acepta, quedan un par de días, ella le deja su libro favorito y viceversa. Aunque ella no quiere empezar una relación por el cáncer pero acaba enamorándose de él.
Hazel está obsesionada con lo que pasa después del final de “un dolor imperial” (su libro favorito) al tener cáncer cada niño tiene un deseo y como Gus aún no ha gastado el suyo quiere cumplir el de Hazel. El escritor del libro vive en Ámsterdam así que Gus le regala viajar allí junto con su madre, pero ella tiene una recaída y al parecer no podrá ir a Ámsterdam, al final los médicos aceptan y viajan los tres a Ámsterdam, allí conocen al escritor que resulta ser un completo hipócrita y un insensible, después visitan la casa de Ana Frank. Esa noche por invitación del horrible escritor (aunque ha sido su secretaria) van a cenar a un caro y maravilloso restaurante y después de eso van al hotel, allí, Gus y Hazel hacen el amor. Al día siguiente se tienen que ir de vuelta, pero antes dan un paseo juntos y él le cuenta la razón de que le concedieran el deseo de viajar a Ámsterdam: el cáncer se había reproducido de nuevo por todo su cuerpo, y ya no se puede hacer nada… Ella queda destrozada, sabe que él morirá y eso la vuelve loca.
Valoración personal: El libro es muy realista, te dice la verdad y no es para nada como un cuento de hadas, eso me ha gustado mucho ya que la vida no es de color rosa así que el libro no te engaña, además la historia en si es muy bonita y tiene mucho sentimiento. Y me encanta que trate de un tema tan complicado como el cáncer de una manera tan real, pero no burlona ni ofensiva para nadie. Le daría un 9 al libro ya que para mi gusto tiene algunos aspectos bastante típicos, como por ejemplo el típico primer beso perfecto o la cena romántica. Pero sin duda recomendaría el libro a cualquiera.





Divendres, 12 de juny de 2015

Ressenya feta per Llúcia Coll, de 1r d'ESO

Títol: Els Culdolla
Autor: Roald Dahl
La Magrana,2010. Col. L'Esparver.
97 pàgs.
ISBN:978-8482649900














Això son el senyor i la senyora Culdolla que tot el temps es fan bromes,que si li posa granotes dins el llit,que si li fa menjar cucs. Ells també tenen una família de mones,fartes també de que els facin fer coses que no els hi agrada els hi fan una broma, perquè puguin anar.

OPINIÓ PERSONAL
Jo el recomanaria perquè és divertit i pasen coses que no t'imagines.

Ressenya feta per Saray Alcaide, de 1r d'ESO

Títol: Todas las respuestas a las preguntas que nunca te has hecho.
Autors: Philippe Nessmann y Nathalie Choux
Kalandraka, 2007
ISBN: 978-8496957008













SON PREGUNTES I RESPOSTES QUE MAI T'HAS FET.LA QUE MES M'HA AGRADAT: ¿COMO LLAMAMOS A LOS GEMELOS QUE NACEN UNIDOS?
OPINIÓ PERSONAL:ESTÀ BÉ,RECOMANARIA ES LLIBRE PERQUÈ APRENS MOLTES COSES.

Ressenya feta per Àngel Taltavull Martí, de 1r d'ESO

Títol: L'Ot i els gegants de gel
Autor: Neil Gaiman
L'Odissea, 2010
93 pàg.
ISBN: 978-8499321745














L'Ot és un nen que viu a l'antiga Noruega i des de que l'Alfred el gras viu amb ell i la seva mare, l'Ot passa molts de dies a la cabanya del seu pare que va morir en un viatge amb la seva nau viking.
Un dia se'n va anar a cercar llenya al bosc i es va trobar una guineu. L'Ot la va seguir fins que van arribar a un arbre on un ós hi estava atrapat. L'Ot el va ajudar. L'ós, la guineu i també hi havia un àguila, tenien gana però no es van menjar l'Ot. Els animals el van seguir fins la seva cabanya i van menjar salmó.
Després un dels animals va xerrar i l'Ot no s'ho creia. Els animals li van contar que ells eren déus i que uns gegants de gel els van convertir en animals i que venien d'Asgard.
-Opinió personal: Jo he trobat aquest llibre bastant interessant i crec que a qui li agradi la mitologia li podria agradar aquest llibre.

Ressenya feta per Arnau Rodríguez, de 1r d'ESO

Títol: Ous de somera
Autor: Joan Bibiloni
Satie Producciones Audiovisuales, 2010













Aço era un home de sa Pobla, que anava cap a ciutat i pel camí va trobar un carbonés.I el carbonés li va demanar si canviaven la càrrega i li va dir que sí. El pobler duia ous de somera i el va avisar que no els rompés. Li va dir que es posés dins el llit 8 dies amb els ous sense poder-se moure. La seva dona pensava que estava malalt i va cridar a un doctor.


OPINIÓ PERSONAL:Es curt pero bo.

Ressenya feta per Maria Vidal, de 4t d'ESO.

Títol: La noia de la perla
Autora: Tracy Chevalier
Edicions La Magrana, 2008
ISBN: 9788498670448













  
El llibre tracta sobre una noia de 16 anys anomenada Griet, que va anar a treballar a la família Vermeer com a criada per mantenir la seva família, perquè el seu pare s'havia quedat cec amb un accident que va patir en un forn de ceràmica. Quan arriba a la casa, l'altra criada li ensenya la casa i el que haurà de fer. Griet s'encarrega de fer la bugada, de planxar, de rentar, escombrar i també d'anar a comprar carn i peix al mercat.
Quan va a la carnisseria es troba amb el fill del carnisser anomenat Pieter, i amb el pas del temps es va estrenyent la seva relació. La vida de Griet és molt monòtona no passa res fins que el bari on vivia ella entra en quarantena per la pesta i mata la seva germana petita. Un dia mentre Griet estava netejant les finestres de l'estudi, el mestre la va veure i li va dir que posés un moment, i des d'aquell dia Vermeer li va començar a demanar-li que l'ajuda amb la fabricació dels colors. Griet li agradava molt ajudar a Vermeer i es trasllada adormir en el desvan que donava excés a l'estudi.
Mentre el mecenes de Vermeer és a dir Ruijven, es fixa en Griet i vol que Vermeer els pinti als dos junts, però al final Vermeer arriba a un acord i pinta a Griet sola. El quadre va bé, però quan el quadre esta gairebé acabat Vermeer diu que li fasta alguna cosa. I per fi ho descobreix el que falta, és la perla de la seva dona, fa que Griet se les posi fent-li un forat a l'orella i després la seva dona aquesta enfadada amb Vermeer perquè li amaguen les coses i demana veure el quadre i acomiada Griet de casa seva.
10 anys després ella treballa a la carnisseria amb Pieter que és el seu marit i té dos fills, després Vermeer mor i la ultima petició d’ell era que Griet tingués les perles encara que fossin de la seva dona, i Tannake l'altra criada se les entrega. Griet ven les perles i li donen 20 florins i 15 li diu a Pieter perquè puguin mantenir la carnisseria i els altres 5 se'ls queda ella com a record, els amaga i diu que mai els gastara.
Jo li posaria un 7 d'una nota de l'1 al 10.



Ressenya feta per Neus Febrer, de 4t d'ESO

Títol: El gos dels Baskerville
Autor: Arthur Conan Doyle
Barcanova, 2007
ISBN: 978-84-489-2081-4














L’estranya mort de Sir Charles Baskerville va interessar molt a Sherlock Holmes, sobretot per la llegenda que li va explicar el Dr. Mortífer sobre “el gos dels Baskerville”, que deia que hi havia un gos monstruós que assassinava a tots els familiars mascles de la família. Mortífer va avisar a Sir Henry Baskerville, l’únic hereu de la mansió. Abans d’anar a la casa de Holmes, a Sir Henry li va desaparèixer una bota (un detall que en aquests moments no te cap importància, però després prendria més protagonisme). Holmes va decidir que Watson aniria amb Sir Henry a la mansió i que ell li explicaria tot el que passés. Watson va conèixer els veïns, James Stapleton i la seva germana, la senyoreta Stapleton, qui creient que Watson era Sir Henry el va advertir que estava en perill. A Watson li va resultar estrany, ja que, quan el seu germà es va acostar es va callar. Mentre sentien el rugit d'un gos. També van conèixer a Frankland, un antic advocat, pare de Laura Lyons. 
Watson i Sir Henry van descobrir que s’havia escapat un pres, Selden, germà d’una de les serventes de Sir Henry. Holmes va aparèixer per sorpresa mentre Watson estava veient unes restes neolítiques, i li va explicar que sempre havia estat allà i que havia interrogat a Lyons, que havia tingut una relació amb Stapleton.


Dimarts, 2 de juny de 2015
Ressenya feta per Llúcia Coll, de 1r d'ESO


NOM I LLINATGES: Llúcia Coll Allès
CURS: 1r C
ASSIGNATURA: Estudi assistit
TÍTOL: Billy Elliot
EDITORIAL: Barco de vapor
NOMBRE DE PÀGINES: 190










RESUM

El padre y el hermano de Billy Elliot hacen huelga de mineros. El padre de Billy le hace ir a boxeo pero a Billy no le gusta. A él le gusta bailar. Cuando Billy le dice a su padre que quiere hacer ballet, su padre le dice que no, que el ballet es de chicas. Pero al final el padre le dice que puede ir porque ve que le gusta mucho y que baila muy bien. Pero cómo no tienen dinero para pagar el padre de Billy tiene que volver a hacer de minero. Billy al final consigue ir a una escuela de ballet muy buena y consigues hacerse un bailarin también muy bueno.

OPINIÓ PERSONAL

A jo m'ha agradat molt. Perquè si a tu t'agrada fer una cosa la pots fer encara que a els altres no els agradi, ets tu el que ho has de fer.



Ressenya feta per Alba Coll, de 1r d'ESO






TITOL: El Rastre Brillant del Cargol

NOM DE L'ASSIGNATURA ON L'HAS LLEGIT: estudi assistit

AUTOR/A: Gemma Lienas

EDITORIAL: Fanbooks

NOMBRE DE PÀGINES: 356





RESUM:
En Sam és un al·lot de 16 anys, que té síndrome d'Asperger, i està enamorat de na Martina, una filleta de 14 anys. Es troben quasi cada dia a la biblioteca. Però un dia en Sam va arribar a la biblioteca i na Martina quan el va veure li va dir “capullo”. En Sam no sap perquè és i decideix investigar-ho. Al final era perquè tots els de la seva classe li posaven missatges ofensius al “Face” sobre que ell li feia “Bulling” a un professor (en realitat era el professor el que feia “bulling” a en Sam).
Més tard na Martina es fa amiga d'un al·lot, però no l'ha vist ni el veurà mai, xerren per Internet. Ell li demana fotos despullada i ella li ha de fer cas perquè sinó ell s'enfadarà. En Sam descobreix que en realitat és un adult que es fa passar per un adolescent i que aquest es el mestre preferit d'en Sam, en Salvador. Quan na Martina sap que en Sam l'ha salvada, li agraeix molt i li dona un petó.

OPINIÓ PERSONAL:
M'ha agradat bastant, és molt bo i no gaire mal d'entendre. El recomanaria a gent que l'hi agrada xatajar per Internet, perquè veiessin que és perillós xerrar amb gent desconeguda.



Dijous, 26 de febrer de 2015
Ressenya feta per Anna Febrer, alumna de Literatura Universal de 2n de Batxillerat.

Títol: El vigilant en el camp de sègol
Autor: J.D.Salinger
La butxaca, 2007 
286 pàgs.
8'50€
ISBN 9788496863217










Resum i opinió personal.
Aquesta ja clàssica obra narra la història del jove atormentat de 17 anys Holden Caulfield i comença amb la notícia de que aquest ha estat expulsat del centre escolar Pencey, a Pennsilvania; sorprenent al lector la indiferència que aquest sent per la notícia.
Aquesta indiferència es reforça tan i com anem coneixent al protagonista: pessimista, sense objectius en la vida, ancorat en el passat, molt mentider i realment malalt i dèbil físicament. De fet, les úniques coses que l'inspiren i li provoquen afecte en la vida són els seus tres germans: el seu germà menor Allie (que va morir de leucèmia anys enrere, i la mort del qual no ha superat), la seva germana petita Daphne (a la que mai menteix i sucumbeix als seus encants per ser una noieta tan intel·ligent i guapa) i el seu germà gran D.B. (pel que sent admiració al ser ell un reconegut escriptor que viu a Hollywood).
El fet és, que des que l'expulsen de Pencey el Nadal anterior al què narra la història, li ocorren un seguit de fets molt estranys, la majoria motivats pel seu caràcter auto-destructiu. En primer lloc es dirigeix a despedir-se d'un dels seus professors, el Sr. Spencer, qui sentia un especial afecte i empatia pel noi (fet recurrent al llarg de l'obra), i es dirigeix a Nova York, on passarà uns quants dies abans de tornar a casa seva, per tal que els seus afectats pares no rebin la notícia de la seva expulsió de boca seva, sinó d'una carta més tard.
Allà és on tenen lloc tots els seus encontres: amb Carl Luce, amb dues monges, amb una prostituta i el seu protector que l'apallissa (de fet, Holden passa per cert una mica masoquista en ocasions com aquesta), amb les dues dones obsessionades amb els famosos, amb la bonica Sally Hayes, amb el pervertit Sr. Antollini... I, amb tots, té conversacions molt estranyes, que no fan més que reflectir la condició d'aïllat, d'aliè a a la societat i als convencionalismes, de desil·lusionat i d'ansiós amb que compta Holden.
Després d'aquest temps tan desagradable, decideix anar a casa seva (sense que els seus pares el descobreixin) per visitar la seva estimada germana, que manifesta el seu afan de voler-se escapar amb ell. Ell, però, demostrant una responsabilitat mai abans vista, li ho nega, decidint passar el dia al zoo i tornant a casa just després. En aquest punt la seva salut (mental i física) ja està olt malmesa i resulta preocupant.
Finalment, Holden surt de la profusa narració de les aventures (mai més ben dit) que ha viscut, sent ja un any més tard, i explica que es troba ingressat en algun centre per la seva malaltia (no gaire determinada) i que, molt prest, es disposa a escolaritzar-se una altre vegada. Conclou dient que li sap greu haver relatat les seves vivències perquè això li ha fet obrir els ulls i veure que realment enyora tothom qui hi ha pres part.

M'ha semblat un llibre molt interessant que reflexa un sector existent als anys 50 i 60 (però fàcilment traslladable a una altre època i societat) que es sentia profundament incomprès i pessimista, i no es sentia a gust havent d'acomplir normes i havent-se d'esforçar per satisfer als altres... Quan allò no els satisfà a ells. És curiós, a més a més, com Salinger aconsegueix crear un context i una ambientació que posicionen al lector a favor de Holden, tot i les bogeries que arriba a fer, i tot i ser molt prematur per la seva edat. Desperta, clarament, un sentiment d'empatia i d'ànsia al lector a favor del protagonista; tot i que és conscient de què moltes “aventures” per les que passa, podrien ser fàcilment evitables. Consider que es un llibre altament recomanable, que no deixa indiferent ningú (per això la seva merescuda condició de clàssic).

 

DIJOUS, 12 DE FEBRER DE 2015

Ressenya feta per Pau Pons, de 1r C

Títol: Harry Potter i la pedra filosofal
Autor: J.K.ROWLING
Editorial Empúries.
Barcelona,2000
271 pàgs.














Resum i opinió personal del llibre:
Harry se sent molt trist i sol a casa dels se fins que un dia rep una carta que li canviarà la seva vida per sempre. En ella li comuniquen que ha estat acceptat com alumne al col·legi Hogwarts de màgia i fetilleria. A partir d'aquest moment, la sort de Harry dóna un tomb espectacular. En aquesta escola tan especial aprendrà encanteris, trucs fabulosos i tàctiques de defensa contra les males arts. Es convertirà en el campió escolar de quidditch, espècie de futbol aeri que es juga muntat sobre escombres, i es farà un grapat de bons amics...encara que també alguns temibles enemics. Però sobretot, coneixerà els secrets que li permetran complir amb el seu destí.  

Ressenya feta per Jesús Verlasco, 1rC
R.L.Stine
Perdidos en el ciberespacio
Ediciones B 2002
137 pàgs.
 
 
 
 
 

Resum i opinió personal: Uns fillets entren dins d'un
vídeojoc i han de sobreviure perquè els àliens els volen matar i
s'han de passar el joc per poder sortir i tornar a casa.
No m'ha agradat, és molt confús.

Ressenya feta per Pere Pons, de 1rC


Títol: Un fitxatge inesperat
Autor: Luigi Garlando
Editorial: La Galera, 2010. Col. "Gol"
154 pàgs.
9'95€










Resum i opinió personal del llibre:
Aquest llibre tracta d'un equip de futbol, les Cebetes. El seu enemic, en Loris, els demana si pot jugar amb ells. Ells l'accepten, però si complia les seves regles bàsiques per jugar-hi. Però en Loris no té un comportament adequat i ell pel seu compte se'n torna al seu antic equip: l'Acadèmia Blava.

En canvi, en Tomi deixa el Barça només amb un davanter centre per poder tornar a jugar amb els seus amics les Cebetes, i així poder enfrontar la següent ronda del seu torneig. Intenta arribar a la final contra l'Acadèmia Blava d'en Loris, el seu enemic.
Valoració: 3 sobre 4.


Ressenya feta per Marc Torrent Montoya, de 1rC

Autor:Roger Collinson
Títol: Dits llargs
Nautilus, Planeta Oxford

Barcelona, 2005

120 pàgs.








Resum i opinió personal: La història tracta d'un nen que arriba a la seva nova ciutat. Va començar a anar amb gent de segon d'ESO, quan ell és de 1r. Aquest nen no té amics i es passa el dia estudiant, a aquest tots els nens i nenes del seu centre escolar el marginen, així que es cerca un amic, aquest amic és orfe, passa el temps pel carrer, i sempre va cercant problemes. I el troba, així que ell, el Zum-zum (és el nom que li deien quan el tenien que pegar o insultar), surt al carrer “perillós” per fer que els amics del Dits (l'orfe) siguin els seus amics. Intenta fer amics i coneix molta gent, com el Roger o la Laura, acaba que el llibre diu que seria feliç.


Ressenya feta per Mariona Taltavull Martí de 1rC:

Títol: Momo

Autor: Michael Ende

Editorial i Col·lecció: SALVAT ALFAGUARA "Biblioteca Juvenil".
Barcelona-1987
155 pàgines






Resum i opinió personal:
La historia da cuenta de una niña que se llama Momo, llegó fuera en el extremo sur de una gran ciudad, en medio de un pinar había unas ruinas de un pequeño anfiteatro y se instaló allí. Una tarde llegaron unos cuantos hombres y mujeres que la querian interrogar. Le preguntaron si se quería quedar aquí y ella dijo que si, pero los señores le decian que se la queria llevar a un horfanato porque allí estarias mejor que aquí. Los hombres al final pensaron,... y, decidieron hacerle un pequeño hogar, en las ruinas. Todo el mundo la iba a visitar, niños, niñas, adultos,... Momo tenia una especialidad muy buena, que era escuchar. Toda la gente que la iban a ver, le contaban historias y ella muy atentamente escuchaba con atención.


DIMECRES, 3 DE DESEMBRE DE 2014

Ressenya feta per Victòria Mora, de 2n de Batxillerat.
Resum i opinió personal.
Robert Louis Stevenson
La flecha negra
Anaya
ISBN: 978-84-207-1269-7












 
La Flecha Negra es una novela ambientada en la Inglaterra del siglo XV . Durante la “Guerra de las dos Rosas”, entre los Lancaster y los York.
Es una novela de aventuras muy a lo “Robin Hood”, con flechas, fugitivos en el bosque, un héroe valiente y honesto, un vengador justiciero,...
Es una buena novela de aventuras para quien le gusten las historias de caballeros y ambiente medieval.
Aunque en esta obra podemos ver como los protagonistas van evolucionando. Se nos decriben sus cualidades pero también vemos sus debilidades y cometen errores, y eso lo hace mas realista que la mayoria de novelas medievales, donde los caballeros son hombres perfectos y valientes y las damas bonitas y delicadas, otro tópico que el autor contradice, ya que la protagonista resulta ser un muchacha muy valiente y capaz.
Otro aspecto que le da realismo es que aparecen hechos y peronajes históricos como por ejemplo la Guerra de las dos Rosas y el rey Richard III.
También es una novela romantica ya que todo gira en torno a la pareja pricipal ,que deben luchar para permanecer juntos. Es una historia bonita sin llegar a ser cursi.
Está dirigida sobre todo a un público juvenil aunque creo que cualquiera puede disfrutar de una buena historia de aventuras como ésta.

DILLUNS, 17 DE NOVEMBRE DE 2014

Ressenya feta per Alba Galicia Picó, de 1r d'ESO

Adaptació de l'obra de William Shakespeare
Autors: Ricardo Gómez i David Rubín
Editorial SM











RESUM: 
en Verona hay una gran rivalidad entre dos familias porque no se llevan bien, no aceptan que Romeo y Julieta estén juntos. Al final cuando Romeo se entera que Julieta está muerta él va a verla y se mata.Cuando ella se levanta, porque no estaba muerta, porque tomó una poción, porque queria morirse, porque sin ella no podia vivir,cuando lo ve en el suelo muerto,y coje un puñal y se lo clava en el corazón.
Penso que és una història molt polida i trista.
Sí que la recomenaria.

Ressenya feta per Llúcia Coll Allès, de 1r d'ESO
 
ASSIGNATURA ON L'HAS LLEGIT:Estudi assistit
TÍTOL:Els culdolla
AUTOR:Roald Dahl
Nº PÀGINES:97
EDITORIAL:La Magrana






  
RESUM: Això son el senyor i la senyora Culdolla que tot el temps es fan bromes,que si li posa granotes dins el llit,que si li fa menjar cucs. Ells també tenen una família de mones,fartes també de que els facin fer coses que no els hi agrada els hi fan una broma, perquè puguin anar.
OPINIÓ PERSONAL
Jo el recomanaria perquè és divertit i pasen coses que no t'imagines.

Ressenya feta per Tesa Farina, de 1r d'ESO:
Títol: París mon amour
Autors: Brigitte Luciani, Colonel Moutarde
Editorial: Debolsillo
85 pàgines
Llegit a Estudi assistit










RESUM
Jade es una chica que se ha quedado soltera y no quiere tener nada que ver con el amor .Un día vio un gato atado al tejado,lo quiso rescatar cuando de repente se cayó y la rescató un chico llamado Gwen.
El le propuso un trabajo como niñera y ella lo acepto .Asi que el trabajo consistia en cuidar unos niños que eran los hijos del jefe de Gwen,porqe el trabajaba como guía .Asi que se fueron a parís y allí pasaron por muchas peripecías.Incluso Gwen i Jade se enamoraron asi que jade acepto el destino que le había tocado.

Ressenya feta per Xavier de la Torre, 3r d'ESO

ASIGNATURA ON L'HAN LLEGIT: Estudi Assistit
TITOL: La néta del senyor Linh.
NOMBRE DE PÀGINES: 117 pàgines
EDITORIAL: Editorial la Magrana








RESUM DEL LLIBRE: Es tracta d'un home que es va quedar sense casa perquè hi va haver una guerra i va agafar un vaixell i s'en va anar del seu poble natal per també a adoptat una nena de dos mesos que s'ha quedat orfe per la guerra, la nena es diu Sang diu. El senyor Linh troba un amic quant baixa del vaixell el seu amic es diu Bark, un home gros i solidari, no parlen la mateixa llengua però tots dos s'entenen. El senyor Linh es quedava a dormir en la casa del senyor Bark. Ell cada dia anava a fer una volta perquè sempre ell esteia cansat de estar tot sol a casa d'en Bark. El quant anava a fer la volta comprava menjar per la seva petita nena i veia tot el que passava.

OPINIÓ PERSONAL: El llibre a mi m'ha agradat per la guerra i això que ell agafava un vaixell i agafava un nadó i se n'anava a un país fred i gris que ningú es coneixien entre ells, i coneixia a un home que era el seu amic per que no s'entenien i però s'entenien per senyes però no entenia el seu idioma.

Ressenya feta per Manu Mármol, 3r d'ESO



 
Títol: El diario secreto de Adrian Mole

Editorial i col·lecció: Planeta y Oxford

Lloc i data d'edicio: Madrid, 2004

Nº de pàgines: 328

Assignatura on s'ha llegit: Estudi Assistit







Resum i opinió del llibre:
És un noi que escriu el seu diari i explica el seu dia a dia en el diari.
Explica que s'enamora d'una noia de la seva classe però que sortirà amb el seu amic. Que la mare deixa al pare i se'n va amb el veí del costat. De mentres Adrian Mole continua cuidant d'un vell que és de nom Bert i del seu ca.

A mi no m'ha agradat; l'he trobat molt avorrit, tenia algunes coses bones de qualque dia que feien riure, però els dies normals eren molt avorrits i pesats a la hora de llegir.

Valoració: Li dono 2 estrelles perquè no està malament del tot però no el recomanaria, és molt cansat.

Ressenya feta per Marc Torrent, 1r d'ESO

TÍTOL: ¡ME PARTO!

AUTOR: JAMES PATTERSON

EDITORIAL I COL·LECCIÓ: La galera

LLOC I DATA D'EDICIÓ: Març del 2014

Núm. de PÀGINES: 309

ASSIGNATURA ON S'HA LLEGIT EL LLIBRE: ESTUDI ASSISTIT






RESUM I OPINIÓ PERSONAL:
El llibre tracta d'un noi que té una lesió a les cames per un accident de cotxe; aquest noi des de sempre ha volgut ser còmic. Aquesta història comença el dia que ell se'n va a viure a Long beach, una ciutat on, al seu institut, no es respecta la gent que vol aprendre, i per tots els llocs d'aquell institut hi ha cartells de: “No al macrosisme, no al racisme”. La seva aventura comença quan el criden per anar a un concurs de còmics a Nova York. El noi allà, amb un típic d'en Homer Simpson: <>, guanya el concurs i es dirigeix a altres llocs del món. Després de això ell viatja a molts de locals de còmics molt importants on coneixia a molts dels millors com Jim Carrey i molts més... En la seva aventura travessa molts de països però sempre fent amics.

VALORACIÓ: 4 Sí que el recomanaria.
Ressenya feta per Jesús Velasco, 1r d'ESO

TITOL: Dragon Ball 01

AUTOR: Akira Toriyama

EDITORIAL: Planeta De Agostini

LLOC I DATA D'EDICIO: Barcelona, 2006

Nº PAGINES: 214

ASIGNATURA ON AS LLEGIT EL LLIBRE: Estudi Assistit







RESUM:
Son Goku surt de ca seva a pescar menjar i talar fusta, quan torna a casa veu un monstre metàl·lic, i l'ataca. Del monstre surt una filleta anomenada Bulma i li diu que no era un monstre, que era un cotxe.
Bulma anava sercant lae Dragon Balls, quan varen arribar a casa de Goku, Goku va recar a una Dragon Ball que tenia de record del seu difunt avi. Bulma li demana (ella cercava les set bolles) que si l'acompanyava que li seria útil amb la seva força.
Quan varen partir varen arribar a un poble. Li van posar una condició: que si mataven Olong li donarien. Quan varen tornar amb Olong es va disculpar i va anar amb ells tot el viatge.
Varen anar a cercar les Dragon Balls i en Goku va aprendre el KAME HAME HAA.

VALORACIÓ: 4 estrelles

Dimarts, 10 de juny de 2014
Ressenya feta per Maria Vidal, de 3r B


Introducción al adiestramiento con el Clicker: un perro y un delfín.
KNS EDICIONES, 2014
120 pàgs.
10€







 
El destrament amb el clicker no depèn realment del so del clicker o del menjar. El destrament es basa com una ajuda mes positiva que se li dona al gos amb una cosa que a ell li agradi com una joguina , carícies…
Lo primer que diu el llibre és que els dofins quan fan un espectacle ho fan a la perfecció i no és que els dofins siguin molt intel·ligents o els entrenadors ho siguin, sinó que hi ha un entrenament diari constant, també la precisió i l’evident gaudi amb el treball.
Segon no has de castigar-lo si no ho fa bé encara que estiguis irritat, tampoc pots deixar sense menjar al gos, són coses bàsiques perquè l’entrenament sigui possible. El Clicker no funciona per a les coses que estan malament i que s’han de corregir sinó que l’objectiu del clicker és proporcionar les eines perquè el gos pugui construir un comportament en general.
Y per últim dona alguns consells per utilitzar bé el clicker : fer sonar el clicker sempre antes de dar-li el premi. Y per últim dona alguns consells per utilitzar bé el clicker; fer sonar el clicker sempre antes de dar-li el premi, realitzar el clic quan el gos estigui realitzant el comportament, només es pot fer clic una sola vegada per cada vegada que ho fa el gos. I sobretot no es pot atraure el gos amb el clicker per cridar l’atenció i ni per fer que el gos s’apropi a tu. I lo més important t’has de divertir.
M'ha agradat molt. Jo el recomanaria a tots els amants dels animals.
 Ressenya feta per Isaac Alés, de 3rB
Endurance
Luis Bustos
Planeta deAgostini, 2009
184 pàgs.
12'95€



El llibre conta la historia de Ernest Shackleton, un explorador reconegut per la seva fama que vol fer la seva ultima i mes perillosa expedició a l'Antàrtida.
Anara acompanyat per 27 homes a bord del navili Endurance i la seva missió es travessar l'Antàrtida en trineu. Però durant el trajecte tenen un gran problema que lis fa acabar amb l'expedició i quedar a l'intempèrie en el fred desert antàrtic. Aconsegueixen arribar fins una illa gracies al bots salvavides que s'havien salvat, encara que la illa estigui deserta i allunyada de les vies marítimes els i serveix com a refugi. Shackleton mana a reconvertir un bot en un petit navili i parteix lo mes aviat possible en busca de port. En el bot van el Shackleton i uns quants homes més que ell havia triat. Creuen tempestes i grans temporals però al fin arriben a l'ansat port on poden trobar ajuda i tornar a partir en cerca dels seus companys. Però l'historia no s'acaba aquí, tornen a encallar amb un altre vaixell i tenen que tornar enrere i esperar cert temps fins que les plaques de gel es fonguin un mica més. Quan creien que ja no hi havia esperança, distingeixen una nítida i emocionant imatge a l'horitzó del mar.

OPINIÓ PERSONAL:
El llibre es interessant i fa que tel llegeixis de cop ja que l'historia sol agradar a un public molt ampli i si es un còmic molt millor. Els dibuixos també estan molt ben fets i inclús el darrer esta igual que el primer. Crec que el autor volia donar l'idea de que no ens tenim que rendir per els nostres somnis i encara que tenguem contratemps amb ànims i esperança es podran passar tots.

Ressenya feta per Toni Alberto, de 3r B
On és el límit?
Josef Ajram
Plataforma, 2012
120 pàgs.
15€




Aquest llibre narra les aventures personal de Josef Ajram un broker i atleta de ultra fons conegut en tot el món. Parla de com ell es va interessar per la borsa i de les complicacions que va tenir una vegada hi va ser dins. També explica com es va interessar per l'esport d'ultrafons i els seus inicis. També explica amb bastant de detall algunes proves que va participar i el sofriment que es passa en els darrers quilòmetres. Per acabar et dona unes reflexions de la vida molt importants que t'animen a practicar esport i a superar-te a tu mateix.

Es un llibre que ha significat molt per a mi he llegit les dues edicions de on és el límit i m'han introduït més en l'esport i a esforçar-me més en les coses que faig encara que no estiguin relacionades amb l'esport. El recoman-ho a qualsevol persona que sigui esportista i també a les que no ho són per que vertaderament si el llegeixes amb atenció et transmet moltes observacions que et fan veure la vida de diferents punts de vista.
Ressenya feta per Ona Bagur, de 3rB
M
Lolita Bosch
Gran Angular
93 pàgs.
8'75€



El protagonista d'aquesta història nom M (suposo que es la seva inicial i que no diuen el seu nom per protegir el personatge real, ja que la història sembla basada amb fets reals) i forma part d'una família amb un certs problemes.
M, viu amb la seva germana petita, la seva mare i el seu pare. El seu pare és una persona agresiva i conflictiva, tracta la seva família com a draps, sobretot a la mare.
Des del primer moment que comença la història sabem que la família dels M moriran, excepte el seu pare, per que serà?...
però ells viuen la vida rutinària de cada dia amb somriures forçats i respiracions curtes i retallades, visquen de qualsevol manera, i no es queixen... cosa que seria millor que aguessin fet.
Aquest llibre va dirigit a gent que te problemes de violència familiar i maltracte físic i psicològic, per aquesta gent que pateix i no fa res, que demanin ajuda! Hi ha gent que els pot ajudar.
I si no ets un dels casos també t'anirà be per tenir present aquest tipus de situacions.
el recomanaria especialment a la gent amb problemes a casa i que no es capaç de fer res per remeiar-ho, o simplement a algú que l'interesses tenir informació d'aquest tipus per tenir-la en compte, és una cosa que et passi o no, es bò saber-ho. 
Ressenya feta per Jorge Jiménez, 3r B
 Baloncesto
Joan Junoy Salas
Ministerio de Educación y Cultura
Madrid, 1996
255 pàgs.

Resum: Aquest llibre no tracta de una historia sinó que tracta de un llibre educatiu de bàsquet. Ens mostrara el bàsquet en la historia i en el context escolar, aspectes reglamentaris, aspectes tècnics i tàctics funda-mentals, actituds i valors, les etapes de aprenentatge, la primera etapa: Joc individual, segona etapa: Joc individual amb ajuda i la tercera etapa: Joc de associació. Amb aquest llibre aprendràs lo bàsic per poder jugar a basquet i poder seguir una corba de nivell progressiva

Opinió personal: Personalment a jo m'ha agrada't molt el llibre perquè esta escrit i il·lustrat molt be, se entén tot molt be i es un llibre es fàcil de llegir. El que mes m'ha agradat del llibre es que, jo que soc jugador de bàsquet des de fa cinc anys, m'ha mostrat coses que no sabia i mira que es un llibre de iniciació al bàsquet. Tot i així te petits falls, com per exemple el reglament, el reglament es diferent al de fa uns anys, i aquest llibre es de fa uns quants anys

Ressenya feta per Tòfol Marquès, 3rB
Manolito on the road
Elvira Lindo
Alfaguara, 2006
152 pàgs.
8€

Resum:
Manolito és un fillet de Carabanchel Alt, però quan arriben les notes a Catalina, la mare, no li van agradar massa i va decidir que aquest any no anaven a la platja. Fins que va arriba el seu pare i se'n va anar amb ell amb el camió, al moment menys pensat Manolito s'equivoca de camió i quan s'adona està en una quadra.
Quan la policia l'aconsegueix trobar telefonen al seus pares i queden a la platja perque la policia li conti on l'han trobat i això...
Opinió Personal:
Els personatges són tots bastant graciosos, però, el que ho es mes és Manolito. Aquest llibre m'agrada molt ja que Manolito i el seu pare estaran junts durant quatre dies, riguen i passant s'o
molt bé..

Dimecres, 7 de maig de 2014
Ressenya feta per Ester Barber, alumna de 3r d'ESO, a l'assignatura d'Estudi Assistit.

Autor: Ray Bradbury
Títol: Fahrenheit 451
208 pàgs.
Labutxaca
Barcelona, 2010




Aquest llibre tracta sobre un home, Guy Montag, què pertany a un grup de bombers. Aquests bombers no són com els altres, aquests viuen a una societat on llegir és un delicte, per el fet de que els llibres canviin la manera de pensar o de fer les coses. Un dia es troba amb una dona pel carrer, una dona molt rara, i conversen fins arribar a casa. Clarice és jove però té una manera de xerrar que a cualsevol recorda a un adult amb grans coneixements. Aquesta jove li fa canviar la manera de veure les coses, fins i tot, quant el superior de Montag l'envia a cremar llibres a una casa, pensa amb Clarice i tot el que havia après d'ella. Montag crema els llibres prohibits i se'n va a casa seva, se passa la nit pensant en tot el què Clarice li havia dit i decideix retirar-se del seu treball i llegir llibres en secret per veure si és ver que canvia els pensaments de la gent.

Ressenya feta per Isaac Alés de 3r d'ESO
Autora Rosa Montero
Adaptació feta per DAMIÁN CAMPANARIO/ ALESSANDRO VALDRIGHI
Planeta DeAgostini, 2011
144 pàgs.
14'95€







  
RESUM:
El llibre tracta sobre un món amb molts avanços tecnològics però per arribar a aquests hi ha hagut guerres, sang i llàgrimes. La Terra tal i com la coneixem esta abastada i desèrtica,les grans ciutats inundades,no i prolifera la vida i hi ha baralles per els pocs recursos que i queden. La historia es a Madrid l'any 2109 i la protagonista es na Bruna Husky, una replicant de combat que te que investigar una serie d'assassinats en aquesta societat freda i controlada. U te que aconseguir abans que se li acabi es temps de vida perquè tal i com e dit cada segon esta controlat. Tindrà que lluitar contra la seva pròpia ment, a donar-se compte de que no tot es com tothom creu i que una replicant pot arribar a tenir memòria.
OPINIÓ PERSONAL:
Es un còmic molt interessant, el recoman a tot aquell que li agradi la ciència ficció però conservi un toc de realitat. Les il·lustracions et fiquen mes dins la historia encara que sigui un poc cansat a l'hora de llegir. Aquesta historia ens demostra que si seguim per es mateix camí arribarem a un punt que serem copies de cada un, i no tindríem que arribar això perquè cadascú te la seva pròpia identitat.

Ressenya feta per Juan Antonio Juanino, de 3r B.
Autor: Dan Brown
Título: Ángeles y demonios
Editorial Umbriel, 2005
606 pàgs.







Resum i opinió personal: Robert Langdon es un profesor de simbología en la universidad de Harvard, que lo llaman un día para que vaya al CERN (que es el mayor laboratorio de investigación del mundo, cuya sede central se encuentra en Ginebra) porque se ha producido un asesinato. Cuando llega al CERN, encuentra a un hombre en el suelo, con la cabeza girada 180º y con un símbolo marcado a fuego en la piel donde pone Illuminati. Los Illuminati era una secta que estaba en contra de la Iglesia Católica, y querían destruirla. Este hombre que ha muerto quería unificar la Iglesia y la ciencia, y descubrió una nueva partícula, que se puede creer que es la que lo constituye todo, y en contacto con el aire puede estallar, así que se debe mantener flotando, con unos imanes, y envasado al vacío y se llama antimateria. 
Poco después se dan cuenta de que una gran cantidad de antimateria ha sido robada. Unas horas después llaman al CERN desde el Vaticano, para decirles que tienen una cámara que está enfocando la antimateria, y que le quedan 18 horas para que los imanes se descarguen y la antimateria explote. Robert Langdon en ese momento piensa que en esas fechas se iba a elegir el nuevo papa. Así que van Vittoria Vetra, la hija del científico que ha muerto, y Robert Langdon. Cuando llegan, les dan otra noticia, los cuatro cardenales preferiti, es decir, los preferidos, han desaparecido. El camarlengo, Carlo Ventresca, recibe una llamada anónima en la que le dicen que matará a un cardenal cada hora, en cada altar de la ciencia, y también dice que es un Illuminati. Desde ese momento Robert Langdon intenta encontrar los altares de la ciencia, entrando en la biblioteca privada del Vaticano, y con un texto de Galileo Galilei. En los cuarto altares no llegan a tiempo, en cada altar se ve un nombre marcado a fuego en la piel muerta de los cardenales: Agua, fuego, tierra y aire. En el último altar de la ciencia, el hombre que trabaja para los Illuminati rapta a Vittoria, y Robert Langdon va a buscarla en el palacio Castel Gandolfo, residencia de verano del papa, que es donde se reúnen los Illuminati. 
Cuando Robert Langdon entra en la sala, ve en medio de la sala una caja con las formas que había usado para hacer las palabras a fuego. Robert Langdon lucha con él, hasta que Vittoria, que estaba atada, se desata y tira a la otra persona por el balcón. Justo después, va hasta el Vaticano para decirle al camarlengop que los cuatro cardenales han muerto. Mientras tanto, la Guardia Suiza ha buscado sin éxito la antimateria. Cuando llegan, ven al jefe del CERN, el doctor Maximilian Kohler, que está reunido con el camarlengo. De repente se oyen disparos de dentro del despacho, y se ven al camarlengo y a Kohler estirados en el suelo, los dos heridos de bala, y el camarlengo con un signo grabado a fuego, con las cuatro palabras, y con una forma de diamante, el diamante de los Illuminati. Poco después se abren las puertas de la Capilla Sixtina, para parar la votación.
 Mientras el camarlengo se retuerce de dolor, Kohler le entrega a Langdon una pequeña cámara, que Langdon guarda en su bolsillo. De repente, el camarlengo empieza a correr, diciendo que sabe donde estala bomba, aunque solo queden 18 minutos, y dice que se lo ha dicho Dios. Llega hasta la tumba de San Pedro, y allí encuentra la antimateria. Se la lleva con el helicóptero, acompañado de Robert Langdon, y, cuando están a una altura considerable, el camarlengo se tira en paracaídas, mientras que Robert Langdon coge un trozo de plástico, que usa de paracaídas, cae a un río y, al día siguiente, despierta en un hospital. Pone la cámara que le había dado Kohler y ve que había sido el propio camarlengo el que se había puesto el diamante de los Illuminati.
Opinió Personal: Aquest llibre m'ha agradat molt, en Dan Brown és molt bon escriptor, el guió està molt ben pensat, i quan llegeixes les 100 primeres pàgines, t'enganxa i ja no pots deixar de llegir-lo fins que no l'has acabat. A més a més, com si no fos un llibre bo, hi ha tota una saga de llibres d'en Robert Langdon, el més recent es el que va escriure i va editar al juny o juliol d'aquest any, que s'anomena Inferno.

Dimecres, 9 d'Abril de 2014
Ressenya feta per Paula Márquez, alumna de 2n de Batxillerat, per a Literatura Universal:

Títol: Matar un rossinyol (To kill a Mockingbirg)
Autora: Harper Lee
Edicions 62. Barcelona, 2006.
Edició original: 1960
Traductor: Xavier Pàmies
366 pàgs.






Matar un rossinyol (1960) és l'única novel·la publicada per l'escriptora nordamericana Harper Lee (Monroeville, Alabama, 1926) que va viure la seva infantesa i bona part de la seva joventut entre la literatura i les desigualtats socials del sud d'Estats Units. També va ser íntima amiga i secretària del novel·lista Truman Capote; el mateix autor que li va dedicar l'obra A sang freda.

Matar un rossinyol va tenir tant d'èxit que va ser adaptada dos anys més tard al cinema en una versió protagonitzada per Gregory Peck i va obtenir també el premi Pullitzer. Malgrat tot, l'autora va desaparèixer de la vida pública i no va tornar a publicar res més.

Matar un rossinyol és un magnífic al·legat contra els prejudicis racials que curiosament té com a narradora una filleta espavilada de nom Scout Finch. La noia viu a un poblet de l'Alabama en el moment de la Gran Depressió,els anys 30, període històric de gran recessió econòmica caracteritzada per l'elevada desocupació i la misèria que va viure la població. En una època també de gran segregació racial, sobretot en el sud dels Estats Units, on els negres havien de patir la discriminació dels blancs.

L'Scout amb el seu germà Jem i el seu amic Dill, intenten descobrir què succeeix a la tenebrosa casa del seu veí “Boo” Radley. El fet que els adults que viuen a l'entorn de la petita Scout es neguin a parlar d'aquest veí estrany, augmenta la curiositat dels tres nens per poder veure-li la cara. Per si no fos poc, aquest misteriós “Boo” es dedica a deixar-lis regals al forat d'un arbre del jardí. Però molt prest l'Scout s'endinsa en els problemes més seriosos que es viuen al seu poble. El seu pare, l'Atticus Finch, és un advocat amb un gran sentit de la justícia que accepta defensar un negre al qual se l'acusa de violar una joveneta blanca. Tot aquest fet comporta un fort rebuig de tot el poble cap a la familia de l'Scout i del Jem. Els fillets però, aprendran del seu pare, que moltes vegades són més importants les conviccions personals que no pas els prejudicis de la gent i la pressió de l'opinió pública. També hauran de enfrontar-se a uns esdeveniments de cada vegada més dramàtics que els canviaran per sempre.
Matar un Rossinyol és una història magnífica que aborda, per una banda, una crítica a la hipocresia social del moment i a les desigualtats racials. I d'altra banda, l'història del veí “Boo” que té un passat turbi i una existència envoltada de misteri degut a la seva malaltia que l'aïlla del món, que en un principi desperta la por dels tres fillets però que al final es converteix en el seu àngel de la guarda, en el seu particular rossinyol, un ésser incapaç de fer cap mal.

Ressenya feta per Maria Millo, alumna de 3r A:

Autor: Pere Pons
Títol: Quan tot comença
Cruïlla 2007
223 pàgs.









A una petita cala de pescadors a Mallorca l'any 1964, un noi de 15 anys anomenat Lluc, vivia amb la seva mare i es passava el dia jugant i pescant amb els seus amics. La mare de en Lluc volia que comences a fer feina a un hotel, però ell volia ser pescador com ho havia estat el seu pare abans de morir.
Un dia en el noi i els seus amics eren al port, van veure passar un cotxe amb una noia molt guapa a dins, aquella noia, es deia Júlia i venia de Buenos Aires i era família de els Branca, una família mafiosa i rica que vivia a prop de la cala i que tothom al poble odiava.
Un dia en Lluc va anar a veure a al pintor i ell li va demanar si el podia dur a la barca per pintar un quadre, ell va dir que si , però quan va veure que els acompanyava la Argentina es va posar nerviós, però ella va resultar ser molt simpàtica i decidida i des de aquell dia quedaven de tan en quant per que ell li ensenyes a pescar a ell, però quan els Branca els va descobrir es van enfadar molt ,i no volien que es quedessin mes, cosa que feia que els dos joves volguessin estar mes estona junts.

Recoman el llibre ja que a mi m ' agradat, encara que esta ambientat en un altre temps, et pots sentit identificat amb alguns del personatges i ho pots entendre.
Ressenya feta per Miquel Allès, alumne de 3r A:


Títol: Por trece razones
Autor: Jay Asher
En castellà: Ámbar ediciones
221 pàgs.


En català: Estrella Polar





He leído este libro para la asignatura de castellano.

La historia trata sobre una joven que antes de suicidarse grabó unas cintas de casete, para que los que tenían algo que ver con su muerte supieran que era culpa suya.
Las cintas se van pasando de uno a otro hasta llegar a Clay Jensen, aquí empieza la historia. Clay recibe las cintas por correo y las empieza a escuchar en su casa, al ver que son de Hannah Baker, la que se ha suicidado, decide ir a casa de un amigo suyo para cogerle el walkman, y se pone a escuchar las trece cintas, en ellas descubre las historias de porqué se ha suicidado y quiénes han sido los culpables.

El libro es muy interesante, sobre todo si te gustan los misterios, porque te engancha todo el tiempo por querer saber lo que va a pasar, es un buen libro, fácil de leer y de entender, es muy entretenido. Os lo recomiendo a todos.

Dimarts, 11 de març de 2014

Ressenya feta per Sergi Bosch, de 3r d'ESO

Títol: P.O.D.
Autor: Stephen Wallenfels
La Galera, 2012
ISBN: 978-8424637392
16'95€








Resum:
Tot comença quan un fort xerric desperta a Josh, demana al seu pare que ha passat, i el pare li diu que estan rodejats de unes bolles negres immenses que cobreixen tot el cel, aquestes destrueixen tot el que es troba a l'aire lliure, i obliguen a la gent a quedar-se a les seves cases. Estan desesperats, no saben que fer, la seva mare no hi es, hauran d'espavilar-se, i decideixen fer un pla on diu el que s'ha de menjar cada dia, com estalviar menjar, aigua, electricitat...

En el mateix temps, el llibre, ens narra una altre història, que tracta d'una al·lota, la Megs, que escapa de casa amb la seva mare, perquè no volien haver de soportar el seu pare irresponsable durant més temps, però es queden sense benzina, i no tenen doblers per comprar-ne més. La seva mare decideix prostituir-se a un hotel durant la nit, amb el propòsit de aconseguir els doblers suficients per arribar a algun lloc segur on establir-se. El mateix xerric que va despertar a n'en Josh, fa que la Megs quedi sola dins el cotxe, en un aparcament de varies plantes, i sense la seva mare, la qual està al hotel fent el seu treball; haurà de sobreviure, pràcticament no te recursos, axi que al igual que Josh i el seu pare, haura d'espavilar-se.

La història, capítol a capítol, ens explica com es el dia a dia de aquestes persones, les coses s'els hi estan complicant bastant, cada vegada tenen menys recursos, i les persones que els envolten no els hi son de gran ajuda.
Seran capaços la Megs i el Josh de sobreviure a aquest atac extraterrestre?

Ressenya de Carme Martínez, de 4t d'ESO

Títol: Noel et busca
Autor: Àngel Burgas
Editorial La Galera, 2013
213 pàgs.









Que feries si un dia et despertessis i no recordessis res? Ni qui ets, ni on ets, ni com has arribat allà, ni tan sols com et dius. Això precisament això és el que li passa al protagonista de la història.
Un dia l'Enric es desperta en un hospital. Ha tingut un accident de cotxe. Però no recorda absolutament res del seu passat. Tot el cos li fa mal. Prest s'adona que la policia vigila la porta de la seva habitació. Un jove que diu ser el seu company de pis li explica que unes persones l'estan buscant, algú que es fa dir Noel, també li diu que la policia el vigila perquè van trobar droga al cotxe al que anava.
Però en qui pot confiar? Hauria de fugir d'aquestes persones que el cerquen o pel contrari hauria de deixar que el trobessin? A poc a poc, l'Enric va recordant l'enigma que és el seu passat, encara que no sempre les coses que recorda són gaire agradables.
Noel et busca, és un llibre molt intrigant que t'atraparà des del principi. És una història interessant, peça a peça s'anirà reconstruint el passat de l'Enric mantenint la intriga fins al final.

Ressenya de Marina Sánchez, de 3r d'ESO

Títol: La veritable confessió de Charlotte Doyle
Autor: Avi
Editorial Bambú
280 pàgs. 
ISBN: 978-84-8343-096-5






Argument:
La família de Charlotte es va tenir que muda a Providence, però la Charlotte volia acabar els estudis , aixi que la resta de la seva família s'en va anar i ella es va quedar fins que finalitzés els estudis. El seu pare li va regalar un quadern amb blanc per a què escrivís tot el seu viatge. Quan va ser hora de marxar de Liverpool i anar amb la seva família, va tenir que fer un llarg trajecte de dos mesos,amb vaixell (el Falcó Marí).

En el viatge amb vaixell, coneix tota la seva tripulació, del que es fa molt amic d'en Zacaries, un vell negre, i el seu capità Jaggery. Al llarg del trajecte, hi ha un assassinat, i culpen a la Charlotte, perquè l'arma homicida es el ganivet que li va regalar el Zacaries, però ella descobreix que ha sigut el capità, i vol culpar-la a ella i al Zacaries. La Charlotte i els tripulants del vaixell, intenten trobar pistes per quan arribin al seu destí puguin denunciar-lo, però el capità la vol condemnar a mort. En una tempesta, el capità intenta atrapar a la Charlotte, que s'havia enfilat per unes cordes. Quan puja per atrapar-la, rellisca amb una corda banyada i cau al mar. 
Quan arriben al seu destí, la Charlotte va amb els seu pare, i li dona el seu quadern on hi havia escrit tota la seva travessia. El seu pare no la creu i crema el quadern. Un dia la Charlotte decideix tornar al Falcó Marí, on es troba amb el Zacaries, i torna a emprendere una aventura.
Dijous, 6 de març de 2014
Ressenya feta per Dani Cuadrillero, alumne de 1r d'ESO.

 
Títol: SOS! ATRAPAT EN FAMILIA


Autor: Jeff Kinney
Editorial i Col·lecció: Estrella Polar, Diari del Greg


Lloc i data d'edició: Nova York, setembre del 2012


Nº de pàgines: 218


Assignatura on s'ha llegit el llibre: Estudi Assistit


En Greg per nadal ha rebut pocs regals i decideix portar-se millor per al pròxim any, ell ha estat pegant i molestant al seu germà petit i per açò te molts pocs regals.
La mare (després d'això) va comprar un ninot i li va dir a n'en Greg que era l'aprenent del pare Noel, a partir d'això en Greg se anava comportant mes be, la mare el canviava de lloc per les nits però el Greg nomes es comportava be davant d'ell. Després d'un any nomes va rebre un regal, un ninot de juguet perquè en Greg el cuidàs com si fos el seu fill, en Greg va estar cuidant-lo durant quasi un any però després el va perdre.
Un dia que va nevar molt es van suspendre les classes en Greg aburrit va sortir al carrer a demanar doblers a canvi de netejar l'entrada i així ho va fer, va recaudar molts doblers però després d'això va començar a nevar un altre cop i els va perdre tots (els doblers).
Després d'això amb el seu millor amic va fer i publicar un nou diari fet per ells, van perdre diners amb la tinta i el paper i com que ningú el comprava van tenir que penjar cartells de publicitat als carrers, Van penjar uns a l'escola però després va començar a ploure i la tinta es va anar i van deixar les parets brutes de tinta verda.
La policia va començar a cercar els nens que ho havien fet, pero al final ho van netejar i no va passar res.
Després al seu diari van posar tot això.


M'ha encantat, el recoman a tothom, fa molta gràcia, els protagonistes fan tonteries, m'agraden els llibres d'aquesta col·lecció perquè es un nen normal amb problemes normals que després els soluciona.
Dimecres, 5 de març de 2014

En Damià Triay està que no para. Ens envia ara uns dels llibres finalistes al Premi Protagonista Jove 2014 ja que ell és un dels membres del Jurat format al nostre institut.
Títol: Ulls Negres
Autor: William Harlan Richter.
Estrella Polar, 2012.
347 pàgs.















Resum:

La novel·la ens explica una interessant trama sobre la Wallis Stoneman, una noia de setze anys originaria de Rússia, i adoptada per una família Nord-americana.
Ens explica com sobreviu pels carrers de la ciutat de Nova-York, acompanyada dels seus amics: el Tevin, l’Ella, i el Jake.
La trama ens relata la mort d’una altra amiga seva, la Sophia Manetti. I, és aquí on és desenvolupa una cadena d’esdeveniments on la mare adoptiva de la Wally, la Claire Stoneman, es preocupa perquè aquesta s’ha escapat de casa. Mentre tant, la Wally es decideix a descobrir qui era la seva mare biològica, després d’haver trobat un sobre a Brighton Beach on aquesta li demana que tingui cura del que fa, ja que la mare biològica està en perill i no vol que ella també hi estigui, és aquí on descobreix que la seva mare segueix viva.
Després d’això la Wally i els seus amics comencen una recerca per a trobar-la, investigant a la casa dels germans Hatch, fills del Benjamin Hatch, l’home que suposadament va ajudar a la seva mare, la Ialena Maiàkova, a fugir de Rússia i del seu marit, el qual és un mafiós molt perillós. El Benjamin, a canvi d’ajudar-la demanava alexandrita (un tipus de pedra preciosa) valorada en molts de diners. És allà on la Wally es troba amb dos individus que estan regirant tota la casa de dalt a baix, i per això fuig d’allà i comença a sospitar.
Més endavant descobreix que hi ha una psicòloga que va ser amiga de la seva mare, i que aquesta coneix informació crucial per a ella. Després de trobar-la, i de que aquesta li expliqui tot el que vol saber, a la consulta es presenten el pare biològic de la Wally, l’Alexei Klesko, fugat d’una presó de màxima seguretat de Rússia, i el Tiger, el germà d’aquesta.
Després de fugir amb l’ajut del policia detectiu Atley Greer, la Wally decideix retrobar-se amb els seus amics.
Amb aquests ideen un pla per descobrir on viu la mare de la Wally, per això es dirigeixen a correus, i allà pregunten pel nombre de bústia d’aquesta, i la trenquen. Quan una dona s’hi presenta i es queixa de la bústia la segueixen fins a la seva casa i allà li demanen explicacions, aquesta els revela la verdadera ubicació de la seva mare i ells s’hi dirigeixen. Però tot es complica quan la Wally s'interposa en el camí dels mafiosos russos...
Opinió personal:
M’ha agradat, és un llibre que m’ha agradat molt. Per a mi el fet que el fa interessant és què, mai no saps el que passarà, ja que t’explica la trama des de tres o de vegades quatre punts de vista diferents, tots paral·lels en temps, però no en espai.
A cada capítol succeeix com a mínim un fet que fa que el curs de la trama canviï totalment de direcció i sentit. 
Jo recomano la seva lectura, sobretot en adolescents i persones joves, ja que la lectura d’aquest llibre és additiva.
La meva nota és un 9,5.
Dilluns, 10 de febrer de 2014
Damià Triay, de 3r, s'està llegint Els jocs de la fam. Per ara li estan agradant moltíssim. Aquí us deix les ressenyes dels dos primers volums:


Títol: Els Jocs de la Fam
Autora: Suzanne collins
400 pàgs.
Molino, 2012
ISBN: 9788427202122
Publicat a Estrella Polar en català.













L’obra pertany al gènere de la ciència ficció i la distòpia (futurista). Està recomanada per a adolescents i adults.
Resum:
Una guerra per la supervivència deixa a Amèrica del Nord dividida en 13 districtes controlats per el Capitoli, un lloc on és possible tenir tot el que un vulgui només amb espetegar els dits. Però van arribar els Dies Foscos, quan els districtes van lluitar per la supervivència i el sortir de la decadència. El Capitoli, gràcies a les seves avançades tecnologies, aconsegueix la submissió de dotze districtes i l'aniquilació del tretzè, i perquè tothom recordi que els Dies Foscos no s'han de repetir comporta "Els Jocs de la Fam", una sagnant competència en la que un noi i una noia de cada districte han de lluitar a mort, sense normes: Qui perd mor, el que guanya tindrà la fama de tot Panem i riqueses inimaginables.

Ja passats setanta-quatre anys dels Dies Foscos, la gent de Panem està acostumada a treballar fins esgotar-se i morir, però uns pocs valents s'arrisquen a lluitar i desafiar al Capitoli; Katniss Everdeen, una noia de 16 anys travessa tots els dies la filat del Districte 12 per a caçar il · legalment al bosc i comercialitzar les preses; l'única sortida per sobreviure.

A la collita dels participants (o tributs) dels setantè quarts Jocs de la Fam s'ofereix voluntària per salvar la seva germana Prim d'una mort segura (qui només té 12 anys), ella i el seu company de districte, Peeta Mellark, s'aventuren en un camp de batalla, on podrien morir en segons: Cada distracció és una invitació a la mort. Tot canvia quan Peeta i Katniss es veuen obligats a fingir un amor per diversió del Capitoli, amb el qual intenten aconseguir la supervivència, aconseguint patrocinadors que podrien enviar aliments, medicines o altres objectes que necessitaran durant els jocs. En arribar al camp de batalla, els 24 competidors es veuen embolicats en una lluita de supervivència on només un sobreviurà.

En aquest lloc, es veuen amenaçats principalment pels tributs del districte 1, 2 i 4, els que cada any entrenen per a aquests jocs i s'ofereixen com a voluntaris. En començar els jocs, Katniss s'amaga en un arbre, juntament amb una motxilla, i es queda en aquest fins al dia següent, però els tributs del districte 1, 2 i 4 formen un grup per perseguir-la i la empresonen en un altre arbre on coneix a la Rue, tribut del districte 11, que li suggereix llançar una bresca de “rastrevíspulas” (abelles mutades genèticament) per fugir. Després de fugir, la Rue és assassinada tràgicament. Més tard, els vigilants creuen que seria bona idea crear un amor adolescent per entretenir l'audiència i per això canvien les normes perquè dos tributs puguin guanyar sempre i quan siguin del mateix districte...
Opinió personal:
El primer llibre dels Jocs de la Fam ens introdueix en una lectura apassionant, l’argument és creïble des del punt de vista futurista, i com més avançada està la trama més ganes de seguir llegint tens, el podríem anomenar un “llibre addictiu”.
Per a mi, és un dels millors llibres que he llegit fins al moment, i em dona la sensació que la resta de la trilogia encara té molt material per a sorprendre als lectors, és emocionant i et deixa amb les ganes de seguir llegint per a saber que és el que vindrà a continuació.
La meva nota és un: 9,5.
Títol: En Flames
Autora: Suzanne Collins
407 pàgs.
Molino, 2012
ISBN: 9788427200005
En català, publicat a Estrella Polar. 
















Resum:
(No llegir si encara s'ha de llegir el primer llibre de la sèrie)
Contra tot pronòstic, la Katniss Everdeen ha guanyat els Jocs de la Fam anuals juntament amb l'altre tribut del seu districte, el Peeta Mellark. Però, va ser una victòria aconseguida mitjançant el desafiament al Capitoli i, a les seves cruels regles. La Katniss i el Peeta haurien d'estar contents. Després de tot, acaben d'aconseguir per a ells i les seves famílies una vida de seguretat i abundància. Però hi ha rumors de rebel·lió, i la Katniss i el Peeta, per al seu horror, són la cara d'aquesta rebel·lió. El Capitoli està furiós i vol venjança.

Durant la seva Gira de la Victòria, són testimonis de que els districtes comencen a rebel·lar-se. El Districte 8 es defensa dels Agents de la Pau , així com el 11, en ​​què s'inicia una revolta després que la Katniss recordi a la Rue i al Thresh , els tributs de l' Districte 11 assassinats en els anteriors jocs. El Capitoli augmenta la seguretat en tots els districtes, com per exemple, electrificant la tanca que envolta el Districte 12, i canviant el Cap dels Agents de la Pau d’aquest districte, per algú molt més cruel i sanguinari. El Gale (amic de la Katniss) és trobat venent un gall dindi que havia caçat i és torturat en públic, sent assotat a la plaça. El Darius, un agent de pau que sempre ha viscut a la Costura (zona d’abundant pobresa en el Districte 12), intenta aturar al nou agent però aquest el copeja i el deixa inconscient.

Passen els dies, i l'antic Cap dels Agents de la Pau i el Darius desapareixen del Districte 12. Mentre tant, la Katniss es troba amb dues dones a les afores del Districte 12, la Bonnie i la Twill, que han aconseguit fugir del districte 8, el qual estava en guerra amb el Capitoli, i que estan convençudes que el Districte 13 (suposadament aniquilat, segons el Capitoli) encara existeix, i que està habitat per rebels. La Katniss informa d'això a Haymitch Abernathy (el seu mentor), però aquest li diu que no és més que una llegenda. Mentrestant, els nous Jocs, on la Katniss serà la mentora dels tributs del Districte 12, anuncien que seran especials, ja que es celebrarà el vassallatge dels 25 (cada 25 anys fan uns Jocs especials). I aquest any els tributs que combatran per sobreviure seran vencedors de Jocs anteriors. Llavors la Katniss sap que ella haurà de tornar als Jocs, perquè és l'única vencedora del districte 12. L'home escollit és el Haymitch, però el Peeta (Vencedor del últims Jocs, juntament amb la Katniss) es presenta voluntari.

En tornar al Capitoli com a tribut de nou, els seus estilistes estan molt tristos, perquè s'havien encapritxat amb ella. Un cop allà la Katniss descobreix que el Darius ha estat convertit en un avox (un esclau al qual la llengua li ha estat tallada). Durant el segment d'entrevistes, el Peeta menteix dient que la Katniss està embarassada, i com els antics plans de noces havien quedat enrere pel fet que tots dos han de tornar a la sorra, expliquen que en una cerimònia tradicional del Districte 12 (on els dos enamorats es reparteixen el pa), es van casar.

El Cinna prepara els vestits que ha de lluir la Katniss, però el president del Capitoli, el senyor Snow, vol que vagi amb el vestit de núvia. Però el Cinna el retoca, de manera que durant l'entrevista, el vestit s'encén i deixa veure un altre vestit a sota, de plomes negres i ales blanques, com el ocell de la revolta. Aquest ara és el símbol de la revolució. Però, el Cinna és castigat pels Agents de la Pau, que li donen una pallissa i se l'emporten, amb moltes possibilitats de que acabi mort.

Durant els jocs, que aquesta vegada tenen lloc en una illa on succeeixen coses estranyes, i té forma de rellotge , en la qual depenent de la zona i de l'hora, succeeixen catàstrofes o perills diferents, des d'una boira letal, fins a uns ocells que imiten les veus dels seus éssers estimats, passant per onades gegants i bèsties sanguinàries. La Katniss surt malferida però fora de perill. Llavors s'assabenta que hi havia un pla per fugir al Districte 13, que realment existeix però ella ho desconeixia. El Peeta no té la mateixa sort i és capturat pel Capitoli, igual que la Johanna i la Enobaria (dos tributs dels districtes 7 i 2). Llavors, al final, rep una visita del Gale. Aquest li comunica que la seva família està fora de perill, però que el Districte 12 ha estat bombardejat i destruït.
Opinió personal:
El segon llibre de la trilogia Els Jocs de la Fam, és la continuació i ampliació dels problemes pels quals passen els protagonistes, no obstant és això el que dona importància al llibre, i el fa recomanable. Per a mi, és un dels millors llibres que he llegit mai (al igual que el seu anterior, la primera part de la trilogia), l’ambient en el que està basat el llibre és fictici e irreal, però hi ha que tenir present el fet de que tot el que ocorre no és predicible, la trama et sorprèn a cada avanç.
Però, el que crec que fa que no sigui un llibre perfecte, és que tot el que es descriu i s’explica és molt semblant al primer llibre (és lògic que l’argument tingui ha veure amb el primer llibre, però és massa repetitiu en alguns aspectes).
Igualment, jo el recomano.
La meva nota és un: 9,5.

Dilluns, 10 de febrer de 2014

Ressenya feta per Teresa San Juan, alumna de 3r d'ESO

Título: Increíble pero cierto
Autor: Sebastián Maspons
Editoria "Libros Cúpula"; 2010.
168 pàgs.














  
Este libro es una recopilación de notícias pasadas hace algunos años pero a la vez no muy comunes. Más bien estas notícias hacen reír, ya que la mayoría son bastante estúpidas y no suelen pasar normalmente.

Este libro está dividido en 6 partes, la primera parte es la presentación y las siguientes están separadas por temas.

El primer tema es “Animalario”: Habla de notícias raras relacionadas con los animales. Por ejemplo: “Los caballos de Roma llevarán pañales para no ensuciar la ciudad”, y debajo de cada noticia está escrito en que periódico se publicó y el año. De animaladas, hay aproximadamente 14 notícias.

El segundo tema se titula “Trastadas”, 23 noticias. El tercer tema es “De todo un poco”, y contiene 16 noticias. Este tema es de los mejores porque como se titula de “todo un poco”, no sabes exactamente de qué irán las noticias. El siguiente tema es “Lo que necessitas es amor” y tienes 15 partes, y por quinto y útilmo tema está “Chorizos y Cía” y consta de 15 partes. Las que me han gustado más son: Animaladas y De todo un poco.



Yo, si lo recomiendo, porque es muy divertido y está lleno de notícias que seguro que nunca habías leído en un periódico. Lo único malo que puedo decir de este libro, es que a cada noticia le ponen un título muy largo i casi lo cuentan todo en el título, y cuando lees el texto dónde te explica mejor la noticia y todos sus detalles, ya lo sabes casi todo sobre la noticia.

Dimarts, 3 de febrer de 2014

Ressenya feta per Marta Ruiz, alumna de 3r d'ESO

Salvando a Francesca
Melina Marchetta
Círculo de Lectores
2012









Este libro nos narra una novela muy divertida y realista. Mia, la madre de Francesa es una madre muy divertida y alegre, hasta que un día por la mañana, no se levantó. Todos estaban sorprendidos, Francesa y su hermano Luca, no reconocían a su propia madre, el padre les escondía algo y Francesa sospechaba de que le estaba pasando a su madre. Decidieron cambiar a Francesa de colegio para que no le influyesen sus amistades, la matricularon en el St. Sebastian, un colegio que hasta hace poco era exclusivamente masculino y que acaba de abrir sus puertas a las chicas. Pero todo cambia para Francesca cuando a su madre cae en una grandepresión y Francesca tiene que salir a delante sola, sin la ayuda de su madre ni de sus amigas ni de nadie.
En la historia también vemos la evolución de Francesca y como va conociendo nuevos amigos e incluso el amor y también me he reído mucho con los amigos de Francesa.

Yo nunca había leído nada de Melina Marchetta y esta novela me ha gustado bastante. Me ha gustado porque es una historia triste pero se la toman con muy buen pie, esta muy bien este libro y es muy divertido y entretenido de leer. A lo primero no me gusto al ver la portada, pero una vez lo he ido leyendo me ha ido gustando y intrigando mas la segunda parte de una novela muy realista. Recomendaria este libro a las personas que les gusten las historias que puedan estar basadas en echos reales y porque con este libro te lo pasas bien.



 
Ressenya feta per David Florit, de 3r D'ESO
Títol: 250 quilòmetres
Autor: Victor Panicello
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Col·lecció Jove

Resum
Aquest llibre tracta d'un nen anomenat Quim,que per culpa de la seva malaltia,el Crohn,no pot fer gairebé res: no pot jugar a futbol, no pot menjar gairebé res i no pot anar amb els seus amics. Per culpa de la malaltia,en Quim pren un destí incert,per això té que fer uns 250 quilòmetres per arribar a l'hospital on l'operaran i d'aquí ve el nom del llibre. Ell està molt nerviós perquè sap que ha tornat a recaure de la seva malaltia i la primera vegada li va suposar un cop molt dur perquè va tenir que lluitar molt per superar-la.



Opinió personal
Aquest llibre m'ha agradat bastant perquè tracta d'un noi que té que lluitar unes quantes vegades contra una malaltia com és el Crohn, i això el fa reflexionar sobre la vida. Aquesta història li podia haver passat a qualsevol de nosaltres i això ens té que fer pensar que en la vida pot prendre un destí incert i et té que fer reflexionar. A aquest llibre li posaria un 8,5.


Ressenya feta per Paula Borrueco, alumna de 3r d'ESO

Títol: I'll be there. Siempre contigo.
Autor: Holly Goldberg Sloan.
2012
446 pàgs.
Editorial SM






Sam tiene diecisite años y vive una vida nómada con su padre y su hermano pequeño Riddle. Un día Sam va a la iglesia y allí se encuentra a Emily, una chica que canta en el coro. Se conocen y empiezan una relación. Al tiempo, Emily se da cuenta de que Sam es un poco extraño: nunca habla de su padre, nunca ha ido al colegio, nunca quiere que le acompañen a casa... No quiere contarle nada sobre él y su familia. Sam es un chico callado y sencillo y su hermano Riddle tiene algunos problemas médicos y nunca habla, está en su mundo, pero tiene a Sam para todo lo que necesite. En cambio el padre, Clarence, es todo lo contrario: roba todo lo que puede, solo le preocupa por él mismo.
Cuando el padre de Sam se entera de que se está viendo con Emily decide coger la camioneta y llevarse a los chicos a otro sitio, no quiere continuar en ese lugar. Los chicos se van a la fuerza, no quieren separarse de Emily y su familia, pero no pueden hacer nada contra su padre y el rifle que tiene en la camioneta.
Al llegar a una montaña, Sam decide huir y se enfrenta a su padre. Caen por un precipicio y Riddle decide tirarse detrás a por Sam. Los tres han sobrevivido, pero Sam y Riddle se pierden en el bosque. A las semanas un ciclista encuentra a Clarence, herido, y lo lleva a la policía, y ahí, por su historial de la policía lo encierran en la cárcel durante un tiempo. Sam y Riddle se separan; Sam no recuerda nada, lo encuentra un granjero y decide irse con el autobús. Encuentra a un hombre tocando la guitarra y él la empieza a tocarla. Gracias a la música recupera la memoria y decide ir a buscar a Emily. A Riddle le viene a buscar la madre de Emily de la comisaría.
Emily se encuentra con Sam en el autobús de vuelta a su casa y se queda sorprendida. Ella pensaba que estaba muerto. Al llegar a casa Sam y Riddle se reencuentran.
A partir de ese momento las cosas empiezan a ir bien. Sam y Riddle viven en un pequeño apartamento y están estudiando. Cada día Riddle va a casa de Emily, y Sam empieza una relación con Emily, pero esta vez sin nada que ocultar.


Dilluns, 2 de novembre de 2013

Ressenya feta per Carme Martínez, alumna de 4t d'ESO



 Signet Classics, 1986

 ISBN-13: 978-0451523372







Versión de Luis Scafati
Libros del Zorro Rojo, 2007
ISBN: 9788496509504
108 pàgs.
22'90€










Sinopsis:
Jonathan Harker, un joven abogado, viaja hasta el castillo del Conde Drácula, en Transilvania. Drácula quiere comprar una casa en Londres, por ese motivo el señor Harker viaja hasta su casa para finalizar los negocios del Conde. Poco a poco, Harker se da cuenta de que Drácula lo tiene prisionero en su castillo, además descubre su verdadera naturaleza y el verdadero propósito que mueve el conde a mudarse a Londres. Finalmente Jonathan consigue escapar y con la ayuda de su esposa Mina, Quincey Morris, Lord Godalming y los doctores John Seward y Van Helsing se enfrentan al temible vampiro e intentan pararle los pies.

Reseña:
Lo primero que me ha llamado la atención al leer la novela es que está narrada en forma de diarios personales y otros documentos, como notas, cartas, telegramas e incluso recortes de periódicos. Me ha gustado bastante esta forma de narrar, ya que nos permite conocer verdaderamente bien a los personajes principales. Además esto consigue crear un ambiente de suspense ya que a veces no volvemos a saber de un personaje hasta que vuelve a aparecer un fragmento de su diario.
La historia está muy bien ambientada ya que tiene lugar en el S. XIX. Al principio del relato, no sabes muy bien que está pasando, ya que los personajes, siempre que ocurre alguna cosa anormal, como la aparición de fuegos fatuos en camino o el hecho de que aparezcan fantasmas de entre la niebla, lo confunden con un sueño y al final no sabes si ha ocurrido de verdad o ha sido producto de su imaginación. Esto hace que el misterio sea aún mayor.
El argumento es bastante original, diferente a lo que esperaba. Esperaba que la novela se centrara más en la historia del Conde Drácula, en cambio solo sabemos de él durante el principio y el final del libro. Aún así el argumento me ha gustado mucho, no me ha decepcionado.
La única cosa que no me ha gustado, es que a veces el ritmo de la historia se hacia un poco lento.

Puntuación: 4/5

Divendres, 7 de juny de 2013

Ressenya de Núria Fuxà, de 4t d'ESO:

Títol: Jane Eyre
Autora: Charlotte Brontë
Ed. Teide, 2010
Trad. d'Anna Listerri
272 pàgs.








 
Jane Eyre, tenia escassos deu anys, era òrfena i vivia durant l'època victoriana. Quan els seus pares van morir, Jane va ser enviada amb els seus oncles, però la convivència amb ells i els seus cosins no era massa bona. La situació no donava per a més i la seva tia va decidir enviar-la a una escola. Jane va entrar a Lowood i, ràpidament, va fer bones amistats amb una altra alumna i amb una professora.
La vida a Lowood no era pas luxosa, però la noia s'hi sentia molt a gust. Allà hi va passar vuit anys de la seva vida, sis com a alumna i dos com a professora. Durant el seu darrer any a Lowood es va replantejar el tema de viatjar i conèixer nou món, per això, va publicar en un diari un anunci on s'oferia com a institutriu.
Dies després, va traslladar-se a Thornfield Hall, on treballaria com a educadora d'Adèle, una filleta de sis o set anys. Jane es va adaptar fàcilment a la seva nova llar i va fer amistat amb tots els criats, però tenia la sensació que aquella casa amagava alguna cosa estranya. Ja portava tres setmanes treballant a Thornfield Hall quan, per fi, va conèixer a l'amo de la propietat i tutor legal de la seva alumna. Aquest era Edward Rochester, un home poc atractiu, bastant fred i amb grans fortunes. A partir d'aquí, la trama del llibre es va complicant amb històries d'amor, de mentires, de secrets... Jane viurà emocions intenses i farà que la trama avanci amb entusiasme.

Recomanació/ Valoració
Jane Eyre és un gran clàssic de la literatura anglesa que cal llegir. No és exactament una novel·la juvenil, sinó que va més enllà, seria una novel·la més bé per a adults, però, tot i així, la recomanaria a partir de 4t d'ESO. És una història commovedora que et transporta a l'època victoriana d'Anglaterra i que et fa sentir com si fossis el protagonista, ja que, la pròpia Jane que és també la narradora, crida l'atenció del lector diverses vegades. És fàcil de llegir i captiva al lector amb sorpreses inesperades. A més, m'atreviria a dir que la història de Jane és una crítica a la societat d'aquella època i requereix una reflexió per part del lector.





Ressenya de Damià Triay, de 2n d'ESO:

Títol: La màquina del temps
Autor: H.G. Wells
Estrella Polar, 2009.  Col La Via Làctia
143 pàgs.
ISBN: 978-84-92790-83-8












El gènere de l’obra pertany a la ciència ficció i aventures.
Ressenya:
Un científic de finals del segle XIX, deixant bocabadats als seus amics, aconsegueix descobrir les claus de l'anomenada “quarta dimensió” (el Temps) i construeix un vehicle que li permet viatjar físicament a través d’aquest mateix. Mentrestant els seus amics es reuneixen a casa seva per escoltar el que el Viatger del Temps (el científic) els té que explicar sobre el seu nou invent, però en aquesta ocasió l'amfitrió no apareix. Després d'esperar una estona, els seus amics el veuen entrar en un estat penós. Els explica la història de com va viatjar a través del temps: amb la intenció de conèixer el futur de la humanitat, es va desplaçar fins a l'any 802701, però lluny de trobar una societat en la plenitud del seu desenvolupament, veu un món en decadència, habitat en la seva superfície per uns éssers sens cap mal de cap (els Eloi), sense escriptura, ni intel·ligència, ni força física. El Viatger del Temps, suposa que així devia acabar la humanitat després de resoldre tots els seus conflictes existencials, però, poc després descobreix que aquests éssers viuen amb una immensa por al subsòl i la foscor. El subsòl està dominat per unes malèvoles criatures, els Morlock, una altra branca de l'espècie humana que s'ha habituat a viure en les tenebres i surt de nit per alimentar-se dels Eloi que captura. Després de fer algunes exploracions pels voltants del lloc on havia arribat (el lloc on es trobava) al futur, torna al lloc on havia deixat la màquina del temps, però aquesta ja no hi és, més tard s'adona que són els Morlock els l’han robada, i l'han tancada en el pedestal d'una estàtua antiga que representa a una Esfinx, situada al lloc on va aparèixer el Viatger del temps. Fa tot el possible per trobar una manera de recuperar-la, i es troba amb una enorme construcció, el Palau de Porcellana Verda, un museu en ruïnes. Allà recull eines per obrir les portes de bronze del pedestal de l'estàtua de l'Esfinx, però quan torna descobreix que ja està oberta. Entra en ella, troba la seva màquina, i descobreix que tot va ser un parany, però escapa amb aquesta abans de que els Morlock el capturin. Després d'abandonar aquesta era, el protagonista continua el seu viatge avançant encara més en el temps, fins a la vora de la finalització de la vida al planeta Terra, amb una nova era glacial que gairebé destrueix tota la civilització. Després de milions d'anys, veu com el Sol es deté sobre el cel en un crepuscle etern. Exhaust i atemorit, torna a la seva època i li explica la història als seus amics. Ningú creu la seva història, però un dels tertulians habituals torna l'endemà i veu com el Viatger pren certes coses del seu laboratori (entre elles una càmera) i parteix cap al futur. Aquell home, present a la desaparició del Viatger, comenta que allò va passar fa més de tres anys. Avui en dia encara espera al Viatger, per preguntar-li sobre la seva nova aventura.




Ressenya de Michelle Bosch, de 3r d'ESO:


Títol: Un haiku per a l'Alícia
Autor: Francesc Miralles
Cruïlla, 2002
Col. Gran Angular
137 pàgs.













En Genís és un jove que està acabant el darrer curs, i no li va molt bé, però a ell li és igual, ja sap que haurà d'anar a classes l'estiu. La seva mare sa separat del seu pare, i ho està passant molt malament, inclús torna a fumar. Un dia quan torna d'escola es troba amb un vell company que anava a classe amb ell, i el vespre, quan es mira el correu, es troba un e-mail seu dient a veure si vol formar part del grup de les bones sensacions. El següent dia es troben tots el del grup a una plaça, i ell es fixe amb una noia, l'Alícia, inclús troba feina en una editorial. La seva mare s'enamora del professor del Genís, el professor Hiku, i torna a ser qui era, inclús canvia la seva roba i el seu pentinat. El Genís s'enamora de l'Alícia, i quan estaven a punt de començar una bonica història, ella desapareix, i no en saben res més. Un dia mentre en Genís repartia llibres, se va adonar que n'hi havia un d'ella. Quan va arribar a la direcció indicada, l'home que el va obrir li va dir que se n'havien anat, perquè eren il·legals. El Genís va passar uns dies molt malament, però un anys després està molt millor.

El llibre ha estat bé, no és dels més bons que hagi llegit, és un llibre que et fa pensar i reflexionar en les coses. El recomanaria a tots aquells, als qui els agrada la superació del dia a dia, les aventures i l'amor, i el fet de caure i tornar-se aixecar.




Ressenya de Raúl Bosch, de 3r d'ESO:
                        
Títol: La revolta dels animals
Autor: George Orwell
Ed. Destino, 2000. Col. El trident
139 págs.















 
Tot comença en un mas anomenat Piral, Mas Piral. En aquell mas hi vivia el senyor Jones i la seva dona que maltractaven els animals que hi vivien. Una nit el porc savi que li deien el Vell Major va reunir-los a tots els animals al graner principal. Un cop tots dintre el Vell va dir que ja estava fart del homes que eren els enemics i que arribarà una rebel·lió en el que els animals faran fora als humans.

Poc després el Vell Major mort. Uns dies després els animals inesperadament fan la mítica revolució i fan fora al senyor Jones i la seva dona.
A parir d’aquí fan la seva pròpia bandera, els seves lleis i el seu himne. Els lideraran dos nous porc en Bola de neu i en Napoleó. Al principi tot anava com la seda, inclús millor que amb en Jones, però a mida que anava passant el temps els dos líders anaven canviant les lleis al seu favor.
Napoleó que tenia als gossos de la seva part, els envia a que facin fora al seu company de poder. Napoleó amb tot el poder que tenia en aquell moment fa una dictadura.
A final tot va acabar com va començar, tots treballaven i passaven gana i només uns pocs gaudien de la visa en el mas. Però i havia un canvi, ara el mas era molt més productiu que mai.


La veritat es que pensava que aquest llibre seria avorrit i poc interessant quan me'l vaig trobar per casa, però al final quan tel acabes veus que el que pensava abans era un mentirà. És divertit i interessant ,et fa veure les injustícies que hi ha de una manera senzilla en la que tothom o pot entendre i passes una estona molt bona.


***Recomanació sobre 4 estrelles




Ressenya de Josep Capó, de 3r d'ESO:

Títol: Maus, relat d'un superpivent
Autor: Art Spiegelman
Editorial Inrevés, 2003
298 págs.















 Aquest llibre explica una història internada dins d'una altre. En principi es tracta d'un jove que és escritor i dibuixant de còmics, vol fer-ne un sobre el que va pasar els anys 1930-1936 (segona guerra mundial), i per recullir l'informació del que exactament va pasar, va demanar que li expliques pas per pas al seu pare, un supervivent de l'Holocaust Nazi, dins de la mateixa història, t'explica el que el seu pare va viure durant aquells anys.
Em sembla que això és una molt bona forma d'aprendre l'història de la segona guerra mundial i del que va fer Hitler amb la societat alemana i europea,ja que no set fà tant dur de llegir al ser un còmic, i pel mateix fet, també es fa divertit i interessant.

Molt recomanble!

Ressenya de Toni Quero, de 3r d'ESO:

Títol: Ideas de bomberos
Autor:Andreu Martín
Edebé, 2005
175 págs.













La novela trata de unos chicos que van al instituto, Carmen era una chica muy bromista que le gusta gastar a sus compañeros. Los compañeros estaban un poco cansados de sus bromas.
Un día se fueron de excursión a una playa donde ella Carmen le hizo una broma a su compañero Guillermo en la que ella le dijo que bajase un acantilado porque había un chico ahogándose, y era broma, era ella que le esperaba allí abajo que se reía mas no poder y el enfadado le dijo : esto no es ninguna broma que no sabes que me podría abre caído por el acantilado!!.
Guillermo se fue nadando a la playa y desde y desde ese día no le volvió a hablar.
A final de curso Guillermo se fue de viaje con sus padres a Francia y ella se quedo sola en el pueblo muy mal y culpable.
Ella pensaba que se iba a quedar en el pueblo todo el verano sin el pero un día los padres de Carmen decidieron irse de viaje este verano a no se donde pero que para ir allí tenían que pasar por el pueblo de Guillertmo. Y ella quería ir a visitarlo y los padres que no pararemos para nada allí.... y eso que ella insistió asta que sus padres le dijeron que si, pero no encontró a Guillermo.
A la vuelta del viaje de Carmen una tarde de verano mientras comían entraron unos ladrones y a la madre le entró una risa imparable de miedo que los ladrones no la podían hacer callar de ninguna de las formas hasta que uno de los ladrones le puso la pistola apuntándole a ella, allí sí que se calló...



Dijous, 11 d'abril de 2013

TENIM 2 RESSENYES MÉS DE DAMIÀ TRIAY, DE 2N B



Títol: Passi-ho bé senyor Chips
Títol original: Goodbye, Mr. Chips, 1934
Autor: James Hilton
Editorial: Viena Edicions
Col·lecció: : El cercle de Viena
Edició: Primera edició, octubre 2012
Any: 2012
Lloc: Barcelona, 2012.
Idioma: Català
Traducció: Miquel Desclot
Pàgines: 108

ISBN: 9788483307069





Gènere de l’obra:
L’obra pertany al gènere de la novel·la contemporània.(És un clàssic anglès).
Ressenya:
Aquest llibre està ambientat en una vella escola anglesa, Brookfield, la trama transcorre des de finals del segle XIX i fins poc més enllà de la Primera Guerra Mundial. El llibre ens explica la història del senyor Chipping, un jove professor de llatí, molt tímid i amb un humor molt anglès (inclús massa) que arribarà a l'escola després d'haver passat algun “problema” de disciplina amb els alumnes del seu destí anterior, ja que ell no es sap imposar davant els seus alumnes. Durant els primers dies a la nova escola s’atabala davant de tants nous alumnes, però al final aconsegueix guanyar-se’ls i fer-se respectar. Els seus alumnes li posen el sobrenom de senyor Chips.
A partir d'aquí el senyor Chips es troba amb una sèrie de companys (del professorat) que li donen suport en les seves idees i d’altres que el troben una mica massa conservador. Al llarg de la seva carrera mai destaca com a un gran professor; té un bon expedient, però, no és res de l’altre món. Encara que sempre que l’han necessitat, per exercir com a director en funcions, ell sempre ha acceptat (inclús després de la seva jubilació).
Al llarg de la seva vida aprèn a guanyar-se els alumnes, i aquests aprenen a respectar-lo i estimar-lo. És una persona que s’estima el seu treball, no treballa pels diners, ni per l’admiració, sinó que treballa per vocació, i això l’omple de satisfacció personal.
Una cosa que marca la vida del professor és conèixer a la que serà la seva esposa: una noia d’uns vint-i-cinc anys (molt més jove que ell), amb una manera de pensar diferent, que farà que ell canviï en molts aspectes (tant de manera de pensar com d’actuar). Però per desgràcia aquesta morirà juntament amb el seu fill.
Mentre tant els anys van passant i, el llibre, d’una manera molt ràpida ens fa viure les diferents etapes d'aquest vell professor, etapes que ara, ja jubilat, recorda assegut a la butaca de la casa de la senyora Wickett, on està allotjat. I és aquí on cada cert temps convida els alumnes nouvinguts a prendre el té amb ell.
I adormit mor recordant els milers i milers d’alumnes que s’ha estimat com a fills.
Opinió personal:
Aquest llibre m’ha agradat bastant, al principi costa un poc d’ambientar-se al lloc i la situació que ens explica l’autor, però al final quan un s’hi adapta, als noms anglesos, a la seva manera d’actuar, les seves costums i tradicions, el llibre t’acaba agradant.
Jo crec que està molt bé, encara que el tipus d’humor anglès, no és el tipus que més m’agrada a mi. Però bé, crec que això es el de menys, que el que realment és important, és el missatge que ens transmet, la lliçó que ens dona a tots aquest llibre a través del personatge del senyor Chips.
Una cosa que m’ha fet posar un poc nerviós és el “tic” que té el senyor Chips de enganxar-se a l’hora de parlar (hum...hum...), pel demés tot bé.
La meva nota és un: 8.





Títol: Breu història del món
Autor: Ernst H. Gombrich
Editorial: La butxaca
Col·lecció: labutxaca
Edició: 4ta edició, juny 2012
Any: febrer 2009
Lloc: Londres, febrer 1998
Idioma: Català
Traducció: Judith Vilar i Roca
Pàgines: 394
ISBN: 9788492549498





Ressenya:
Breu història del Món” és un llibre que ens explica d’una manera resumida i fàcil d’entendre la història del món, des dels primers pobladors humans fins al segle XX. L’autor ens mostra la història real com si es tractés d’una novel·la de ficció qualsevol.
El llibre, està dividit en 50 capítols, i a cada un d’aquests ens mostra diversos esdeveniments successius, ordenats per temps i època, que han marcat la història de la humanitat. Ens relata els descobriments i les invencions més importants per a la civilització i també els desastres i les catàstrofes més terribles.
El fet que en tant poc espai un llibre pugui explicar tota la història del món fins al segle passat, fa que et donis compte de que molts dels esdeveniments narrats es van repetint una i una altra vegada a diferents llocs i a diferents èpoques, com per exemple les guerres i els motius d’aquestes, diferents fets històrics amb diferents personatges històrics, tots ells amb un objectiu comú: el poder, a qualsevol preu (es clar, que també hi ha hagut civilitzacions al llarg dels anys que ens demostren que sí que es pot viure en pau).
També ens adonem quan llegim aquest llibre de l’evolució de la humanitat. De coses tan importants com el descobriment del foc, l’ús dels metalls, la roda, l’agricultura, el sedentarisme i les migracions, el desenvolupament dels grecs amb la navegació i el comerç, la capacitat d’organització administrativa, política i defensiva que varen anar creixent a traves de les diverses civilitzacions, o el desenvolupament del llenguatge, l’escriptura, la creació de la democràcia a Atenes, la geometria, l’astronomia, la revolució industrial etc. Que avui en dia són eines heretades que utilitzem i que han millorat la manera de viure actual.
Opinió personal:
Però, després d’haver llegit aquest llibre, a mi em dona la sensació de que els humans no hem evolucionat tant com voldríem creure, ja que no aprenem la lliçó, i seguim cometent les mateixes errades que fa milers d’anys, adoptant al llarg del temps més coneixements i comoditats, però desitjant aconseguir sempre el mateix, el poder damunt els altres. Els que no tenen el poder, el volen, com podem veure al llarg de la historia i, hi arriben en forma de reis, d’emperadors, guerrers, religiosos o polítics (invasions, creuades, conquestes, esclavitud, revolucions, guerres) tan sa val la qüestió és aconseguir-ho, és igual si per això es destrueixen imperis meravellosos, o es maten milers de natius que fins el moment havien viscut en pau, o cremen a persones innocents a la foguera perquè tenen coneixements que els poden perjudicar, o es llença una bomba matant a milers de persones innocents, o el que és més trist com seguim fent i consentim encara avui en dia que cents d’innocents morin per poder gaudir del petroli, diamants, coltan etc.
Per aquest motiu llegint aquest llibre he arribat a la conclusió de que, els humans som uns hipòcrites, i de que la majoria dels individus miren per a ells mateixos, i que això seguirà sent així durant molts anys més.
És, en resum, un llibre d'història general molt senzill de llegir i molt interessant.
La meva nota és un: 10.
Damià Triay Gomila 2n B







Dimecres, 13 de març de 2013

RESSENYA FETA PER MARIA MIR, 3r B

El clan de la lloba. La guerra de les bruixes
Maite Carranza
Edebé, 2008
379 pàgs.








Resum.
L'Anaïd era una nena amb una familia un poc extranya. La seva mare, Selene, l'havia privada de varies coses. La seva avia, Demèter, havia mort al bosc un dia de tempesta. L'Anaïd descubriria prest quin secret amagava tota la seva familia, que totes eren buixes, formaven part d'un clan, hi havia més tipus de poders apart del clan de la seva familia, tots amb poders diferents. Elles formaven part del clan de les llobes, i tenien unes enemiges: les Odish.
Un bon dia l'Anaïd va despertar i es va trobar que la seva mare havia desaparegut, la va cercar per tot amb ajuda de les seves tietes. Una nit l'Anaïd va deixar de prendre el medicament que la Selene li donava, i va començar a creixer i a descubrir que ella també era una bruixa, que podia parlar amb els animals i entendre'ls. Va demanar-li a la seva tieta Criselda que pasava i li va contar que totes elles eren buixes Omar. I que la seva mare no l'havia iniciada als seus poders a culpa del medicament. Les seves tietes la van iniciar, a poc a poc. I l'Anaïd intentava saber on era la Selene.
A mesura que va investigar, les seves tietes i ella van tenir que viatjar en busca de nous poders per l'Anaïd per fer-la més poderosa per poder salvar la Selene.
Quan l'Anaïd va estar iniciada va coneixer a la que seria la seva millor amiga.
Quan tenia molt poder, l'Anaïd va descubrir on era la Selene, i va anar a buscar-la, amb l'ajuda de la Criselda i el fantasma de la Demèter. La Selene estava a un altre món, on tot era molt diferent. Quan l'Anaïd la va reconeixer la va rescatar i la va dur al món real, en el rescat la seva tieta va morir.
La Selene va contar moltes coses a l'Anaïd que ningú, ni ella mateixa, sabia. Tot eren mentides, però les mentides que contava la Selene eren per ajudar a l'Anaïd a no ser convertida en una Odish. Però totes les mentides...ja les descobrireu, quan començeu el llibre.


Opinió personal

Tot el que pareix que pasa, al final canvia molt. És interesant i misteriós. Vas descobrint coses a mesura que avançes la lectura, coses que et pensaves que no serien tal com són.




RESSENYES FETES PER DAMIÀ TRIAY, DE 2n B

Títol: Serena
Autora: Dolors Garcia i Cornellà
Editorial Cruïlla, 2012
192 pàgs.








La novel·la comença a l'any 1428, a l’Edat Mitjana catalana (espanyola). La protagonista del llibre, la Serena (segona filla d’una família molt pobre) viu a Barcelona amb la seva mare, i la resta de la família, de set noies: la Blanca, la Serena, l'Eulàlia, l'Agneta, la Simona, la Cecília i la Maria. I dos nins, aquests dos morts abans de batejar. Totes elles treballen molt confeccionant soles per a tapins, ofici del seu pare, que ara elles fan per a poder pagar el rescat del seu d’aquest, l’Anselm Estrany, que és captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’església de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat de Barcelona, provocant moltes morts. A la Brígida Gotmar (la mare de la Serena i les demés germanes) li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb les altres sis germanes, (la més petita acabada de néixer). La Serena recorre a l’ajuda de la seva amiga, la Gelvira, la qual exerceix l’ofici de llevadora amb uns permisos especials de la reina Maria (els necessita pel fet de ser dona), aquesta l'ajuda a ocupar-se de les germanes, li ensenya l'ofici de llevadora i l'ajuda a seguir cap a endavant cada vegada que la noia treu la seva part més pessimista i es pensa que no se'n sortiran mai de la situació en la qual es troben. La Serena ha de fer front a moltes situacions complicades i diverses, però ella i la seva família a poc a poc, aconsegueix anar tirant cap endavant.
Al cap d’un temps de la mort de la seva mare, arriben de Castellfollit els dos cosins de les germanes Estrany, el Martí i l’Alamanda Gotmar, i els expliquen que el terratrèmol també ha estat devastador a Castellfollit i que són els únics familiars vius que els queden.
A partir d’aquest punt als personatges els apareixen molts esdeveniments que fan que el seu estat econòmic vagi millorant progressivament, com per exemple la venta de les escriptures d’un notari difunt, o que el Martí torni a explotar el petit hort que tenen a la part de darrera de la casa, que aquest es posi a treballar com a conreador de terres, que també construeixi llits, compri i uneixi la casa successiva a la seva per engrandir-la i fer-la més còmode, també construeix un entresolat, contracten a la Joana (la criada) per a llevar-los feina. I, el Bernat (un mariner que necessitava una casa per a viure) els demana que li lloguin la seva casa per set-cents sous l’any i ell i la Serena s’enamoren mútuament, entre altres coses; i de mica en mica les coses milloren.
També es veritat que hi ha coses que no els van anar tan bé, com per exemple quan van tancar la Gelvira a la presó, o quan la Blanca va desapareixer i resulta que la trobaren molt canviada, amb la idea de que no es volia casar (perquè li demanaven sis mil sous com a assegurança per si un dia quedava vídua), una altra cosa que els passa és que un senyor de l’alta noblesa (Berenguer de Gualbes) els destrossa la casa i segresta la Maria, la Cecília (les dues petites) i l’Eulàlia (la que es pensen que és muda) culpa de l’avarícia den Martí, també quan el Bernat sen té que anar a fer tres mesos de feina com a mariner, i quan finalment la Gelvira acaba morint en companyia de la Serena.
Al final de la novel·la, els frares de l’ordre del mercedaris rescaten als presoners dels pirates a Trípoli, entre els quals hi ha l’Ansem, el pare de les noies. Els tapins que fabriquen la família dels Estrany agafen renom de ser els millors de tota la ciutat.
La Blanca es casa amb el Jaume i el Bernat torna a casa dels Estrany (amb la idea de casar-se amb la Serena).
Opinió personal:
El llibre està bastant bé, ja que utilitza una època real amb unes condicions de l’entorn que també són adequades per a l’època que representa la novel·la, i en aquesta combinació hi afegeix uns personatges amb personalitats molt diferents, els quals lluiten davant de les adversitats per a poder sobreviure i ens demostren com de forta pot arribar a ser la voluntat d’una persona. Passen tantes coses que sempre hi ha qüestions que fan que l’argument de la història sigui interessant i entretingut. Per aquest motiu crec, que és un llibre que cal recomanar, i no és d’estranyar que estigui nominat al premi de literatura “Protagonista jove” d’aquest any.
La meva nota és un 8,5.
Damià Triay Gomila
2n B
Títol: Ciutat d'orfes
Autor: AVI
Traducció de Lluís-Anton Baulenas
Editorial Bambú, 2011












Ressenya:

La novel·la transcorre a l’any 1893, a la ciutat de Nova York, el protagonista, el Maks Geless és un dels molts repartidors de diaris de la ciutat (un “newsie”). Treballa per ajudar la seva família immigrant en el dia a dia, una família d'origen danès, amb vuit membres i de classe obrera, que viu com pot a la planta superior en un petitíssim pis dels suburbis.
El Maks té dues preocupacions, vendre tots els diaris, i que el Bruno i la seva colla de “busca-raons” (que segueixen ordres d’un personatge misteriós que els mana fer la feina bruta) no li ataquin i que no li robin els diners. Però, això últim és més difícil i, una tarda acorralen al Maks en un carreró, per sort al carreró hi ha algú més i aconsegueix espantar Bruno i els seus “busca-raons”.
Aquesta persona resulta ser la Willa, una nena més o menys de l’edat del Maks, alta i desmanegada i que té tota la pinta de malviure al brut carreró. I, que armada amb un gran pal ha estat capaç de donar-li una lliçó a Bruno. El Maks se sent en deute amb ella i com agraïment la convida a sopar a casa seva.
La Willa li diu al Maks que no té pares i que és d’origen alemany. També li explica que la seva mare va morir d’una malaltia anomenada tifus i que el seu pare la va abandonar quan tenia pocs anys de vida, però assegura que aquest també deu haver mort.
En arribar a casa seva la mare li dona una altra mala notícia, l'informa que la seva germana, l’Emma ha estat detinguda i acusada de robar un rellotge a l'hotel on treballa. La família queda destrossada i no sap que fer, però el Maks sap que la seva germana és innocent i intenta cercar la forma d'ajudar-la, paral·lelament al seu pare i la seva altra germana, l’Agnès (que necessita anar a visitar un metge urgentment). Així que, sense que la seva família ho sàpiga, busca un detectiu perquè ajudi a la seva germana, però el detectiu (el senyor Donck), és major i està malalt, i tot i així aquest decideix ajudar-lo (després de remugar molt).
A partir d’aquest moment, sense adonar-se’n, el Maks es va convertint en detectiu, encarregat de buscar pistes, per tant comença a treballar de grum a l’hotel on treballava la seva germana abans que la detinguessin; i intenta demostrar la innocència d’aquesta, abans que sigui jutjada. I, no està sol ja que compta amb l'ajuda de la Willa, que d'alguna manera s'està convertint en un altre membre més de la seva família.
Després de trobar els primers indicis de sabotatge contra la seva germana, el Maks segueix investigant i mostrant cada nou progrés al detectiu, el senyor Donck, el qual el va assessorant sobre quin a de ser el seu pròxim pas per aconseguir avançar amb la investigació.
Mentre tant el Bruno (el cap de la banda dels “busca-raons”), rapta a la Willa i amenaça al Maks, però aquest aconsegueix rescatar-la i fer fugir el Bruno.
Al final, mentre el Maks treballa a l’hotel on cerca les pistes per ajudar a l’Emma, es troba per casualitat amb el pare de la Willa, el senyor Brunswick (el reconeix per una foto que li va mostrar la Willa), el qual és assassinat pel Bruno, ja que el pare de la Willa era el misteriós personatge que li manava al Bruno fer les feines brutes que aquest es negava a fer, però si no ho feia l’amenaçava en inventar-se una mentida per a poder-lo denunciar a les autoritats policíaques.
El Bruno també acaba morint, però gràcies a ell, del cos del senyor Brunswick cau el rellotge que suposadament l’Emma havia robat, el que fa que la declarin innocent i retirin els càrrecs en contra d’ella.
I en quant a l’Agnès, aconsegueixen els diners necessaris perquè la visiti un metge, i la família al complert aconsegueix tornar a la normalitat i seguir cap endavant.

Opinió personal:
És un llibre que ens mostra la trista realitat de com era, en quest cas a Nova York, la vida diària de les persones immigrants, i de com aquestes havien de fer sacrificis molt grans per a poder tirar la família endavant.
En definitiva, Ciutat de Orfes és un llibre entretingut que et pot fer passar una bona estona però del que no esperis una gran aventura detectivesca, ja que al final la major incògnita que es produeix, queda sense resoldre.

La meva nota és un: 6,5




Dimarts, 26 de febrer de 2013

RESSENYA FETA PER MIQUEL RIPOLL GALOFRE, DE 3rB

Títol: La visita d'un inspector
Autor: J.B. Priestley
Vicens Vives,2004. Aula literària
95 pàgs.
























Resum. Opinió personal.

La família Birling està fent un sopar per celebrar que Sheila, la filla, es casarà amb un al·lot ric anomenat Gerald. En meitat del sopar, un inspector va a la seva casa i els hi explica que una dona s'ha suïcidat ingerint productes químics i que ells han tingut alguna cosa a veure amb aquesta dona. Quan els hi explica totes les coses que li han fet i que per culpa d'ells s'ha suïcidat d'una manera tan horrible, tots queden molt afectats, però després fan una serie de telefonades i descobreixen que l'inspector no existeix, que aquell home és un farsant i que no hi ha cap dona que s'hagi suïcidat.
Quant tot sembla que s'ha acabat, els tornen a telefonar i passa una cosa sorprenent...


Em sembla un llibre molt interessant i el recomanaria a les persones que els hi agradin els llibres de misteri i intriga.


RESSENYA DEL MATEIX LLIBRE FETA PER XAVIER MURO TRUYOL
 
Resum.
Era una família que tenien 2 fills, que nomien Eric i Sheila. Un dia mentre celebraven el casament de Sheila amb la seva parella Gerald. Un home que deia que era un inspector els volia fer unes preguntes sobre una noia que s'havia mort fa poc perquè havia begut un desinfectant. L'inspector els fa ver preguntes a tots i poc a poc va sabre tot el que va passar. El senyor Birling, el pare de Eric i Sheila la va despedrega de la seva empresa perquè demanava més diners, després per culpa de la filla Sheila la van despedrega de l'altre feina que havia trobat. Gerald un dia es va trobar a la xica, van parlar i s'anaven vegen cada dia, eren amants però al cap d'un mes no es van veure més. El fill Eric després d'anar borratxo va deixar embarassada a la noia. I la mare quant la noia va demanar a una empresa que ajudava a pobres, ella va anar a demanar ajuda però la mare li va negar.
Després de tot quant l'inspector s'en va anar, van descobrir que no era un inspector , que era una broma.


Opinió personal.


El llibre al principi es avorrit, i no t'enganxa gaire, però al final té trasmet curiositat per el que passara, però no es un dels millors llibres que he llegit.



Dimecres, 29 de gener de 2013

RESSENYA DE FELIP JANER, DE 3R
El senyor dels anells: La comunitat de l'anell.
J.R.R. Tolkien
Vicens Vives, 2002



























Resum. Opinió personal.
En Bilbo Bolsón és un hobbit, que fa 111 anys, ha viscut moltes aventures durant la seva vida, i ja creu que ha d'empendre el seu darrer viatge, per no tornar mai mes a ca seva, a Hobbiton. I ho deixa tot a en Frodo Bolsón, un hobbit jove, de la seva familia i que feia ja uns anys que vivia amb ell. Entre les coses que li deixa hi ha un anell màgic. Un anell molt poderós, que es capaç detornar-te invisible.
Un molt bon amic de la familia Bolson, un mag de nom Gandalf, investiga i veu que l'anell es l'antic anell de poder de Sauron, senyor de Mordor. En una altre època va sembrar el caos per tota la Terra Mitja pero se'l va vèncer. Encara que com que dins de l'anell hi va dipositar part de la seva voluntat de dominar tota la terra mitja, Sauron estava resurgint.
Arriben a la conclusió de que s'ha de destruir l'anell, però per açò aniran primer a Rivendel, la casa d'Elrond.
Quan parteix en Frodo va acompanyat de tres hobbits més: en Sam, en Pippin i en Merry. Pel camí es troben amb els genets negres (Nazguls), espectres consumits pel desig de poseir l'anell. En arribar a Bree, es troben amb en Trancos, de nom Aragorn, fill de Arathorn, i ereu de Isildur, i del tron de Gondor, encara que es un montarath del Nord, es dedica a vagar i eliminar els espies de Sauron. Es un molt bon amic den Gandalf. Amb la seva ajuda arriben a Rivendel sans i estalvis...

RESSENYA DE NÚRIA FUXÀ, DE 4TB


Autor: Andrew Cowan
Editorial: Siruela
Nombre de pàgines: 222
Any i lloc d'edició: 1997, Madrid

Preu: 12 €











Resum:
L'àvia d'en Danny va morir i l'avi va anar a parar a una residència de gent major perquè no podia valer-se per si mateix. En Danny va decidir encarregar-se de la granja dels avis perquè no volia que la truja anés a l'escorxador.
El noi va a la granja dia rere dia i, a vegades, també porta a la seva novia paquistaní, la Surinder. Però tot no va com ells desitgen, uns constructors volen destruir la granja i tot el seu terreny per fer un zona d'oci. Ells dos no volen que això passi i lluitaran per aturar-ho, mentre que tota la família d'en Danny l'intenta convèncer d'enviar la truja a l'escorxador i llevar-se problemes del damunt.

Opinió:
És un llibre interessant, on, indirectament, fa reflexionar al lector sobre alguns aspectes molt freqüents en la nostra societat, com el racisme o la solidaritat. El recoman a qualsevol persona, ja que no tracta un tema massa concret, sinó que va exposant nous temes a cada capítol, encara que tot està mig relacionat amb la cuida de porcs i la destrucció de la granja.


RESSENYA DE DAMIÀ TRIAY, 2NB



Títol: Numero 5. El submarí perdut.
Autor/a: Lluís Llort.
Il·lustració: Oriol Malet.
Editorial: Barcanova, S. A.
Col·lecció: Editorial Barcanova.
Edició: 1a edició. Any: 2011.
Lloc: Barcelona, Espanya.
Pàgines: 239.










 El llibre “Número 5. El submarí perdut” explica la història en primera persona del que li va passar al Nuno Peixoto, un jove científic portuguès que ens descriu les diferents aventures que li van passar a partir de l'agost de 2001 mentre, seguia el rastre d'una espècie d'invent anomenat “líquid transmatèric”, el Nuno va haver de viatjar fins a l'illa de Madeira. Allà, coneix a l’Agripina, una senyora molt activa, tot i que està a punt de jubilar-se, que l’ajuda a cercar pistes sobre aquesta mena de líquid. Gràcies a ella, el Nuno va localitzar un petit bagul amb una agenda i unes bovines de cinta de magnetòfon que són les que li aporten la informació necessària per a continuar amb la investigació.

Amb la informació aconseguida, el Nuno descobreix noves dades sobre el misteriós líquid, i també sobre un sorprenent projecte secret que es va posar en marxa a l'illa de Madeira al 1942, en plena Segona Guerra Mundial, es tracta d’una cursa entre sis submarins que havien de donar la volta al món. El guanyador d’aquesta cursa guanyaria la guerra. El Nuno va decidir seguir una dada més, la que indicava que un dels submarins podia amagar un petit tresor. Això va ser la pista que també va seguir l’Abdel Karim (que era el braç dret de l’organitzador de la cursa dels submarins, el Muhammad bin Laden, alies Rashîd) durant la recerca del submarí perdut seixanta anys abans. Per això el Nuno va anar a excavar al desert del Sàhara, que era on també havia excavat l’Abdel Karim, amb la diferència de que el Nuno no estava en el lloc equivocat.

Després de desmoralitzar-se i d’abandonar la recerca del submarí per falta de motivació i de suport, tant econòmic, com de mà d’obra. Però després de conèixer a la Silvana Darinka, una noia de Sarajevo, de caràcter decidit, de la que es va enamorar just quan ella es va presentar en el seu despatx. Gràcies al desig que tenien tots dos de trobar el tresor, van aconseguir els diners i la mà d’obra necessària per a poder reprendre les excavacions en el punt on les havia deixades el Nuno. Al final i després de setmanes de recerca varen aconseguir trobar el submarí numero 5 amb el seu “petit tresor” a dins.

Al final del misteri, el llibre inclou “l'Annex L'hora de la veritat”, un apartat que conté detalls de la trama i dels personatges, i ajuda a esbrinar què és fantasia i què són dades històriques reals.

Opinió personal:

És un llibre bastant entretingut en el qual es mescla la realitat amb la ficció i no ho pots distingir fins al final de la novel·la (quan et llegeixes l’annex), a mi m’ha agradat perquè ha estat un llibre diferent a tots els que he llegit fins ara, i no el típic clàssic del segle passat (que es fa pesat parlant tot el temps de la segona guerra mundial) que em pensava que seria, quan només m’havia llegit el principi de la novel·la.

La meva nota és un: 7.

Dimarts, 18 de desembre de 2012

En Damià Triay, de 2n B, ens envia dues ressenyes.



Títol: Doctor No
Autor: Ian Fleming
Editorial: ZETA (butxaca)
Col·lecció: Ficció
1a edició
Any: 2011
Idioma: Castellà
Traducció: Miguel Giménez Sales
Pàgines: 318



Gènere de l’obra:
L’obra pertany al gènere de la novel·la d’espionatge.
Resenya:
Després de recuperar-se de la intoxicació per tetrodotoxina injectat per la Rosa Klebb (d’una altra novel·la, a una altra missió), l’agent James Bond és enviat pel seu superior, M, a una “cura de repòs” a Jamaica. Mentre és allà la seva tasca, és una tasca senzilla per investigar la desaparició del comandant John Strangways, el cap de l'Estació MI6 J a Kingston, Jamaica, i la de la seva secretària.

Bond és informat de que Strangways havia estat investigant les activitats del Dr. Julius No, un solitari xinès-alemany que viu a “Cayo Crangrejo” i executa una mina de guano, aquesta illa és la llar d'un drac terrorífic i d’una colònia de espàtules rosades en un extrem. Les espàtules estan protegides per la Societat Nacional Audubon. Dos dels representants havien mort quan el seu avió es va estavellar a la pista del Dr. No. En arribar a Jamaica, Bond s'adona que està sent observat, ja que a la seva habitació d'hotel troba una cistella de fruita enverinada (suposadament un regal del governador colonial), i un centpeus mortal que li col·loquen en el seu el llit mentre dorm.

Amb l'ajuda de Quarrel un vell amic, Bond visita “Cayo Crangrejo” per comprovar si existeix una relació entre el Dr. No i la desaparició de Strangways.
 


Opinió personal:
És un llibre que m’ha agradat molt, perquè és interessant i entretingut des de la primera fins la darrera pàgina; et fa passar una bona estona, i enganxa, ja que mescla emoció, suspens, imaginació i molta tensió. És un llibre diferent a tots els que havia llegit fins ara. La novel·la està escrita en tercera persona, l’autor Ian Fleming, utilitza el personatge de Bond com a narrador intern. És una historia un poc antiquada, però a temps d’ara es pot seguir llegint perfectament.
La meva nota és un 9.





Títol: La sima del diablo
Autor: Heinz Delam Lagarde
Editorial: Alfaguara, Col. Serie Roja.
Edició: 8a edició
Any: 2006
Idioma: Castellà
Pàgines: 219







Resum: Carles és un noi que per les vacances va a Gran Canària amb els seus pares. Allà el seu pare té un amic, el David Ramiro, que el convida a veure junts un eclipsi perquè aquests són aficionats a l’astronomia, i també perquè coneguessin l'illa.

Quan arriben a Gran Canària, l’amic del pare, els va a buscar a l'aeroport i de camí a l'hotel els diu que no pot passar molt de temps amb ells, ja que és policia i està investigant un cas d'uns gossos que estan assassinant persones.

A la primera nit el Carles va a fer un volt pel passeig de les Pedreres, on hi ha el seu hotel, i seu a la sorra per contemplar el mar. El Carles sent una respiració al clatell que el deixa gelat. Quan es gira descobreix horroritzat que darrere d'ell hi havia un gran gos negre. En qüestió de minuts apareix davant seu la Yraya, la propietària del gos, i es disculpa amb el Carles, pel comportament de Bardi, el seu gos. Passegen junts i parlen durant una estona. Però veuen alguna cosa davant seu que els espanta, una ombra que els observa i Bardi, el gos roman en alerta; passat una estona l'ombra desapareix i els dos nois s’acomiaden.

L'endemà Yraya i Bardi es tornen a trobar amb el Carles, i Yraya li proposa mostrar-li l’illa al Carles. Aquest li explica a Yraya la seva afició per desxifrar enigmes i aquesta li dóna un paper amb un enigma que va fer el seu avi i li demana que s’ho desxifri. Després el porten a casa de l'àvia de la Yraya. Allà el Carles coneix a la Teresa, l'àvia de la Yraya, i aquesta li diu a Yraya que en Liam no deixava de cridar i que li va dir que no tornés a trucar. La nena li va dir a la seva àvia que havia de ensenyar-li al Carles alguns llocs de l'illa i la seva àvia li va dir que anessin amb compte.

Aquella nit, el Carles desxifra l'enigma que li havia donat la Yraya. I l'endemà va a la casa de la noia, a Santa Brígida, i aquesta li ensenya una fotografia on surt el seu avi i el Liam. Després van a fer un volt, però aquest cop sense el Bardi.

Se’n van anar a l'avenc de Bandama i allà el Carles li ensenya el que havia desxifrat. Hi posava: “que era lluna plena i que esperava a l’Obscur a l'avenc perquè havia de detenir alguna cosa com més aviat millor”. Yraya li va explicar que havien trobat en un barranc el cos sense vida del seu avi, Antoni, uns mesos enrere, i que ella estava segura que l'havien assassinat. La noia li va demanar al Carles que l'ajudés a descobrir la veritat, ja que el seu avi era molt especial per a ella. Ja s'havia fet fosc, així que, ràpidament van agafar les seves bicicletes i van anar per una drecera que la noia coneixia. A mig camí es van amagar perquè van veure una manada de gossos, el líder era un rottweiler. Els gossos van seguir el seu camí i no els van fer res. El Carles i Yraya també van seguir el seu camí fins a la casa de la noia. La Yraya li va dir al Carles que coneixia el líder del grup, que era el gos del veí, i després van anar a comprovar si el gos era al jardí del seu veí. Però no hi era. I van veure a un estranger nòrdic molt estrany que els vigilava.


Opinió personal:

És un llibre que m’ha agradat, gràcies a aquest llibre he pogut conèixer algunes llegendes i mites interessants canaris que desconeixia totalment, com el dels Tibicenas, la de l’illa de San Borondón ... És una novel·la d’intriga, misteri, camaraderia i d’amor, però el que no m’ha agradat és que l’autor ens deixa alguns aspectes del llibre sense resoldre, sobretot al final d’aquest.

La novel·la està narrada en primera persona, el narrador és un narrador intern, i a més a més és el protagonista de la història.

La meva nota és un: 7.

Dilluns,17 de desembre de 2012

Ressenya de Miquel Allès, 2n ESO


Titol: Ghostopolis
Autor: Doug TenNapel
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 267












Resum: Aquest llibre va sobre un fillet anomenat Garht. Un dia un cercador d'esperits va entrar a casa seva perseguint un esperit, quan va enviar l'esperit a l'Altravida, on vivien els esperits, el nen estava tocant-lo i els va enviar als dos a l'Altravida després el cercador el van treure i va haver de abandonar la seva empresa de cercadors de fantasmes , ell va fer tot el possible per anar a cercar a en Garht de l'Altravida, i va trobar una nau de la Claire, des de allà van viatjar fins a l'Altravida on van trobar a en Garht amb el fantasma que havia enviat allà i resulta que eren amics, desprès van anar fins a Ghostopolis, la capital, i allà troben a l'avi d'en Garht que, havia anat fins allà, i no havia pogut tornar, després van aconseguir tornar i tot va tornar a ser com abans.

Opinió personal: M'ha agradat, és un bon llibre i el recoman a la gent que li agradin els llibres de ciència ficció.


Ressenya de David Florit, de 2n d'ESO


Títol: Todas las respuestas a las preguntas que nunca te has hecho

Editorial: Éditions Palette
Autor: Philippe Nessmann
Núm. Pàg : 102










Resum:

És un llibre que planteja preguntes de tot tipus i et mostra les respostes. Per exemple un viatge per la història que et permet descobrir anècdotes de la ciència, de la història, les diferents cultures.
Una que em va interessar molt era la veritable història sobre per què en Papa Noel vesteix de blanc i vermell, perquè casi tots els noms dels deports estan amb anglès o si les persones cegues poden llegir.


Opinió personal:

Aquest llibre l'he trobat molt interessant perquè t'explica algunes anècdotes que no sabia.
El recoman a la gent perquè trob que amb aquest llibre pots aprendre moltes coses.

Ressenya feta per Ester Barber, de 2n d'ESO

Títol: Prohibido tener catorce años
AUTORS: R. Santiago y J. Olmo
EDEBÉ,2005
Col. Periscopio
175 pàgs.










El llibre tracta de un al·lot, n'Iván, què ha fet 14 anys. Un dia n'Iván es troba amb sa novia des seu millor amic, en Pablo, enrollant-se amb un altre i les coses empitjoren ja què troba a l'al·lota que ell estima amb un altre. Tot són males notícies, fins que un dia, visitant el conserge del seu bloc de pisos a l'hospital, es troba a una al·lota molt guapa que resulta ser la néta del conserge. Al fi, les coses tornen a anar bé i s'acaben enimorant.


M'ha agradat bastant ja què explica la vida de un al·lot de 14 anys i tots els problemes que té amb els amics, al·lotes i família.


Ressenya feta per Joan Coll Barber, de 3r

Títol: Increíble pero cierto
Autor: Sebastià Maspons
Libros Cúpula
168 pàgs.






Resumen: El libro va de historias rarísimas que han sido publicadas en un diario o en una revista.
Parece que las noticias son inventadas, pero al menos se han publicado en un diario o una revista, es increíble pero cierto.
Las que más me han gustado son:
-Elefante supera su adicción a la heroína con un tratamiento a base de metadona.
-Una campesina daba marihuana a sus vacas para tranquilizarlas.
-Gas natural le envía una factura en nombre de “Antonio Gilipollas Caraculo”.
-Condenado por intentar atracar una tienda con dos patas de pollo.
-Detengan el avión, “Vibrador a bordo”.
-Un hombre pidió “cita” con una prostituta y le apareció su hija.
Por ejemplo, Condenado por intentar atracar una tienda con dos patas de pollo trata de un hombre de Tarragona que llevaba un bulto en la manga y parecía una pistola. La mujer de la tienda le iba a dar el dinero y el hombre dijo: “Que no, es una broma”, el hombre se sacó las patas de pollo de la manga y se fue riendo. La mujer, muy enfadada, llamó a la policía y le pusieron una multa de 50 euros al hombre.
Opinión personal: Es un libro fácil de leer porque es corto pero también porque es de historias cortas y entretenidas que han sucedido en la vida real. El libro es ameno y divertido.

Ressenya feta per Michelle Bosch, de 3r
Títol: No demanis llobarro fora de temporada
Autor: Jaume Ribera i Andreu Martín
Grup 62, Columna Jove.2008.
184 pàgs.











En Joan, també conegut com Flanagan, és un detectiu que fa feina amb la seva germana. Un dia la Maria Gual li diu que investigués al seu germà, l'Elies, i si descobria que era un mal conflicte, els seus pares el traurien de casa i podrien tenir el seu hivernacle com a despatx. El Flanagan, accepta no molt convençut. L'Elies era un noi que havia repetit per tercera vegada vuitè, però aquest any aprovava totes les assignatures. El Flanagan i la seva germana van esbrinar que era perquè li feia xantatge al conserge de l'escola, ja que l'Elies tenia una foto comprometedora del conserge. Un dia el Flanagan va a una festa, i es troba a la noia més guapa de l'escola, la Clareta. Quan acaba la festa l'acompanya a casa seva, i allà descobreix que el pare de la Clareta també està aliat amb l'Elies i els seus amics.
Jo recoman aquest llibre a tots aquells que els hi agradi el misteri i les aventures.




Ressenya de Francesc Bosch, de 2n d'ESO


Història de Menorca
Toni Hernández
Associació Cultural Menorquina d'Espectacles




Aquest còmic tracta de tota la historia i prehistòria que va succeir a Menorca des que els Neandertals varen arribar a Menorca de Mallorca. També  ens ralla dels reis i dels governadors que va tenir l'illa, com en Kane.  També ens ensenya com van fundar  tots els poblets que tenim a aquesta illa tant bonica. I finalment ralla també de les festes  que tenim com Sant Joan, Sant Bartomeu,etc.


Divendres, 23 de novembre de 2012

Ja estan constituïts els dos grups d'alumnes que participaran en el Concurs Protagonista Jove que organitza CLIJCAT.
En la primera categoria hi ha tretze alumnes apuntats. Tots ells fan 2n d'ESO.


En la segona categoria hi ha cinc alumnes inscrits, encara que a la foto només van poder aparéixer tres d'ells. Són de 3r i 4t d'ESO.



Dilluns, 12 de novembre de 2012

Ressenya enviada per Toni Alberto, de 2nC.

Títol: Indy air
Autor: Xavier Bertran
Eitorial Baula, en català. Edelvives, en castellà. 2003
111 pàgs.









Comentari: Per als anys, a l'Iserm, els seus avis li van regalar un skate Santa Cruz , però la seva mare no hi estava d'acord. L'Isern es comença a aficionar al skate ràpidament, arribant així als campionats locals. Ell quedarà segon en vert i tercer a street , es tal la seva evolució que s'apunta al campionat de Catalunya .
Però la mare i el seu noviu decideixen anar a París per celebrar que es casaran. L'Isrem ha de triar entre quedar-se i anar al campionat o anar a Paris. Al final decideix anar a la competició perquè  és una oportunitat que no tornarà a passar, i fa be en anar-hi, perquè com a premi el duen a un skatepark famosísim, Bois de Bouiogne, convertint-se en la seva millor experiència.

Ressenya enviada per Ester Barber, 2nC:


Títol: M
Autora: Lolita Bosch
Cruïlla, 2005.
93 pàgs.










Comentari:
El llibre tracta d'un al·lot, M, de 16 anys, que viu amb la seva mare, el seu pare i Ella, la seva germana. Sempre han tingut problemes familiars, abans el pare era respectuós i amable amb la seva família, però darrerament el seu comportament ha canviat molt, fins al punt que una nit  crida al seus fills i els mata, després de matar a la seva dona. 
Els amics de M mai l'oblidaràn, ni a ell ni a la seva germana, tampoc a la seva mare.

M'ha agradat bastant, perquè explica molt bé el dia a dia que pot tenir un adolescent qualsevol i fa reflexionar sobre els nostres actes amb els pares.


Ressenya de Miriam Piris i Sophie Caballo, de 2n B i 2n A:

Títol: Diario de un joven maniático.
Autor: Aidan Macfarlane y Ann McPherson
Algar editorial, 2000.
188 pàgs.









Comentari:
Aquest llibre a nosaltres ens  ha agradat molt, perquè tracta sobre la joventut d'avui en dia.
Tracta 'un nen que té problemes amb les relacions sexuals, amb la seva família i amb els companys de classe, amb els amics i tot açò..
Nosaltres dues hem rigut moltíssim amb aquest llibre perque en tot moment diu tonteries i coses que fan gràcia.
El recomariem a totes les persones, es molt bo.


Divendres, 5 d'octubre de 2012

Na Núria Fuxà, de 4t d'ESO ens passa una ressenya d'un dels llibres que s'ha llegit aquest estiu. Segur que ja n'havíeu sentit rallar:


Autor: John Verdon
Editorial:Llicència editorial per a Círculo de Lectores per cortesia de Roca Editorial de Libros S.L.
Nombre de pàgines: 445










Resum:
David Gurney era un detectiu criminalista jubilat. Feia escasses setmanes que gaudia d'una vida tranquil·la quan un company seu d'estudis es va presentar a casa seva demanant-li ajuda. Aquest home era en Mark Mellery i estava molt preocupat. Li explica que va rebre una carta molt estranya que contenia un petit sobre a l'interior. En ella, el remitent li deia que pensés en un nombre qualsevol de l'u al mil abans d'obrir el sobre adjunt. Per a la sorpresa de Mark, el sobre contenia una nota amb el nombre que ell havia pensat, el 658.
Gurney, a l'escoltar tal història va decidir ajudar-lo i investigar una mica, però els seus esforços eren en va, ja que l'escriptor de la carta era més llest que ell. Mark seguia rebent cartes, cada cop més amenaçadores i que el posaven dels nervis. Cap dels dos sabia què fer i Mellery no volia avisar a la policia de veritat, ja que Gurney ja no formava part del cos policial. Tot va anar a més, fins que va arribar la pitjor part: un matí, Mark Mellery va aparèixer assassinat al seu institut espiritual.
David Gurney, s'enloqueix fins a tal punt de participar en el cas, fins arribar al final. Però les coses es van complicant, apareixen més persones que reben les mateixes cartes, més morts, i tots tenen alguna cosa en comú: són persones que han tingut problemes amb l'alcohol.

Recomanació:
Aquest és un llibre bastant extens, però un cop començat, se't fa curt. La intriga i el misteri et captiven fins a tal punt que no pots deixar de llegir. Amb aquesta lectura, pots comprovar els mals de caps que pateixen els detectius a l'hora de descobrir el culpable d'una sèrie d'assassinats i la capacitat que tenen de lligar caps en poques pistes i totes massa poc clares.
Recomano el llibre a tota aquella gent que li agradi el misteri i un petit toc de terror. És fàcil de llegir i entretingut.


Divendres, 28 de setembre de 2012

Els alumnes de 2n ens conten els llibres que han llegit aquest estiu:

José Antonio Juanino







Alex de la Puente


André Areda





Paula Borrueco




Damià Triay


Neus Febrer

Maria Camps








Divendres, 1 de juny de 2012
Ressenya feta per Ariadna García.


Títol: La mujer de papel.
Autor: Guillaume Musso
Editorial: Planeta
Primera edició: juny del 2011










Resum:
Un escritor anomenat Tom ja fa una temporada que està absorbit per la mala vida de l'adicció als calmants. Ha deixat d'escriure i està tot el dia amb pastilles per culpa de la ruptura amb l'Aurore, la seva novia, una pianista molt coneguda. Apart de tots aquests problemes, ara està arruinat per culpa del seu amic Milo, que li va portar les contes malament.
Un vespre apareix una noia que s'anomena Billie, que diu que és la protagonista de les seves noveles. Però ell no li fa cas i se'n va amb en Milo i na Carole, els seus millors amics, a una clínica de desitoxicació, però ell s'escapa i Billie el recolleix. Junts viuen una aventura màgica i inolvidable, amb en Milo i Carole que els persegueixen. 

Comentari:
El llibre m'ha agradat molt, perquè el final no te l'esperes per res! Comença sent de ficció però acaba senT una història real, que pot passar a "tothom" dins lo que hi quep. 
Encara que els llibres de ficció no us agradin, com és el meu cas, no té perquè que no vos agradi aquest, et fa enganxar i no poder aturar-te de legir-lo.


Ressenya feta per Nan Rosselló.

Autor: R.L.Stine.
Títol: Terror en la biblioteca.
Editorial: Pesadillas.
Any i Lloc d’edició: L’any 1996, lloc d’edició España.
N. de pàgines: 142 pàgines.
Recomanació: El recomano a tothom! El que passa es que nens de 6 o 8 anys no el poden llegir ja que fa un poc de por…
També recomano que llegigueu tota la saga completa dels llibres Pesadillas.




Resum:

Aquest conta tracta sobre una al·lota anomenada Lucy que li agradava molt fer-li sustos al seu germà, li deia que hi havien monstres per tot arreu i per davall el seu llit. Un dia na Lucy va anar a sa biblioteca a cercar uns llibres i li va demanar al senyor Mortman que li ajudés a trobar un bon llibre. Al cap de uns dies va tornar a la biblioteca a deixar uns llibres que tenia a casa seva. Varen passar unes hores i va veure que havia fet tot el capvespre a la biblioteca i que havia quedat tancada allà dins perquè el senyor Mortman havia tancat amb clau. Na Lucy va anar al despatx del bibliotecari i va veure com es menjava mosques i tortugues. Na Lucy va quedar espantada. Va aconseguit escapar de la biblioteca per una finestra i va anar a explicar tot el que havia dit al seus pares, però no se la van creure. Així que va anar a buscar a un amic seu que es deia Aaron perquè pogués veure al monstre i així fer que els seus pares se la creiessin. Varen partir un altre cop cap a la biblioteca i n’Aaron va poder veure el monstre ja que varen quedar amagats fins que el senyor Mortman tornés a tancar la biblioteca. Després varen anar a casa de na Lucy i n’Aaron els i va explicar el que havia vist. Els seus pares varen pensar que seria una bona idea convidar-lo a sopar. Quan el senyor Mortman va arribar a casa de na Lucy, va estar parlant amb els seus pares durant molta estona, fins que al final els pares de la Lucy es varen menjar al senyor Mortman. Ells també eren monstres, el que passa es que volien que no n’hi hagués més en aquella ciutat. Feia 20 anys que no n’havien trobat cap.


Ressenya d'Antònia Llorens.


Títol: Emi y Max El lago asesino

Autora: Gemma Lienas

Editorial: la Galera

Any d'edició: octubre del 2007

nº de pàgines: 205



Resum: 
Serena ha  recibido una llamada, que tienes que ir a Camerún a hacer un reportaje, en el lago Nyos y es allí donde los padres de Max van con su ONG y también Serena. Emi y Max los acompañan. Cuando llegan a Camerún ven que por todos lados del camino hay manadas de bueys todos muertos, los padres de Max creen que es a causa de una intoxicación, la gente esta muy enferma. tienen quemaduras y tienen fiebre. Serena decide subir a la montaña a investigar, los niños van con ella.

Cuando llegan arriba de la montaña ven el lago Nyos y hay una barca con tres personas, eran Rosa, Alberto y José, había subido allí porque creían que el origen de toso había empezado allí. Serena se había ido con Rosa, Alberto y José en la zodiac, Emi y Max se habían quedado solos. Se fueron a investigar por la montaña y escucharon una voz. era un niño que estaba subido en un árbol. Le dijeron que bajase pero el no quería porque decía que había gente que iba a pescar con dinamita y lo habían amenazado, se llamaba René. Serena se volvió a ir con la zodiac al río, mientras tanto Emi y Max se fueron a buscar a René, consiguieron al cabo de un rato que bajase del árbol. Llegaron al campamento y Serena aun no había llegado se empezaban a preocupar ya era muy tarde. Por la mañana siguiente fueron al río haber que había pasado que no habían vuelto, en llegar alli vieron que los habian raptado.Se fueron en busca de los mayores iban caminado por un sitio lleno de hierbas mas altas que ellos, y tenian que anadar con cuidado porque al lado habían un precipicio. A la mañana siguiente llegaron a un sitio donde la hierba era muy pequeña y había un helicóptero, eran los de la banda activity X. Cuando no había nadie al rededor se acercaron y oyeron unas voces, eran Serena, Alberto, José y Rosa. Consiguieron liberarlos pero luego llegaron los de la panda y los capturaron a todos. Los querían tirar por el precipicio o tirarlos al mar.
Cuando estaban apunto de tirarlos por el precipicio apareció René, con Alicia y Paco, los padres de Max y los rescataron a todos y mientras llegaron habían llamado a la policía y se los llevó.
Opinió Personal:
Aquest llibre m' ha semblat molt interesant ja que han anat de viatge a Camerún i han pasat cosas una darrera l'altre i cada vegada hi ha mes intriga. Recoman aquest llibre als joves i a les persones que els hi agraden els llibres de aventures i de intriga. Hi ha hagut moments de tristesa, emoció, diversió... Es fàcil de entendre i no es molt llarg.


Divendres, 4 de maig de 2012
Ressenya feta per Alex Fajardo, 3r A
Títol: Los 12 trabajos de Hércules
Autor: Miguel Calatayud
Editorial De Ponent, 2010
20 €










Hercules és un héroe, pero a veces, para hacer el bien se derrama sangre inocente, asi fue a ver al oráculo que le diría la forma de limpiar los crímenes cometidos para hacer sus hazañas.
Y este le dijo que tendria que servir a Uristeo, rey de Tirinto, durante 12 años. Y así empieza la historia de los 12 trabajos de Hércules.
Al llegar Hércules el rei se sintió empequeñecido ante el gran héroe y le hizo hacer 12 trabajos imposibles, aun que le llevase la vida para ello.
El primer trabajo fue ir a por el león de meca que tenia aterrorizada a los ganados, y nadie lo podia parar por su piel implacable a las balas, pero Hércules le venció y con su piel se hizo una capa.
El segundo trabajo fue acabar con la hidra de lerna,
sus cabezas se multiplicaban al cortarlas, y asi sucesivamente, peroHércules lorgó la forma de vencerla y ZAS! La mató junto a la ayuda de su amigo.
El tercer trabajo consiste en llevar la corza de cermeo viva a Euristeo, y asi fue, la persiguió hasta el momento esperado y la llevo a el rei.
El cuarto trabajo fue matar al Jabalí de erimantea, una bestia fiera y terrorifica. Hercules tuvo que buscarlo duramente y cuando lo encontró, despues de pelear y pelear lo llevo a el rei euristeo, dicen que al verlo se cago de miedo!
El quinto trabajo fué matar a los majaros de Estefalo, pajaros que eran tantos que al aparecer no dejavan ver ni la luz del sol, sus plumas eran durisimas.
Pero hercules fue a visitar a su amigo hefesto, señor del fuego, para que le hiciese unos timbales enormes de bronze, con los cuales, hizo ruido para sacar a las fieras de su escondite y lo mató.
El sexto trabajo fue Limpiar los establos de augias, en solo un día y lo hizo desviando el rio que pasava por al lado del establo.
El séptimo trabajo fué capturar al toro de creta vivo, un animal sagrado y mitologico, y así lo hizo!
El obtavo trabajo fué llevarle a euristeo los caballos de diomedes, hijo de ares.
Cuando fue a hacerlo le capturó, pero el se escapó, peleó contra diomedes y venció como hizo anteriormente en sus trabajos.
El noveno trabajo fué llevarle a Euristeo el cinturon de la diosa hipolita.
Hercules fue a visitarle, le explico su situacion y ella acepto dejar su cinturon a canvio de estar una semana ayudandoles, pero sus criadas pensaron que los hombres querian atacar a su diosa y les atacaron, de esta manera murió hasta la diosa hipolita, por un cinturón..
El décimo trabajo fué llevar las manzanas del jardin de las esperides a euristeo,
hercules partió, pregunto a las musas, que le enviaron a la orilla del mar donde veria a prometeo, de camino se encontró a anteo hijo de la tierra y le tuvo aue vencer para pasar, al llegar liberó a prometeo y este le envió a atlas, que sujeta el firmamento. Este intento jugarsela a hercules pero el fue mas listo y acabo con lo que buscaba, con las manzanas del jardin!
El trabajo numero 11 fué llevarle el rebaño de Gerión a euristeo, el rebaño de gerión són muchos bueyes rojos, y esta vijilado por un monstruoso boyero y su perro ortro.
Herc. tuvo que pelear y vencerlos para llevarse el rebaño que, de camino a casa le intentaron robar pero no pudieron.
El último trabajo fué enviar a hercules al infierno a por un amigo suyo llamado cerbeo y que tenia encerrado el dios Ares!
Pero hercules, siendo el mismo heroe que todos conocen, hizo ese trabajo como los 11 otros, y lo hizo bién!
Así limió los daños que cometió haciendo el bién.

Opinión personal:
Me parece un libro brutal, porque són historias de griegos y eso me gustava cuando era más pequeño, si te gusta el palo este de los dioses, de zeus, hercules, la mitologia.. también te gustara este libro.


Dimecres, 4 d'abril de 2012
Ressenyes fetes per Núria Fuxà:



Títol: Revólver
Autor: Marcus Sedgwick
Editorial: Cruïlla
Lloc i data d'edició: Barcelona, setembre 2010
Nombre de pàgines: 190












Resum:
En Sig viu amb el seu pare, la seva germana i la seva madrastra a una casa aïllada a la neu. Un dia, el seu pare va morir congelat i les dues dones de la casa van sortir a cercar ajuda, mentre que en Sig va quedar-se sol. Sabia que tenia el revòlver del pare guardat per si tenia alguna emergència i, això, el va deixar tranquil. Unes hores després va arribar un home amb un revòlver, anomenat Wolff, que deia que coneixia la pare del noi. Aquest Wolff, deia que havia conegut al seu pare a Nome, quan era un especialitzat en calcular el valor de l'or i, segons ell, l'havien estafat. Per això, després de deu anys de recerca, havia arribat per obtenir el que era seu.
En Sig no sabia res de l'or i, si fossin rics, no viurien a la barraca on actualment estaven vivint.
Unes hores més tard, l'Anna, la germana gran va arribar i l'home insistia en què el seu pare l'havia estafat i que volia el seu or. Després de discutir i més discutir, van decidir anar a cercar uns documents on, si el que deia en Wolff era cert, havia d'haver uns ingressos inscrits. Van anar-hi i van agafar la cartera amb tots aquests documents. Després, van tornar a la barraca, on l'Anna els estava esperant. La noia va distreure al Wolff, mentre en Sig, anava al rebost a pel seu revòlver. En Sig va agafar el revòlver, va apuntar i va disparar, però no va ferir-lo...

Recomanació:
Aquest llibre és bastant bo, encara que va fent salts en el temps i, a vegades, no saps si estàs en el present, passat o futur. El contingut és complet, a més, inclou com a petits poemes en el començament de cada part i estan relacionats amb el que llegiràs. És de lectura fàcil i el recoman a tota aquella gent que li agradin les armes, els enganys, el fred i llegir que hi ha un cadàver a la taula del menjador.




Autor: Lluís Miret
Editorial: Bromera
1a edició: juny, 2011
Nombre de pàgines: 119
PREMI MALLORCA DE NARRATIVA JUVENIL












Resum:
Una classe de PQPI d'electricitat van anar-se'n d'excursió a Dénia per competir jugant a la “pilota valenciana” contra altres alumnes de PQPI de la zona.
La jornada va ser molt divertida i, a més, tots van fer nous amics, però els problemes van començar quan tornaven de camí cap a casa. Christian, un dels alumnes, va obrir la seva bossa i la va trobar farcida de bitllets de cinc-cents euros.
Les investigacions per part de la policia van començar i deien que Christian era l'únic culpable, encara que no tenien proves per demostrar-ho.
Els companys de l'alumne no estaven d'acord i, per compte propi, van començar una nova investigació. Van descobrir que un dels seus professors i un amic seu, eren els lladres. Carles, l'amic, havia atracat el banc i havia deixat la motxilla allà, on estaven realitzant les competicions. Christian tenia la mateixa motxilla que el professor i, sense volerm se les van intercanviar. La policia no es creien el que els alumnes els deien i van seguir el seu camí sobre l'investigació.
Dies més tard, es va produir un altre atrac i els lladres van fugir. Els alumnes de PQPI els van localitzar. Es trobaven en un puticlub, gastant-se de mala manera el seu botí...


Recomanació:
És un llibre interessant i fàcil de llegir, l'únic problema és que està escrit en valencià i algunes paraules són un poc així.
Recomanaria aquest llibre a alumnes d'ESO i PQPI, ja que els protagonistes són d'aquesta edat i això facilitaria l'entrada del lector dins la novel·la.


Divendres, 30 de març de 2012
Ressenya feta per Jennifer Ruth Mancino 3r A.

 


Título:La luna.com
Editorial: Edebé
Autor/a: Care Santos
Lugar de edición:Barcelona
Número de páginas:171
 









Ciria es una chica normal como todas las otras chicas,ella cree que destaca siempre para mal ya que tiene un complejo:su nariz .Y otro que es su nombre pero no se lo cambia por respeto a sus padres que con mucho cariño se lo han puesto.
Tiene un primo que se llama Amador y comienza a sentir cosas por él que con otros no siente.
A pesar de todo eso ayuda a Cris a que se declare a través de cartas.
Ciria a pesar de los defectos que tiene,es muy buena escritora y también lunática y por eso aprovecha sus dones y expresa lo que siente hacía Amador.
Amador le encantan sus cartas,cree que no es igual que las demás y le pide a Cris que le siga escribiendo palabras tan bonitas y que la citaba para hablar.
Su prima ayudó a Cris a que todo siga adelante. Pasarón unos días y Cris tuvo un ascidente y murió.
Ella se sentía mal intentaba hablar con él pero no podía. Hasta que un día le declaró su amor en un campamento y le dijo que todas esas cartas tan bonitas las había escrito ella para él. Y si no le creía se lo demostraría abriendo su correo la luna.com.
Él no lo podía creer.
Pasaron unos días..........
Y había llegado el momento de una obra que habían preparado durante el curso al finalizar la obra quedaron en el café y hablaron. Y él empezó a demostrar sentimientos hacía Ciria y para no sentirse culpable hizo una carta,para pedirle perdón a Ciria y decirle que a lo mejor algún día le perdonaría lo que había hecho.

Recomendación:
Recomiendo este libro a aquellas/os adolecentes que creen que un amor es impossible.Porque este libro te enseña que hay que luchar y ayudar hasta conseguir lo que quieras.

Ressenya feta per Damià Pons, 3r d'ESO.



Titol: Un estiu amb l'Anna
Autor: Núria Pradas
Any de edició : 1996
Lloc de edició: Editorial Cruïlla
Pàgines: 143









Un noi que es diu Oriol discuteix amb la seva mare perquè no vol anar a Sant Pol el mes de Juliol. Aquest noi de disset anys li explica que ja tenia plans per l’estiu. La seva mare li diu que tenen que anar-hi junts perquè mai ho fan. Així va ser, mare i fill van partir cap a Sant Pol, i van anar a una caseta de pescadors. En obrir la finestra de la petita habitació que li havia tocat a l’Oriol, aquest va quedar al·lucinat, tot era blau i cridaner.
Per l’Oriol els primers dies al nou establiment van ser molt avorrits. Una tarda com una altre, l’Oriol va agafar la bicicleta i va anar a fer una volta. Es va fixar amb un petit local i hi va entrar. Quan va ser dintre, un noi el va anar a saludar, era el Ramon, un company seu de l’institut. Va anar a seure amb ells, i es va fixar amb una noia, es deia Anna. Quan l’Oriol anava a marxar, el seu company va dir-li que estava convidat a una festa aquella mateixa nit.
L’Oriol estava sol a la platja esperant els seus amics per muntar la festa. De repent va sentir una veu, era la de l’Anna. Van estar parlant fins que van arribar els altres amics. Van anar a nedar amb roba i tot, i en sortir de l’aigua, l’Oriol tremolava de fred. Li van donar un cremat, que era una beguda alcohòlica i l’Oriol no podia suportar-ho, però s’ho va beure. Després el van tenir que dur a casa perquè no es podia aguantar dret.
L’Oriol estava aguantant la bronca de la mare per emborratxar-se la nit passada. Quan era hora de dinar, va arribar el Joan, el novio de la mare de l’oriol, que aquest no el podia aguantar. En acabar de dinar es va tancar a la seva habitació. Més tard van arribar el Ramon, l’Anna, el Pep i la Marta a ca seva. Van estar parlant una bona estona. Quan anaven a marxar, l’Oriol li preguntà a l’Anna a vam si volia sortir aquesta nit, i ella li digué que sí.
A la nit, l’Anna va anar a buscar a l’Oriol. Van anar a fer unes pizzes. Mentre sopaven, l’Anna li explicava la seva vida, si tenien un supermercat, si tenia tants germans ...  i l’Oriol l’escoltava amb atenció. En acabar van anar a una casa vella, però que dintre hi havia cosa pareguda a una discoteca i era dels col·legues. Ells dos van parlar allà dintre, explicant ara la vida de l’Oriol. L’Anna va parlar massa i l’Oriol va explotar, enfadat va marxar d’allà.
L’Oriol era dins la seva cambra, pensant amb l’Anna. No se la podia treure del cap. Quant feien el cafè, va aparèixer l’Anna a casa de l’Oriol. Ella també va fer el cafè i desprèn van marxar. Van anar a conèixer la família de l’Anna, ja que el noi no l’havia vista mai. Va presentar-li tots els membres. L’oriol va veure que la Cuca, la germaneta pertita era mongòlica.
L’Oriol anava a comprar la coca de cada dia amb la bicicleta, i de pas anava a veure a l’Anna, que treballava al supermercat. Un dia ell i l’Anna van anar a fer una volta per la platja. L’Anna li digué que feia els anys. Van parlar de les celebracions que feien quan eren petits. Finalment van anar a un racó amagat de la platja i van fer l’amor.
La mare de l’Oriol va treure a ell i al Joan a fer una volta. Aquests dos enlloc d’anar a la platja van anar a fer un aperitiu. Allà van parlar de les seves vides. Per moments l’Oriol no va explotar, però van acabar els dos rient. Quan tornaven a casa per dinar, es van trobar al Ramón, i aquest va convidar a l’Oriol pe anar de marxa a la nit.
L’Oriol i els altres van anar a Arenys de festa. Allà hi havia el Pep, que anava ben col·locat. Aquest agafà a l’Oriol i van començar a parlar. La conversació va arribar a tal punt que el Pep va dir que l’Anna cada estiu anava amb un de diferent. L’Oriol es va tirar al damunt i el va pegar. El qui va rebre més fort va ser ell, i se’l van emportar a l’hospital.
La mare va anar a buscar a la Sara perquè fages reaccionar a l’Oriol. Aquests els va contar la història de la baralla. També va dir-lis el que el Pep va dir de l’Anna. Dies després l’Anna va anar a veure a l’Oriol. Van parlar fins aclarir-ho tot. Finalment l’Oriol va dir-li a la mare que es volia quedar el mes d’agost, però van decidir que faria dues setmanes al campament i dues a Sant Pol.
L'Oriol escriu cartes a l'Anna explicant to el que fa en el campament. Li explica que coneix molt gent, i fa una gran amistat amb el Roger. En el campament fan una gimcana , on l'equip de l'Oriol fa trampes i acaben dins l'aigua de la piscina. Quan va a dormir acaba la carta i li diu a l'Anna que escrigui més, perquè no ho fa gaire, però que està content que ho fàixiga poc.
L'Anna va a fer una volta i allà es troba al Pep. L'Anna estava molt enfadada amb aquest, per el que havia fet a ella i a l'Oriol. Van a parlar al bar, i el Pep li explica perquè li fa tot allò a ella. Ho fa perquè està enamorat d'ella. E saber això l'Anna es va posar tranquil·la i, a la nit, li escriu una carta a l'Oriol i li explica tot sobre el Pep.
L'Oriol anava a abandonar el campament i es tornaria a trobar amb l'Anna. Va anar a l'hostal a replegar els trastos i en ser allà, li van donar un número de telèfon perquè telefones. Així ho va fer, va telefonar en aquell nombre de telèfon. A l'altra banda de telèfon hi havia la Sara, i aquesta li dona la mala noticia de que l'Anna havia mort.
L'Oriol, la seva mare i el Joan van abandonar Sant Pol perquè allà ja no tenien res a fer. Al cap d'una setmana aproximadament, després de la mort de l'Anna, el Joan i l'Oriol es van quedar sols a casa. Es van posar a parlar. El Joan li explica les causes de la mort de l'Anna, que s'havia mort amb una moto i un amic seu. L'Oriol es va posar molt nerviós i li agafà un atac de ràbia, jurant que mataria al Pep.
Un dia qualsevol que va anar a l’institut, es va trobar al Ramón. Van parlar. El Ramon li explica que la moto que conduïa el Pep estava aturada en el semàfor quan la furgoneta es va envestir, i que el Pep havia quedat sense poder caminar. L'Oriol no s'ho podia creure. Va fer uns dies sense anar escola, ja que la culpa no havia estat del Pep. Un dia el va telefonar el Roger, i aquests dos van quedar en un bar. Al cap de molt de temps, el Roger va fer treure un somriure a la cara de l'Oriol.
L'Oriol va anar a veure el Pep per recomanació del Roger. En arribar a casa del Pep, es va fixar que el Pep estava molt trist. Van parlar durant una bona estona. Finalment l'Oriol es va alçar i va abraçar al Roger, i es van posar a plorar. Quan l'Oriol va marxar, va pensar amb l'Anna, i també que el Pep s'estimava moltíssim a ella, i no ho va fer gens aposta quan va morir.


Recomanació: Aquest llibre m'ha agradat perquè tracta d'un bon tema i és un llibre fàcil de llegir. És interesant ja que combina amor i odi. Si la puntués, li posaria un vuit sobre deu. Recoman aquest llibre als adolescents, ja que tracta d'un tema encaminat per allà.



Divendres, 3 de febrer de 2012





TÍTOL: Billy Elliot
AUTOR: Melvin Burgess
LLOC D'EDICIÓ: Madrid
ANY D'EDICIÓ: octubre 2002
EDITORIAL: El barco de vapor
NÚMERO DE PÀGINES: 190



Billy es un niño de once años que vive en un barrio en las afueras de Inglaterra .Mientras su padre y su hermano participan de una huelga masiva de trabajadores mineros, Billy toma clases de boxeo,aunque poco a poco se va fijando en la clase de ballet que lo enseña la profesora Wilkinson,que se da cuenta que el tiene talento para el ballet y le anima a bailar, que es lo que mas le gusta a Billy, aunque no sea lo mas normal entre los chicos de su edad.A su padre y a su hermano  no les gusta que Billy se interese por algo que no sea el boxeo y cuando se enteran de que Billy quiere  bailar se lo prohiben aunque luego se dan cuanta de que su madre que murio hace unos meses le gustaria que Billy  pudiera hacer lo que le gusta sin que nadie se lo prohiba.
Cuando se dan cuenta de eso ayudan a Billy a entrar en una academia muy importante que enseñan a los niños/as interesados niveles mas altos de bailar ballet.
Finalmente consiguen el dinero necesario para el viaje y Billy consigue una beca para entrar en la academia.





Recomanació: Yo recomiendo este libro porque es muy entretenido,te dice que no tienes que renunciar a tus sueños nunca porque siempre se pueden hacer realidad.
EMILY SARATE, 3R D'ESO







Autor: Albert Espinosa
Títol: Si tu em dius vine ho deixo tot però diguem vine.
203 pàgines.



RESUM:


El Dani és un home nan, la qual cosa mai ha estat un problema per a ell. Ha pogut seguir fent la seva vida. De repent un dia talla amb la seva parella. Ell es tanca amb la feina, i amb el cas que treballa en aquests moments. El cas d’un nen anomenat Izan.
El Dani fa un resum de tota la seva vida, de les persones que per a ell han estat més importants, dels dies que ell li agradaria tornar a viure una i una altre vegada i les persones que l’han fet sentir especial. Gràcies al cas de l’Izan, se n’adona de que ha de seguir lluitant per l’amor de la seva parella i ell, i que vol seguir intentant tenir un fill, un fill anomenat Izan, que li agradin les estrelles i l’espai i que escolti la seva cançó preferida, i que sigui una persona a la qual, si neix nan, no li faixi vergonya ser-ho.

Opinió personal:
M’ha agradat molt el llibre, enganxa, i si t’agraden aquests temes i ets llegidor pot ser et llegeixis aquest llibre amb molt poc temps.  El recomano, està molt bé, i entretén.  
ARIADNA GARCÍA JANER



Dilluns, 23 de gener de 2012
RESSENYA FETA PER TÒNIA LLORENS GORNÉS






Titol: Emi y Max las ballenas desorientadas

Autor: Gemma Lienas

Editorial: la Galera

Any d'edició:  2007

ISBN: 978-84-246-3082-9









RESUM

Las vacaciones se presentan un poco aburridas para Emi y Max. Pero una aventura inesperada los llevará a acompañar a la madre de Emi, que es periodista, a realizar un reportaje a la costa de México, donde unas ballenas han embarrancado en la playa. Cuando llegan a México, en la playa se encuentra un grupo de personas de Greenway y allí Emi y Max conocen a tres niños llamados Héctor, Verónica y Tonatiuh. Por la mañana siguiente los niños quisieron ir a explorar hasta la colina, pero las brújulas no les funcionaban y tuvieron que volver para no perderse. Decidieron mandarle un mensaje a Kebanda ( Henry) un científico amigo de serena ( la madre de Emi) para decirle porque sus brújulas no funcionaban. Al cabo de un rato Henry les respondió que podía ser por culpa de alguna perturbación del campo magnético.

Querían ir hasta la isla de la bahía en la barca de Greenway, en mitad del camino se pararon y vieron que no había mucha profundidad y querían bucear un poco. Mientras buceaban encontraron unos cables bajo el mar mordidos por alguna animal, de repente apareció un tiburón y todos se fueron a la barca lo mas rápido posible. Arrancaron la barca y se fueron hacía la bahía donde se encontraba una pequeña casa de madera.

Mientras estaban investigando oyeron el panel de conmutación y se echaron a reír. Pero luego de un rato escucharon un ruido y vieron llegar una zodiac gris con dos personas no sabían si buenas o malas así que decidieron esconderse.

Eran dos mafiosos que a la mañana siguiente habían quedado con un hombre para darle droga, de repente Emi estornudo y los dos mafiosos encontraron a los chicos que estaban escondidos en la caja pero Max estaba escondido en una biga.

Los mafiosos dejaron encerrados a los niños. Emi recordó que se habían dejado el portátil en la habitación y pudieron enviar un mensaje para que Hans fuera a rescatarlos, estaban muertos de miedo. 

A las 5 a.m. escucharon un ruido y fue Hans que había recibido el mensaje y había ido a buscarlos, Hans avisó a la policia y atraparon a los traficantes de drogas y los niños volvieron a la playa.

Recomendable: Recomiendo este libro a todas las personas que les gusten los libros de aventuras y de intriga, este libro esta muy bien y es muy interesante.










Dimarts, 20 de desembre de 2011
RESSENYA FETA PER MARTA CARDONA:





Títol: La casa de gel

Autor: Joan Pons

Edició: primera edició (març 2010)

Editorial: Bromera, col·lecció L'eclètica













Resum: Simó Vallès és l'home més lleig del món, ara però, està casat amb la dona més bella de l'illa, i té un fill que ha heretat totes les qualitats físiques d'ella.
Un dia, quan ell era jove, el seu pare va morir, abans de fer-ho, li va dir que havia d'agafar el dietari que hi havia dins la caixa forta, i l'havia de cremar, perque ningú podia saber la vergonyosa història que havia escrit. Arístrides, que aixi era com es deia, va cometre l'error de no deixar escrita la combinació de la caixa forta.
Simó tennia vint-i -nou anys, havia estudiat a Barcelona ciències de informació, en aquell temps es va marcar tres objectius que tenia d'arribar a assolir; conseguiria feina, es casaria, i escriuria un llibre.
Simó havia tornat de Barcelona, per trobar feina a Menorca i quedar-hi a viure. Primer va obtar per anar a deixar el seu perfil al diari Menorca però li van dir que no necessitaven a ningú. Ell li va mostrar una foto de una al·lota, la Laia, i li va dir que quan aconseguís feina, es casarien.
Quan va haver aconsseguit feina, va passar al segon objectiu.
Desde llavors va començar a menjar molt de peix, ja que Laia era peixetera. Després d'arribar a un acord amb Assumpta, la mare de Simó, l'al·lota anava cada tarda a fer classes de ganxet a casa de Simó. Llavors va ser, quan Laia es començà a fixar amb ell.
Un parell de mesos després, Laia va partir cap a una estació d'esquí a Barcelona, que era on hi havia el seu al·lot. Durant aquell temps que ella va ser fora, va telefonar a Simó cada dia i xerraven una estona. Un dia, va telefonar a la matinada, per explicar-li i suplicar-li que l'anigués a buscar de l'estació el més aviat possible.
Ell ho va fer. Després de moltes hores de cotxe per Barcelona, va arribar a l'estació, i just entrar, la Laia amb presses, va pujar al cotxe i li demenava que partissin ja.
Durant el trajecte va explicar-li que no s'havia pogut acostumar al clima fred, i que no volia estar més amb el monitor d'esquí.
Després d'allò, en Simó i la Laia van passar molt de temps junts, es varen enamorar i van decidir anar a viure junts.
En Simó cada dia intentava escriure un fragment més de ''La moto del meu pare'', la novel·la que volia escriure.
Un dia però, quant Simó dormia, va despertar-se, i va veure la Laia aixecada, llegint el que tenia escrit del que seria la novel·la. Va començar a plorar, i quan en Simó va anar a abraçar-la, ella no ho va permetre, li va dir que era el tercer home que l'engayava, va tirar tots es fulls que tenia a les mans, i el va fer fora de casa.
Dies després, Aistrides va morir i Laia no es va separar d'Assumpta ni de Simó durant molt de temps després de la defunció, i es va disposar ajudar-lo a cercar la combinació de la caixa forta.
Finalment la van trobar escrita al sostre de la sisterna de casa, a la qual havien entrat per buidar-la i treure les anguiles que hi havia.
Arítrides, havia tengut un passat obscur. Passà molt de temps a Rússia, amb ganes de morir, però a cada batalla que anava tornava amb medalles i títols d'heroi. Llavors va tornar a Menorca, va casar-se amb Assumpta i van tenir un fill; Simó Vallès.

Nº de pàgines: es tracta d'una novel·la de 204 pàgines.

Recomanació: És una novel·la bastant bona, molt bén redactada i descrita, que conta fets que podrien ser reals, amb llocs reals. La recoman a la gent, que no li agradi la ciència-ficció.




RESSENYA FETA PER OUMAIMA CHHAYBI HASBI:





AUTOR: Miquel Arguimbau I daniel Arguimbau.
EDITORIAL: Grup Promotor Ensanyament difusió Català.
ANY D'EDICIÓ: 2010
LLOC D'EDICIÓ: Barcelona i Grup Promotor, 2010.












  


RESUM:
El llibre va d’una al·lota que el seu avi, li deixa la seva herència perquè ell creu que el l’única que sap com utilitzar els doblers i les seves coses.
El seu avi,Josep, havia parlat amb una secta que deien que et congelaven i, després, en un futur, et descongelaven.
Els pares de na Mar, l’al·lota, i els concos, no s’ho podien creure que tota l’herència fos per na Mar.
Aquell mes na Lluna i n’Albert es van casar, i na Mar va conèixer a en Dani, ella es va enamorà.
Na Mar al cap d'un parell de setmanes es va posar a pensar que faria amb els diners de l'herència, fora molta o poca.
Ho va consultar amb els seus amics, que farien si fossin milionaris, i va sorgir la idea de fer un negoci i donar feina a la gent de la seva edat. En Jordi ho veu tot molt negatiu però Mireia ho veu més positivament.
Na Mar ho va consultar amb la seva mare, ella li va dir que fessis el que podes fer, no el que volia fer.
Na Mar, dia a dia, seguia pensant en el que faria amb els doblers de l’herència, casi tot el que pensava, dels famosos: actrius, futbolistes, models..., tot li pareixia que no servia de res; les models perquè encara que tinguessin doblers no podien menjar per al seu físic, els futbolistes que guanyen massa i en volen més...
Na Mar no sabia que podia fer amb la seva herència que en manco de dos anys la tindria.
En la casa d’en Jordi, na Mar va anar al seu facebook i va veure que en Dani, desprès de un mes o dos sense xerrar amb ella no l’havia oblidada.
Na Mar va decidí que quan pogués agafar l’herència, la deixaria sense tocar res, ella va seguir estudiant i treballant de cangur, en Jordi guanya uns quants de doblers fent sudokus per a una revista, i na Mireia estudia arquitectura.

OPINIO PERSONAL:

És un llibre que al principi és aburrit, però després agrada. El recoman a totes aquelles persones que li agraden llegir aquest tipu de históries.A jo no m'ha agradat molt però segurament a algunes persones els hi agaradarà llegir aquest llibre.





RESSENYA FETA PER MERÇÉ SINTES:





Autor:Fina Casalderry
Títol: Sobrevius?
Editorial:Cruïlla
Any i lloc d'edició:febrer 1999. 2a edició,maig 2003 Barcelona.
Nombre de pàgines:
155















Resum: Va sobre la vida d'un fillet que es un poc “xulo” que es diu Fran. No es que sigui raro o coses així nomes es que es agressiu i li agrada que el director el cridi dels altaveus per amonestar-lo. Explica que ha viscut amb el seu amic en Tito.Es dos tenen una gran afició,que es la de cuidar cans andalusos,que fins i tot els volien comprar.
Recomanació:
Jo el recomanaria perquè es sa manera de passar una estona entretenir, l'autora empre un llenguatge violent amb paraulotes per dir d'una manera que no resulta extrany. Peró el final es veu que la vida avegades resulta un poc o molt difícil.




RESSENYA FETA PER LAIA VIDAL:





El Bernabé Maluri té 23 anys, sempre es passeja amb un revòlver i mai no es separa del seu amic Pinpin ni del seu germà petit de 17 anys, en Kléber, que tot i ser 6 anys més jove, a partir d’ara serà el seu cuidador: el Simple és retardat, l’arma és de plàstic i el senyor Pinpin és un conill de peluix. La seva mare va morir quan eren petits i van haver de quedar amb el seu pare que passava d’ells i volia enviar al Simple a la residència de Malicroix. El Kléber, per evitar-ho, se’l va emportar amb ell a París, on havia de començar la seva carrera.
Els primers dies han d’estar amb una vella tieta amb qui no si pot viure i per això s’afanyen a buscar algun lloc. Per sort, troben un cartell amb nombres per estirar d’uns joves estudiants que lloguen habitacions; aquesta és la seva oportunitat. Per a la primera impressió, el Kléber vol evitar que coneguin tal i com és el seu germà, però és inevitable. Tot i així, després de llargs moments d’espera, decideixen acceptar-los a la casa, ningú allà s’espera el que això suposarà per a tots.
Al pis hi viu l’Aria, una bonica noia estudiant de medicina amb l’Emamanuel, el seu intel·ligent novio també aspirant a metge i el seu germà petit Corentin, que no para de fumar i fer el gandul. A part, hi viu l’Enzo, un simpàtic noi locament enamorat de l’Aria que escriu tot el que li passa en forma de novel·la a la seva llibreta. Els primers dies són un poc estranys per a tots, comencen a conéixer el comportament del Simple i a perdre els nervis amb ell de tan en quant quan els espatlla el mòvil per por al suposat homenet de dins, xerra amb el seu peluix i deixa tota la casa peus per amunt. Tot i així, a poc a poc s’hi van acostumant: en realitat, és un noi encantador. L’Enzo apren a entendre’l, l’Aria se l’estima fins a tal punt de donar-li algun petó i en Corentin juga amb ell sovint. Mentre, el Kléber ja ha començat el curs i ha fet dues bones amigues: la Zahra i la Beatrice, qui enamora al Kléber. És quan comença a anar amb ella i a veure el comportament a llocs públics del seu germà gran que en moltes ocasions és a causa d’aquest que es perd moltes coses. Per sort, a casa canvia l’ambient: el veí pesat del primer ja es duu bé amb ells i gràcies a entremaliadures del Simple, sense saber-ho, el Corentin deixa de fumar i l’Aria llegeix la novel·la de l’Enzo. La Zahra, d’altra banda, està enamorada del Kléber i fa tot el possible per atreure’l. A diferència de la Beatrice, a ella li cau bé el Simple i fa tot el que és possible per ajudar als dos germans, fins i tot deixar que vagin a casa seva i així el Simple pugui jugar amb la seva germana petita sordmuda, amb qui s’entén a la perfecció. Tot i això, el pare un bon dia decideix que no és el millor per cap dels dos i per això envia a una dona de la seguretat social a fer una visita als nois. Després d’un gran embolic, aconsegueix xerrar a soles amb en Kléber. Aquest, sentint-se massa dèbil davant la situació, decideix que concedirà al seu pare: el Simple farà de dilluns a divendres a Malicroix. Tots els companys s’hi queixen, però ja no hi poden fer res. El diumenge vespre, el Simple se’n va. Aquesta setmana es fa molt llarga pel Kléber i per això espera amb ànsies el divendres per anar-lo a cercar. Per fer-ho, demana a la Zahra que l’acompanyi. En ser allà, se’l troben pitjor del que esperaven. Li ha llevat els ulls al senyor Pinpin per evitar que vegés tot aquell “infern” i està molt enfadat amb el seu germà. Tot i així, aconsegueixen emportar-se’l amb facilitat i a l’arribada a casa tots l’esperen amb gran entusiasme. El cap de setmana no podia haver anat millor i en Kléber ja té més que decidit que el Simple no hi tornarà pas, a aquell lloc. El dilluns, quan va a cercar el pa, ha d’enredar-se una mica deixant sol al Simple i quan torna només troba una nota del seu pare; diu que si no és prou responsable per saber que no l’ha de deixar sol no pot estar sempre per ell. Se l’ha tornat a emportar a Malicroix. El Kléber està molt enfonsat però encara empitjora quan rep una telefonada de la residència: el Simple s’ha escapat. Entre tots intenten buscar-lo per tot arreu i fan tot el possible però no hi ha manera. Aquest, està passejant per tots els carrers de París buscant la casa. Per tot allà on entra el fan fora menyspreant-lo. Per sort, al cap de dos dies troba a dues noies a una cantonada que li diuen cosa, però es prest que se n’adonen que no en treuran molta feina. Intenten fer el màxim per ajudar-lo, fins que troben una targeta amb el nombre de telèfon del Kléber.
Per sort, ja tot va bé. Tots estan feliços amb en Simple. L’Aria, rebutja la invitació de l’Emmanuel de casar-se amb ell i anar a viure sols, acceptant per fi que a qui estima és a l’Enzo. Poden fer alguna festa a casa seva sense cap tipus de problema i el Kléber, va amb la Zahra; la noia que l’estima a ell, estima al Simple i faria el que fos per tots dos, sense rebutjar-lo mai per ser un retardat. Fins i tot es pot dir que el Simple ha madurat, tot i que el seu peluix està sa i estalvi, ja quasi no li fa cas. Al final, és un simple conill de peluix.
OPINIÓ PERSONAL
M’ha agradat molt el llibre. El recomanaria a tot aquell a qui li agraden les novel·les realistes i sentimentals. És una història molt tendre que et fa obrir els ulls i adonar-te’n del difícil que es portar una rutina normal amb una persona retardada. M’han encantat els personatges i la forma d’explicar tot el que passa, amb el màxim detall en tot moment perquè et puguis muntar a la ment les imatges del que està passant.



RESSENYA FETA PER NÚRIA FUXÀ CASADO



Autora: Annabel Pitcher
Editorial: Siruela, en castellà. La Galera, en català.
Nombre de pàgines: 232
Any d'edició: 2011.
Títol original: My sister lives on the mantelpiece















Resum:
El Jamie, un al·lot de deu anys, té una germana que va morir en un atemptat musulmà i, des de llavors, la seva vida s'ha complicat.
Els seus pares no eren capaços de superar la pèrdua de la seva filla i van separar-se. La causa principal va ser que el pare, volia incinerar les restes de la Rose, mentre que la mare, volia enterrar-la en un cementiri. Com que mai van arribar a un acord comú, van decidir enterrar una part i incinerar una altra.
Per aquesta raó, el Jamie es trasllada amb el seu pare, la seva germana Jas, bessona de la difunta, i el seu moix Roger a una altra ciutat.
El seu pare cada dia beu més i la urna de la seva germana està al damunt de la xemeneia, com si fos un membre més de la família.
En Jamie, no troba molt de sentit a aquest fet, sobretot quan el seu pare es posa a parlar amb la urna.
Uns dies després de la mudança, l'escola torna a començar i tots els seus companys de classe se'n riuen d'ell, menys la Sunya, una amiga musulmana que ha aconseguit fer, encara que sent que això no està bé perquè el seu pare odia als musulmans.
Quan sembla que les coses comencen a anar un poc bé, el Daniel,es posa entremig de la Sunya i el Jamie, empitjorant la seva relació. A més, el pare del Jamie, coneix a la Sunya i munta un guirigall en la Velada per als pares, que es realitza al col·legi.
El noi, molt trist, veu per la televisió un anunci que pot canviar la seva vida i la de la seva germana. Es tracta del Concurs de millors talents i ell sap que la Jas canta molt bé. Els dos s'inscriuen i preparen una coreografia i una petita cançó.
Tots dos estaven molt nerviosos en dia de la gran actuació. Tot va sortir més o menys bé, però la Jas va renunciar al pas a la següent fase perquè el jurat havia considerat que el seu germà no tenia talent.
Al vespre, quan van tornar del concurs, el Jamie no trobava enlloc al seu moix. El va cercar per tot, i el va trobar mort enmig de la carretera. Amb molt de dolor, el va portar fins a casa seva, on amb l'ajuda del seu pare, el van enterrar. Després el pare va tenir prou coratge per escampar les restes de la seva filla.
Finalment, la relació entre família millora, el pare deixa de beure i ja no té tanta mania als musulmans. La Sunya i el Jamie tornen a ser íntims amics i tot va com en Jamie havia desitjat.

Recomanació:
Recoman aquest llibre a la gent que li agradi el drama, la tendresa i els sentiments. És un llibre molt realista, ja que les idees narrades són molt comunes en les nostres pròpies vides. Transmet situacions de molta tristesa i duresa, encara que també hi ha moments d'humor. La lectura és fàcil i senzilla.




RESSENYA FETA PER JOAN ROSSELLÓ.



Finis Mundi, de Laura Gallego.
Editorial: El barco de vapor.
Any i lloc d’edició: Edició 26a, abril 2010, Madrid.
Nombre de pàgines: 253 pàgines.










Resum:

Això era un jove monjo que va conèixer a un joglar anomenat Mattius. Ells dos tenien la missió d’impedir que el món s’acabés, a la vegada hi havia una banda que es deia la Cofradía dels Tres Ulls que volia impedir-ho. Varen començar la aventura, varen passar per molts de pobles i varen conèixer a amics d’en Mattius i altre gent, fins que varen arribar a Aquisgrán, allà és van fer amics d’un home que els va ajudar a aconseguir l’eix del present. Quan el varen tenir varen partir cap a Espanya, varen passar per molts pobles fins que van conèixer a na Lucía que va ser des de aquell moment un protagonista més. Quan duien molta estona cercant pistes de com trobar l’eix del futur, varen aconseguir esbrinar on és trobava (l’ermita de l’apòstol de Santiago). Quan el varen aconseguir varen partir fins La Coruña per agafar un vaixell que els va dur a Chemburgo, que allà agafarien un altre vaixell per arribar a Winchester. Allà varen fer amics i també molts enemics relacionats amb la Cofradía dels Tres Ulls. Quan varen resoldre tots els problemes que els hi havien aparegut per davant varen arribar al Cercle de Pedra, on varen trobar l’eix del passat. Per agafar-lo i que el món durés 1000 anys més un d’ells es tenia que sacrificar i va ser en Michel. Sort d’ell el món va poder durar 1000 anys més fins que algú altre tornés a fer el que Michel havia fet i molts altres anteriors també havien fet.

RESSENYA FETA PER MIRIAM CARRERAS:





Aquest Llibre tracta d’una noia a qui el dia del seu aniversari,la seva àvia li regala un diari. Ella es queda molt sorpresa i no li agrada gens, perquè creu que aquesta mena de regals són una cursileria.
Després de parlar amb l’altre àvia,aquesta li fa veure els avantatges de tenir un diari i , i a més a més de ser de color lila, que és el color feminista.
Li diu que miri el món des d’unes ulleres de color lila i que obri els ulls per anar anotant totes les situacions quotidianes que tenen un to de masclista i que les vivim sense adonar-nos . La seva àvia també va enviant-li cartes que rep d’altres noies de qualsevol banda del món explicant-li quines són les seves situacions i totes les discriminacions i abusos que pateixen : per exemple : no tenen accés a la educació ; han d’anar tapades de dalt fins baix amb un burca; si neixes fietes les maten....
La Carlota es posa les ulleres liles no només per veure les injustícies que es fan a diferents països i que li queden molt enfora , sinó que també les necessita per mira tot el que l’envolta, la seva família, els seus amics, els seus professors i l’escola... i se sorprèn quan veu que el seu pare es molt feminista, cau en els mateixos error que la resta de gent i el millor es qui ni ell s’adona compte de les seves accions, perquè, segons la seva àvia actua, ell i la majoria d’homes i dones, segons uns models imposat pels costums i les tradicions que fa que aquestes actuacions es considerin “normals”. Per exemple:
-El seu pare arriba un dia a cas i cometa que no contractaria a cap dona per feina per què queden embarassades, agafen la baixa, les han de pagar igual i n’ha de contractar una altra.
-El dia de Reis, la seva mare regla una nina al seu nebot petit , i el seu pare quan la veu li du que no és un regal apropiat per un nen, que potser es tornarà “marica”.
-Se’ls mor una rateta que es diu plaf, i el seu germà com és natural, plora. L’àvia li retreu que plori, perquè els nens no ploren.
Exemples com aquests en podríem treure to el llibre gairebé.
La Carlota proposa a les seves amigues i a la seva classe fer un grup que es diu ACEMI que es conten totes les discriminacions que es van trobant i es comuniquen amb gent d’altres països , a veure si poden de qualque manera aturar-ho i els el novio que es diu Marcel, l’ajuda.
Na Carlota té una tia que viu a parís i és escriptora i molt feminista. Ve a passar el Nadal a casa seva, en Marcel li proposa a la Carlota que com que la seva tia és escriptora que l’ajudi a reescriure el diari i enviar-lo a una editorial que ella coneix avam si el poden publicar, La Carlota li demana a las seva Octavià i li diu que sí, que ella esta disposada. Acaba el llibre amb aquesta incògnita.
RECOMANACIÓ:

Aquest llibre m’agrada’t bastant, m’ha fet descobrí que es fan en altres bandes del món i que jo desconeixia, com per exemple l’ablació.
Es un punt de vista molt feminista sobre la realitat que ens envolta per tant jo el recomanaria perquè et fa obrir els ulls davant de coses que nosaltres mai ens imaginàvem.


Dimarts, 29 de novembre de 2011

 RESSENYA FETA PER NÚRIA FUXÀ


Títol:El llibre negre dels secrets

Autor: F. E. Higgins

Editorial: Cruïlla

1a Edició: Març de 2007

Resum:
En Ludlow Mostela vivia a la City amb els seus pares lladregots. Un dia va haver de fugir de la ciutat i se'n va anar a Pargus Parvus. Allà va conèixer a en Joe Zabbidou, un prestador, és a dir, un comerciant que paga diners per els objectes vells que els seus propietaris ja no volen.
En Joe el va “adoptar” i tots dos portaven el comerç en aquella ciutat. Un vespre, a mitjanit, una persona de Pargus Parvus es va presentar a casa seva, volia prestar un secret. En Joe va treure de l'amagatall un llibre negre i vell, on en Ludlow va haver d'escriure totes i cada una de les paraules que deia la persona que parlava.
Quan va marxar, en Joe li va explicar que allò també formava part de la seva feina i que el llibre que havia tret era molt valuós, ja que contenia secrets esgarrifosos i, alguns, vergonyosos de moltes persones que havien confiat amb ell, el prestador secret. El llibre contenia un poc de tot, un enterramorts que desenterrava cossos per guanyar diners, un carnisser que enverinava les botifarres, una biblotecària que estafava als seus clients...
El negoci funcionava perfectament, de tant en tant hi havia algú disposat a explicar el seu secret i a vendre les seves coses. Però en Jeramia Trinquet, l'home més poderós i ric de Pargus Parvus i que tothom l'odiava, no podia veure que en Joe es fes tant amic dels ciutadans i va fer tot el que va poder per a que la gent perdés la confiança d'en Joe i es revoltessin contra ell.
Després de pensar i actuar ho va aconseguir i els ciutadans van voler cremar la seva casa, que alhora, era també on tenia el negoci.
En Joe, amb molta tranquil·litat, els va calmar i va dir que ell no els volia trair, sinó que en Trinquet s'inventava coses d'ell, que tot s'acabaria prest i no l'haurien de veure mai més.
Un dia, en Jeramia Trinquet va aparèixer mort a casa seva i el poble va explotar d'alegria. Prou de pagar impostos i diners que no tocava, prou de viure amb por.
La missió d'en Joe i en Ludlow va acabar aquell dia en aquella ciutat i un temps després van anar-se'n de Pargus Parvus.
Van caminar durant unes setmanes fins a arribar al lloc més secret que en Ludlow coneixia. Allà es trobaven tots els llibres dels secrets de tots els prestadors existents i allà va ser on el noi es va convertir en prestador secret.

Opinió personal:
Aquest llibre m'ha agradat bastant. Està tot molt ben explicat, encara que no sempre és fàcil d'entendre. Els secrets contats al llarg del relat són originals i creatius, igual que la resta de la novel·la.
El recoman a tota aquella gent que li agradi el misteri i la intriga.

Ressenya dePaula Sintes, 3rA


L’Anna, una noia de 14 anys, rep com a regal d’aniversari un diari on, a partir de llavors, hi escriu tot el que viu, tot el que sent i li confia tot a la Kitty, nom que li posa al diari. Aquest diari s’inicia quan l’Anna encara anava a l’escola i tenia amic i amigues, com tots els altres.
Els jueus, en aquella època, tenien unes normes molt estrictes i havien de portar una estrella a la roba per poder ser identificats. L’Anna i la seva família eren jueus, que van haver de deixar-ho tot per fugir i amagar-se de la GESTAPO, que havia citat a la seva germana Margot i el seu pare.
Així, desapareixen de casa seva amb poques pertinences i un munt de capes de roba, i s’amaguen a una empresa, l’edifici de la qual està dividida en dos pisos, el que donava davant i el que donava darrera. Aquest últim, amagat per un armari corredor. Allà va ser on l’Anna, la Margot i els seus pares es van amagar, juntament amb la família dels Van Daal, que tenien un fill de nom Peter.
Els primers mesos són molt durs per tots, però encara més per l’Anna, que no manté una bona relació ni amb la seva mare, ni amb la seva germana ni amb la senyora van Daal. A més, troba que el Peter és un noi fluix i antipàtic que no es vol fer amb ningú. En canvi, rep tot l’amor del seu pare. Ella es refugia estudiant idiomes, història i llegeix novel·les i llibres.
Poc després, un nou inquilí s’integra a l’amagatall de la Casa del Darrera, com anomena l’Anna. Es diu Dussel, que és dentista. Poc després de la seva incorporació es celebra el Januka i la festa de sant Nicolau, on la Miep i la Bep els hi porten regals i menjar.
L’Anna troba a faltar la seva vida exterior; estar tancada dins una casa, sense poder veure el sol ni anar a passejar per res, viure amagats, no és el que hauria desitjat. Troba a faltar les seves amigues i està cansada de que sempre la renyin i la critiquin per no res. A sobre, està farta de escoltar males notícies per la ràdio i bombardejos a la llunyania.
El menjar és dolent i poc saludable, sempre mengen el mateix: espinacs, patates i pa. Tot i això, l’Anna és conscient que respecte la vida dels jueus que viuen en camps de concentració, la vida que porten a la casa del darrera, és de luxe. Hi ha hagut molts de bombardejos, holandesos que fan vaga, i joves que estan obligats a firmar que estan d’acord amb el nou règim, tot i que molts d’ells no ho van fer i ara seran enviats a treballar amb els nazis.
La Margot i l’Anna ajuden a la Miep en les seves tasques a l’oficina i estan aprenent taquigrafia. A la casa del davant van entrar lladres per segona vegada, tothom estava molt espantat. Després, tots es van posar a pensar en què farien quan fossin lliures. Quan hi ha bombardejos, l’Anna corre cap a l’habitació dels seus pares i s’amaga entre els llençols del seu llit.
Un dia, somia amb una de les seves amigues, la veu demacrada, demanant ajuda. Després somia amb el noi que li agradava, el Peter. No el Peter que viu amb ella i amb el que està començant a tenir una bona relació, si no amb el Peter que coneixia antes de amagar-se.
Les opinions de la noia de cada vegada es fan més madures, amb un major punt de vista i més sabies. Es posa a analitzar la seva vida des de que van arribar a la Casa del Darrera ara fa un any. Pot adonar-se de que reia per no plorar, que feia botxeries per no sentir-se trista.
Sent com en Peter necessita amor i la relació entre els dos nois s’accentua. Comencen a passar molt de temps junts a les golfes, estudiant o simplement parlant. Parlen de la situació en que es troben, en com superaran aquesta afronta, de les seves famílies i les seves necessitats. L’Anna li escriu a la Kitty que està enamorada del Peter i un dia, després de molt de temps mantenint amistat, el Peter li fa un petó als llavis. I des de llavors, senten com estan enamorats l’un de l’altra i estan junts.
L’Anna expressa el seu condol envers la guerra i veu que la fi d’aquesta és llunyana. Hi ha pobresa, no tenen ni per roba i el menjar és escàs. Tots esperen impacients a que Anglaterra desembarqui a Holanda. Existeix una nova onada d’antisemitisme, inclús en aquells que eren bons.
Expressa que està de mal humor, desesperada i sense esperances; doncs han arrestat al seu proveïdor de llegums, té por del problema amb els jueus, la mala alimentació, l’atmosfera depriment... segueixen esperant, però l’Anna necessita que passi alguna cosa nova per saber què han de fer.
El juny de 1944, es va iniciar el desembarcament. Les tropes angleses aterren fora de les línies. L’Anna ja no sent el mateix pel Peter en veure que el seu amic no podia ser l’amic en què confiar-ho tot. Però ell admira la força i el bon humor de la noia i s’aferra a ella amb totes les seves forces.
El dimarts dia 1 d’agost és la darrera carta de l’Anna a la Kitty, en la que es fa una recapitulació sobre ella mateixa. Hi diu que: L’Anna terna no s’ha mostrat mai en públic, només en presència del Peter. L’Anna Pura la guia en el camí. Veu i sent les coses de manera diferent a com les expressava oralment. L’Anna la alegre, riu de tot, contesta amb insolència, s’encongeix d’espatlles indiferentment, pretén que no li importi res. Però l’Anna Dolça reacciona de la manera contraria. 

La GESTAPO va entrar a la casa del darrera el 4 d’agost de 1944, deixant per terra llibres, revistes i diaris, entre els quals la Miep i la Bep hi van trobar el diari de l’Anna Frank. De tots els habitants de la Casa del Darrera, només el pare de l’Anna va tornar. Al març de 1945, Anna Frank va morir al camp de concentració de Berge-Belsen, dos mesos abans de l’alliberació d’Holanda. Gràcies a aquest diari tenim un testimoni sobre l’horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants.

Fitxa de lectura Raül Bosch 3rC E.A



-Titul: L'Onada
-Autor gràfic: Stefani Kampmann
-Editorial: Takatuka , Alemanya 2008

Resum:

Un professor, el sr. Ross els ensenya als seus alumnes lo que era el faixisme, en la època de Hitler . El professor lis proposa fer com un grup per la solidaritat mitjançant disciplina.
El grup es deia l'Onada i la gent anava amb una xapa a la camissa , el seu lema era “poder mitjançant disciplina”.Molts alumnes s'afegien al moviment de l'Onada. Van arribar a un punt que el que no era de l'Onada el pegaven .
El senyor Ross es va adonar conta de que la cosa havia anat massa lluny, s'havien passat de la retxa. El professor Ross els va reunir a tots perquè es reunirien amb el superior de l'Onada. El professor lis va dir als alumnes que el seu superor era en Hitler, ho tenien que parar o tot acabaria malament.

-Opinió Personal:

A jo m'ha agradat el llibre perquè te bastant tema de historia , acció i temes polítics i socials.


Divendres, 4 de novembre de 2011




Autor: F. Scott Fitzgerald
Títol: El curioso caso de Benjamin Button
Editorial Gadir.
Il.lustracions: Kevin Cornell
Adaptació al còmic:  Nunzio DeFilippis i Christina Weir.



















RESUMEN:

El 1860, en un hospital, nació el hijo del señor Button, pero no era un bebé normal como todos, era un viejo sobre la cuna que sabía hablar y caminar y parecía que tuviera 70 años y no unas horas de vida. El padre del bebé se sorprendió y durante unos instantes se pensaba que era una broma, pero no. Le puso de nombre Benjamin. Al señor Button le costó admitir que era su hijo y empezó por mandarlo a la guardería, con niños de 3 o 4 años. Le hacía vestir con ropa de marinero hecha a medida. Con el tiempo, el pequeño Benjamin adquirió conocimientos y al cumplir los 18 años intentó entrar en la universidad, pero como parecía que tuviera 40 años, el director lo echó a patadas, y los estudiantes que lo oyeron, se rieron de él. El pobre Benjamin, no entendía nada de nada, su padre, aunque pareciera que fuera mas joven que su hijo lo trataba como un niño y cuando hacía falta lo castigaba. Entonces Benjamin se alistó en el ejército, donde consiguió medallas y condecoraciones por su valentía. Sorprendentemente cada año que pasaba, Benjamin se iba haciendo mas joven. Cuando parecía un hombre de unos 35 años, en una fiesta conoció a su futura esposa, con la que tuvieron un hijo. Varios años después, Benjamin parecía tener 15 años, su esposa ya era bastante vieja y su hijo casi parecía mayor que él. Recibió una carta, que le decía que tendría que asistir a una reunión de militares importantes. Cogió un tren con destino a la reunión, pero lo peor es que el guardia que seguridad no le dejó entrar porque parecía que fuera un adolescente. Ahora si que no entendía nada, pero a poco fue rejuveneciendo más y más, hasta jugaba con su sobrino, que tenía tal vez 7 años y eran iguales de estatura y de ideas. Después su esposa lo inscribió en la guardería, donde se pasaba todo el día jugando y pasándolo bien con otros niños. Unos años después, Benjamin era un bebé de tal vez 1 año. Su hijo ya estaba casado, y él y su esposa decidieron cuidar del pequeño Benjamin, de pequeña estatura pero de unos 70 años de vida. Cada día Benjamin se hacia mas pequeño y mas joven, hasta que un día empezó a desaparecer lentamente, y finalmente dejó de existir.
Nació viejo y murió joven, este es el curioso caso de Benjamin Button.


OPINIÓN PERSONAL:

Este libro me ha sorprendido, nunca había leído un caso como este, y ni tampoco había visto la película. Me ha gustado, no solo por el argumento, sino también porque el libro llevaba unas ilustraciones muy bien hechas que me ayudaban a entender la historia. Ademas no era muy largo y de vez en cuando me hacía reír.


Jan Rochelt Roig


Dimecres, 19 d'octubre de 2011: LECTURA A EA





















Dimecres, 15 de juny de 2011

-->
RAQUEL


Titol: Raquel
Autor: Isabel-Clara Simó
Editorial: Columna Jove
Any: 1991
ISBN: 84-7809-336-2
















Aquest llibre tracta sobre diferents temes. Aquí hi ha amor, relacions amb al·lots, i problemes amb la família...

Aquesta al·lota es diu Raquel, té 17 anys, que decideix fer un diari perquè té problemes amb la seva família, ja que és una adolescent, i no s'entén amb ells. És una al·lota que no s'estima a ella mateixa ja que no li agrada el seu físic. Ella s'enamora d'un al·lot i acaben sent parella. Ella se l'estima molt però ho acaben deixant, perquè no funciona molt bé. Ella té un germà que es fa famós gràcies a un concurs de la televisió. Ella viu moltes experiències en la vida, els seus pares es separen i ella decideix quedar amb la seva mare, que és amb la persona que no es duia bé, però amb el temps es duen millor i s'entenen. El llibre és molt bo, llegiu-lo!!
                                            Pili Coll, 4t d'ESO


Dimarts, 22 de març de 2011
Ressenya de Ruben Ametller:



    
Títol: La clave secreta del universo
Autor: Stephen i Lucy Hawking
Editorial: Montena
ISBN: 9789509080362
220 pàgines.
Preu: 19.95€





Aquest és un llibre de Lucy i Stephen Hawking. És una novel·la bastant entretenguda i fàcil d'entendre que tracta temes bàsics sobre física i astronomia. No és un llibre complicat, i a més, malgrat tenir 220 pàgines, té lletra gran i un apartat bastant extens de fotografies sobre el cosmos. El recoman a qualsevol persona que senti curiositat o li agradi aquest tema.


La novel·la tracta sobre George, un al·lot que no té cap mena de tecnologia a casa seva perquè els seus pares són molt ecologistes i un dia, a la casa del costat ve a viure una família, l'Eric i l'Annie. L'Eric és el propietari de l'ordinador més potent del món, Cosmos, que pot viatjar a través de l'espai i mostrar qualsevol cosa que passi a l'univers. Quan veu això, Eric queda impressionat i captivat per aquest ordinador i viu moltes anècdotes i adquireix molts coneixements. Al final ha de lluitar per salvar l'ordinador.
Ressenya de Marta Coll Florit:




Títol: Lokus
Autor: Ponç Pons
Editorial: El Gall Editor
1a edició: Setembre de 2009
ISBN: 978-84-92574-15-5
105 pàgines.
Preu: 14,5€










Lokus és una obra de teatre que va de dos amics que es coneixen en un psiquiàtric. Ells són en Miquel i en Blai. Junts es muntaran moltes històries i planejaran una escapada del centre per ser feliços, viure sense fer feina, gaudir de la vida i sobretot, de les dones. Al final traslladen en Blai a un altre centre i no es veuen mai més.









M'ha agradat perquè es bo de llegir ja què és una obra de teatre, i perquè és entretingut ja què durant tota l'obra tot el que diuen els dos protagonistes són bajanades. Està bastant bé.




Dijous, 3 de març de 2011
Recomanació de llibres dels alumnes de 4t d'EA


-->

    Fora de joc, de Jordi Sierra i Fabra.

   Ed.Cruïlla, 2005. Col. gran Angular.

   192 pàgs. 8'25€.

 

-->
Aquest llibre li recoman a persones que li agradi l'esport, ja que està relacionat amb l'esport.
 

 Ressenya:

Va d'un al·lot que jugava a bàsquet però va tenir un accident i ho va haver de deixar durant uns mesis,mentrestant no volia perdre la forma i jugava a futbol. Quan duia pos temps jugant,tothom li deia que era molt bo, que era el millor, ja que quan ell va començar a jugar el seu equip va començar a guanyar els partits. Desprès ell es va començar a agobiar perquè sortia per tots es diaris, i tothom li deia coses,el seu pare estava molt orgullós d'ell però la seva mare no tant. En German un amic seu,volia ser el seu tècnic igual que els professionals, però l'Isidre no volia perquè el seu amic ja flipava. El seu amic en Germán no volia que Isidro deixes el futbol ja que trobava que amb el futbol tindria mes futur. L'Isidre també tenia dues al·lotes que li agradaven molt, deia que primer triaria la persona que pot estar tota una vida abans que el basquet o el futbol. Però, la Clàudia estava obsessionada amb l'Isidre i el futbol. Des de que havia començat a jugar a futbol les notes no li havien anat gaire bé. Ara havia de triar entre el basquet i el futbol i entre dues noies, una que li agrada des de fa molt anys i una que li agrada des de fa poc. Ara arriba el millor partit de l'any ja que es juguen la final, per pujar a primera. Ell una setmana abans es fa mal al genoll que ja havia estat lesionat. Aquesta setmana abans li passen coses bones i coses dolentes, ja que està lesionat però s'ha pogut enrotllar amb la Clàudia. El partit s'atraca, i a ell aquella setmana el van a entrevistar molt periodistes...Acaba que guanyen el partit, i ell fa un gol de penal.

Pili Coll

Tira de la cadena, de Michael Lawrence
-->
Editorial: Santillana.
Número de pàgines: 196
Preu: 7.50€
ISBN: 84-204-6552-6










-->
Tira de la cadena cuenta la aventura de tres amigos: Jiggy, Angie y Pete. Un día un amigo de clase les recomienda un juego que acaba de fabricar un amigo que él conoce. Por curiosidad y porque se aburrían decidieron probarlo, pero no contaban con que les pasarían cosas raras después de jugar a un simple juego. Tienen que pasar por muchas aventuras para poder encontrar la solución y no perder su vida anterior.

El libro me ha gustado porque nunca había leído un libro que contara una historia parecida e hiciera que la lectura fuera fácil de leer. Cómo cuenta la historia uno de ellos es bastante cómica y ya solo por eso se te hace más corto y te dan ganas de seguir leyendo para ver qué más cosas les suceden.
 Joselin Miranda




Divendres,21 de gener de 2011
Miquel Pons, alumne del Cicle Formatiu de Sistemes Informàtics ens suggereix una llista de mangas, les seves lectures preferides.
-->
1: 5 elementos → Es un manga de autor español. En el salón del manga fue reconocido como mejor manga español. Esta sinopsis es la que hizo el mismo autor, y me parece que es la mejor opción para poner aquí:


Género: Acción, comedia

Sinopsis:
"Los elementales son seres capaces de controlar los elementos. Los hay de fuego, de agua, de rayo, de hielo, de mierda y así hasta cientos de ellos.
En el año cero, los cinco guerreros más fuertes que la historia conoció, los Cinco Elementos, traicionaron a su patria asesinando al rey y desaparenciendo para siempre.
Ya nadie volvió a creer en los héroes.

Ésta es la historia de Kaji Llamaviva, un joven elemental de fuego, hijo de un soldado, que se ve obligado a mudarse con su familia desde la capital a un pueblo de paletos.
En su nuevo colegio Kaji se encontrará con todo tipo de personajes como Zap, un elemental de rayo bastante “especial”; Lluvia, una elemental de agua con mucho carácter;
Sôkar, un chico sombra muy filosófico o Matarratas, un joven científico que tiene muy mala leche, entre otros.
Mudarse a Pueblo Beluga dará un giro completamente inesperado a la vida de Kaji, que se cruzará, y mucho, con la famosa leyenda de los Cinco Elementos..."

2: Death Note. Glénat ediciones.

Género: Adulto, misterio

Sinopsis:
La historia se centra en Light Yagami, un estudiante de preparatoria que encuentra un cuaderno sobrenatural llamado «Death Note»,
el cual es capaz de matar personas si se escriben los nombres de éstas en él mientras el portador visualiza mentalmente la cara de quien quiere asesinar.
Light intenta eliminar a todos los criminales y crear un mundo donde no exista la maldad, pero sus planes serán frustrados por L, un famoso detective privado.



3: Tsubasa: Reservoir Chronicle

Género: Aventura, fantasía


Sinopsis:
Los principales protagonistas son la princesa Sakura, que pierde sus recuerdos en forma de plumas por los mundos de las diferentes dimensiones, y Syaoran Lee,
que tiene que viajar a esos mundos para recuperar los fragmentos o plumas de la memoria perdida.







4: Slam Dunk

Género: Deporte (basquet), comedia

Sinopsis:
Narra la historia de un estudiante de preparatoria llamado Hanamichi Sakuragi, que tiene el record de 50 rechazos amorosos hasta que un buen día conoce a una chica
a quien le fascina el baloncesto. A causa de esto Hanamichi fingirá ser un deportista y se inscribirá en el club de baloncesto del colegio con la esperanza de poder
impresionarla y salir con ella. Aunque con el tiempo descubrirá en el baloncesto un deporte que lo exigirá y pondrá a prueba sacando lo mejor de él.


5: Fruits Basket

Género: Drama, romance, fantasía

Sinopsis:
La historia se centra en una estudiante llamada Toru que comienza a vivir con varios miembros de la peculiar familia Soma y poco a poco va conociendo a toda la familia.
La familia Soma sufre una maldición por la cual si se es abrazado por alguien del sexo opuesto o choca con él/ella se convierte en un animal del Zodiaco chino.

6: Kare Kano

Género: Comedia romántica

Sinopsis:
La trama empieza cuando Yukino Miyasawa, la estudiante mas destacada y admirada de toda la preparatoria Hokubei conoce a Souichirou Arima, un chico más inteligente
y aplicado que ella, de buena familia y muy popular con las chicas. Toda esta cantidad de atributos harán que Yukino sienta envidia y hasta odio hacia Souichirou, sin embargo el sentirá todo lo contrario y tratara en todo momento de acercarse y entablar amistad. En un momento de descuido Yukino se dejara ser vista en su apariencia real, esto hará que Souichirou la tenga en jaque durante un tiempo para no revelar su verdadera personalidad. Después de varias aclaraciones entre ambos,comenzará la verdadera amistad la cual finalmente terminará en una relación de enamorados. A lo largo de toda la serie esta relación tendrá varias piedras en el camino.

7: 666 Satan

Género: Acción, aventura


Sinopsis:
Ruby Crescent es una chica normal. Su vida cambia drásticamente cuando su padre supuestamente muere y ella se convierte en una cazadora de tesoros como él.
Su objetivo es encontrar las partes-O, elementos mágicos ocultos en ruinas, que otorga poderes sobrehumanos y sólo puede ser utilizado por un P.O.T. (Parte-O Táctico),
Ángel o Diablo. Ella pronto se reúne con un misterioso muchacho llamado Jio Freed, que tiene un oscuro y solitario pasado y que busca conquistar el mundo.
Jio se muestra hostil con Ruby al principio, pero termina viajando con Ruby como su guardaespaldas. Cuando Ruby es atacada por un P.O.T. que dice ser Satán,
Jio se apresura a su rescate y se produce una batalla, dando a conocer una tenebrosa verdad. Por lo tanto, los dos siguen juntos su viaje con la esperanza de desbloquear
su pasado.


Dimarts, 18 de gener de 2011
Tres alumnes de 4t d'ESO ens recomanen les seves lectures a l'assignatura d'Ètica:






Títol: El diari vermell del Flanagan
Autors:Andreu Martín/Juame Ribera
Editorial Columna, 2008344 pàgs.
11€
ISBN
978-84-9932-035-9








       Títol: El diari vermell de la Carlota
       Autora: Gemma Lienas
       Ed. Empúries, 2004
       256 pàgs.
       15€
       ISBN: 9788497870337










Serena Pieres de Silva: El Diari Vermell de la Carlota, el vaig elegir perque de les tres lectures, va ser el títol que més em va agradar, i vaig tenir la impressió de que aquest diari m'agradaria bastant.
I vaig encertar amb la meva decisió... des de bon començament em va enganxar i no podia parar de llegir.
Aquest llibre com vam dir a classe forma part de tres temes: amor, amistat i sexualitat.
Jo personalment trob que aquest llibre sobretot en la meva edat  tracta d'uns temes ens interessen molt, ja que necessitam saber informació seriosa sobre el que envolta  aquests temes... i hem de saber diferenciar el que és amistat de l'amor.
Sobretot el més important de la sexualitat amb la teva parella, és saber dir el que  apeteix fer o no fer amb ella, i dir NO quan no ho desitgis. Tots som lliures de expressar el que volem i el que no volem!!!

Aquest diari el recoman a tota persona que tengui ganes de conèixer diferents aspectes de la sexualitat en els joves.


2.
El diari vermell de la Carlota
 
La Carlota coneix a en Flanagan, es van coneixent i decideixen fer un diari vermell. Us demanareu, què hi escriuen al diari vermell? Doncs al diari vermell, hi escriuran des de les seves pròpies relacions sexuals fins a informació sobre el nostre cos, l'embaràs, l'homosexualitat, mètodes anticonceptius entre d'altres. Aquest llibre tracta sobre l'amistat, el sexe, l'amor i un embolic de sentiments entre ells dos.
És una mescla entre novel·la i diari. Alguns capítols novel·lats, la Carlota té una relació tant sentimental com sexual amb en Flanagan, en canvi, hi ha uns altres capítols on la Carlota va exposant tot el que va aprenent de la sexualitat.
M'ha agradat aquest llibre i per això li recoman a tothom que estigui interessat amb aquest tema ja que acabes aprenent molt sobre el que ens explica, et pots sentir identificat i algunes coses et poden servir de profit.
Inma Martínez Florit




3. El diari vermell del Flanagan


El llibre m'ha agredat bastant, ja que parla de coses que als joves ens interessen, el sexe sobretot. M'ha recordat coses que ja havia olvidat, però també me n'ha aclarides d'altres. I per als joves que no les sabien, crec que els ha servit de molt. A jo ja m'havien recomanat aquest llibre però mai l'havia llegit. Ara, el que el recomana sóm jo, ja què és uns dels millors llibres que han passat per les meves mans.


Martí Florit






Dilluns,6 de desembre de 2010


Hem rebut una nova ressenya de llibre.
Ens l'envia en Mohamed,té setze anys i és del Sàhara, de la ciutat de l'Ayún. Està estudiant un PQPI a l'IES Biel Martí. És el de l'esquerra a la foto.








Títol: L'escola buida
Autor: Tahar Ben Jelloun
Edicions de La Magrana
Maig de 2003
11 €
64 pàgs.


















Ressenya:

En un petit poble d'Àfrica arriba un nou professor a fer-se càrrec de l'escola. No tenen taules, ni cadires, ni pissarra, però el professor té molta il·lusió d'ensenyar els al·lots i treure'ls, gràcies a l'educació, de la pobresa.
El problema és que els pares dels alumnes són molt pobres i, per tal de guanyar uns pocs diners, envien els seus fills a una fàbrica de sabates i pilotes de cuir que està als afores del poble. Els productes d'aquesta fàbrica s'envien als països rics.
Quan el professor intenta conscienciar el cap de la tribu que els fillets han d'anar a escola, el cap respon una frase que m'ha impressionat: El saber pot esperar, però la gana no.
Els seus alumnes treballen dotze hores al dia per guanyar un sol dolar. Al principi els nens no volen tornar a l'escola perquè necessiten ajudar les seves famílies perquè la vida es molt difícil.
Al final el poble s'adona de la importància de l'educació i permet que els fillets tornin a l'escola.
El professor està content perquè els alumnes tornen a l'escola, però sap que encara manca molt per fer.



Dades de l'autor:
Tahar Ben Jelloun va néixer el 1944 a Fez (Marroc) i actualment viu a París.
És poeta, novel·lista i periodista.

Té molts llibres publicats, entre els quals destaca L'Islam explicat als nostres fills. El 1998 li van concedir el premi Global Tolerance de les Nacions Unides pel llibre El Racisme explicat a la Meva filla.





Dimecres, 24 de novembre


















Ressenya feta per Marga Sintes, de 1r de Batxillerat per a l'assignatura de Llengua Castellana i Literatura.