divendres, 20 de desembre de 2013

GUAYADORS DEL CONCURS DE MICRORRELATS D'HIVERN

Com cada any, quan s'atraquen les vacances de Nadal organitzam el concurs de microrrelats amb tema nadalenc. Enguany van ser 32 els treballs presentats. Gràcies a l'APIMA els guanyadors s'emporten un lot de llibres. La Biblioteca hi posa la barra de torró!
El Jurat reunit dia 18 de desembre a les 10 hores va elegir per unanimitat el microrrelat de Neus Enrich, de 2n d'ESO, en la Categoria de 1r i 2n d'ESO:

MI PRIMERA NAVIDAD DENTRO DE UNA BOLA

Santi tenía una bola de cristal en la repisa de la chimenea, de esas que cuando las sacudes parece que esté nevando. En ella había un paisaje navideño con una pequeña cabaña en medio de la nieve. Se la había traído su tío de un viaje a Londres y le había dicho que era mágica:-¡Tonterías! pensó él. Aquella noche oyó un ruido que lo despertó, se levantó de la cama y fue hacia el comedor, que era de donde venia el ruido cada vez más estridente. Al llegar vio que la bola estaba brillando y parecía que se iba a romper en cualquier momento. La cogió; la bola estaba temblando, ¿O era él el que temblaba de miedo? La bola cada vez brillaba más, y de repente… ¡zas! Un haz de luz cegó a Santi y lo hizo caer sin conocimiento. Al despertar, estaba confuso y se estaba helando el trasero, pues todo estaba cubierto de nieve. Se levantó y miró a su alrededor,se fijó bien...-¡Oh dios!- Dijo. Se podía ver su salón desde allí!,Estaba dentro de la bola y se había convertido en un personaje de ella. Empezó a pensar cómo salir de allí, no se le ocurría nada. De repente noto una vibración bajo sus pies y la bola se rompió. Al abrir los ojos se encontró en el suelo de su comedor, junto al árbol y una gran caja de regalos estaba a punto de aplastarlo... 

En la segona Categoria, d'alumnes de 3r, 4t d'ESO i Batxillerat, el guanyador va ser Damià Triay, de 3r d'ESO:
 
El nostre arsenal és la ment

Nadal és temps de pau, però nosaltres ens preparem per a la guerra.
Encara no ens coneixem, portem vides paral·leles, però tard o d’hora coincidirem. Tenim inquietuds semblants, intentarem canviar l’estructura, ens prepararem per lluitar, mentre tant, us prego que ompliu el vostre arsenal, la guerra serà dura, llarga i terrible, el nostre enemic és poderós i està plantat arreu del món.
Alguns de vosaltres, futurs enginyers, fabriqueu bombes utilitzant diferents fórmules. Justícia elevada a incorrupció multiplicada per sensatesa. Uns altres us prepareu carregant les metralletes de pensaments amb solucions. Jo intent omplir el meu arsenal de paraules amb significats que puguin resoldre desacords. Junts canviarem el futur, guanyarem la guerra i solucionarem els conflictes.
Mentrestant, si us plau, cuideu-vos, aneu amb compte. L’epidèmia que té el món infectat pels abusos de tirans és contagiosa, protegiu-vos, poseu-vos mascaretes per no contaminar-vos amb els bacteris de l’egoisme i la intolerància.

Na Paula Bagur, de 1r de Batxillerat, va ser reconeguda amb un accèssit pel seu microrrelat:

 
Viatge d’un floc de Neu
Caic en espiral, suaument, lleuger com una ploma de cigne o, més ben dit, com un fràgil floc de neu, que és el que sóc. El vent se’m emporta amb un copet gebrat i jo dono voltes i voltes, sempre caient, cada cop més poc a poquet fins a albirar com una immensa ciutat grisa, coberta per una capa d’ivori, s’obre grandiosa sota meu, i llavors em poso a donar voltes al voltant dels fanals càlids (encesos pel vespre glaçat) i a les festives i alegres decoracions lluminoses que donen vida al carrer blanc.
Passo lleuger fregant amorosament el nassarró d’un infant il·lusionat de mirada brillant, acaricio amb afecte els cabells foscos d’una jove trista, refredo per un instant l’orella apergaminada d’un nostàlgic vell, després murmuro un poema a un enamorat colpit per l’enyorança... per, finalment, fregar el terra i reunir-me amb l’estimada blancor germana.


Aquí us deixam també altres treballs presentats a concurs que, tot i no tenir la sort de resultar els elegits, van ser uns participants ben dignes:

 
El cel
El Cel pareixia l’home perfecte, amic del pare des de petits, respectuós amb la natura, tranquil i amable, havia aparegut per casa després d’anys de només tenir notícies seves per cartes llargues i extenses. Quan el pare va preguntar-li d’on venia, no va respondre res concret:
-D’algun lloc del món. -Va contestar.
El Celestí havia viscut una vida bohèmia, recorria el planeta d’un lloc a l’altre, perquè deia que la vida només dóna una oportunitat per viure-la. Mentre parlava recitava proverbis i paraules sàvies.
-Com et guanyes la vida, Cel?
-La vida m’ha ensenyat tot el que havia d’aprendre, per no patir ni gana ni fred -va respondre.
Sempre sabia el que havia de dir, però mai no responia el que volies sentir. Aquest Nadal no podia enganyar-nos, els seus ulls plorosos delataven que no hi havia rosa sense espines. I que l’home no és perfecte si està sol.
Damià Triay

 
Nostàlgia
Els nens surten de l’escola i tot és cridòria esverada, comiats enjogassats, abraçades maldestres i paraules acompanyades de nuvolets blancs provocats pel fred glacial. Estan contents, perquè se’ls obre al davant un temps infinit i gloriós que, cobert de gebre i calidesa i d’olor de massapà, amanit amb el soroll cruixent del paper de regal estripat, endolcit per xocolata, riures i visites familiars, tot disposat ordenadament tal i com els dotze grans de raïm d’aquestes èpoques, deixa molt per somiar. S’ha acabat l’escola, s’han acabat els radiadors espatllats: d’ara endavant jauran a la llar de foc, jugant, fruint de contemplar o bé les flames encisadores o bé el vent de glaç que agita les branques del jardí. S’ha acabat l’espera: els dies els semblaran llargs, plaents i dolços, despreocupats de tot... Els nens surten de l’escola i encara no saben com trobaran a faltar tot això en ser grans.

 Paula Bagur
Navidad sin final
Ya es Navidad en el Corte Inglés, anuncian en la televisión. Hay decoraciones y un árbol muy grande. Todo el mundo va de compras buscando el regalo perfecto. Los niños están indecisos con tantos juguetes, no saben qué quieren. Todas las familias están juntas mirando la tele. Se ve a todas las personas felices, acaba la propaganda y todos deciden ir a comprar. Abren la puerta y no hay nada...Han matado a la alegría y al amor...Van en busca del asesino.

Ellis Nicholson
 
EL MEJOR REGALO
Sin lazo ni envoltorio, tan solo su presencia basta.

Dyane Córdova
¿ES MALO LO DULCE?
Es Navidad y anucian turrones, lo que me encanta. Me muero de ganas por ir a probar turrón. Llego a la tienda y me dicen que el pedido aún no ha llegado. Me dan un vaso para tranquilizarme y de repente veo a todas las personas en forma de turrón. Me levanto en una prisión con mucho dolor de muelas.
Andrea Rotger
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada