divendres, 30 de novembre de 2012

30 ANYS DE THRILLER, DE MICHAEL JACKSON

El 30 de novembre de 1982 es publicava un dels àlbums de música més escoltats i recordats de la història del pop: Thriller, de Michael Jackson. Encara que les dades oficials rallen d'uns 60 milions de còpies venudes es creu que la xifra real s'aproxima més als 100 milions.

Aquí deixam una mostra d'aquell àlbum màgic: la cançó Billie Jean.


D'ella s'han fet moltíssimes versions. En el següent enllaç de RAC1 en podeu veure unes quantes.

I juntament amb l'àlbum, tots els que recordam Thriller tenim gravades al cap les imatges del genial videoclip amb un Michael Jackson ballant entre zombies.
Rodat pel director de pel.lícules John Landis,  va obrir un nou camí en el món de la promoció musical i ens va deixar a tots amb la boca oberta.
El videoclip durava més de 13 minuts, cosa impossible de concebre avui dia.

dimecres, 28 de novembre de 2012

101 BONES RAONS PER LLEGIR

M'ha semblat molt divertida la idea d'aquest llibre que dóna tantes raons per posar-te a llegir. Encara que sembli un poc infantil no deixa de ser una bona reflexió destinada a tots els públics. Està editat per Anaya en castellà i per Barcanova en català. L'autora és Beatrice Masini i les il.lustracions són de Guillaume Long.
Aquí teniu unes pinzellades del Prefaci del llibre:

Un llibre és fet de paper i de tinta.
Ah, sí, i de cola...
Però això no és tot.
És fet de moltes altres coses.
Un llibre pot ser una cosa completament diferent.
Un riu que et porta,
Un núvol en moviment en el qual pots viatjar,
Una finestra a altres mons.
...
Cada llibre és una aventura,
Diferent per a cada lector.
...
Perquè els lectors són diferents.
Cada llibre busca el seu lector,
I cada lector busca el seu llibre.
...
Hi ha molt bones raons per llegir
I una, i una altra...
Fins a 101.
QUINA ÉS LA TEVA RAÓ PER LLEGIR?
L'he vist a un Blog sobre llibres i biblioteques escolars molt ben fet: Quatre petites cantonades


































divendres, 23 de novembre de 2012

AMB MIRADA DE GOS

 
Ja fa temps que volia reunir en un escrit un grup de llibres que tenen en comú la figura del gos com a protagonista. Em va venir la idea al cap un dia que rellegia el Coloquio de los perros, una de les Novel.les exemplars de Cervantes.





1) Començam per una lectura d'altura, un clàssic com Cor de gos (1925) de Mijaíl Bulgákov, novel.lista i dramaturg rus que va viure entre 1891 i 1940. La novel.la va ser publicada pòstumament al 1969 i és una de les millors obres de l'autor. Narra els infortunis pels que passa un pobre gos de carrer, famèlic i malferit, recollit amorosament per un cirugià que farà amb ell dramàtics experiments: vol canviar-li la hipòfisi i les glàndules sexuals per les d'un home executat per assassí. Els resultats seran sorprenents. A través de tan estrambòtic argument, l'escriptor aprofitava per oferir una visió satírica i despiatada del règim soviètic (cita del llibre: N’hi ha que raonen de forma absolutament equivocada en pensar que el terror els pot ajudar. ¡No els ajudarà pas, ja pot ser de la mena que sigui, blanc, roig o fins i tot marró! El terror paralitza els nervis completament).


Club Editor, 1993
2)La segona lectura que vull proposar és Tumbuktú, de Paul Auster publicat en català per LaButxaca i en castellà per Anagrama. El llibre és una faula protagonitzada per Mr. Bones, des que era un quissó i va ser recollit per l'estrafolari Willy Christmas, poeta fracassat i rodamon trastocat per les drogues i el maig del 68 a qui el gos li farà de confident en els darrers dies de la seva vida. Mort el seu amo, completament sol i desamparat, el gos s'haurà de cercar la vida i emprendrà la recerca d'una nova família. El títol, Tumbuktú, va referència a un lloc màgic i ideal, un paradís no només somniat per Willy Christmas sinó també per aquest gos que ansia retrobar-se allà amb el seu antic amo.


3) No podia faltar en aquest recull La crida del bosc de Jack London, que presenta una història dramàtica de supervivència que amb els anys no perd gens de la seva força original. El protagonista és Buck, un gos que ha tingut una existència tranquil.la i mandrosa criat per una família benestant i que, de repent, veu com tot el que coneixia desapareix el dia que és pres per la força i venut en el nord per arrossegar trineus en plena època de la febre d'or. Amb ell viurem moltes peripècies, coneixerem la fam, el fred i la por i sentirem com es desperta l'instint salvatge que l'agermana amb els llops. 
Del mateix autor hem de recordar també Ullal Blanc, la història d'un llop que és domesticat per un home.


La Magrana, 2012
La Magrana, 2011

4)Laika, és una novel.la gràfica que ja vam comentar en aquest blog quan la vam comprar per a la nostra biblioteca. Narra la història agradolça d'una gosseta de carrer que va ser ensinistrada per a una missió espacial a l'URSS en l'època de Kruschev. Utilitzada amb finalitats propagandístiques, la pobra gossa va ser sacrificada en una missió que tothom sabia que no tendria retorn.
El llibre va rebre el prestigiós Premi Eisner a la millor novel.la gràfica juvenil en el 2008.

Glénat, 2007.




5) El llop, de Joseph Smith, va ser tota una sorpresa i un descobriment l'any passat quan el vaig llegir. Lectura ben singular que té el poder de clavar-te al sofà fins que no l'acabes. Darrera les passes d'un llop famolenc i envoltats d'un pasaitge hivernal i inhòpit, emprenem una carrera per a la supervivència a través dels sentits desperts de l'animal salvatge, d'aquest depredador despietat però també desesperat. El més pertorbador és que tot i els seus instints brutals, nosaltres els lectors l'arribam a sentir com a humà i li descobrim unes emocions impensables: la por davant la mort, la compassió, el dolor... Lectura absorbent i molt recomable.
Esplèndid article de Jacinto Antón sobre aquest llibre a El País.

Amsterdam, 2009
Mondadori, 2011

6) I ja per acabar volia fer referència a un llibre aparegut a l'editorial Siruela el 2008 i que jo encara no he llegit. L'argument però el fa molt recomable i la seva lectura pot ser molt assequible per a un lector jove. Es tracta de Wasserman: historia de un perro, de Yoram Kaniuk. Tal i com explica el resum de l'editorial, la novel.la conta com un gos es recollit del carrer per Talia, una jove de catorze anys, que el cura i que amb les seves mostres d'afecte l'ajuda a recuperar-se de l'estat de terror en què es trobava quan el van trobar sol i desvalgut. Però el gos té unes habilitats especials, impròpies d'un animal, i l'antic propietari no dubtarà a recòrrer a les amenaçes per tal de recuperar-lo.

Siruela, 2008.

dimecres, 21 de novembre de 2012

UN POC DE MÚSICA


diumenge, 18 de novembre de 2012

MARIE-AUDE MURAIL, UNA GRAN ESCRIPTORA

En el panorama actual de la literatura juvenil guanya per golejada la moda de les novel.les fantàstiques, les distopies, les històries de vampirs, llops, dracs... A mi m'agraden molt però la bona acollida d'alguns títols com Els jocs de la fam, la Saga Crepuscle o la d'Eragon fa que proliferin massa clons de dubtosa qualitat llençats per les editorials purament com a productes comercials (Hush, Hush i companyia).

Sempre hi ha excepcions i alguns autors s'aparten del gènere fantàstic amb èxit. Ara pens en llibres tan bons i ben rebuts com L'evolució de Calpúrnia Tate, La meva germana viu sobre la llar de foc o Ciutat d'orfes, que tracten vivències i problemes reals.

També en castellà i català podem trobar novel.les de gènere realista que han estat premiades i han tingut bastant èxit. Estic pensant en títols com Paurales emmetzinades de Maite Carranza o El festín de la muerte de Jesús Díez de Palma.

Però en general molts dels llibres de temàtica realista que es publiquen a la península tenen un fons una mica massa pedagògic, com si als escriptors els interessés més alliçonar que contar una bona història. I això als lectors els molesta molt i crec que un bon escriptor, com eren en Roald Dahl o Maria Gripe, no necessita predicar perquè, en les seves històries, els personatges i les seves vivències rallen per sí sols.

A França tenen la gran sort de tenir una escriptora com Marie-Aude Murail que ha sabut trobar el punt ideal a l'hora de contar una història i transmetre valors. I si li surt tan bé crec que és per dues coses: perquè sempre recorre a la ironia i a l'humor, que en el fons ajuda a desdramatiztar les experiències més dures; i, en segon lloc, perquè construeix uns personatges únics i molt humans, fugint de tòpics i evitant caure en el sentimentalisme barat.

Al nostre institut els alumnes llegeixen Simple i els encanta. Aquí ja vam fer una ressenya del llibre. Avui rallarem de dos llibres més: No somos los únicos que llevamos este estúpido apellido (Noguer, 2012) i L'assassí de la corbata (Estrella Polar 2012; Siruela, en castellà).


En el primer cas, dir que el llibre és un regal per tots aquells lectors que cerquen senzillament una bona història. En ella hi trobaran uns personatges inoblidables, els tres germans Morlevent, que han de fer front a una situació tràgica: el seu pare, George Morlevent, els va abandonar ja fa temps, i ara la seva mare s'acaba de suïcidar. No tenen família que els pugui cuidar. Les probabilitats que els separin són molt grans i d'això n'és plenament conscient Simeon, el germà major, de catorze anys i amb una ment superdotada. 
L'objectiu dels tres germans és quedar junts i per això l'única sortida que veuen és trobar algun familiar llunyà que es vulgui fer càrrec de la seva custòdia. A través de la jutjessa que duu el seu cas, es posaran en contacte amb els dos únics parents vius que tenen: Josiane Morlavent, una oftalmòloga pija i egoista, i Leo, un jove homosexual amb una vida bastant excèntrica i  inestable.
L'enginy de Murail per crear uns personatges tan únics i propers envoltats per unes circumstàncies tan adverses fan de la lectura una experiència deliciosa, intensa i massa breu. Recomable per a totes les edats.
L'únic però, segons el meu punt de vista, és la desafortunada elecció del títol i la portada escollits en la traducció al castellà.  És una pena que un llibre tan bo corri el perill de passar desapercebut entre tantes novetats.



El segon llibre, L'assassí de la corbata, està destinat a un lector més madur, i per això jo el recomanaria als alumnes de 3r i 4t d'ESO o Batxiller. És una història d'intriga que gira entorn al misteriós passat del pare de la Ruth. Un dia ella troba, en una capsa amagada dins un armari, una  foto antiga de la classe del seu pare. En ella, hi apareixen el pare, la mare de la Ruth, morta d'un aneurisma ja fa quatre anys, i la seva germana bessona, a qui van trobar morta al riu després de ser escanyada amb una corbata. El més estrany de tot és que a la foto el pare agafa de la mà, no a la mare de la Ruth, sinó a l'altra germana bessona, l'Ève-Marie. 

A partir d'aquí, la protagonista es farà un munt de preguntes i estirant del fil no veurà que a vegades remanar en el passat pot resultar molt perillós.

Marie-Aude Murail sorprén en aquest llibre amb aquesta aproximació al gènere d'intriga encara que no abandona el que són els seus punts forts: uns personatges versemblants i molt humans en la recerca de l'identitat, una crítica als prejudicis de la moral burgesa, a l'obsessió per les aparences i al costum social  de sospitar de tot el que és diferent.


Havre, 1954.



dimarts, 6 de novembre de 2012

COMPARTINT EMOCIONS

A vegades ens costa posar-nos en lloc dels altres i més quan aquests perceben el món de manera diferent que nosaltres. Per exemple, es difícil que puguem entendre bé què vol dir no sentir en un món tan ple de sons i de música.

L'intèrpret d'aquest vídeo aconsegueix reflectir tan bé a través del llenguatge de signes el que es sent quan t'envaeix la música que inevitablement ens sedueix, entenguem o no l'euskera, puguem sentir o no.

La cançó ens ralla de les segones oportunitats, de la necessitat de viure i ser feliç, d'acomiadar l'hivern i sentir l'escalfor al cor dels primers ratjos de sol...


dissabte, 3 de novembre de 2012

DIA DEL LLIBRE EN CATALÀ A FERRERIES


Aquest matí he fet una volta per la Plaça Espanya amb la idea de veure les parades de llibres i remanar un poc a la recerca de novetats.
Hi havia una taula amb llibres de 2a mà que havien preparat els nostres alumnes de 4t per arreplegar doblers per al viatge de final de curs.
La coneguda autora i il.lustradora de llibres infantils, na Merçé Arànega, ha fet una demostració pràctica de les seves habilitats amb els llàpissos i colors i després ha firmat alguns llibres per als més petits.


Mentrestant, jo he aprofitat per demanar als llibreters alguns suggeriments de lectures per als joves, que a vegades són un poc els grans oblidats entre tant de llibre infantil.



Uns en han rallat més de les novetats, altres han preferit jugar a cop segur i ens han brindat noms i títols molt coneguts. Aquí en teniu un poc l'extracte del que han recomanat:

LLIBRERIA PAU, CIUTADELLA.
  • Els jocs de la fam, trilogia de Suzanne Collins. Estrella Polar.
  • Kafka i la nina que se'n va anar de viatge, de Sierra i Fabra. Estrella Polar.
  • El món groc, d'Albert Espinosa. Plaza & Janés.




LLIBRERIA FUNDACIÓ, MAÓ.
  • Diari del Greg 6. Jeff Kinney. Estrella Polar.
  • El Hòbbit, de Tolkien. La Magrana.
  • L'anell de llum/ L'illa petrificada. Col.lecció "Cròniques del Regne de la Fantasia" per l'autor de Geronimo Stilton. Destino.
  • Conill de Pasqua i el seu exèrcit al centre de la Terra. William Joyce. Col.lecció "Els guardians". Bambú. 

SA LLIBRERIA, FERRERIES.
  • Pergamí, el fill del caçador de llibres. Sergio Sierra i Meritxell Ribas.La Galera. 

  • El gorg negre, Margarida Aritzeta. Estrella Polar.
  • Corto Maltés. Hugo Pratt. Norma editorial.

 

LA TORRE DE PAPEL, CIUTADELLA.

  • CLÀSSICS: Gerald Durrell, Orwell, Rudyard Kipling, Jack London, Louis May Alcott,Roald Dahl...
                                              


  • Autors actuals: Carlos Ruiz Zafón, Laura Gallego, Sierra i Fabra...




LLIBRERIA JOCS, MAÓ

  • En el mar hi ha cocodrils, Fabio Geda. La Galera.
  • Ludwig i Frank. David Nel.lo. La Galera.
  • Caminant damunt les dunes, Rafael Vallbona. La Galera.
  • Ciutat d'orfes. Avi. Bambú.
  • Una noia N.O.R.M.A.L. Anna Manso. Cruïlla.
  • La meva germana viu damunt la llar de foc. Annabel Pitcher. La Galera.


dijous, 1 de novembre de 2012

LAURA GALLEGO: PREMI NACIONAL DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL 2012

Quart de Poblet (València), 1977

L'autora valenciana, Laura Gallego ha obtingut el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2012 per la seva novel.la Donde los árboles cantan, llibre que vam ressenyar en aquest bloc ara ja fa un any. Veure ressenya
Des d'aquí felicitam l'escriptora que, malgrat la seva joventut, ja té tant de recorregut dins el món de la literatura infantil i juvenil. Segurament és un dels noms més coneguts a Espanya entre els joves lectors juntament amb Sierra i Fabra, que no és dir poc. La fama se l'ha guanyada a pols i la cola de fidels seguidors i fans ja és molt llarga. Esperem que no es cansi d'escriure i que segueixi tenint aquesta imaginació desbordant que mostra en tots els seus llibres.