dilluns, 26 d’octubre de 2015

AURORA K

L'últim llibre que he llegit ha estat el darrer guardonat amb el Premi Edebé de Literatura Juvenil, editorial que en els darrers anys ha reconegut la feina ben feta d'autors com Maite Carranza (Paraules emmatzinades) o César Mallorquí (L'illa de Bowen). He de dir que el llibre em sembla un just guanyador i que a més s'atreveix amb uns temes que no són tal vegada els predilectes dels joves lectors: la guerra, la neteja ètnica, els exiliats, l'odi i el perdó, la recerca de la identitat, el poder redemptor de la veritat... No és una temàtica fàcil ni complaent, per això la seva lectura suposa un repte però també és un relat molt ben escrit, que és fa difícil de deixar, amb intriga i revelacions inesperades. Lectura, per tant, molt recomanable.

Primer capítol
Títol: Aurora K
Autor: Pedro Riera
Editorial Edebé, 2014.
326 pàgs.
ISBN: 978-84-683-1249-1
9'95€












La història transcorre en un petit barri anomenat Little Tavaria, situat a Lower Hill, una ciutat de l'oest d'Estats Units. Allà és on va néixer la protagonista d'aquest relat, Anna Malnik. Antigament, quan hi va arribar el seu avi, Josef Pekar, era un suburbi que estava en mans de bandes hispanes, un lloc violent i degradat. Tanmateix, l'avi era un jove coratjós i emprenedor que, a partir d'una benzinera, va aconseguir no sols prosperar sinó millorar les condicions de vida del barri i fer fora els delinqüents. Repoblada amb emigrants tàvars, la zona seria coneguda des de llavors com a Little Tavaria.

Anna sap que el seu pare, Stefan Malnik, va ser acollit per l'avi Josef quan fugien de Turènia, un país d'Europa de l'Est immers en una guerra desigual i cruel, des del moment en què els urens havien emprés una neteja ètnica contra els tàvars. 

A Litlle Tavaria, Anna ha tingut una infància feliç, amb el seu pare i el seu germà petit, tot i no tenir una mare. Tanmateix, el passat és nega a caure en l'oblit, i Anna és veu embolicada, juntament amb el seu pare, en una recerca quasi detectivesca per conèixer els vertaders orígens de la seva família. La investigació no estarà exempta de perills i personatges misteriosos, i les respostes, quan arribin, seran més sorprenents del que ningú podia pensar.

Els lectors s'adonaran prest que la ubicació dels fets és fictícia. Ni existeix Little Tavaria a Estats Units, ni tampoc Turènia és cap país de l'est d'Europa. Però això no importa. Tampoc existien la Yoknapatawpha de Faulkner, ni el Macondo de García Márquez, ni la Comala de Juan Rulfo. I tanmateix tots perviuen en la memòria dels lectors. Turènia és un nom imaginari que ens remet a la guerra dels Balcans(hem de fer notar que l'escriptor va viure dos anys a Bòsnia i que, per tant, és un gran coneixedor de tot el que va passar allà, durant la guerra de Iugoslàvia, als anys 90).

Per saber més. Ressenya de Bernat Vilaró a El Món: "Guerra civil al país imaginari de Turènia".

Altres obres de Pedro Riera:




















L'escriptor en el seu racó de feina a casa seva. Li agrada escriure amb música de fons.
Si t'agrada la temàtica, també t'agradarà:

Ressenya

divendres, 23 d’octubre de 2015

XERRADA DE NA ROSA MONTERO A FERRERIES

Fa un parell de setmanes  l'escriptora Rosa Montero va fer una xerrada a la Biblioteca de Ferreries, tot aprofitant que era a Menorca convidada per "Talleres Islados", un espai cultural de trobada amb escriptors i artistes que dirigeix i coordina Mariona Fernández des del 2010.



En representació del nostre institut hi van assistir dues alumnes de Batxillerat matriculades al curs de Literatura Universal. Des de la Biblioteca del centre volem agrair tant a na Maria Camps com a na Laura Gonyalons la seva participació al Bloc. Aquí teniu la crònica que van fer de l'acte:

El passat divendres 2 d'octubre l'escriptora i periodista madrilenya, Rosa Montero, ens va visitar a la Biblioteca de Ferreries, convidada per Tallers Isolats, per fer la xerrada titulada "El camí de l'escriptura".

Rosa Montero va néixer a Madrid el 3 de gener de 1951, és llicenciada en periodisme. Des de l'any 1976 treballa al diari "El país". Ha guanyat diferents premis, entre ells, el Premi Nacional de Periodisme pels seus reportatges i articles periodístics i el "Premi Primavera" per La hija del caníbal. La seva obra està traduïda a una vintena de llengües.


Per començar, ens va contar un petit conte d'un jove noi que demanava almoina i un senyor li donava unes quantes monedes i se
n'anava a un bar. Al tornar, el senyor tornava a trobar el nen i li preguntava què havia fet amb els diners, així que el fillet responia que s'havia comprat menjar per sobreviure i una rosa per tenir un motiu per viure. A continuació, ens va descriure una imatge de la Segona Guerra Mundial, on apareix una biblioteca destruïda però que encara queden uns quants llibres. En aquestes restes, observem tres homes que en mig del caos es decideixen a llegir per evadir-se del terror. Amb aquests dos exemples, Rosa Montero ens vol mostrar la funció que té la literatura, que és la necessitat que hi hagi coses belles en les nostres vides per oblidar-nos de la dura realitat.


Seguidament ens va parlar del fet de ser escriptor avui dia. Es va queixar de l'existència d'un fals tòpic: la gent jove es pensa que ser escriptor és promocionar el llibre sortint als mitjans de comunicació i fer xerrades. A més, també va puntualitzar que el triomf dels nous escriptors ve triat per les editorials, és a dir, un escriptor podrà triomfar si l'editorial ho vol perquè farà més còpies (o menys) del llibre i una millor o pitjor promoció.


Després ens va xerrar sobre els temes què escriuen els escriptors: tots parlen sobre els seus fantasmes, les seves pors. Va distingir entre dos tipus d'escriptors, els escriptors guineus que sempre exploren nous terrenys per escriure i van innovant i els escriptors eriçons que no varien els seus temes ni exploren altres terrenys. Ella, Montero, es declara una escriptora guineu.


Quasi al final de la xerrada es va posar a parlar sobre ella mateixa, ens va contar que gràcies a la seva passió per les biografies ha pogut comprovar que la majoria d'escriptors universals han passat una infància dura i han hagut de madurar ràpidament per qualque esdeveniment tràgic en la seva família. Durant aquesta etapa, aquesta maduresa sobtada, és el que els fa esdevenir escriptors.


També ens va dir que es sent molt identificada amb Bruna Husky, la protagonista dels seus dos últims llibres de ciència-ficció, encara que semblin dues dones tant diferents: el personatge és una androide que recorre a l'acció i que mostra un gran coratge, com una tigresa, mentre que l'autora és més -en les seves paraules- com un gatet, un animal per estar per casa que rebutja qualsevol acte de violència. Però les dues comparteixen la mateixa consciència del pas del temps i
una mateixa actitud  rebel davant la mort que les fa apreciar la vida per damunt de tot.

Aprofitant aquest tema, també ens va fer una reivindicació sobre aquest gènere literari: ens va dir que la ciència ficció és un tipus de literatura poc llegit i poc valorat per la societat, però que a ella mateixa li ha servit per plantejar els seus interrogants i reflexions sobre la vida i el nostre pas per ella.

Rosa Montero va concloure dient que l'escriptura ha estat sempre una necessitat vital  per a ella que l'ha ajudada a superar les seves pors i transcendir la mort.

Aquí us deixam l'enregistrament complet de la seva interessant xerrada: Conferència de Rosa Montero 
Esperam que us agradi!

dijous, 15 d’octubre de 2015

LER DEVAGAR

Darrera aquest nom Ler devagar (en portuguè "llegir a poc a poc") s'amaga una espectacular llibreria de Lisboa, a la vegada convertida en un espai cultural amb exposicions, trobades literàries, presentacions de llibres, concerts, etc. 
Un lloc sens dubte per xalar!

Trobat al Bloc Librosfera







dimecres, 7 d’octubre de 2015

NOU HARRY POTTER IL·LUSTRAT

Ahir dia 6 d'octubre  Scholastic Media Room va publicar la primera edició il·lustrada de Harry Potter i la pedra filosofal a càrrec del dibuixant Jim Kay, expressament escollit per a aquesta tasca per la pròpia escriptora del llibre, J. K. Rowling. Està previst que surti un llibre per any fins a completar els set que formen la col·lecció.
A Espanya ha estat publicat per Salamandra en castellà i Grup 62 en català.






diumenge, 4 d’octubre de 2015

TORNAM A FORMAR ELS GRUPS DE LECTORS

 I ja és el quart curs. Enguany seguim aprofitant la convocatòria del Concurs "Protagonista Jove" de CLIJCAT per proposar els quatre llibres als nostres alumnes dels Grups de Lectura. Formam com sempre dos grups: els de 1r i 2n d'ESO per una banda i els de 3r i 4t per l'altra. 
 Enguany, però, tenim l'inconvenient que ha desaparegut l'assignatura d'EA a 1r i a 3r d'ESO, que era on desenvolupàvem el programa de foment de la lectura. Per tant, els alumnes que s'han apuntat d'aquests cursos tenen un gran mèrit ja que, a part de llegir els tres llibres de català i els tres de castellà, es proposen llegir a casa els quatre llibres del "Concurs Protagonista Jove". 
En total enguany hi ha 22 alumnes inscrits. Enhorabona a tots els que us heu animat!
Aquí teniu la foto que ens vam fer el dia del lliurament dels llibres encara que hi falten uns quants d'alumnes. De primer cicle tenim 18 participants i de segon cicle en tenim 4.


Grup de Primer i Segon d'ESO
Grup de 3r d'ESO

Aquí teniu els llibres que ens proposen llegir:

Clijcat