diumenge, 4 de maig de 2014

Petites grans històries

Avui vull fer un racó per aquells llibres que ens regalen petites històries de cada dia, que passen de puntetes i sense fer escarafalls per la nostra vida competint en inferioritat de condicions en els aparadors de les llibreries amb les novel.les més cridaneres i dramàtiques: novel.les on passa de tot, on no hi ha història si no hi ha alguna tragèdia pel mig... Novel.les que resulten sempre molt apetitoses per les editorials perquè saben que el públic juvenil es deixa enganxar pel drama, per les emocions a flor de pell, pel tot o res, per l'ara o mai...

No vull dir, amb això, que no m'agradin aquestes històries. Però avui voldria reivindicar aquells autors que s'atreveixen a rallar del dia a dia, històries de sentiments i relacions, de creixement personal que ens conten el difícil pas cap a la maduresa i a la realització personal. Hi ho fan amb un ritme lent i pausat,amb una mirada atenta i minuciosa dels seus personatges, cuidant cada paraula... Per això dic que són d'admirar aquestes històries, perquè aconseguir captar l'atenció juvenil amb un estil reposat, sense accions trepidants ni personatges al límit es fa molt difícil. És anar a contracorrent. 

Molt sovint aquests llibres passen desapercebuts, no els trobam a llibreries ni biblioteques. Només casos excepcionals aconsegueixen sortir de l'oblit: ara record, per exemple, L'evolució de la Calpúrnia Tate, tot un èxit editorial fa un parell d'anys, que contava la història d'una filleta d'onze anys que volia seguir els passos del seu avi i convertir-se en una naturalista, fugint del futur convencional i submís que com a dona li estava destinat.
Un altre llibre per l'estil és Entre dos lunas, de Sharon Creech (Surrey, Anglaterra, 1945). A manera de "road movie", seguim el viatge de Sal, una jove de tretze anys d'un poblet de Kentucky, que es proposa trobar la seva mare i que no dubta a travessar el país en una vella furgoneta i recórrer tres mil dos-cents quilòmetres en companyia dels seus avis per aconseguir trobar les respostes que necessita.

Arbre de mongetes, de Barbara Kingsolver (Edicions Bridge-La Galera, 2010), també té com escenari l'Amèrica profunda que retratava la història anterior. És un relat contat en primera persona per la protagonista, Marietta Greer, una al.lota d'origen molt humil, que no ha conegut mai el seu pare. Des de molt petita ha tingut les coses bastant clares. Ha vist com la seva mare havia d'anar a servir a les cases de la gent rica, i el que passava a la majoria de les al.lotes pobres del poble, que deixaven l'escola en un tres i no res. La Marietta, en canvi, és espabilada, treballa a un hospital des de joveneta i es vol treure el graduat: "La mama sempre deia que allò d'anar descalça i estar sempre prenyada no encaixava amb la meva manera de fer". 
Així que a la mínima que pot decideix deixar el comtat de Pittman i tot el que coneix cercant una vida millor. Res de casar-se jove i tenir un munt fills. 
El que no podia pensar era que just al començament de la seva aventura una dona índia li deixaria un nadó embolicat com un paquet al seient del costat del seu Volkswagen escarabat. I que això li capgiraria tots els seus plans.
Ja per acabar, volia comentar un llibre de Katherine Paterson,  l'autora de la ja clàssica Un pont a Terabitha.
Es titula Amé a Jacob i en castellà està publicada per Noguer. Conta la història de la Louise, una filleta que ha sentit sempre com creixia a l'ombra de la seva germana bessona, Caroline, que des de petita ha destacat per les seves dots naturals per al cant, atraient l'atenció de tothom. La Louise té una personalitat forta i decidida però és incapaç de trobar el seu lloc a la vida sempre comparant-se amb la seva germana i sortint-ne malparada. Es sent tractada injustament per la seva família i traïda pel seu millor amic que acaba escollint la Caroline per casar-s'hi. Però la Louise veu que si vol ser feliç haurà de descobrir el seu propi camí deixant de culpar la seva germana de tot el que li passa.