CINEMA I ADOLESCÈNCIA II

Les aules dels instituts han aparegut moltes vegades per la televisió i el cine carregades de tòpics i amb poca versemblança.

Molt nombroses són les històries que ens retraten els centres com a llocs conflictius i violents o massa tradicionals i apàtics on arriba un professor nou i jove disposat a canviar la mentalitat dels seus alumnes i les regles de joc del centre. També nombroses són les comedietes a l'estil americà que es limiten a reproduir una sèrie de rols clàssics dins el món dels instituts: l'esportista, l'animadora, l'"empollón", el freaky...

Però també s'han fet pel.lícules de gran qualitat. Algunes s'han centrat en el caire humà de la professió docent, resaltant l'entrega i la vocació dels ensenyants però també les seves limitacions personals. Altres han fet retrats de l'adolescència gens convencionals, intentant reflectir les contradiccions i les inseguretats d'aquesta edat.

De les més antigues, podríem destacar Goodbye Mr. Chips (ambientada a principis de segle XX, durant la 1a Guerra Mundial)que ha tingut dues adaptacions cinematogràfiques. La primera a l'any 1939, dirigida per Sam Wood i protagonitzada per Robert Donat; la segona és del 1969 i Peter O'Toole és l'encarregat d'interpretar la figura del carismàtic professor  que veurà passar generacions senceres d'alumnes a l'escola de Brookfield.

The Children's hour (1961), de William Wyler, va ser coneguda a Espanya com La calumnia. L'acció del film està més centrada en les dues professors protagonistes (les actrius Audrey Hepburn i Shirley MacClaine) que en les alumnes però no deixa de ser un dur al.legat contra la hipocresia social. Una alumna maliciosa i venjativa, molesta per un càstig que li han imposat, utilitza una informació que sap d'unes professores per acusar-les de conducta inmoral donant peu als rumors de tota la comunitat. La seva acció tindrà terribles conseqüències.

Una altra pel.lícula molt cèlebre és la protagonitzada per l'actor Sidney Poiter, To Sir, with love, traduïda al seu temps per Rebelión en las aulas (Regne Unit, 1967). El director va ser James Clavell i la història estava ambientada en un centre de la perifèria de Londres.

Una versió semblant la va protagonitzar Michelle Pfeiffer el 1995. Es titulava Mentes peligrosas i el seu director era John N. Smith. L'acció es situava en un conflictiu institut de Califòrnia i, tot i la interpretació de la coneguda actriu, la pel.lícula va ser criticada tant per la seva moralina final com pel seu guió massa convencional.

Precious (EEUU, 2009) és una pel.lícula molt més valenta que l'anterior que planteja una història molt dura basada en fets reals i que té com a protagonista una jove adolescents obesa de Harlem que ha rebut malstractaments i abusos dins la seva família des que era petita i que quan queda embaraçada és expulsada del seu institut i traslladada a un centre per menors amb la seva mateixa situació.
La seva nova professora és la primera persona que la tracta amb respecte i que confia en ella i l'anima a no rendir-se, tot i no saber llegir ni escriure.




 
El director Gus Van Sant que té moltes pel.lícules amb els joves com a protagonistes va estrenar el 2003 Elephant, basada en fets relats, ja que tracta sobre la matança perpetrada per dos adolescents armats a l'institut nordamericà de Columbine. La pel.lícula està narrada quasi a manera de documental, sense concessions, i retrata la vida quotidiana en el centre abans que passés la tragèdia on  van morir dotze estudiants i un professor.






El 2006 es va estrenar Half Nelson, pel.lícula del cineasta independent Ryan Fleck. Conta la història d'un professor adicte a les drogues que treballa en un conflictiu institut de Brooklyn.

El 2008 es van estrenar a Europa dues pel.lícules de gran qualitat sobre el tema de l'ensenyament.
Una és una pel.lícula alemanya titulada Die welle (L'ona). Dirigida per Dennis Gansel, el film planteja un experiment  de conseqüències imprevistes dins les aules que duu a terme un professor per explicar els règims totalitaris als seus alumnes. La pel.lícula està basada en la nove.la de Morton Rhue (pseudònim de Tod Strasser). De la història també se n'ha fet una versió teatral i un musical. L'editorial Takatuka també va aprofitar el relat per publicar-ne una novel.la gràfica.



L'altra és una producció francesa de Laurent Cantet, La classe, protagonitzada per François Bégaudeau, professor a la vida real i ambientada en un institut de l'extraradi de Paris amb molta immigració.



Allunyades dels centres conflictius i marginals trobam unes altres pel.lícules. Segurament una de les més emblemàticas del gènere és El club de los poetas muertos(EEUU, 1989), de Peter Weir i amb l'histriònic Robin Williams en el paper de professor de literatura. Famosa és l'escena de la classe on anima als seus alumnes a rompre els seus llibres de text o aquella altra on ensenya el significat de "Carpe Diem", el tòpic llatí que convida a aprofitar el present. En els papers d'alumnes hi trobam actors que després es farien molt cèlebres com Ethan Hawke o Robert Sean Leonard.

Una altra pel.lícula que volia comentar és Monsieur Lazhar (Canadà, 2011)encara que en aquest cas l'acció passa a un centre de Primària on una professora es penja dins classe mentre els seus alumnes són en el pati. El seu substitut, un immigrant argelí, intentarà canalitzar les pors i les preguntes sobre la mort dels seus alumnes traumatitzats.

Finalment, el 2011 Adrien Brody protagonitzà la pel.lícula Detachment (traduïda com El professor), de Tony Kaye, molt conegut per haver dirigit American History X, film sobre el racisme i les idees fascistes en les bandes juvenils actuals.
Adrien Brody interpreta a Henry Bathes, un jove professor acostumat a fer substitucions que no sol quedar massa temps en el mateix centre. No obstant això, en el seu actual centre aconsegueix establir un important lligam emocional amb els seus alumnes.


Comentaris

Entrades populars