dilluns, 31 de març de 2014

YLVIS: THE FOX

Un grup d'alumnes de 2n de Batxillerat van demostrar el seu sentit de l'humor en l'actuació que van fer en el Festival de Playbacks pro-viatge finals de curs organitzat pels alumnes de 4t d'ESO. Des d'aquí voldríem agrair la seva col.laboració.


dijous, 20 de març de 2014

21 de març: brindem per la poesia!

Aquí us deix dues cites literàries per commemorar el "Dia de la Poesia", per reivindicar-la en un temps i en una societat on es fa bandera de l'utilitarisme i la mediocritat. Reivindiquem la poesia, com a últim reducte dels esperits rebels i lliures.


Carl Sandburg


Illinois (1878-1967)

DEU DEFINICIONS DE LA POESIA

1. La poesia és una projecció, a través del silenci, de cadències arranjades per rompre aquest silenci amb precises intencions d’ecos, síl.labes i duracions d’oneig.

2. La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire.

3. La poesia és una sèrie d’explicacions de la vida que s’esvaeeixen dintre d’horitzons massa ràpids per a explicacions.

4. La poesia és una recerca de síl.labes que han d’ésser disparades contra les barreres de l’inconegut i l’inconnoscible.

5. La poesia és un teorema d’un mocador groc de seda teixit amb endevinalles i tancat dins un globus lligat a la cua d’un estel que hom fa volar dins un vent blanc en un cel de primavera.

6. La poesia és el silenci i la conversa entre la humida i pugnaç arrel d’una flor i la florida lluminosa de la mateixa flor.

7. La poesia és la guarnida paradoxa de la terra gronxant la vida i després enterrant-la.

8. La poesia és el fantasmal escrit que explica com són fets els arcs iris i per què desapareixen.

9. La poesia és una síntesi de jacints i bescuits.

10. La poesia és aquell obrir i tancar d’una porta que deixa, als que miren, pensant en allò que es veu en un moment.

     (Trad. Agustí Bartra)



                
Charles Baudelaire
                  
EMBRIAGUEU-VOS


Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
 Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.
   I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa,
pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran:  “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga”.

Trobat a http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaanglesa/altrespoetes.html 

dilluns, 17 de març de 2014

LA CANÇÓ DEL MOMENT: HAPPY, DE PHARREL WILLIAMS

 


















Happy, de Pharrel Williams s'està sentint a la ràdio, a la televisió i també va tenir el seu minut de glòria a la darrera gala dels Òscars, encara que no va aconseguir l'estatueta a millor cançó (si voleu veure els premiats consultau el següent enllaç)

Segurament sabreu que Happy formava part de la banda sonora de la pel·lícula d'animació Gru, el meu dolent preferit II (Universal Pictures, 2013).

Alguna cosa té aquesta peça musical que enganxa l'audiència, uns diuen que transpira optimisme, bon rotllo, altres diuen que té un toc retro, funky, que li dona un encant especial.
 

Williams no és un nouvingut dins el món de la indústria musical. Guanyador de set Grammy (dos com a millor productor de l'any, en el 2004 i en el 2014) el cantant i compositor ha venut més de 100 milions de discs en el món gràcies a la seva feina com a productor. De fet, dues de les cançons més populars en el 2013, Blurred lines, de Robin Thicke, i Get Lucky, de Daft Punk, tenien també la seva firma.

diumenge, 16 de març de 2014

LES 100 MILLORS NOVEL.LES SEGONS LA BBC

L'any 2003 la BBC es va proposar recollir les 100 novel·les més apreciades pels lectors anglesos en un projecte que van anomenar The Big Read 
Ara, deu anys més tard, la pàgina List Challenges anima als cibernautes a comptar quants dels llibres d'aquella llista han llegit. Uns creuen que la mitjana és de només 6 llibres, altres xifres més optimistes arribarien als 23 llibres llegits.

A part de les lectures per adults, està penjada una altra llista de lectures per a estudiants. També la podeu consultar aquí. Alguns de la llista són:





Què trobau vosaltres? Us sonen tots els llibres de la llista? N'heu llegit alguns?
El comentari general, per aquí, és que es nota que la llista està feta a la Gran Bretanya ja que predominen els escriptors britànics. Per tant, la llista és bastant parcial i subjectiva. Quin hi afegiríeu vosaltres? 
A mi em faltarien alguns llibres en català, un de na Mercè Rodoreda o d'en Pere Calders. I en castellà tal vegada hi posaria en Delibes o en Marsé. Però són tants els títols i els escriptors que això de fer llistes em fa venir mal de cap...


divendres, 7 de març de 2014

NOU CONCURS DE CARTELLS PER AL DIA DEL LLIBRE

Ja fa uns anys que convocam aquest Concurs d'Il·lustració per a celebrar el Dia del Llibre. Els alumnes han d'escollir un fragment literari d'un poema o una novel·la que els hagi agradat i han d'intentar fer una il·lustració que l'acompanyi. Es treballarà a les classes d'Educació Plàstica i Estudi Assistit i està obert a tots els alumnes del centre.
Aquí teniu les bases de la convocatòria d'enguany:

Llegir és un plaer
CONCURS DE CARTELLS PER AL DIA DEL LLIBRE
 


Klaas Verplancke



Qui hi participa? Tots els alumnes de l'institut. Cada alumne pot presentar fins a un màxim de dos treballs a concurs. S'estableixen dues categories:

  • 1r i 2n d'ESO, PQPI
  • 3r, 4t d'ESO, Cicles Formatiu i Batxillerat

Què s'ha de fer? Escollireu un fragment de poesia o novel·la que us hagi agradat i l'acompanyareu d'una il·lustració que tengui relació amb el contingut. És important posar davall del fragment elegit el títol de l'obra i l'autor. El text escollit pot estar en català, castellà o anglès.



Com es presenta el cartell i què es valorarà? 

En el resultat final es valorarà l'originalitat i la creativitat de la proposta.

Requisits:
1.  No es podrà calcar cap dibuix
2.  La il.lustració realitzada ha de tenir relació amb el contingut del fragment literari escollit.
3.  El text literari no es pot imprimir ni fotocopiar. L'alumne l'intentarà copiar amb bona cal.ligrafia i en un tamany prou gros de lletra per facilitar-ne la lectura. És convenient també no aferrar gaire les línees.
4.   S'ha de posar la procedència del text escollit: títol del llibre o del poema i autor.
5.   Els cartells no es poden entregar si només estan escrit a llapis.
6.  Es pot escollir un fragment literari en català o en castellà.
7.  Els alumnes han de fer la il.lustració en un full DIN-4 o una llàmina de dibuix del mateix tamany. El centre després proporciona una cartolina de color per fer de suport del dibuix. Ja us les repartirem.
8.Es pot utilitzar qualsevol tècnica: pintures de cera, aquarel.la, acrílics, pastel, collage...


 

Quin és el termini de presentació? Teniu fins dimarts 1 d'abril. Els treballs es poden presentar al professor amb qui hagueu treballat el cartell o directament a Consergeria.



Quan tindrà lloc el lliurament dels premis? Divendres 4 d'abril durant el segon pati. Els treballs seran exposats durant tota la setmana.



Qui serà el Jurat? El Jurat estarà format per un representat d'Art's, un representant de l'Apima i dos professors del centre.



Quin són els premis per als guanyadors? L'Apima entregarà un xec de 50€ als guanyadors de cada categoria i 25€ als dos finalistes per gastar en les llibreries de Ferreries i Mercadal. La Biblioteca del centre també regalarà un llibre als dos alumnes més votats pels propis companys.




dilluns, 3 de març de 2014

EL PITJOR CÀSTIG

Diuen que l'aïllament és un dels pitjors càstigs que pot patir l'èsser humà, i quan és un infant el que ho pateix és encara un fet més terrible. Hi ha casos reals en la història de la nostra societat  de nens que han crescut apartats de tota civilització, com a criatures salvatges. 
Encara que sigui un tema de gran cruesa pot resultar molt profitosa la reflexió a l'aula, sobretot entre els alumnes de Batxillerat.
Hi ha una pel.lícula, de François Truffaut, que   explica precisament un d'aquests casos: la història de Víctor d'Aveyron, un fillet que van trobar a prop de Tolouse (França) en el 1790, que havia passat uns anys tot sol en el bosc vivint com un animal.
A EEUU, a principis dels 70, el descobriment d'una filleta que havia estat aïllada per la seva família des del seu naixament, va colpir l'opinió pública. El seu cas va ser ampliament documentat ja que es van enregistrar molts moments transcorreguts a l'hospital on va ser ingressada.
Existeix un documental d'Informe Semanal  que explica tota la història: Genie, la niña salvaje.
El seu cas va ser objecte d'estudi per part de la comunitat científica però es va poder ajudar molt poc a aquella filleta. Encara que per protegir la seva identitat mai s'ha fet públic el seu parador, la seva tutela va acabar als jutjats amb denúncies d'anteposar la investigació mèdica al benestar emocional de la pacient.
En els darrers anys han aparegut als mitjans de comunicació altres casos esfereïdors com són els de Sabine Dardenne, Natacha Kampush o Elizabeth Fritz.
Tots ells van servir d'inspiració a l'escriptora Emma Donoghue (Dublín, 1969) per escriure Room, traduït com L'habitació en català.



Títol: L'habitació
Autora: Emma Donoghue
Traducció d'Albert Torrescana
Empúries, 2010
En castellà editat per Alfaguara.
336 pàgs.
ISBN 9788497876773
Per a alumnes de Batxillerat







La novel.la d'Emma Donoghue explica la història de Jack, un fillet de cinc anys, i la seva mare que viuen tancats en una habitació minúscula. El gran encert de l'autora per llevar un poc de cruesa a la història és narrar els fets a través de la mirada del fillet. Gràcies a això, el que seria una història de terror es converteix en un relat de gran sensibilitat on tot és contat amb gran normalitat, com si la vida fora d'aquella habitació fos una ficció. La innocència del narrador però, no oculta els esgarrifosos fets que succeeixen allà dins. Cada nit reben la visita del vell Nick, el seu captor. Cada nit la mare tanca el seu fillet dins de l'armari i no el deixa sortir fins que el vell Nick surt de l'habitació. El dia a dia en captivitat és molt dur: un simple mal de queixal es converteix en una tortura ja que no poden anar el dentista; s'han de racionar els aliments, han d'intentar fer exercici tot i el poc espai de què disposen...
La mare, malgrat tot, mai no perd l'esperança de fugir. 

Un altre llibre que podem trobar amb una temàtica similar és En el corazón del bosque, d'Emily Murdoch. 
La novel.la conta la història de dues germanes que viuen en una vella caravana, aïllades, en un bosc de Tennessee. La mare, drogoaddicta, un dia no torna i les abandona. La germana gran, na Carey, de quinze anys, és qui ha de cuidar de la petita, na Janessa, de cinc anys.  Totes soles han de suportar la fam, el fred a l'hivern, la soletat...
Tot canvia per a elles un dia quan són descobertes per una assistenta social i un home que es presenta com el pare de na Carey.

Títol: En el corazón del bosque
Autora: Emily Murdoch
Traducció d'Ana Alcaina
Círculo de lectores, 
320 pàgs.
ISBN: 9788467256413













Fragment: «Mi hermana no habla mucho. Solo conmigo, en susurros y si estamos solas, que es casi siempre. Yo cuido de ella desde que mi madre nos escondió en este bosque perdido, sin luz y sin agua corriente. Porque mi padre, al que casi no recuerdo, no es buena persona.
¿Y mi madre? Aparece de vez en cuando con bolsas de comida, pero lleva más de un mes sin dar señales de vida. Así que nos tenemos que apañar con lo que hay. Ya habré aprendido unas cien formas diferentes de preparar las judías. Secas o de lata. Judías cocidas, judías pintas, judías rojas…
Aunque sea una ruina, esta caravana es nuestra casa y aquí nos tenemos la una a la otra. Solo hemos recibido alguna visita que prefiero no recordar, pero eso mamá lo dejó muy claro: «lo que pasa en el bosque se queda en el bosque».
Ahora mismo estoy muy asustada: hay gente ahí fuera. No sé quiénes son, pero saben nuestros nombres. Una cosa está clara: mi madre no ha venido con ellos.
Solo rezo para que no sea él.»