dilluns, 24 de setembre de 2012

No està escrit a les estrelles, John Green


Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Traducció de Laia Font i Mateu
Estrella Polar, 2012
299 pàgs.
ISBN: 978-84-9932-863-8
15'95€
















Torna a sortir al mercat un llibre d'aquells considerats "crossover", adreçat al públic juvenil però que també pot agradar al públic adult.

És una història amb un missatge emotiu però que empra un to lleuger i desenfadat: s'ha de viure la vida al màxim, amb coratge, no s'ha de tenir por de la brevetat de les vivències si aquestes són intenses... Hem de gaudir i estimar.

El plantejament del llibre és senzill. Hazel Grace és una al.lota de 17 anys que pateix una malaltia terminal. El diagnòstic el coneix des de fa temps:  un càncer de tiroide amb metàstasi al pulmons. I amb ell es presenta davant el grup de suport per a joves amb càncer al que va, pressionada un poc pels pares que estan preocupats per la seva nul.la vida social.

Allà coneix un al.lot nou, n'Augustus, o Gus, que va a la reunió per acompanyar al seu amic Isaac, que té càncer d'ull. En Gus ja ha passat per tot això i sembla recuperat ja de la malaltia tot i haver perdut una cama.

Na Hazel i en Gus descobreixen que tenen moltes coses en comú: el gust per la música, els llibres, un sentit de l'humor semblant, un posat irreverent davant els adults... S'agraden des del principi i a poc a poc s'enamoren, encara que sembli que el seu futur és ben magre, que el final ja està escrit i que la vida així té poc sentit...

"No puc parlar de la nostra història d'amor, o sigui que parlaré de mates. No soc matemàtica, però sé una cosa: hi ha infinits nombres entre 0 i 1. Hi ha el 0'1, 0'12, 0'112 i un seguit infinit d'altres. Per descomptat que hi ha una sèrie infinita de nombres més grans que d'altres [...]. Hi ha dies, molts, en què em molesta la mida de la meva sèrie. Vull més nombres del que és possible que tengui[...]. Però, Gus, amor meu, no et sé dir com agraeixo la nostra petita infinitat. No la canviaria per res del món..."


Dues coses m'aturaven una mica abans de llegir aquest llibre. La primera, l'auto-bombo de la coberta:

Una novel·la perfecta en tots els aspectes” Booklist
Divertida… Commovedora… Reveladora…” Entertainment Weekly
Núm. 1 a la llista del New York Times

A vegades quan acabes un llibre penses: "No n'hi havia per tant". I tenia por que això passés en aquest cas.

També em feia un poc de recança, ho reconec, l'argument de la novel.la. Una història d'amor interrompuda per culpa d'un càncer terminal... em sonava un poc a Love Story per a adolescents, a relat ensucrat, amb molta llàgrima i moralina.

I la veritat és que l'autor del llibre se'n surt bastant bé: evita caure en els tòpics fàcils, presenta uns personatges potents, amb personalitat, no cau en cursileries i relata escenes bastants dures de la malaltia sense caure tampoc en el tremendisme.  

Al meu parer, hi ha dos aspectes millorables. Primer, en una novel.la que vol ser un retrat realista no li escau gaire haver d'acudir a medicaments no inventats,quasi miraculosos, com el que allarga la vida de la Hazel.

En segon lloc, alguns dels diàlegs entre els joves personatges m'han semblat poc creïbles, molt ben construïts des del punt de vista literari, però amb poca naturalitat. 

Lectura molt recomanable, sobretot per aquells lectors a qui els agrada la novel.la realista i no tenen por de trobar-se amb personatges que pensen a banda d'actuar.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada