divendres, 19 de desembre de 2014

MICRORRELATS PREMIATS


 
Divendres 19 va tenir lloc el lliurament de premis dels dos concursos que celebram per Nadal, al millor Microrrelat d'Hivern i a la millor postal nadalenca. Els alumnes d'anglès i alemany van aprofitar també per cantar i els alumnes de 4t d'ESO van rifar la panera de Nadal. 


Des de la Biblioteca volem agrair l'esforç de tots els alumnes que han participat en el concurs. Com cada any, passam una bona estona llegint les vostres petites "grans" creacions. Aquí teniu l'Acta de Lliurament dels premis:
El Jurat (format per Maria Coll, de l'Apima, Chinca Pujol i Pau Morlà, professors, Anna Janer, alumna i Trini Moll, com a personal no docent) es va reunir dijous 18 de desembre a les 10 hores per decidir les obres premiades del Concurs de Microrrelats d'Hivern 2014 i va seleccionar els següents treballs:



De la 1a Categoria:

  • ha resultat finalista el microrrelat titulat Indignat per Nadal, de l'alumna Tara Ortega de 2n B.
  • Ha resultat guanyador el microrrelat La jugada més inesperada, de l'alumna Gemma Anglada, de 1r d'ESO.


De la 2a Categoria:

  • Ha resultat finalista Ulls clucs, de l'alumne Damià Triay Gomila, de 4t B. Se li ha valorat el seu estil, sec i tallant, les imatges colpidores d'un relat amb una gran càrrega de denúcia social.
  • Ha resultat guanyadora Arbres en la finestra, de l'alumna Paula Bagur Triay, de 2n de Batxillerat. Se la reconeix pel seu to líric i les imatges que tan be retraten l'esperit nadalenc descrivint unes imatges fugisseres des de la finestra d'un tren.



També es vol fer menció de la qualitat dels altres dos relats presentats per Paula Bagur i Damià Triay, titulats L'enveja de l'hivern i Cinquanta ombres de Nadal, respectivament. Aquí teniu els relats seleccionats:

 
LA JUGADA MÁS INESPERADA

Nadie jugaba cómo él: era preciso, pensaba cómo un ordenador; fue el primero en demostrar que el cerebro humano podía ser mejor que el electrónico. Jugaba torneos durante el día y estudiaba durante la noche: era un monstruo. Lo invitaron al torneo más esperado de la década. Se jugaba en Rusia, empezaba el 24 de Diciembre y lo emitían por la televisión, aprovechando que las familias mientras celebraban Nochebuena, podrían disfrutar del esperado torneo. Hizo la jugada más impresionante, espectacular e inesperada de todas: desapareció…

GUANYADORA 1A CATEGORIA: GEMMA ANGLADA 1R ESO

Indignat per Nadal

El príncep està indignat... Ha recorregut milers de kilòmetres fins arribar al castell de la princesa Blancaneus. Ella duia dormida molts d'anys, cent vint per ser exactes. Sis dels nans treballaven tot el dia, l'altre nan la cuidava de dia i de nit, sense descansar.

Arribava el nadal, un any més esperant, els nans estaven molt tristos perquè a na Blancaneus li havia agradat molt el nadal, però no el podia gaudir. Ho estaven decorant tot quan va arribar el príncep. Ell va veure a la princesa dormida, es va acotar i va besar na Blancaneus. La princesa es va despertar, tots els nans es van posar molt contents i van córrer per abraçar-la... El príncep havia tardat massa, ella estava indignada i decebuda, i se'n va anar amb el nan que sempre havia estat al seu costat.

FINALISTA 1A CATEGORIA: TARA ORTEGA, 2N ESO
 
Arbres a la Finestra


Els arbres juguen a tocar i parar rere la finestra del tren: passen ràpid, un rere altre, en un joc etern de bellesa perpetua.

Ja han posat els llums de Nadal, i decorat els carrers.

Arreu veig criatures: l’ il·lusió els fa brillar els ulls mentre intenten enxampar amb mans enguantades els flocs de neu que cauen en espiral. Els arbres, despullats dels seus abrics de fulles, segueixen jugant mentre els nens criden i corren vora els aparadors il·luminats, i les garlandes de llum guarneixen d’alegria els carrers freds.

Nens, arbres, llums i el galop del tren sobre els rails: el Nadal s’acosta deixant petjades de neu a les voreres, el tren mostra escenes contínues. Llums nadalencs s’enreden a les branques nues dels plàtans, mentre els xisclets dels infants esquitxen el cel.

I el galop del tren, i un arbre rere altre rere el vidre de la finestra...

GUANYADORA 1A CATEGORIA: PAULA BAGUR, 2N BATXILLERAT



ULLS CLUCS

Ulls clucs, llavis cremats, rostres desencaixats, cossos extenuats, arriben navegant amb humils barquetes plenes d’esperança. Jocs brutals entre immigrants i policies, bales que feren la desesperació, dels que no tenen res a perdre. Il·lusions escapçades a les fronteres. Abraçades de mantes aspres, freds refugis on menjar després de dies dejunant, els que tenen sort d’esser evacuats, altres abandonen les naus, embolicats en un sac, tancats amb una llarga cremallera on perden per sempre més, el nom i la vida. I entre tanta frivolitat, uns braços petits s’agafen fort a una mare, seca, freda, que després de morir s’aferra al seu fill amb tantes forces que ens dóna una lliçó d’amor i coratge. Els meus ulls plens, no poden reprimir el manifest del meu cor. És Nadal a l’altra banda de la frontera, l’estómac és incapaç d’engolir tanta injustícia, sento impotència, i interpel·lo: Per què tants ulls clucs?

FINALISTA 2A CATEGORIA: DAMIÀ TRIAY, 4T ESO


L’enveja de l’Hivern

L’Hivern passeja indiferent pels carrers deserts escombrats pel vent, mentre va arrencant les fulles dels arbres indefensos amb juganera crueltat.

D’alè de boira, cabell de plomes de cigne i cor de gebre, l’Hivern és tan trapella que gaudeix pessigant les galtes dels nens i esquitxant amb pols de vidre els ulls dels vells: però té una debilitat al seu ésser insensible.

A mida que s’acosta Nadal i els carrers s’omplen de llums, cançons i rialles, una espurna d’enveja esquerda el seu cor fred i es pregunta com és ser mortal i sentir la calidesa de les Festes. “Com deu ser sentir emocions, escalfor al pit i riure a la gola?” pensa l’Hivern, guaitant encuriosit rere les finestres.

I és que el Nadal fa que l’Hivern, amo del glaç i el vent, tingui enveja del fràgil i tebi cor humà, i vulgui ser com nosaltres, un cop l’any.

Accésit, Paula Bagur-.

CINQUANTA OMBRES DE NADAL

Quan tornava a casa se’ls mirava de reüll, temptada d’emportar-se algun d’aquells confits al llit. No seria el primer cop que ho fes, s’havia promès no tornar a caure en aquest cercle viciós. Ells, gustosos i dolços, esperaven sota les llums de neó, havia d’escollir, a ella l’atreien molt els negres, encara que els belgues també eren eixerits. El darrer cop va endur-se un suís que l’embogia, va pagar i se l’emportà a casa d’amagatotis, no volia ser descoberta, l’ocultà a l’habitació i després de dutxar-se i posar-se el picardies, corregué cap a la cambra. L’excitava la idea de tornar-ho a fer. Abans de Nadal i després de rumiar-s’ho molt, va anar en cerca d’aquells elements, aquesta vegada acordà escollir-ne un que havia sortit d’un monestir. Quan va arribar, l’amagà dins l’armari, just pogué l’entrà dins l’habitació, el despullà del seu embolcall i tornar a pecar, amb aquell altre bombó.
Accésit: Damià Triay