dimarts, 26 de febrer de 2013

QUÈ ÉS EL "CROWDFUNDING"?

Avui sortia al diari Menorca que l'Editorial Moll, fundada pel filòleg menorquí Francesc de Borja Moll, ha pogut publicar el sisè volum de l’ “Aplec de Rondaies Mallorquines” de mossèn Antoni M. Alcover, gràcies a l'aportació a través de la xarxa de 7.395€ procedents de donatius.

És el que es coneix avui dia com a "crowdfunding", un sistema de micromecenatge a través de plataformes digitals que estan aprofitant molts col.lectius per dur a terme els seus projectes literaris, artístics, empresarials...en un temps poc propici per trobar inversors que els vulguin donar suport. 
Aquest sistema de finançament originari dels Estats Units ha permès que escriptors novells, nous grups musicals, artistes diversos, hagin reunit els diners suficients per tirar endavant les seves idees. 

Són molts els que diuen que en temps de crisi augmenta la creativitat i l'enginy per cercar sol.lucions, per replantejar-se el sistema de valors i trobar una nova manera de pensar i de fer el món.

La col.laboració entre persones és un camí per sortir de la crisi, en front de la competitivitat i l'individualisme que ha caracteritzat el sistema capitalista. I el crowdfunding és l'exemple perfecte que aquesta cooperació entre persones funciona.

Joan Sala, un biòleg de 52 anys, i els seus dos fills, Jonàs i Adrià, són els impulsors a Catalunya de Verkami, una plataforma destinada a posar en contacte petits projectes amb possibles inversors o mecenes. Només accepten projectes creatius o solidaris. Els impulsors de cada projecte tenen uns 40 dies per reunir el diners que cerquen. Si no ho aconsegueixen tornen el doblers als que han fet les aportacions.

Si en voleu saber més, podeu consultar la seva pàgina:


Fa un any, un grup de música anonemenat Tremendamente, que té fortes connexions amb Menorca,  cercava micromecenes per al seu nou disc de receptes cantades. S'anunciaven així:


Van aconseguir els diners que necessitaven i el 18 de juny presentaven el seu disc "Al punto". El disc anava acompanyat d'un llibret de receptes il.lustrat per Març Rabal, jove pintora catalana que estiueja a Es Migjorn des de fa anys.


També podeu veure alguns exemples d'aquest tipus de "finançament  en massa" en els següents enllaços: 


dilluns, 25 de febrer de 2013

PAPERMAN, curtmetratge de Disney


dimarts, 19 de febrer de 2013

DESPULLATS AL MUSEU


Qui pensa que tot ja està iventat tal vegada no es sorprengui amb la següent notícia, però per a la resta de mortals no deixa de ser divertida la informació apareguda aquests dies als mitjans de comunicació. Al Leopold Museum de Viena es va celebrar una visita especial, fora de l'horari normal, per aquells qui desitjassin assistir despullats a veure una exposició destinada al nuu masculí. Uns 300 visitants van escollir aquesta opció i van poder passejar sense roba per les sales del museu. 
La mostra d'homes nuus no ha passat desapercebuda a la ciutat a causa del cartell promocional amb tres homes despullats. Davant les queixes rebudes, el museu va optar per tapar amb una banda vermella els genitals dels tres homes retratats. Des del 19 d'octubre en què es va obrir la mostra, ja són 65000 les persones que han passat pel museu per contemplar l'exposició "Nude Man".

De fet, no és la primera vegada que el museu fa una oferta tan peculiar. Ja en el 2005 van brindar entrades gratuïtes als que visitassin despullats l'exposició "La veritat nua: Klimt, Schiele, Kokoschka i altres escàndols". La campanya va ser un èxit i per això ho han volgut repetir.








dissabte, 16 de febrer de 2013

CINEMA I ADOLESCÈNCIA V

Arribam ja al punt final d'aquesta llarga entrega dedicada al cine i als joves. Segurament que aquest repàs s'haurà deixat moltes pel.lícules pel camí, però l'ànim d'aquests articles era fer una selecció de títols per apropar-los als nostres alumnes en el cas  que vulguessi saber un poc més sobre el tema no fer-ne un estudi exhaustiu.

Espaicinema

Avui acabam amb unes últimes recomanacions molt diferents entre sí però que també val la pena veure.

Per als qui no tenen por de les pel.lícules punyents, per les que et deixen trasbalsat o incòmode assegut al sofà:
  • Ciutat de Déu (Fernando Meirelles, Brasil,2002). Una pel.lícula sobre la invisibilitat dels que viuen a les faveles, barris de barraques on hi corren les armes i la droga. Els fillets allà tenen una esperança de vida molt curta i es converteixen molt ràpidament en lladres, assassins o narcotraficants.
  • Les verges suïcides (EEUU, 1999) és la primera pel.lícula  que  va fer Sofia Coppola i que va tenir una gran rebuda per part de la críticaAmbientada als anys setanta, ens conta la història de les cinc germanes Lisbon, filles d'un peculiar professor de matemàtiques i de la seva estricta i religiosa esposa. Les joves,belles i inaccessibles són objecte de desig de molts dels al.lots del barri. El suïcidi de la germana petita no farà més que accentuar la curiositat i la fascinació que senten per les germanes. La mare de les al.lotes les vol tenir tancades a casa com si fos una opressiva fortalesa però els joves dels barris les intentaran alliberar. La pel.lícula està basada en el llibre amb el mateix títol escrit per Jeffrey Eugenides el 1993.



També farem un recó per les pel.lícules que ens conten el pas a la maduresa d'una manera original i intel.ligent, sense caure en els tòpics.
  • Submarine (Richard Ayoade, 2010). En aquest bloc ja vam comentar el llibre que després va servir per fer aquesta adaptació cinematogràfica d'un adolescent molt allunyat dels prototips a que esteim acostumats. Oliver Tate és un jove introvertit i amb poques habilitats socials. Està fet un embolic i a casa tampoc el comprenen gaire.

  • Adventureland (Greg Motolla, EEUU, 2009)conta la història de James Brennan, un jove que ha acabat l'institut i que, per problemes econòmics a la seva família, es veu obligat a cercar feina a una fira d'atraccions, abandonant el seu vell somni de fer un llarg viatge per Europa abans d'entrar a la universitat. La pel.lícula ens conta el pas a la maduresa d'una manera original i divertida, amb alguns tocs agridolços.
  • Thirteen (2003, Catherine Hardwicke) té com a protagonista a Tracy, una jove de 13 anys que viu a Los Angeles i que es sent fascinada per Evie, la al.lota més popular de l'institut. Quan aconsegueix per fi fer-se amiga d'ella es veurà arrossegada en un ritme de vida trepidant i perillós, on és molt fàcil perdre el control.

  • Feliços setze (Sweet sixteen, Ken Loach, 2002)és un dur relat ambientat al Regne Unit que ens conta la vida de Liam, un jove llest i decidit que ha de carregar-se el futur de la seva família a les seves espatlles. Empés pel desig d'ajudar econòmicament la seva mare, que acaba de sortir de la presó, prest veu que al seu barri el camí més ràpid per guanyar diners és vendre droga però comprèn massa tard que, a vegades, el camins més curts no són els que te porten allà on tu vols.


  • Juno (Jason Reitman, 2007)és una pel.lícula molt premiada i que també va tenir molt d'èxit entre el públic. Juno és la jove protagonista, té setze anys i queda embaraçada d'un company de  classe sense cercar-ho. Com que ell en un principi es desentén del problema, Juno decideix tenir el nadó i donar-lo després en adopció. Pel.lícula amb diàlegs originals, divertits i frescos que no deixa a ningú indiferent.

  •  Flipped (2010)dirigida pel veterà Rob Reiner és una pel.lícula ambientada als anys 50 i rodada en un estil clàssic, sense presses, sense sorpreses, que conta una història senzilla amb humor i amb cert sentimentalisme. Ens conta l'estranya amistat entre July i Brice des que la família d'ella va arribar al barri quan July tenia 7 anys. Aparentment són molt diferents i Brice no es sent molt còmode en presència de July perquè ells sembla estar-ne bojament enamorada. Però així com s'atraca l'adolescència les coses canvien i Brice no sap molt bé què sent ni què vol.


  •  El diari de Noa (Nick Cassavettes, 2004) és un drama romàntic que conta les dificultats per les que passen una parella d'adolescents de Carolina del Nord (EEUU)que s'enamoren profundament en un estiu inoblidable, però que veuen com l'oposició familiar, primer, i la guerra després, els condemna a estar separats.


  •  No et moi (França, 2010)està basada en el llibre de Delphine de Vigan. La protagonista és Lou, una jove estudiant brillant però que es sent molt sola i bastant trista. A casa les coses no van massa bé. La mare, que pren molts medicaments i tranquil.litzants, està sempre absent. A classe, Lou és sent assenyalada per les seves altes capacitats intel.lectuals que la obliguen a anar amb alumnes dos anys més grans que ella. Tot canvia el dia que coneix una jove pel carrer que va demanant doblers i cigarrets, bruta i despentinada, com si no tingués un lloc on viure. Lou decideix fer un treball sobre els sense sostre a parti del seu cas però no sap com apropar's-hi.













També podríem recordar algunes pel.lícules de temàtica juvenil fetes amb irreverència, amb llenguatge groller i escenes sense molts de miraments. Algunes pretenen escandalitzar, altres simplement mostrar les coses sense filtre, dient les coses pel seu nom. Abunden el sexe, les drogues, la violència, les gambarredes amb els amics... No totes tenen la mateixa qualitat però han estat molt ben rebudes pel públic. Algunes també han estat premiades per la crítica. Entre elles:  KIDS , Fish Tank, la saga d'American Pie i Neds.



 

















 
 Finalment,hi ha una sèrie de pel.lícules que tracten el tema de l'homosexualitat entre els joves. Entre elles podem citar:
  • C.R.A.Z.Y. (Canadà, 2005). Pel.lícula de Jean Marc Vallée que està ambientada als anys 70 i que tracta, a més del tema de l'homosexualitat, altres qüestions com les drogues, la passió per la música, les relacions familiars. Molt recomanable.
 


















  • Beautiful thing  (Hettie MacDonald,Regne Unit, 1996) té com a protagonista a Jamie Cangel, un jove d'origen humil que viu a un bloc d'apartaments al sud de Londres amb la seva mare, Sandra. Molts dies prefereix quedar-se a mirar la tele en lloc d'anar a l'institut. Té un veí de la seva mateixa edat, de caràcter reservat i esportista, a qui el pare i el germà maltracten sense motiu. Els dos començaran una relació sentimental d'amagat de tothom. La història també va ser portada al teatre a Anglaterra en els anys 90.

  • Tormenta d'estiu és una pel.lícula alemanya que té per títol Sommersturm (2004, Marco Kreuzpaintner). Conta l'amistat entre Tobi i Achim, amics des de fa anys perquè comparteixen la mateixa afició, tots dos pertanyen a un equip de rems i esperen poder competir en la gran regata de la regió. Tobi sent que l'amistat entre ells es converteix en atracció però es sent paralitzat pels dubtes i la pressió dels prejudicis socials.
  • Fucking Amal (Suècia, 1998)és una pel.lícula de baix pressupost dirigida per Lukas Moodysson que va rebre molts premis al seu país quan es va estrenar. Explica la història d' Agnes i Elin, companyes a l'institut de secundària del petit poble d'Amal. Agnes és tímida i introvertida, no ha aconseguit fer gaire amistats des que va arribar fa un any amb la seva família. Elin, en canvi, és una alumna popular, que ha estat amb molts al.lots però que es troba molt avorrida de viure en un poble insignificant on mai passa res.















diumenge, 3 de febrer de 2013

CINEMA I ADOLESCÈNCIA IV

No podia faltar en aquest repàs de cinema amb protagonistes adolescents una mirada nostàlgica a la dècada dels 80, quan a Estats Units les comèdies adolescents van convertir-se en un gènere en sí mateixes. L'èxit a les sales de cinema va ser acompanyat a vegades per les bones crítiques però va passar com sempre: a rosseg de la popularitat, es van fer també pel.lícules mediocres que cercaven repetir l'èxit de la fòrmula original.



Moltes de les pel.lícules d'aquells anys van anar acompanyades també de fantàstiques bandes sonores de música pop que van ajudar a que quedessin gravades en la memòria de molts espectadors.


N'anomenam només unes quantes perquè la llista és llarguíssima:

Risky Business (Paul Brickman, 1983)va fer famós Tom Cruise en la pell d'un jove de 17 anys que aprofita l'absència de casa dels seus pares per muntar una festa i guanyar diners. Recordam aquí una de les seves escenes més cèlebres, la del ball al menjador de casa seva:


El director John Hughes va encadenar una pel.lícula darrera l'altra en aquests anys: Sixteen Candles (1984), El club dels cinc  (The Breakfast club, 1985), Tot en un dia (Ferris Bueller's day off, 1986)i Pretty in Pink (coneguda a Espanya com "La chica de rosa").

 La meva preferida és El club dels cinc, on cinc estudiants són castigats a anar a l'institut un dissabte matí i passar junts nou hores. El director els mana que facin una redacció on han de reflexionar sobre la seva conducta. Ells tenen la sensació però que al seu director no li interessa realment com són ells, ni com es senten. Tot i les grans diferències entre ells, descobreixen que ells són molt més que les etiquetes amb un determinat rol social que els han penjat. L'animadora, l'esportista, l'estudiós, la friki i el rebel ens mostren que hi ha alguna cosa més que el retrat superficial si furgam dins ells. I descobreixen que tenen molt més en comú del que pensaven...


Molt recordat és el tema principal de la banda sonora, una cançó de Simple Minds titulada Don't you(forget about me).

En Tot en un dia, Ferris (Matthew Broderick) és un jove estudiant que un dia decideix no anar a l'institut i dedicar-se a fer altres activitats acompanyat de la seva al.lota i d'un amic. A través de tot un dia es pot veure com ell i els seus amics es salten tot tipus de normes socials amb escens esbojarrants com la desfilada de carrosses per la ciutat o la carrera amb el supercotxe del pare d'un dels amics.

L'actriu pelroja Molly Ringwald, present en moltes de les pel.lícules, va ser considerada una icona juvenil de l'època però després d'alguns papers en sèries de TV i pel.lícules de poc èxit va veure decaure la seva popularitat. Més endavant va participar en musicals de Broadway com Cabaret. Des del 2008 participa en una comèdia televisiva anomenada ABC Family on fa el paper de mare d'un adolescent.


Aquí també us deix un vídeo trobat a Youtube en homenatge al director John Hughes, mort el 2009 als 59 anys a causa d'un infart. En ell hi podeu veure imatges de les seves pel.lícules més conegudes:

Altres títols molt populars d'aquella dècada van ser Admiradora secreta (1985, David Greenwalt) o La noia explosiva (Weird Science) que mesclaven els embolics típics de les relacions juvenils amb tocs d'humor.


De les que més records em duen hi ha els Goonies (Richard Donner, 1985)i Compta amb mi (Stand by me, Rob Reiner, 1985). L'aventura i el poder de l'amistat com a mescla infalible.

 

















Recordam, finalment, Rebels (The Outsiders, 1983), de Francis Ford Coppola. La pel.lícula estava basada en una exitosa novel.la de Susan E. Hinton, que encara llegim avui dia en aquest institut. La protagonitzaven un grup d'actors llavors pràcticament desconeguts però que amb el temps es convertirien en estrelles de cine: C. Thomas Hewell, Matt Dillon, Ralph Macchio, Diane Lane, Rob Lowe, Tom Cruise, Patrick Swayze, Emilio Estévez...
Anys 50, bandes rivals, pobres i rics, somnis truncats, el poder de l'amistat, la violència i la marginació, etc. Aquests i altres motius estan presents en una pel.lícula que al seu temps va passar pràcticament desapercebuda però que amb el temps ha rebut el reconeixement que mereixia.

Si en voleu saber-ne més: