XERRADA DE NA ROSA MONTERO A FERRERIES

Fa un parell de setmanes  l'escriptora Rosa Montero va fer una xerrada a la Biblioteca de Ferreries, tot aprofitant que era a Menorca convidada per "Talleres Islados", un espai cultural de trobada amb escriptors i artistes que dirigeix i coordina Mariona Fernández des del 2010.



En representació del nostre institut hi van assistir dues alumnes de Batxillerat matriculades al curs de Literatura Universal. Des de la Biblioteca del centre volem agrair tant a na Maria Camps com a na Laura Gonyalons la seva participació al Bloc. Aquí teniu la crònica que van fer de l'acte:

El passat divendres 2 d'octubre l'escriptora i periodista madrilenya, Rosa Montero, ens va visitar a la Biblioteca de Ferreries, convidada per Tallers Isolats, per fer la xerrada titulada "El camí de l'escriptura".

Rosa Montero va néixer a Madrid el 3 de gener de 1951, és llicenciada en periodisme. Des de l'any 1976 treballa al diari "El país". Ha guanyat diferents premis, entre ells, el Premi Nacional de Periodisme pels seus reportatges i articles periodístics i el "Premi Primavera" per La hija del caníbal. La seva obra està traduïda a una vintena de llengües.


Per començar, ens va contar un petit conte d'un jove noi que demanava almoina i un senyor li donava unes quantes monedes i se
n'anava a un bar. Al tornar, el senyor tornava a trobar el nen i li preguntava què havia fet amb els diners, així que el fillet responia que s'havia comprat menjar per sobreviure i una rosa per tenir un motiu per viure. A continuació, ens va descriure una imatge de la Segona Guerra Mundial, on apareix una biblioteca destruïda però que encara queden uns quants llibres. En aquestes restes, observem tres homes que en mig del caos es decideixen a llegir per evadir-se del terror. Amb aquests dos exemples, Rosa Montero ens vol mostrar la funció que té la literatura, que és la necessitat que hi hagi coses belles en les nostres vides per oblidar-nos de la dura realitat.


Seguidament ens va parlar del fet de ser escriptor avui dia. Es va queixar de l'existència d'un fals tòpic: la gent jove es pensa que ser escriptor és promocionar el llibre sortint als mitjans de comunicació i fer xerrades. A més, també va puntualitzar que el triomf dels nous escriptors ve triat per les editorials, és a dir, un escriptor podrà triomfar si l'editorial ho vol perquè farà més còpies (o menys) del llibre i una millor o pitjor promoció.


Després ens va xerrar sobre els temes què escriuen els escriptors: tots parlen sobre els seus fantasmes, les seves pors. Va distingir entre dos tipus d'escriptors, els escriptors guineus que sempre exploren nous terrenys per escriure i van innovant i els escriptors eriçons que no varien els seus temes ni exploren altres terrenys. Ella, Montero, es declara una escriptora guineu.


Quasi al final de la xerrada es va posar a parlar sobre ella mateixa, ens va contar que gràcies a la seva passió per les biografies ha pogut comprovar que la majoria d'escriptors universals han passat una infància dura i han hagut de madurar ràpidament per qualque esdeveniment tràgic en la seva família. Durant aquesta etapa, aquesta maduresa sobtada, és el que els fa esdevenir escriptors.


També ens va dir que es sent molt identificada amb Bruna Husky, la protagonista dels seus dos últims llibres de ciència-ficció, encara que semblin dues dones tant diferents: el personatge és una androide que recorre a l'acció i que mostra un gran coratge, com una tigresa, mentre que l'autora és més -en les seves paraules- com un gatet, un animal per estar per casa que rebutja qualsevol acte de violència. Però les dues comparteixen la mateixa consciència del pas del temps i
una mateixa actitud  rebel davant la mort que les fa apreciar la vida per damunt de tot.

Aprofitant aquest tema, també ens va fer una reivindicació sobre aquest gènere literari: ens va dir que la ciència ficció és un tipus de literatura poc llegit i poc valorat per la societat, però que a ella mateixa li ha servit per plantejar els seus interrogants i reflexions sobre la vida i el nostre pas per ella.

Rosa Montero va concloure dient que l'escriptura ha estat sempre una necessitat vital  per a ella que l'ha ajudada a superar les seves pors i transcendir la mort.

Aquí us deixam l'enregistrament complet de la seva interessant xerrada: Conferència de Rosa Montero 
Esperam que us agradi!

Comentaris

Entrades populars