dissabte, 23 d’abril de 2011

Tot recordant Cervantes un dia com avui...

Víctor Rodríguez (Ciudad de México, 1970)


i envejant els barcelonins... Qui pugués passejar avui per les Rambles!




dijous, 21 d’abril de 2011

QUAN M'ATRAPIS, DE REBECCA STEAD

Títol: Quan m'atrapis
Autora: Rebecca Stead
Edicions La magrana, 2010. Col."L'Esparver". 
En castellà a Ediciones Molino.
16 €
224 pàgs.
ISBN: 9788482649832









 
Ressenya: Una filleta de dotze anys de nom Miranda reb uns missatges anònims inquietants perquè sembla  que el seu autor coneix coses de Miranda que encara no han passat. A partir d'aquest misteri no resolt la novel.la ens condueix per una història que mescla realisme social i dosis de ciència ficció en plantejar la possiblitat de viatjar en el temps. Encara que la novel.la està escrita en l'actualitat, l'autora, nascuda el 1968, ambienta la història en els seus propis anys d'adolescent, és a dir, principis dels 80, a un barri de Nova York. La Miranda té els problemes propis de la seva edat, està abandonant la infància i veu com les relacions amb els companys estan canviant, especialment amb en Sal, un veí de la seva edat amb qui ho compartien tot. No sap qui és el seu pare i la mare és una dóna ocupada i un pél despistada que es prepara per anar a un concurs televisiu de molta audiència. Fins aquí la part realista. Però els missatges que rep que semblen venir del futur són el punt d'inflexió d'aquesta història. I pel mig, l'estranya presència de l'home rialler, un captaire que sembla haver perdut el nord i que volta pel barri.

A mi m'ha semblat una història entretinguda i ben contada, però tal vegada l'autora tengui problemes per connectar amb el jovent actual ja que hi falten signes culturals amb què es puguin identificar. Tampoc és una lectura fàcil, sobretot al començament, perquè el lector es sent desorientat ja que no conèix el misteriós destinatari de la carta de Miranda ni entèn algunes de les coses que estan passant. Així que recoman un poc de paciència al principi perquè després la història t'acaba enganxant.

dilluns, 18 d’abril de 2011

JA TENIM CARTELLS GUANYADORS DEL DIA DEL LLIBRE

Treball guanyador -CategoriaB: Mohammed Bouazzaoui, de 1r ESO



Finalista, Josep Capó Roca, 1r ESO
Menció especial, Toñi Llorens Gornés, 2n d'ESO
Finalista -Categoria A, Inma Martínez, 4t d'ESO


Altres treballs participants:

Pere Moll, 3r d'ESO


Paula Márquez, 3r d'ESO

Aquí teniu alguns dels cartells per al foment de la lectura que han creat els nostres alumnes. Una selecció de tots els presentats va ser repartida per als comerços de Ferreries, Mercadal i Fornells. 
Els premiats van rebre un xec regal de 50 o 20€ per gastar en una de les dues llibreries del poble. 
Si voleu saber més coses del concurs i del lliurament dels premis podeu consultar l'altra pestanya: la de notícies.

diumenge, 17 d’abril de 2011


 Darrer álbum de Radiohead. M'encanta el disseny de la portada del disc, obra del dissenyador gràfic Stanley Donwood. El nom "The king of limbs" (el rei dels braços) fa referència a un roure mil.lenari dels boscos de Savernake, a Wiltshire (Anglaterra). Aquí us deix una de les vuit cançons del disc.



06. CODEX

Slight of hand
Jump off the end
Into a clear lake
No one around
Just dragonflies
Flying to our side
No one gets hurt
You’ve done nothing wrong
Slide your hand
Jump off the end
The water’s clear
And innocent
The water’s clear
And innocent


Recordant els vells temps, una de les meves preferides d'aquest grup és Creep, del seu álbum debut "Pablo Honey" (1993). Per als nostàlgics, aquí la teniu:

divendres, 15 d’abril de 2011

ALÍCIA, UNA ALTRA JOIA DE REBECCA DAUTREMER.

 
Editorial: BAULA EDICIONS
EAN: 9788447922864 
28'50€
Ediciones Edelvives, 2011.
ISBN:9788426379696
40 pàgs.








L'original de Lewis Carrol de 1865 ha conegut ja moltes versions, tant a la literatura com en el cinema (recordem encara la darrera pel.lícula de Tim Burton) però les il.lustracions de Dautremer tenen un encant especial, amb la curiositat de presentar-nos una Alícia de cabells negres.

A França es va editar el 24 de novembre dw 2010. Aquí teniu la inauguració a la Galeria Jeanne Robillard de les il.lustracions per al llibre. :

VÍDEO DE L'EXPOSICIÓ A PARÍS


I també us deix el trailer de la pel.lícula de Burton per als qui encara no l'han vista:

dijous, 14 d’abril de 2011

CARTELLS "DIA DEL LLIBRE"

Enguany celebram a l'institut el dia del llibre amb un poc d'anticipació. Com que el 23 d'abril aquest curs cau en Setmana Santa, nosaltres hem pensat de celebrar-ho demà divendres15. Tindrem com sempre venda de llibres de segona mà a càrrec dels alumnes de 4t que arrepleguen diners per al  viatge de final de curs. També hem preparat un cartell gran amb el lema "Llegir és un plaer" on professors i alumnes hi podrem penjar fotos nostres llegint, portades de llibres que ens han agradat, etc. I finalment, s'otorgaran els premis del Primer Concurs de Cartells de Sant Jordi que feim a l'institut. Fins divendres no podem desvetllar els guanyadors però aprofit ara per ensenyar els cartells que van ser escollits el curs passat i que després van ser publicats al Diari Menorca. L'any passat no havien de redactar cap lema. La idea era escollir una lectura que els hagués agradat i acompanyar-la d'una imatge. Ho van fer alumnes de 3r d'ESO. Aquí teniu el resultat:









dimecres, 13 d’abril de 2011

THE ALPHABET, Alessandro Novelli


The Alphabet from n9ve on Vimeo.

Trobat a Librosfera: http://librosfera.blogspot.com/

diumenge, 10 d’abril de 2011

FLOR DE PASIÓN, DE JUAN DE PABLOS. Un programa per escoltar sense prejudicis.

Avui no us present el títol d'un llibre sinó un programa de ràdio dels més emblemàtics de Radio 3, conduït per Juan de Pablos des de fa 32 anys. Va començar en el 79 a la ja desapareguda Radio España.



Jo el vaig començar a escoltar quan estudiava a la universitat a unes hores intempestives. Entre cançó i cançó et deixaves endur per les llargues parrafades de Juan de Pablos, per la seva veu un poc ronca que a vegades necessitava aclarir, escurant-se la gola, pel seu to a vegades vacil.lant i erràtic... Un estil característic que s'adeia molt amb la nit fosca i el to xiuxiuejant. Fa uns anys per no saps quines raons el van passar a les sis o a les set del capvespre i va ser com si els desterressin. Sembla que van veure la seva llenegada perquè actualment torna ocupar una franja de nit: el podeu escoltar de dilluns a divendres de 22 a 23 hores. 
Una hora de cançons dels anys 50 i 60 que abarca quasi tots els gèneres: soul, blues, rock, country, i molt de pop.
Aquí teniu l'enllaç a una entrevista que li van fer en el mes de març després de rebre el Premi a la Difusió Musical per tota la seva carrera.

Avui dia por resultar ja antidiluvià o prehistòric mantenir un programa així, però encara té el seu encant deixar-se emportar per la melanconia i escoltar les veus dels passat, els discs de vinil... Contat a més per un presentador que a vegades sembla estar com una cabra, cosa que acabes de confirmar quan veus els seus ulls espantolats que semblen sortir-li de la cara i la seva mata de pèl ja blanc encrespada i despentinada. Jo però el vaig escoltar molts anys sense saber com era, no hi havia encara internet per poder posar el seu nom al Google.
Aquí teniu un enllaç a alguns dels seus programes per si us fa ganes escoltar-ho uns minuts:  


El 2009 també es va editar  en el segell musical Subterfuge un disc recopilatori  en ocasió dels 30 anys del programa:


A mi m'agrada especialment la sintonia d'acabament del programa: "Azzurro", una cançó original de l'italià Paolo Conte interpretada per Adriano Celentano en els anys 60. 
Aquí us deix una versió irreverent i divertida del grup Oblivion:



Un altre dia ja rallarem d'altres programes històrics dins Ràdio 3- alguns ja desapareguts- com Siglo XXI, El ambigú, de Diego Manrique, Disco Grande, de Julio Ruiz, Diálogos 3, de Ramon Trecet,etc.

divendres, 8 d’abril de 2011

The straight story, de David Lynch.



Aquí teniu una de les meves bandes sonores preferides. No és tan efectista com la de "El último mohicano" i altres però per mi té una gran capacitat evocadora i certa melanconia. El seu autor és Angelo Badlamenti. Us recoman també la pel.lícula de l'any 1999, una obra mestra.






dimecres, 6 d’abril de 2011

SUKKWAN ISLAND, DE DAVID VANN

Autor: David Vann
Títol: Sukkwan Island

En català: Editorial Empúries, 2010Traducció de Francesc Rovira. 176 pàgs; 18€.
En castellà:Ediciones Alfabia,2010. Trad. de Daniel Gascón,210 pàgs.18 €
A partir de 16 anys.

ISBN
978-84-9787-674-2

Premi Médicis 2010 (França)







RESSENYA:
Un pare i un fill. Un escenari inhòspit i salvatge situat en una illa perduda d'Alaska que dóna títol al llibre. No fa falta res més per iniciar una història encegadora i de lectura voraç. Els que esperavem un relat de redemció i de comunió amb una natura exultant, ens trobam de nassos amb un relat desolador,cru i opressiu. La naturalesa salvatge no compon cap romàntic retrat, senzillament és allà, i és el que separa pare i fill de la resta del món civilitzat. Hi ha un fragment que ho explica molt bé(jo tenc el llibre en castellà): "Volvieron a la cabaña, a través de un olor dulce y amargo que venía de las plantas, un olor que a Roy le recordó su niñez en Ketchikan. En California pensaba todo el tiempo en Ketchikan y los bosques húmedos y había formado una imagen de un lugar salvaje y misterioso en sus ensoñaciones  cuando alardeaba ante sus amigos. Pero al regresar, el aire era más frío y las plantas eran exuberantes pero aun así solo plantas y se preguntó cómo pasarían el tiempo. Todo era bruscamente lo que era y nada más." Pàg. 22
No crec que hagi de contar res més de l'argument. Només advertir que no és una lectura complaent, sinó dolorosa i punyent. Alguns crítics la comparen amb la també formidable La carretera, de Cormac McCarthy. La diferència és, tal vegada, que Sukkwan Island parteix de l'experiència autobiogràfica de l'autor i veim encara la ferida oberta d'un al.lot que quan tenia 13 anys va haver d'afrontar el suïcidi d'un pare pertorbat i depressiu que dues setmanes abans li havia proposat anar junts a Alaska per reviure els temps feliços de la infància quan encara els pares no s'havien separat. David Vann va refusar l'oferta del pare i tota la vida ha hagut de viure amb el sentiment de culpabilitat per no haver dit que sí. Aquest llibre, per tant, sembla un intent d'afrontar els monstres del passat, un esforç per entendre la figura paterna i la seva mort.
No deixeu passar l'oportunitat de llegir-lo. És una bona compra per a Sant Jordi!



Entrevista a L'Avui (9/11/2010) 

Ressenya a El Periódico (27/11/2010)











divendres, 1 d’abril de 2011

CHRIS ECKMAN & ANITA LIPNICKA