dimarts, 31 de maig de 2011

PREMI ALS LLIBRES MILLOR EDITATS AL 2010


El Ministeri de Cultura va concedir el 17 de maig els Premis als millors llibres editats en el 2010. Aquests premis no tenen dotació econòmica però són molt valorats entre els editors perquè otorguen prestigi a la seva feina i contribueixen a la difusió dels seus llibres. 
              
El jurat ha valorat 318 obres classificades en cinc grups temàtics diferents.
Pel que fa a Literatura Infantil i Juvenil el llibre premiat és Geografía Humana, recopilació de contes tradicionals a càrrec d'Anna Cristina Herreros, il·lustrat per Carlos Arrojo.

Totes les llegendes del llibre neixen d'algun element geogràfic peculiar que despertava la imaginació de la gent del voltant. Quasi totes elles uneixen màgia i amor. En el llibre hi tenen cabuda llegendes del País Basc, contes de la tradició oral de les Canàries, i moltes tenen relació amb la terra de la qual és originària l'autora, León. Hi apareixen Las Medulas, els llacs de Bàbia, Tierra de Campos, etc.

 





















Ana Cristina Herreros (León, 1965). Filòloga,  especialista en literatura tradicional, escriptora i contacontes.
És també autora de: Libro de los monstruos españoles i Libro de las brujas españolas.


dilluns, 30 de maig de 2011

LA CHICA DE MARTE, DE TAMARA BACH

Títol: La chica de Marte
Autora: Tamara Bach
Siruela, 2009.  Col. "Las tres edades"
162 pàgs.
18'95€
ISBN: 978-84-9841-289-5
Premi Oldenburg de Literatura Infantil i Juvenil el 2002 a Alemanya.
A partir de 14 anys.









RESSENYA:
El sexe i les relacions de parella són uns dels temes que desperten més interès entre els adolescents. Malgrat això, no és fàcil trobar bons llibres que s'apropin en aquesta qüestió amb una mica de profunditat. Moltes novel.les tracten el tema del despertar sexual com de refilada, com a tema secundari. L'obra de Tamara Bach, en canvi, s'atreveix a plantejar-ho com a nucli central amb el repte afegit que descriu l'atracció entre persones del mateix sexe, tema encara tabú  o tractat amb molts de tòpics entre els joves i en la novel.la juvenil. 
La protagonista de la història és Miriam, una jove de 15 anys d'un petit poble alemany, insegura, aburrida un poc de tot. No sap com fugir de la rutina i la falta d'al.licients del seu entorn. Espera i no sap ben bé què espera. Va a l'institut, té amics, es baralla amb la mare... tot sempre igual. Res canvia.
Li agradaria ser més guapa, tenir algun talent, destacar per alguna cosa, tenir opinió de les coses que passen al món... Però ella sent que passa desapercebuda, que és una al.lota gris com moltes altres, que no destaca per res en especial.
Tot això canvia quan coneix Laura, una estudiant nova de l'intitut, amb molta personalitat i de la que es sent molt atreta.I encara que no sap com fer front a aquests sentiments nous i estranys, sent que la seva percepció del món ha canviat. Es sent part de la vida, per primera vegada no contempla com passen les coses al altres sinó que ella n'és la protagonista. I això fa que cada dia sigui apassionant, ple de risc, d'imprevistos. 

dijous, 26 de maig de 2011

VOCA PEOPLE, UN FENOMEN A YOUTUBE

Aquí us deix algunes de les actuacions a capella d'aquest grup israelià que té tant èxit (15 milions de visites a Youtube):



dimecres, 25 de maig de 2011

FELICITATS BOB DYLAN (24-MAIG-1941, DULUTH, MINNESOTA)




diumenge, 22 de maig de 2011

15-M

divendres, 20 de maig de 2011

JASPER JONES, DE CRAIG SILVEY


Títol: Jasper Jones
Autor: Craig Silvey
Ed. Seix Barral, 2010. Colección Biblioteca Furtiva.
380 pàgs.
16'50€
ISBN: 9788432296956 











Aquest llibre ha estat considerat a Austràlia com el  Huckleberry Finn del nostre temps. No paren aquí les lloances, ja que a més de comparar-lo amb la famosa novel.la de Mark Twain també l'han relacionat amb el de l'escriptora nord-americana Harper Lee, Matar un russinyol, al·legat contra els prejudicis racials que va ser portat al cinema el 1962 en una cèl.lebre i premiada pel.lícula protagonitzada per Gregory Peck.
Novel.la d'iniciació dins el món adult narrada de manera magistral per l'autor des del punt de vista del protagonista, Charles Bucktin, un al.lot tímid, sensible i curiós, a qui li encanta llegir i escriure i que té una aversió malaltissa pels insectes. Té un amic d'origen vietnamita, Jeffrey Lu, amb qui manté converses delirants i divertides. Tots dos són objecte d'escarni a l'institut perquè  no són el que precisament s'entén com a nois populars.
La vida de Charles Bucktin canvia una nit, quan Japer Jones, un jove mestís, rebel i mal vist al poble, s'atraca a la finestra de la seva habitació per demanar-li ajuda. Charles l'acompanyarà fins a un lloc recòndit del bosc per convertir-se en còmplice d'un horrible secret.
Novel.la que tracta del pas de la infància al món adult, però també que defensa el poder redemptor de l'amistat per damunt de tot, que denuncia la hipocresia social i reivindica la importància de la lleialtat. Tot això en una història molt entretinguda i audaç.
Una de les coses que aprens quan llegeixes molt llibres juvenils és a veure quan un escriptor es pren seriosament el seu públic. Craig Silvey ho fa. No hi ha un to sermonejador, ni es fa una proposta simplista i tòpica per a joves. Hi ha senzillament una història molt ben contada, que arrossega al lector fins al final i que no li amaga les mossegades dures que a vegades fa la vida.
Craig Silvey


Vídeo de promoció del llibre:

dimecres, 18 de maig de 2011

GUIEM SOLDEVILA PRESENTA NURA


El cantant i compositor menorquí Guiem Soldevila presenta el seu segon disc, Nura, posant veu i música a un conegut poema de Ponç Pons (Nura, Ponç Pons. Quaderns Crema. Octubre, 2006.42pàgines). En aquests versos Pons rememora la Menorca de la seva infantesa, i la paraula esdevé un camí per fer reviure el món que ell tant estima:


Vull salvar amb cada mot els fragments enrunats
d'aquest món menorquí on comença la mar
i s'acaba una terra d'ullastres i pins

 Malgrat tot, Menorca és el paradís perdut, difícil ja de recuperar. Les paraules només poden apaivagar el dolor...

Sols podem evocar allò perdut amb els mots
com diu Faulkner triar entre tristesa o no-res


Per saber-ne més: http://guiemsoldevila.com/
Aquí en teniu un tast:



Fa uns dies vam poder veure la seva excel.lent actuació a Mercadal, en motiu del concert en homenatge a la figura de Antonio Vega, on va compartir escenari amb altres grups menorquins com l'Antuan o Fràgil.


Per Youtube he trobat també una curiosa versió seva de la popular cançó La balada d'en Lucas d'Ortega Monasterio. La va fer el 17 de juliol de l'any passat a Ferreries:



I, ja com a curiositat, podeu comparar aquesta versió latin jazz amb una altra molt divertida i rumbera del grup Tremendamente:





diumenge, 8 de maig de 2011

TÒQUIO, TOT SOL A LA GRAN CIUTAT, DE GRAHAM MARKS


Si ens posam a pensar en la ciutat de Tòquio, una de les més grans i poblades del món, encara que no hi haguem posat mai un peu en ella, ens vénen al cap les imatges dels carrers il.luminats amb neons i dels gratacels, de les masses de gent anant amunt i avall, en fi, de la vida trepidant... Tot això està present també en la novel.la de Graham Marks, editor i escriptor de còmics, que poc abans d'escriure aquesta novel.la va viure una temporada a la capital del Japó per ambientar-se.
No és estrany que vegem com pel.lícules i llibres occidentals van a cercar per ambientar les seves històries als carrers de Tòquio: Lost in translation, pel.lícula de Sofia Coppola i Mapa de los sonidos de Tokio, d'Isabel Coixet, en són un exemple.

Títol: Tòquio, tot sol a la gran ciutat
Autor: Graham Marks
Editorial Cruïlla, Gran Angular, 2008
8'50€
297 pàgs.
ISBN: 9788466121897Premi Protagonista Jove 2009, categoria 15-16 anys.



Ressenya: Aquesta entretinguda novel.la ens presenta la història d'Adam, un jove que viatja a Japó a la desesperada (cansat d'esperar notícies d'una ineficient policia i exasperat per la passivitat dels seus pares) per trobar la seva germana major, Charlie, després que aquesta hagi desaparegut misteriosament. Relat d'acció però també de reflexió, ja que ens presenta el viatge iniciàtic del protagonista, tot sol a una gran ciutat, sense saber japonès, sense saber on anar, enfrontant-se a situacions perillores, descobrint l'amor... i tot això el farà madurar i li servirà per conèixer-se millor. Llibre ben escrit que segur que pot agradar i que ens pot servir com a excusa per conèixer més coses de Japó i la seva cultura. Aquí en teniu unes quantes:

La muntanya sagrada de Fuji,  imatge emblemàtica de Japó.
La gran onada, d'Hokusai.

El ciutadà europeu cada vegada està més familiaritzat amb la cultura nipona: hi té molt a veure la seva popular gastronomia (amb el sushi com a plat més represantatiu), el món dels còmics  i el cinema d'animació (mangas, anime...), les marques comercials presents a tot arreu (sony, casio, canon, nintendo, panasonic, nissan, toyota, honda, suzuki, yamaha...),les arts marcials, els perillosos yakuza, la literatura (Kenzaburo Oé, Murakami, Natsume Soseki)i aficions com l'ikebana (art japonès d'arranjament floral),el cultiu de bonsais, tallers de cal.ligrafia japonesa, la meditació zen, els haikus, etc. Jo trob que el que ens fascina és aquesta dualitat entre tradició i modernitat tan present en la cultura nipona.


El seu esperit emprenedor és també conegut i admirat per tot el món, encara que a vegades no acabem de comprendre aquest estil de vida tan esclau de la feina i del consumisme. Aquesta inesgotable energia per tirar endevant ja la van demostrar després de la segona guerra mundial, reconstruint un país derrotat, però també la veiem ara després del seïsme que van patir el passat 11 de març.


Per si voleu conèixer un poc més la literatura japonesa actual, aquí teniu l'enllaç a un article d'El País: http://www.elpais.com/articulo/portada/Imaginario/literatura/japonesa/elpepuculbab/20110319elpbabpor_28/Tes

I per si us voleu passar una tarda maratoniana de cinema japonés, us pas algunes propostes (dels anys 80 cap aquí).
Hayao Miyazaki és obligat: La princesa Mononoke (1997) o El viaje de Chihiro (2001), Ponyo, en el acantilado (2008).




Però tampoc us podeu perdre en Kurosawa, una llegenda del cinema nipó. Ran va serla seva darrera gran pel.lícula èpica, una de les més cares de la història japonesa. Abans ja havia fet Rashomon,Els set samurais, Dersu Uzala...


També us recoman L'estiu de Kikujiro, de Takeshi Kitano. Veure'n crítica: http://www.filmaffinity.com/es/film317448.html


I finalment, Akira (1988), de Katsuhiro Otomo. La primera pel.lícula d'animació que vaig veure, ja fa uns quants anys, però que em va deixar clavada a la cadira, perquè no havia vist res igual abans, amb tanta violència, amb tanta imaginació, amb tants de  colors, amb tant de moviment... Un món apocal.liptic que feia escarrufar.



dijous, 5 de maig de 2011

ELS QUADERNS MOLESKINE, MÉS QUE UNA MODA

Quaderns de viatge, diaris personals, llibretes de dibuix... els Moleskine s'han convertit en un autèntic fenomen, i prova d'això són els centenars de creacions que podem trobar a Youtube, a Vimeo i altres llocs de la red. Els Moleskine són una declaració d'intencions dels qui els posseixen, un símbol de la seva personalitat, una via d'expressió personal i en alguns casos autèntiques joies d'art...
El més curiós de tot és que aquesta moda no té res de moderna: recupera una tradició del segle passat. Personatges coneguts com Van Gogh, Matisse, Hemingway o el viatger Bruce Chatwin ja els utilitzaven com a quaderns de notes (http://www.altair.es/index.php/Moleskine/618/0/?&L=1)


   
Moleskine ® on Vimeo.






















Moleskine "La Ciudad de Papel" from Mariángela Aponte on Vimeo.




http://www.moleskinerie.com/


http://www.moleskine.com/events/detour/artists/

diumenge, 1 de maig de 2011

HA MORT ERNESTO SÀBATO (Rojas, Buenos Aires 1911)

Ernesto Sábato el pròxim 24 de juny cumplia 100 anys i haurà tingut un comiat a l'altura del seu tarannà sarcàstic i una mica misàntrop: ha mort justament dies abans de rebre homenatges i actes en el seu honor per part d'institucions i polítics tan propensos sempre a les efemèrides. Jo el recordaré per ser l'autor d'El túnel i per les seves reflexions sobre la literatura a El escritor y sus fantasmas. Fullejant avui aquest dos llibres que fa ja tants anys que vaig llegir he trobat un petit fragment que tenia subratllat que diu molt del seu ofici d'escriptor:
La inmensa mayoría escribe porque busca fama y dinero, por distracción, porque meramente tienen facilidad, porque no resisten la vanidad de  ver su nombre en letras de molde.
Quedan entonces los pocos que cuentan: aquellos que sienten la necesidad oscura pero obsesiva de testimoniar su drama, su desdicha, su soledad. Son los "testigos", es decir, los "mártires" de una época. Son hombres que no escriben con facilidad sino con desgarramiento. Son individuos a contramano, terroristas o fuera de la ley.
Esos hombres sueñan un poco el sueño colectivo. Pero a diferencia de las pesadillas nocturnas, sus obras vuelven de esas tenebrosas regiones en que se sumieron y siniestramente se alimentaron, son la ex-presión o presión hacia el mundo de esas visiones infernales; momento por el cual se convierte en una tentativa de liberación del propio creador y de todos aquellos que, como hipnotizados, siguen sus impulsos y sus órdenes secretas. Motivo por el cual la obra de arte tiene no sólo un valor testimonial sino un poder catártico, y precisamente por expresar las ansiedades más entrañables de él y de los hombres que lo rodean.
El escritor y sus fantasmas, pàg. 97. Seix Barral, 1987.