dimarts, 29 de gener de 2013

CINE I ADOLESCÈNCIA III

En aquesta ocasió dedicarem l'article al cine fet a la Península. 
Començam per Els nens salvatges (Patricia Ferreira, 2011), pel.lícula que va encetar a Menorca el IV Festival de Cinema Mediterrani aquest estiu. 
Aquests dies, a més, a iniciativa de l'Ateneu de Maó, tindrà lloc, de forma excepcional, la projecció de la pel.lícula als Cinemes Ocimax  de Maó(dimecres 30 i dijous 31 de gener a les 20'30h i a les 22h) en motiu de la trobada amb la directora divendres 1 de febrer. 
La pel.lícula, que pretén ser un retrat de l'adolescència, conta la història de tres joves, Àlex, Gabi i Oki, que viuen a una gran ciutat i que es senten bastant incompresos pels seus pares i professors. La pel.lícula analitza la frustació vital, la insatisfacció i la falta de  comunicació dels personatges amb el seu entorn. Alguns crítics destaquen la feina dels actors i el seu realisme però assenyalen la falta d'ambició  del film per no anar un poc més enllà dels estereotips.

La buena vida (David Trueba, 1996)és una pel.lícula intensa en sentiments i emocions que ens mostra la vida d'un jove de quinze Tristán, a qui la vida se li capgira de dalt a baix quan els seus pares moren en un accident i es veu obligat a agafar les regnes de la seva vida i tirar per endavant amb la sola companyia del seu avi.


Un altre títol del cinema espanyol a tenir en compte seria Barrio (Fernando León,1998) que en clau crítica retratava la vida  de tres adolescents en un barri humil de Madrid durant un calurós estiu. Va ser molt ben rebuda per públic i crítica.
Destaquen els diàlegs entre els protagonistes, pel seu realisme i naturalitat, i la duresa de la història que denuncia la pobresa i la falta de futur dels joves d'extraradi. Fernando León va guanyar el Goya a millor director i el de millor guió original. També va ser premiat al Festival de Sant Sebastià. 



Més a prop en el temps tenim una altra pel.lícula amb rerafons social:7 vírgenes (Alberto Rodríguez, 2005). El protagonista, Tano, interpretat per Juan José Ballesta, és un al.lot conflictiu que cumpleix condemna en un Centre de Reforma de Sevilla i que reb un permís especial per poder anar a la boda del seu germà. Aprofita els dos dies que té per fer tot allò que li està prohibit en el centre: beure fins anar gat, fumar,drogar-se, estimar.. Però descobreix que, tot i la preciada llibertat, els seus referents de la infància han canviat. En el seu viatge cap a la maduresa ara ho veu tot amb uns altres ulls... 

Un dels encerts de la pel.lícula és que no pretén fer cap lliçó moral. Intenta mostrar-nos la realitat tal com és, incidint, això sí, en la influència negativa que pot tenir un entorn marginal, amb famílies desestructurades, que pateixen els efectes de la pobresa, de l'atur... És aquest el medi de cultiu per a uns joves sense moltes sortides que han aprés, amb la llei del més fort, a lluitar per sobreviure.

Jo soc la Juani, de Bigas Luna, rodada el 2006, també ens retrata un grup de joves molt allunyats dels nuclis benestants, amb treballs precaris, pocs estudis i poques expectatives de millora social. La Juani té 18 anys, és caixera a un supermercat i es diverteix amb els seus amics aficionats al "tuning" i a la música tecno. Ella, però, té l'aspiració de ser actriu i estar determinada a fer realitat el seu somni, per molt que costi.





 Una proposta ben diferent és Blog (Elena Trapé, 2010) que té com a protagonistes un grup d'estudiants d'uns 15 anys, procedents de famílies acomodades, que tenen un objectiu comú, un pla secret: volen viure emocions fortes, fugir de la monotonia, distingir-se de la resta.
El més original de la pel.lícula és la manera com està filmada. En la majoria dels casos és una de les protagonistes la que enregistra les imatges i les converses de les seves amigues durant un viatge per Mallorca.
La pel.lícula recorda uns fets reals passats a Estats Units on un grup d'adolescents va acordar quedar-se embaraçades al mateix temps.


Tota tendresa és Herois, una pel.lícula de Pau Freixas, estrenada el 2010, que recorda amb certa nostàlgia aquell moment de la vida en què perdem la inocència infantil i ens endinsem dins la maduresa. Amb una estètica dels setanta que recorda les pel.lícules americanes com Compta amb mi (1986), de Rob Reiner o els Goonies, pretén ser un cant a l'amistat i al despertar de la vida.







I no podíem acabar sense fer referència al darrer èxit a les sales de cine, un producte fet a la mida dels gustos adolescents sense més pretensions que les comercials. Es tracta de la saga basada en els llibres de Federico Moccia, que han estat adaptats al cine pel director Fernando González Molina i que han convertit els seus protagonistes, Mario Casas i María Valverde, en dos icones juvenils.
Tres metros sobre el cielo va aparéixer en cartellera el 2010 i Tengo ganas de ti es va estrenar l'any passat. Els protagonistes són una jove de bona família anomenada Babi i Hugo,  jove de caràcter impulsiu i irresponsable, aficionat a les baralles i a les carreres il.legals de motos. La pel.lícula recrea la fòrmula clàssica de l'amor que romp barreres socials i que supera totes les adversitats...

 

dilluns, 21 de gener de 2013

CINEMA I ADOLESCÈNCIA II

Les aules dels instituts han aparegut moltes vegades per la televisió i el cine carregades de tòpics i amb poca versemblança.

Molt nombroses són les històries que ens retraten els centres com a llocs conflictius i violents o massa tradicionals i apàtics on arriba un professor nou i jove disposat a canviar la mentalitat dels seus alumnes i les regles de joc del centre. També nombroses són les comedietes a l'estil americà que es limiten a reproduir una sèrie de rols clàssics dins el món dels instituts: l'esportista, l'animadora, l'"empollón", el freaky...

Però també s'han fet pel.lícules de gran qualitat. Algunes s'han centrat en el caire humà de la professió docent, resaltant l'entrega i la vocació dels ensenyants però també les seves limitacions personals. Altres han fet retrats de l'adolescència gens convencionals, intentant reflectir les contradiccions i les inseguretats d'aquesta edat.

De les més antigues, podríem destacar Goodbye Mr. Chips (ambientada a principis de segle XX, durant la 1a Guerra Mundial)que ha tingut dues adaptacions cinematogràfiques. La primera a l'any 1939, dirigida per Sam Wood i protagonitzada per Robert Donat; la segona és del 1969 i Peter O'Toole és l'encarregat d'interpretar la figura del carismàtic professor  que veurà passar generacions senceres d'alumnes a l'escola de Brookfield.

The Children's hour (1961), de William Wyler, va ser coneguda a Espanya com La calumnia. L'acció del film està més centrada en les dues professors protagonistes (les actrius Audrey Hepburn i Shirley MacClaine) que en les alumnes però no deixa de ser un dur al.legat contra la hipocresia social. Una alumna maliciosa i venjativa, molesta per un càstig que li han imposat, utilitza una informació que sap d'unes professores per acusar-les de conducta inmoral donant peu als rumors de tota la comunitat. La seva acció tindrà terribles conseqüències.

Una altra pel.lícula molt cèlebre és la protagonitzada per l'actor Sidney Poiter, To Sir, with love, traduïda al seu temps per Rebelión en las aulas (Regne Unit, 1967). El director va ser James Clavell i la història estava ambientada en un centre de la perifèria de Londres.

Una versió semblant la va protagonitzar Michelle Pfeiffer el 1995. Es titulava Mentes peligrosas i el seu director era John N. Smith. L'acció es situava en un conflictiu institut de Califòrnia i, tot i la interpretació de la coneguda actriu, la pel.lícula va ser criticada tant per la seva moralina final com pel seu guió massa convencional.

Precious (EEUU, 2009) és una pel.lícula molt més valenta que l'anterior que planteja una història molt dura basada en fets reals i que té com a protagonista una jove adolescents obesa de Harlem que ha rebut malstractaments i abusos dins la seva família des que era petita i que quan queda embaraçada és expulsada del seu institut i traslladada a un centre per menors amb la seva mateixa situació.
La seva nova professora és la primera persona que la tracta amb respecte i que confia en ella i l'anima a no rendir-se, tot i no saber llegir ni escriure.




 
El director Gus Van Sant que té moltes pel.lícules amb els joves com a protagonistes va estrenar el 2003 Elephant, basada en fets relats, ja que tracta sobre la matança perpetrada per dos adolescents armats a l'institut nordamericà de Columbine. La pel.lícula està narrada quasi a manera de documental, sense concessions, i retrata la vida quotidiana en el centre abans que passés la tragèdia on  van morir dotze estudiants i un professor.






El 2006 es va estrenar Half Nelson, pel.lícula del cineasta independent Ryan Fleck. Conta la història d'un professor adicte a les drogues que treballa en un conflictiu institut de Brooklyn.

El 2008 es van estrenar a Europa dues pel.lícules de gran qualitat sobre el tema de l'ensenyament.
Una és una pel.lícula alemanya titulada Die welle (L'ona). Dirigida per Dennis Gansel, el film planteja un experiment  de conseqüències imprevistes dins les aules que duu a terme un professor per explicar els règims totalitaris als seus alumnes. La pel.lícula està basada en la nove.la de Morton Rhue (pseudònim de Tod Strasser). De la història també se n'ha fet una versió teatral i un musical. L'editorial Takatuka també va aprofitar el relat per publicar-ne una novel.la gràfica.



L'altra és una producció francesa de Laurent Cantet, La classe, protagonitzada per François Bégaudeau, professor a la vida real i ambientada en un institut de l'extraradi de Paris amb molta immigració.



Allunyades dels centres conflictius i marginals trobam unes altres pel.lícules. Segurament una de les més emblemàticas del gènere és El club de los poetas muertos(EEUU, 1989), de Peter Weir i amb l'histriònic Robin Williams en el paper de professor de literatura. Famosa és l'escena de la classe on anima als seus alumnes a rompre els seus llibres de text o aquella altra on ensenya el significat de "Carpe Diem", el tòpic llatí que convida a aprofitar el present. En els papers d'alumnes hi trobam actors que després es farien molt cèlebres com Ethan Hawke o Robert Sean Leonard.

Una altra pel.lícula que volia comentar és Monsieur Lazhar (Canadà, 2011)encara que en aquest cas l'acció passa a un centre de Primària on una professora es penja dins classe mentre els seus alumnes són en el pati. El seu substitut, un immigrant argelí, intentarà canalitzar les pors i les preguntes sobre la mort dels seus alumnes traumatitzats.

Finalment, el 2011 Adrien Brody protagonitzà la pel.lícula Detachment (traduïda com El professor), de Tony Kaye, molt conegut per haver dirigit American History X, film sobre el racisme i les idees fascistes en les bandes juvenils actuals.
Adrien Brody interpreta a Henry Bathes, un jove professor acostumat a fer substitucions que no sol quedar massa temps en el mateix centre. No obstant això, en el seu actual centre aconsegueix establir un important lligam emocional amb els seus alumnes.


diumenge, 20 de gener de 2013

CINEMA I ADOLESCÈNCIA I

Un dels temes més presents en el cine és el de l'adolescència. Segurament perquè és una època de descobriment vital que dóna molt de joc als directors per treballar les emocions: el primer amor, les primeres relacions sexuals, els primers treballs, les primeres desavinences amb els pares, les primeres decepcions, les primeres derrotes o pèrdues... 

El pas de la infància a la maduresa és un seguit de descobriments i d'interrogants que en el cine a vegades estan representats amb dosis d'humor i irreverència, o a vegades amb tons dramàtics i durs.

L'any passat, per no anar més enfora, van estrenar-se tres pel.lícules ben interessants i molt diferents entre sí. 
Diario de un marginado, d'Stephen Chbosky, està basada en la novel.la del mateix autor que vam comentar en aquest blog fa poc temps. 

Moonrise Kingdom, de Wes Anderson, ambientada en els anys 60, conta la fugida de casa d'una parella d'adolescents de dotze anys cap a un territori inexplorat a manera d'aventura de boy's scouts. Les autoritats locals, els seus familiars i amics es proposoran trobar-los.


La tercera pel.lícula és francesa i està basada en un relat breu d'un escriptor espanyol, Juan Mayorga. El títol original és Dans la maison i s'aproxima al món de l'ensenyament a través de l'experiència d'un professor de literatura bastant desencantat de la seva feina. Però, de repent, un dia troba un nou alicient per fugir de la seva rutina gràcies a les redaccions d'un dels seus alumnes sobre la vida d'un company de la classe i la seva família.


En una pròxima entrada comentarem unes quantes pel.lícules més que s'han apropat a les aules i als adolescents.

divendres, 18 de gener de 2013

CALENDARIS PER AL 2013

Ed. Impedimenta, 13'95€














Impedimenta, 13'95€






Investigadores de Fisica Nuclear (UB)


Per descarregar el calendari: http://www.ub.edu/fisica/org/igualtat/pdf/UB_Calendari_13%20x%20web.pdf




Per descarregar-lo:
http://huelvatecas.files.wordpress.com/2013/01/calendario-de-la-lectura-2013.pdf



Per descarregar-lo:
http://www.astroaficion.com/wp-content/calendario2013.pdf



Estrella Polar. 5'95€


 
12'95€                  

Museu del Prado, 7'50€

diumenge, 13 de gener de 2013

SAGA OLVIDADOS

Títol: Olvidados (I/VI)
Autor: Michael Grant
Traducció de Raquel Herrera
Editorial Molino, 2011
509 pàgs.
18€
ISBN: 9788427202115














Títol: Hambre (II/VI)
Autor: Michael Grant
Traducció de Raquel Herrera
Editorial Molino, 2012
523 pàgs.
18 €
ISBN: 9788427203419











Saga entre el gènere de fantàstic i de terror. No és casual que en la contraportada del llibre trobem una cita d'Stephen King recomanant la lectura.

Tot comença quan de repent desapareixen tots els adults i joves majors de 15 anys de Perdido Beach, un poble de la costa californiana. No funciona Internet, ni els telèfons, tampoc la televisió. Els fillets i joves que sobreviuen estan incomunicats, sense  cap autoritat que els governi, superats per les circumstàncies.
Nadons tots sols a casa, fillets petits demanant pels seus pares i mares, joves descontrolats que roben i destrueixen...
Alguns dels majors intentaran posar un poc d'ordre entre el caos i cercar respostes al que ha passat en el seu poble. De manera involuntària, Sam es convertirà en líder nat, acompanyat d'una al.lota de gran intel.ligència, Astrid, per qui es sent secretament atret.
Però tot es complica més encara quan alguns dels joves supervivents descobreixen que tenen estranys poders sobrenaturals: tenir una força desmesurada, moure's a gran velocitat, curar amb les mans, entrar en els somnis dels altres, llençar foc, dominar la gravetat, etc. Uns poders que en bones mans poden ser bons per ajudar la petita comunitat però que en mans de la banda de Caine, Drake i Diana (procedents d'un centre d'internament per a menors problemàtics) pot resultar una vertadera amenaça i fer esclatar la violència.

Per acabar de complicar-ho tot, els joves no poden fugir i demanar ajuda en un altre lloc perquè estan aïllats per una gran cúpula de vidre impossible d'atravessar o de rompre.

En el segon volum, la desesperació s'accentua quan comença a faltar el menjar i descobreixen que una estranya criatura des d'una cova està intentant controlar alguns dels joves, manipulant la seva ment i cridant-los perquè vagin a ella. Sam i la seva colla es veuen desbordats per tot el que passa.

El punt clau d'aquesta saga és l'acció trepidant i l'element fantàstic que porta al lector de sorpresa en sorpresa.


El perill de la saga és que són molts volums encara els que falten i la trama es pot anar diluint en anècdotes secundàries o accions enrevessades fent perdre la paciència i l'interès del lector com va passar a la famosa sèrie de TV "Héroes", que tractava un tema semblant, i que en la seva primera temporada es va convertir en un èxit de masses però que en posteriors entregues va cansar i desorientar el públic.




Michael Grant (Califòrnia, 1954)



Altres obres de l'autor:
Saga Los magníficos 12, per a un públic més jove que el de la Saga Olvidados. Publicada a Hidra.






dijous, 10 de gener de 2013

HA MORT JOSEP MIQUEL VIDAL HERNÁNDEZ, ÀNIMA DE L'INSTITUT MENORQUÍ D'ESTUDIS

MAÓ, 1939-2013


Ahir va sorprendre a molta gent la notícia de la mort de Josep Miquel Vidal Hernàndez, un dels puntals de la cultura menorquina que serà recordat principalment per ser un dels impulsors, juntament amb Miquel Vanrell, de l'Enciclopèdia de Menorca, un dels projectes culturals i científics més polits i ambiciosos que veurem els menorquins. Des de 1977 que es va posar en marxa fins el passat any en què es presentà el tom número 15, Josep Miquel Vidal Hernández va supervisar aquesta empresa ingent que pretén recopilar i difondre tot la informació científica i cultural de Menorca.

També el recordarem per ser un dels fundadors de l'Institut Menorquí d'Estudis el 1985, del que va ser molts anys coordinador científic. Jaume Mascaró en va agafar fa poc el relleu.

Per a tots els que no el vam arribar a conèixer en persona, serà recordat com a estudiós excepcional i persona defensora de la cultura, no com a luxe, sinó com a necessitat per al progrés d'una societat. 
Els que van tenir la sort de compartir feina o amistat amb ell el recorden com a persona cordial i senzilla, poc amant de viatges i reconeixements i apassionat per la fotografia. De fet són més de 30.000 les instantànies que va cedir a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca.


Enciclopèdia de Menorca

IME

dimarts, 8 de gener de 2013

LAS VENTAJAS DE SER UN MARGINADO

Títol: Las ventajas de ser un marginado
Autor: Stephen Chbosky
Traducció de Vanesa Pérez-Sauquillo
Algaguara 2012
261 pàgs.
14'40€












Més de deu anys després de la seva publicació a EEUU, ens arriba aquest llibre de portada tan lletja tot coincidint en l'estrena de la seva adaptació cinematogràfica. I curiosament ha estat el mateix escriptor l'encarregat de dirigir la pel.lícula, cosa que ha agradat a lectors i crítics admiradors de la novel.la ja que l'autor ha estat molt fidel a l'esperit de la història i als seus personatges.


El protagonista del llibre és Charlie,un al.lot molt introvertit  i amb un comportament estrany, ingenu i extremadament sincer, que fa que tengui problemes a l'hora de relacionar-se amb els seus companys d'institut. 

La història està escrita en 1a persona i el lector es converteix en confident de les vivències i preocupacions de Charlie en una època de canvis i noves relacions marcada per l'entrada en l'adolescència. 

Dos germans, Sam (de Samantha) i Patrick, són els únics que s'adonen que Charlie és una persona molt especial, i es senten atrets per la intel.ligència i la  sensibilitat que amaga Charlie darrera una conducta tan rara i poc social. I el jove Charlie no podrà amagar la seva fascinació per Sam, encara que sigui més gran que ell i surti amb un altre company de l'institut. A través d'aquests dos nous amics, Charlie coneixerà altres alumnes del centre, anirà a festes i provarà les primeres drogues. Però hi ha alguna cosa dins ells que el turmenta, que el fa passar per moments de gran soletat i depressió i no pot averiguar què és. El lector adivina quasi abans que ell la importància que té el passat en les seves angoixes i la seva dificultat per relacionar-se.

Mentrestant, en un segon pla, es conta també la complicitat que es crea entre Charlie i el seu professor de Literatura Avançada a partir d'una relació quasi epistolar. Charlie va seguint un pla de lectures  cada vegada més ambiciós que li marca el seu professor, i ha de fer una ressenya  de cada llibre esperant després l'exigent correcció del mestre.

I no cont més del llibre perquè val la pena que l'agafeu i el llegiu. No cerqueu però una història típica d'adolescents del tipus Disney Chanel. Els personatges del llibre fugen dels estereotips i les reduccions simplistes i per això ens agraden, ens els creiem, ens conmouen.

El relat mescla l'humor i l'ironia amb el to dramàtic i dur d'algunes escenes i està tan ben contat que al final no tenim cap ganes d'acabar el llibre. Voldríem seguir les passes de Charlie i descobrir el futur que l'espera.