dimecres, 24 de febrer de 2016

HOMENATGE A HARPER LEE

Divendres 19 de febrer moria l'escriptora Harper Lee a l'edat de 89 anys a Monroeville, la seva ciutat natal. Va resultar guanyadora del Premi Pulitzer al 1961 per la seva obra Matar un rossinyol, llibre que amb els anys s'ha convertit en un clàssic universal i del qual s'han venut més de 40 milions de còpies. Curiosament l'estiu de l'any passat es va despertar una gran polèmica amb la publicació 55 anys més tard d'un segon llibre de l'autora,  Vés i aposta un sentinella, després que es trobés un manuscrit que era una seqüela de Matar un rossinyol.
La mort de Harper Lee ha estat comentada a classe perquè els alumnes de Literatura Universal de Batxillerat del nostre institut precisament estaven llegint el seu llibre. 

Per això, des d'aquí li volem retre homenatge tot i recordant alguns dels fragments més polits del llibre en boca d'Atticus Finch, el pare: 

«Preferiría que disparáseis contra botes vacíos en el patio trasero, pero se que perseguiréis a los pájaros. Matad todos los arrendajos azules que queráis, si podéis darles, pero recordad que matar a un ruiseñor es pecado.
(…)
Los ruiseñores no se dedican a otra cosa que cantar para alegrarnos. No devoran la fruta de los huertos, ni comida en los graneros, no hacen nada más que derramar el corazón, cantando para nuestro deleite. Por eso es pecado matar a un ruiseñor.»
(Página 145)

......
"Quería que descubrieses lo que es el verdadero valor, hijo, en vez de creer que lo encarna un hombre con una pistola. Uno es valiente cuando, sabiendo que la batalla está perdida de antemano, lo intenta a pesar de todo y lucha hasta el final, pase lo que pase. Uno vence raras veces, pero alguna vez vence".


En aquest bloc no és la primera vegada que apareix citat aquest llibre i la seva escriptora. Us pas un enllaç d'una ressenya que vaig fer del llibre juvenil Querido Atticus i us deix també aquí un fragment del comentari fet per una alumna de Literatura Universal que va llegir el llibre va un parell d'anys:

Matar un rossinyol és un magnífic al·legat contra els prejudicis racials que curiosament té com a narradora una filleta espavilada de nom Scout Finch. La noia viu a un poblet d'Alabama en el moment de la Gran Depressió dels anys 30, període històric de gran recessió econòmica caracteritzat per l'elevada desocupació i la misèria que va viure la població, sobretot en ambients rurals. És una època també de gran segregació racial, sobretot en el sud del país, on els negres havien de patir la discriminació dels blancs.
L'Scout amb el seu germà Jem i el seu amic Dill, intenten descobrir què succeeix a la tenebrosa casa del seu veí “Boo” Radley. El fet que els adults que viuen a l'entorn de la petita Scout es neguin a parlar d'aquest veí estrany, augmenta la curiositat dels tres nens per poder veure-li la cara. Per si no fos poc, aquest misteriós “Boo” es dedica a deixar-lis regals al forat d'un arbre del jardí. Però molt prest l'Scout s'endinsa en els problemes més seriosos que es viuen al seu poble. El seu pare, l'Atticus Finch, és un advocat amb un gran sentit de la justícia que accepta defensar un negre al qual se l'acusa de violar una joveneta blanca. Tot aquest fet comporta un fort rebuig de tot el poble cap a la família de l'Scout i del Jem. Els fillets però, aprendran del seu pare, que moltes vegades són més importants les conviccions personals que no pas els prejudicis de la gent i la pressió de l'opinió pública. També hauran de enfrontar-se a uns esdeveniments de cada vegada més dramàtics que els canviaran per sempre.
Matar un Rossinyol és una història magnífica que aborda, per una banda, una crítica a la hipocresia social del moment i a les desigualtats racials. I d'altra banda, la història del veí “Boo” que té un passat turbulent i una existència envoltada de misteri degut a la seva malaltia que l'aïlla del món, que en un principi desperta la por dels tres fillets però que al final es converteix en el seu àngel de la guarda, en el seu particular rossinyol, un ésser incapaç de fer cap mal." Paula Márquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada