dilluns, 21 de desembre de 2015

PREMIS DEL CONCURS DE MICRORRELATS

Com cada any i ja van sis hem organitzat el Concurs de Microrrelats d'Hivern amb la col.laboració dels professors de llengua castellana i catalana del centre. Voldria des d'aquesta pàgina agrair la seva feina i també la dels membres del jurat que amb tant poc temps van haver de llegir quasi 70 microrrelats.

L'elevada participació d'enguany ha fet molt difícil l'elecció de les obres guanyadores, ja que n'hi havia moltes que podrien ser mereixedores dels premis. De la Primera Categoria s'han presentat 48 microrrelats i de la Segona Categoria hem rebut 30 treballs. MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS PARTICIPANTS!

El jurat ha estat format per representants de l'AMPA del centre, la ex-alumna Paula Bagur, per l'orientadora Fanny Bagur, la professora d'Educació Física, Francisca Bujosa, i na Cati Servera com a representant del personal no docent del centre.

Finalment, després d'una llarga reunió s'ha decidit premiar els següents microrrelats:

En la 1a Categoria, 1r i 2n d'ESO, el relat finalista ha estat «Somnis» de Francesc Coello Triay. I l'obra guanyadora duu el títol de «Redes sociales» i l'autor és Xavier Triay Janer. Els dos alumnes són de 2n d'ESO. Els dos relats estan molt ben escrits encara que són dues propostes ben diferents. Somnis juga amb el punt de vista original d'una figura del pessebre, i Redes sociales capta amb molt de sentit de l'humor la nova manera de comunicar que tenim des de l'aparició de les xarxes socials.

En la 2a Categoria, 3r i 4t d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, el relat finalista ha estat «Un amor de joguina» de Laura Bagur, alumna de 4t d'ESO. El Jurat n'ha valorat l'originalitat de la proposta. L'obra guanyadora ha estat «L'inconcebible oblit» de Damià Triay, alumne de 1r de Batxillerat. El Jurat ha valorat el seu llenguatge poètic i el transfons humà de la història que conta. El Jurat també vol donar un accèssit al relat «Reflexions», ja que tot i no tenir cap referència al Nadal, com demanen les Bases del premi, sí que és mereixedor d'un just reconeixement pel seu estil tant personal i agosarat. El seu autor és Jorge Jiménez, alumne de 4t d'ESO.

RELATS GUANYADORS I FINALISTES:

Redes Sociales
24 de Diciembre. 0:00h. Ciudad de Belén. La plaza a está llena a rebosar: los tres reyes magos, los pastores en pijama acabados de salir de la cama, policías con pistolas, militares en tanques de combate, helicópteros del FBI rodeando toda la plaza, Antena tres, Cuatro, Telecinco, Rajoy, incluso Obama. Todos mirando... Abro el Facebook. La red está que arde todo son hastags del nacimiento: #miraddondeestoy #vayaangelmasfeo #5Kgvayaniñoo #hequedadociegoporculpadelaestrella #alfinpuedoconoceraObama #losvecinosseestánquejandodelruido #estoycastigadosinsalirdecasaporllegartardeperomedaigual #laFBInoshaarrestadoporpatearalburro, incluso un #mehecagadodelailusión, selfies con el pequeño Jesús (bueno no tan pequeño; pesa 5Kg), fotos de Maria sudando, Melchor y Gaspar discutiendo con Baltasar porque le ha regalado oro al infante y dijeron que no pasarían de 5$ ... Este José siempre tiene que colgarlo todo en las redes sociales.

Xavier Triay Janer, 2n d'ESOB. Guanyador Categoria I.

Sominis
Després d'escalar l'immens i nevat pic i travessar el frondós i interminable bosc d'avets, allí era ell. Podia quasi tocar el seu destí amb la punta dels dits, però quan es va disposar a arribar-hi per fi, alguna cosa el va aturar. Era com una paret invisible, potser un camp de força, però no, ell no pensava així, més ben dit, li costava pensar. Fos el que fos, ho va anar seguint d'un costat cap a l'altre, cercant allò que no aconseguia trobar: una solució a tal digne enigma.
De sobte, una idea li va venir al cap, era cosa força inusual, però aquell dia no era un dia qualsevol. La idea era ni més ni menys que asseure's i reflexionar. No era gaire bona per descomptat, però ell ho va intentar. Va mirar al seu voltant i després d'hores de reflexió, bastant dures per a ell, va descobrir que ell només era una desgraciada peça del pessebre exposada al mostrador d'una botiga amb un somni, avui en dia, encara per complir: aconseguir la llibertat.

Francesc Coello Triay, 2nC. Finalista Categoria I.

L'inconcebible oblit
Intentàrem endinsar-nos dins el teu món, desitjàvem entendre’l. Era inconcebible, gradualment, deixar de gaudir de les teves carícies o veure agonitzar les teves converses. Els teus ulls entelats no discernien el que volíem que veiessis, la teva ment havia quedat plena de buidor, l’amor que sentíem per tu no ens era correspost. Simplement restava un cos apagat del qual havies escapat. O no. Qui sap.
Per Nadal, la família es reunia, la mare preparava els àpats que més t’agradaven, la tieta, entre petons, te’ls donava a la boca, de fons les nadales que tant havies cantat, mentre els petits et recitaven poesies. La teva cara inexpressiva, feia què, inevitablement, ens brollessin les llàgrimes.
Un any més, la veïna entrà a felicitar-te i mentre t’abraçava digué:

-Tu inconscient de l’amor que t’envolta i jo conscient de l’amor que em manca.

Àvia, ara sabem que no cal entendre’t, tan sols cal estimar-te.

Damià Triay, 1r BatxB. Guanyador Categoria II.

Un amor de joguina
Mentre els habitants de Wellington celebren l’any nou, a Juneau acaba de sortir el sol. Els espanyols fan la migdiada i els portuguesos la postra. Els uruguaians berenen i els argentins també. Si jo fos a Sidney, i un dels meus bessons a Dublín, celebraria els meus anys abans que ell? No ho sé. El que sí sé, és que sigui a Colòmbia, Chicago, Moscou, Xile, Sudàfrica, Mèxic, Hondures, als Alps de Viena, a una tribu indígena de la desembocadura del riu Amazones, prenent el te a Londres, visitant la Torre Eiffel a París... Sigui on sigui, sempre t’estaré recordant. Quan et vaig conèixer aquell dia, aquell 25 de desembre, sobrevolant les xemeneies enceses, vaig saber que no trobaria ningú com tu. A la teva esquena no hi havia gravat “Made in China” ni molt menys, eres única, feta a mà, no com jo.

Atentament, el soldadet de plom.

Laura Bagur, 4t d'ESOA. Finalista Categoria II.


Reflexions

Tots els dies plou en algun lloc, no seria res estrany si algun dia plogués en els meus ulls. Estic cansat. Sóc un lliurador de guerres sàdiques mentals contra mi mateix. Aprèn el concepte de "el fàcil és fems" noi. Vaig per la vida com un cargol, parant-me en el que em plau, sembla ser que les cues d'aquest guineu no són nou, no tot és fantasia, aquesta guineu no es commou amb la meva agonia, Tchin Tchin, pel temps en què ho feia, Tchin Tchin, no brindem més amb sang amiga, encara que aquesta angoixa no es veu tots els dies. Creies que jo era abstracte, un simple extracte de l'herba mare, un pobre boig pel teu tacte, un paranoic desterrat de les seves maltractaments amb massa mal acumulat, un fotut excèntric, en realitat només era maco. Saps que pots definir-me com indefinible, seré un ésser estrany allà per on trepitgi, no et confonguis mai vaig voler acabar així, la vida és dura, les coses passen perquè si, no hi ha un destí que les guiï.
No és d'estranyar que temps enrere fos un puto suïcida en potència per la impotència de no saber respondre, actes atroços martiritzen les meves idees de canvi, em mortifiquen, edifiquen por al meu però jo convisc amb els meus perills. Voldria ser més fràgil, o menys, trist nen bipolar, vull i no puc canviar. Que vols que et digui, aniria fins al final en la prova de Milgram, pots dir-me immoral, ja tant me fa, només vull venjar-me de la meva per no dir "NO "quan hauria d'haver fet.

Jorge Jiménez, 4tESOB. Accèssit Categoria II.




1 comentari: