Querido Atticus, de Karen Harrington

Títol: Querido Atticus
Títol original: Sure signs of crazy
Autor: Karen Harrington
Traductor: ana Herrera
Editorial: RBA Molino, 2014.
ISBN: 9788427206755
310 pàgs.
16€








Ressenya:
"Bueno ya está. Ella ha cumplido su parte del pacto y ha tenido ya dos novios. A mí me ha venido la regla, he ido a un funeral, y mi padre está borracho en el sofá. ¿Cómo ha podido un verano que parecía tan prometedor  cuando apareció, ponerse las zapatillas deportivas e irse corriendo?" 
Pàg. 272.

Sarah Nelson està a punt de fer 12 anys. Viu tota sola amb el seu pare, la mare està ingressada en un centre psiquiàtric perquè quan els seus dos fills bessons tenien 2 anys va intentar matar-los, ofegant-los a la pila de la cuina. La Sarah es va salvar. El seu germà bessó,en Simon, va morir. El pare, professor en un centre de formació professional, no ha pogut superar mai la tragèdia i molts de dies s'emborratxa. 
Na Sarah té per una banda les preocupacions d'una adolescent de la seva edat, com són l'arribada de la regla o el desig de  besar a la boca a un al.lot per primera vegada, però per altra banda no pot fugir dels seu passat. Sobretot té por de tornar-se boja com la seva mare. I ha de conviure amb l'estigma, la marca de ser filla d'una boja parricida en un poble petit on tothom coneix a tothom. Per això, ja han canviat tres vegades de domicili ella i el seu pare, en una fugida cap a l'oblit que senzillament és impossible.
La Lisa, una de les poques amigues que té, és a un campament d'estiu. Na Sarah es troba molt tota sola. No pot rallar amb ningú, per això ho fa amb una planta i per això decideix, empesa pel seu professor de llengua, escriure una sèrie de cartes a Atticus, un personatge del clàssic Matar un rossinyol, de Harper Lee.

L'actor Gregory Peck i Harper Lee, durant el rodatge de la pel.licula
Atticus encarna el model de pare que ella desitjaria tenir, sempre amb la resposta adequada, un home discret i tranquil, equilibrat, en el qual sempre hi pots confiar, pendent dels seus fills, disposat a lluitar per causes perdudes... Un heroi silenciós però valent. No un pare que s'emborratxa i es dorm al sofà del menjador, que no recorda l'aniversari de la seva filla i que és incapaç de rallar de la seva esposa malalta o del seu fill mort.
A la Sarah li agrada especialment el concepte de valor que explica Atticus als seus fills i ella se n'apropia per afrontar les seves pors i tirar cap endavant:

"Volia que descobrissis què és el vertader valor, fill, en lloc de creure que l'encarna un home amb una pistola. Un és valent quan, sabent que la batalla està perduda des d'un bon començament, ho intenta malgrat tot i lluita fins el final, passi el que passi. Es guanya poques vegades, però alguna vegada es venç".

Això és un poc la història de la Sarah Nelson. Una lectura plena de sentiments contada per una filleta solitària, carregada de desitjos de futur, i que vol dur una vida normal en una llar destruïda per la tragèdia familiar. La veu protagonista és la que duu el pes de la novel.la ja que la trama no és molt complicada i sobretot predomina l'anàlisi de sentiments i les relacions de na Sarah amb els diferents personatges de la novel.la: el pare; l'àvia; na Charlotte i el seu germà, en Finn; la veïna, la senyora Dupree... I per damunt ells, planeja el fantasma del germà mort i l'ombra de la mare absent.

El resultat, es una novel.la ben escrita però amb alguns problemes per mantenir la tensió narrativa.  


El fet de tenir com a referent l'esplèndida i inoblidable novel.la de Harper Lee, Matar un rossinyol, ho veig com una gosadia de l'escriptora, Karen Harrington, perquè és inevitable sortir-ne malparat en la comparació.






Comentaris

Entrades populars