diumenge, 18 de novembre de 2012

MARIE-AUDE MURAIL, UNA GRAN ESCRIPTORA

En el panorama actual de la literatura juvenil guanya per golejada la moda de les novel.les fantàstiques, les distopies, les històries de vampirs, llops, dracs... A mi m'agraden molt però la bona acollida d'alguns títols com Els jocs de la fam, la Saga Crepuscle o la d'Eragon fa que proliferin massa clons de dubtosa qualitat llençats per les editorials purament com a productes comercials (Hush, Hush i companyia).

Sempre hi ha excepcions i alguns autors s'aparten del gènere fantàstic amb èxit. Ara pens en llibres tan bons i ben rebuts com L'evolució de Calpúrnia Tate, La meva germana viu sobre la llar de foc o Ciutat d'orfes, que tracten vivències i problemes reals.

També en castellà i català podem trobar novel.les de gènere realista que han estat premiades i han tingut bastant èxit. Estic pensant en títols com Paurales emmetzinades de Maite Carranza o El festín de la muerte de Jesús Díez de Palma.

Però en general molts dels llibres de temàtica realista que es publiquen a la península tenen un fons una mica massa pedagògic, com si als escriptors els interessés més alliçonar que contar una bona història. I això als lectors els molesta molt i crec que un bon escriptor, com eren en Roald Dahl o Maria Gripe, no necessita predicar perquè, en les seves històries, els personatges i les seves vivències rallen per sí sols.

A França tenen la gran sort de tenir una escriptora com Marie-Aude Murail que ha sabut trobar el punt ideal a l'hora de contar una història i transmetre valors. I si li surt tan bé crec que és per dues coses: perquè sempre recorre a la ironia i a l'humor, que en el fons ajuda a desdramatiztar les experiències més dures; i, en segon lloc, perquè construeix uns personatges únics i molt humans, fugint de tòpics i evitant caure en el sentimentalisme barat.

Al nostre institut els alumnes llegeixen Simple i els encanta. Aquí ja vam fer una ressenya del llibre. Avui rallarem de dos llibres més: No somos los únicos que llevamos este estúpido apellido (Noguer, 2012) i L'assassí de la corbata (Estrella Polar 2012; Siruela, en castellà).


En el primer cas, dir que el llibre és un regal per tots aquells lectors que cerquen senzillament una bona història. En ella hi trobaran uns personatges inoblidables, els tres germans Morlevent, que han de fer front a una situació tràgica: el seu pare, George Morlevent, els va abandonar ja fa temps, i ara la seva mare s'acaba de suïcidar. No tenen família que els pugui cuidar. Les probabilitats que els separin són molt grans i d'això n'és plenament conscient Simeon, el germà major, de catorze anys i amb una ment superdotada. 
L'objectiu dels tres germans és quedar junts i per això l'única sortida que veuen és trobar algun familiar llunyà que es vulgui fer càrrec de la seva custòdia. A través de la jutjessa que duu el seu cas, es posaran en contacte amb els dos únics parents vius que tenen: Josiane Morlavent, una oftalmòloga pija i egoista, i Leo, un jove homosexual amb una vida bastant excèntrica i  inestable.
L'enginy de Murail per crear uns personatges tan únics i propers envoltats per unes circumstàncies tan adverses fan de la lectura una experiència deliciosa, intensa i massa breu. Recomable per a totes les edats.
L'únic però, segons el meu punt de vista, és la desafortunada elecció del títol i la portada escollits en la traducció al castellà.  És una pena que un llibre tan bo corri el perill de passar desapercebut entre tantes novetats.



El segon llibre, L'assassí de la corbata, està destinat a un lector més madur, i per això jo el recomanaria als alumnes de 3r i 4t d'ESO o Batxiller. És una història d'intriga que gira entorn al misteriós passat del pare de la Ruth. Un dia ella troba, en una capsa amagada dins un armari, una  foto antiga de la classe del seu pare. En ella, hi apareixen el pare, la mare de la Ruth, morta d'un aneurisma ja fa quatre anys, i la seva germana bessona, a qui van trobar morta al riu després de ser escanyada amb una corbata. El més estrany de tot és que a la foto el pare agafa de la mà, no a la mare de la Ruth, sinó a l'altra germana bessona, l'Ève-Marie. 

A partir d'aquí, la protagonista es farà un munt de preguntes i estirant del fil no veurà que a vegades remanar en el passat pot resultar molt perillós.

Marie-Aude Murail sorprén en aquest llibre amb aquesta aproximació al gènere d'intriga encara que no abandona el que són els seus punts forts: uns personatges versemblants i molt humans en la recerca de l'identitat, una crítica als prejudicis de la moral burgesa, a l'obsessió per les aparences i al costum social  de sospitar de tot el que és diferent.


Havre, 1954.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada