dissabte, 11 d’octubre de 2014

LES SAGUES CÈLTIQUES DE JULIET MARILLIER


Ja fa dies que us volia rallar dels llibres de l'escriptora neozelandesa, Juliet Marillier
Juliet Marillier (Nova Zelanda, 1948)
Després d'haver passat molt bones estones amb la trilogia de Graceling, de Kristin Cashore, i esperant el desenllaç de dues sagues: Legacy, de Cayla Kluver i les "Cròniques de Lumatere" de Melina Marchetta que encetava Finnikin de la roca, tenia l'esperança que almenys George R. R. Martin es compadiria dels seus seguidors i treuria un nou volum després de Dansa amb dracs però tampoc va ser així.
I les vacances d'estiu són una època fantàstica per submergir-te en aquestes sagues èpiques que contenen aventura, màgia, llegendes, amor... deixant passar les hores mentre vas fonent llibres de 500 pàgines o més. També és ver que necessitava un canvi de registre després d'Ànima, la dura novel.la del libanès afincat a Canadà Wajdi Mouawad, guardonada recentment amb el Premi Llibreters de Narrativa.
I per aquelles coses de l'atzar que a vegades passen quan navegues per Internet vaig trobar recomanda una trilogia d'una escriptora fins ara desconeguda per a mi, Juliet Marillier. Així va ser com vaig començar a llegir i després a devorar El espejo oscuro, primer títol de les "Cròniques de Bridei" i després el van seguir La espada de Fortriu i El pozo de las sombras. Els tres publicats per Maeva i els dos primers disponibles també en e-book.

Primer capítol 

Resum del primer lilbre: La història que ens conta Marillier es situa a l'Escòcia del segle VI, en època dels pictes, poble cèltic  tal vegada menys conegut que els seus veïns gaèlics i bretons però amb qui tenia moltes coses en comú. El protagonista és Bridei, un fillet que amb només quatre anys és enviat per la seva família a continuar la seva educació amb el druida Broichan. El fillet desconeix però que la seva dura instrucció com a guerrer, estratega i savi és deguda als plans que tenen per a ell en el futur: ser rei de Fortriu.
Els primers anys de Bridei seran durs i solitaris ja que Broichan és un gran mestre però incapaç de demostrar l'afecte i la tendresa d'uns pares o germans. Tot canvia per a Bridei el dia que troba un nadó abandonat i en absència de Broichan convenç als criats perquè se'l quedin per no fer anotjar les fades. I és que prest queda en evidència que la filleta que han adoptat, a qui posaran de nom Tuala, té una naturalesa que no és d'aquest món: pot llegir el futur en les aigües del llag. Per molt que Broichan vulgui apartar Bridei de Tuala, l'afecte que senten un per altre és massa poderós i amb els anys es convertirà en amor. Però Bridei té grans responsabilitats i en el futur que els altres li tenen planejat difícilment hi té cabuda un ésser màgic com Tuala.
Les següents entregues de la saga ens presenten ja a un Bridei adult, immers en les intrigues de palau i preparant els seus homes per a la gran batalla contra els galesos. Entre els seus homes i consellers destaca la figura de Faolan, procedent del poble dels escots d'Irlanda, home atormentat pel seu passat i que fa feines d'espionatge per a Bridei. Ell es convertirà en un dels protagonistes del darrer llibre de la saga.

Els qui encara quedin amb ganes de més, s'alegraran de saber que Marillier també té una altra trilogia, de fet anterior a les Cròniques de Bridei, coneguda com la sèrie de "Sieteaguas" (publicada per Edhasa) i també molt popular entre els lectors amants de fantasia històrica. El primer dels llibres agafa com a inspiració el conegut conte dels germans Grimm "Els sis cignes". Al regne de "Sieteaguas" viuen Sorcha i els seus sis germans. Lord Collum, el seu pare, és un líder respectat i temut pels seus enemics. L'harmonia familiar acaba quan el governant decideix tornar a contreure matrimoni després d'uns anys de viudetat. Sorcha desconfiarà de seguida de la seva madrastra i veurà com ella domina amb males arts tots els que l'envolten.