dimecres, 28 de desembre de 2011

LA HISTÒRIA DE KVOTHE

Si teniu pensat creuar l'Atlàntic, si heu de passar per una llarga convalescència després d'una operació d'apèndix o teniu pensat fer vida d'eremita una temporada, us recomano que agafeu per banda els dos llibres de Patrick Rothfuss i us hi summergiu de cap. 
Els llibres en qüestió són dos: El nom del vent i el temor d'un home savi. El primer de 880 pàgs. i el segon de 1216. Jo aquestes festes he arribat a maleir les reunions familiars perquè m'allunyaven del llibre que tenia entre mans. Els dos són relats per devorar, que a vegades alguns troben indigestos però que en canvi a altres els resulten una bimbolla perfecta per fugir unes hores de tot. L'únic inconvenient és que encara no acaba la història i per saber el final haurem d'esperar una temporada a que surti el tercer títol. 
Si voleu saber més de la història de Kvothe, el mag, el rodamon, el músic, heroi i assassí...no dubteu a tancar-vos dins ca vostra uns quants dies a clau i pany.
Gènere fantàstic i d'aventures.


Plaza & Janés Editores,2011
22'90€
En castellà, editat el 2009. També hi ha una versió butxaca per 9'95€ a Debolsillo.
Plaza & Janés Editores, 2011. 24'90€


A la següent adreça hi podeu trobar la biografia de l'escriptor, el book trailer dels dos llibres, fons d'escriptori, el primer capítol, etc.  En resum, tot el que avui en dia es fa amb els best sellers.


divendres, 23 de desembre de 2011

BON NADAL I BONA LECTURA!

Salvador Tuset

Relaxa’t. Recull-te. Allunya de tu tot altre pensament. Deixa que el món que t’envolta s’esvaeixi en l’indistint. La porta, val més que la tanquis; sempre hi ha algú o altre que té la televisió engegada. Ja els ho pots dir de seguida: “No, no vull veure la televisió!” Parla més alt; si no, no et senten: “Ara llegeixo! No vull ser destorbat!” [...]
Tria la posició més còmoda assegut, estirat, cargolat, ajagut. Ajagut d’esquena, de costat, de panxa a terra. A la butxaca, al sofà, al balancí, a la gandula, al puf. A l’hamaca, si en tens una. Al llit, tant se val si és a sobre com a dins. Pots fins i tot posar-te de cap per avall, en posició de ioga. Amb el llibre capgirat, s’entén. [...]
Bé, què esperes? Estira les cames, descansa els peus sobre un coixí, sobre dos coixins, sobre els braços del sofà, sobre les orelles de la butaca, sobre la tauleta de te, sobre l’escriptori, sobre el piano, sobre la bola del món. Treu-te les sabates, primer, si vols tenir els peus aixecats; si no, calça-te-les de nou. Ara no et quedis encantat amb les sabates en una mà i el llibre en l’altra.
Gradua la llum a fi que no et cansi la vista. Fes-ho ara, perquè tan bon punt t’hauràs submergit en la lectura ja no podràs apartar-te’n. Procura que la pàgina no et quedi a l’ombra, si no vols un acumulament de lletres negres sobre fons gris, uniformes com una niuada de rates; però vés amb compte que no la toqui una llum massa forta que, reflectint-se en la blancor cruel del paper, rosegui les ombres dels caràcters com en un migdia del sud. Convé que prevegis ara tot els que pugui evitar-te d’interrompre la lectura. Les cigarretes i el cendrer a l’abast de la mà, si fumes és clar. Què falta encara? Has de fer pipí? Bé, tu ho saps.
Italo Calvino
Henri Matisse
 

diumenge, 18 de desembre de 2011

IN MEMORIAM, CESARIA EVORA (1941-2011)

Artista de Cabo Verde, coneguda com la cantant dels peus descalços per presentar-se així damunt l'escenari per recordar a tothom el seu origen humil i en solidaritat amb la gent pobre del seu país.
Les seves cançons amb tant de sentiment recordaven els fados portuguesos. Al seu país, aquest gènere es coneix com a "morna". 
Va morir aquest dissabte als 70 anys pels seus greus problemes de salut, que arrossegava des de feia anys. La recordarem pels seus ulls grossos i tristos, i per cançons com Sodade, Sentimiento o Cabo Verde. Aquí deix "Tiempo y Silencio" a duet amb Pedro Guerra.


dimarts, 13 de desembre de 2011

DESPREŚ DELS LIP DUBS ...ELS FLASH MOBS!

Segon la wikipèdia, una flash mob (mobilització espontània) és una acció organtizada en la qual un grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic per a realitzar algun acte inusual o sorprenent, com ara una dansa, i després es dispersa ràpidament. Solen convocar-se a través dels mitjans telemàtics i en la majoria dels casos no tenen cap objectiu més que l'entreteniment, encara que poden convocar-se també amb motius polítics, reivindicatius, solidaris o publicitaris.




dissabte, 10 de desembre de 2011

JA SAPS QUE SÓN ELS LIP DUBS?

Segons la wikipèdia, un Lip dub (en català, doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua i sense talls d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra de la cançó que escolten des d'una font aliena. 
Darrerament a Youtube s'han posat de moda aquests vídeos -sobretot els fets a instituts i universitats- fins a tal punt que programes com el de El Gran Wyoming han obert una secció sota el títol Resistiré, amb una massiva participació d'espectadors que envien les seves gravacions al programa.
Està molt bé també el Lip Dub fet a les Rambles de Barcelona en defensa del català amb la participació de moltes cares conegudes.
Com a curiositat, també us deix aquí un vídeo que he trobat a Youtube enregistrat a Menorca aquest estiu, protagonitzat per una jove de nom Esther Romero que ens mostra les seves vacances a l'illa amb la música de fons de Al mar, cançó del grup català Manel.






LIP DUBS AL PROGRAMA DE GRAN WYOMING



LIP DUB FET AMB UNA CANÇÓ DE QUEEN