dijous, 20 de març de 2014

21 de març: brindem per la poesia!

Aquí us deix dues cites literàries per commemorar el "Dia de la Poesia", per reivindicar-la en un temps i en una societat on es fa bandera de l'utilitarisme i la mediocritat. Reivindiquem la poesia, com a últim reducte dels esperits rebels i lliures.


Carl Sandburg


Illinois (1878-1967)

DEU DEFINICIONS DE LA POESIA

1. La poesia és una projecció, a través del silenci, de cadències arranjades per rompre aquest silenci amb precises intencions d’ecos, síl.labes i duracions d’oneig.

2. La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire.

3. La poesia és una sèrie d’explicacions de la vida que s’esvaeeixen dintre d’horitzons massa ràpids per a explicacions.

4. La poesia és una recerca de síl.labes que han d’ésser disparades contra les barreres de l’inconegut i l’inconnoscible.

5. La poesia és un teorema d’un mocador groc de seda teixit amb endevinalles i tancat dins un globus lligat a la cua d’un estel que hom fa volar dins un vent blanc en un cel de primavera.

6. La poesia és el silenci i la conversa entre la humida i pugnaç arrel d’una flor i la florida lluminosa de la mateixa flor.

7. La poesia és la guarnida paradoxa de la terra gronxant la vida i després enterrant-la.

8. La poesia és el fantasmal escrit que explica com són fets els arcs iris i per què desapareixen.

9. La poesia és una síntesi de jacints i bescuits.

10. La poesia és aquell obrir i tancar d’una porta que deixa, als que miren, pensant en allò que es veu en un moment.

     (Trad. Agustí Bartra)



                
Charles Baudelaire
                  
EMBRIAGUEU-VOS


Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
 Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.
   I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa,
pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran:  “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga”.

Trobat a http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaanglesa/altrespoetes.html 

1 comentari:

  1. M´encanta llegir aquest bloc i tots els articles, però aquest especialment. Quines cites més polides. Gràcies, Maria per compartir el teu amor per la lectura.

    ResponElimina