dijous, 31 de març de 2011

LA BÈSTIA, D'ALLY KENNEN


Títol: La bèstia
Autora: Ally Kennen
Edicions La Galera,2009 (també en castellà)
15€
256 pàgs
ISBN: 978-84-246-3267-0
A partir de 14 anys











Stephen és un al.lot de quinze anys que viu acollit a casa dels Reynolds perquè prové d'una família amb molts problemes. El seu pare és alcòholic i la mare està ingressada en una clínica per malalts mentals. Ell, sorprenentment, sembla que té el cap ben posat damunt les espatlles i, encara que en el passat hagi comès molts de delictes i animalades com robar cotxes, robar la pensió de la seva àvia, cremar papereres, estafar vellets i un llarg etcètera, les seves reflexions ens mostren la seva maduresa i el seu fons bo, encara que faci molt que hagi renunciat a la felicitat. Hi ha, però, alguns obstacles en el seu camí que haurà de resoldre si no es vol tornar a ficar en problemes. Un, ha de trobar una feina per ser una mica independent. Prest se li acaba la protecció d'una família d'acollida perquè Serveis Socials considera que quan faci els 16 ja serà prou grosset per anar fent tot solet. En segon lloc, hi queda un altre "detall": la seva mascota és insaciable i cada vegada té més problemes per alimentar-la. No para de crèixer i s'ha convertit en una bèstia temible. La té amagada en una gran gàbia de llenya i barrots de ferro devora el llac. I per acabar d'arreglar-ho tot, un dia l'animal aconsegueix fugir...
Encara  que tant el títol com el dibuix de la tapa i el text de contraportada ens puguin fer creure que és només un relat d'aventures, La bèstia és més que això. És també una novel.la amb un dur fons de realisme social i  contat en primera persona pel seu protagonista, un al.lot que ha patit molt, que prové d'una família desfeta i que està acostumat a anar donant tombs entre famílies d'acollida i institucions socials.
L'autora Ally Kennen té el gran encert de crear una veu poderosa i molt personal que juga amb l'escepticisme i la saviesa d'un protagonista amb molt de call però a qui encara li importen les coses.

dimecres, 30 de març de 2011

RACÓ DE POESIA: SÒNIA MOYA I EL DESIG.















Al balcó,
la pluja va fent bassals
i s’amuntega
sota les rajoles trencades
el desig que tinc de tu.

Estàs submergit en un record
que em llisca genoll avall,
com una gota que no és aigua
sinó arrel de calamarsa.

I jo,
capbussant-me en el diluvi
del teu cos que no s’acaba
i que amara les meves cuixes
de la cadira estant,
corro la cortina
i ja no miro enrere,
i escolto caure el cel
amb el plaer d’aquell que espera
trobar la teva espatlla
xopa de gemecs
a l’altra banda de la finestra.



Sonia Moya Villanueva. Cerdanyola del Vallès, 1981. És llicenciada en filologia hispànica a la UAB, treballa de professora de llengua i literatura castellanes de secundària a Manresa. Interessada especialment en la vessant oral de la poesia, ha recitat la seva obra inèdita en tot tipus d’actes a Barcelona, el Vallès, el Bages i Osona. Actualment recita amb el grup Quàntiques!, vinculat a Quarkpoesia – Aula de Poesia de la UAB –, i en solitari, acompanyada a la guitarra per Pau Ruiz.

dimarts, 29 de març de 2011

RECORDANT LIZ TAYLOR



        (Londres, 27 de febrer de 1932 - Los Angeles, 23 de març de 2011)



Del blog "50 películas que deberías  ver antes de morir":

diumenge, 27 de març de 2011

10 MILLES PER VEURE UNA BONA ARMADURA, DE MANEL

El darrer disc de Manel ja és nº 1 a Espanya, fita que només havien aconseguit abans uns pocs cantants en català, com Serrat o Lluís Llach. Són més de 10.000 còpies venudes per un grup que va triomfar ja amb el seu primer disc "Els millors professors europeus" en el 2008. En la seva gira iniciada al teatre Bartrina de Reus passaran per diferents ciutats de Catalunya així com per València, Madrid o Mallorca.

Del seu darrer disc, Boomerang:



Del primer disc, Ai dolors, en directe al Festival PopArb 2009:




divendres, 25 de març de 2011

HOMENATGE A LA MÀQUINA D'ESCRIURE

Dedicat als meus alumnes de 4t després d'haver comentat el poema de Pedro Salinas, Underwood Girls:

Quietas, dormidas están,
las treinta, redondas, blancas.
Entre todas
sostienen el mundo.
Míralas, aquí en su sueño,
como nubes,
redondas, blancas, y dentro
destinos de trueno y rayo,
destinos de lluvia lenta,
de nieve, de viento, signos.
Despiértalas,
con contactos saltarines
de dedos rápidos, leves,
como a músicas antiguas.
Ellas suenan otra música:
fantasías de metal
valses duros, al dictado.
Que se alcen desde siglos
todas iguales, distintas
como las olas del mar
y una gran alma secreta.
Que se crean que es la carta,
la fórmula, como siempre.
Tú alócate
bien los dedos, y las
raptas y las lanzas,
a las treinta, eternas ninfas
contra el gran mundo vacío,
blanco a blanco.
Por fin a la hazaña pura,
sin palabras, sin sentido,
ese, zeda, jota, i..
.

Jerry Lewis fent de les seves:



Versions de Leroy Anderson:



dimecres, 23 de març de 2011

GÈNESI, DE BERNARD BECKETT


Títol: Gènesi
Autor: Bernard Beckett
Editorial: Estrella Polar, 2009 (Salamandra en castellà).
157 pàgs.
13 €
EAN: 9788492671250A partir de 16 anys.





                                                                                                                                    
RESSENYA: Acabada la lectura d'aquesta novel.la només us puc dir una cosa. No sé si em precipit en excés a l'hora de fer la ressenya, perquè la sensació que tenc ara és que l'hauria de rellegir un cop més perquè tot són interrogants que em planegen pel cap des que l'he acabada aquest capvespre.  
Tractada com a novel.la juvenil, jo crec que aquesta història pot interessar a tot tipus de públic i que requereix una certa maduresa per poder seguir el fil argumental del llibre basat sobretot en la reflexió filosòfica sobre temes de gran profunditat: per exemple, on radica l'essència humana, què ens diferencia de la intel.ligència artificial, com construim l'ordre social, cap a on anam, quin és es sentit de la vida, etc.
L'autor, un professor de matèmatiques neozelandés, aconsegueix  apropar-nos a les seves reflexions de manera molt encertada: posant en pràctica un joc dialèctic entre  els diferents personatges a la manera dels diàlegs de Plató. No ens vol alliçonar, però, simplement, o a mi em fa aquesta impressió, ens ajuda a ordenar el pensament en un moment en què esteim bastant necessitats de reflexió i anàlisi.
Relat, per un costat, filòsofic, però també molt entroncat amb el gènere de ciència ficció. A mi particularment m'ha recordat la pel.lícula "El planeta de los simios" i la novel.la Un món feliç de Huxley. L'escriptor considera que la ciència ficció ens fa veure la Humanitat des de fora, ens dóna una perspectiva exterior que ens ajuda a veure millor la persona humana.
L'acció es situa en el any 2075, en un futur pròxim, per tant. La protagonista, Anaximandre, s'enfronta a un fet decisiu en la seva vida: ha de passar un dur i llarg examen per formar part de l'Acadèmia, grup de savis que  tenen un gran poder ja que regeixen el destí de la seva societat.  Viuen en un indret reduït i tancat, en una illa perduda del Pacífic, rodejats d'una gran muralla que els aïlla de la resta del món, assolat per les epidèmies i les armes biològiques.
Anaximandre ha de fer front a un gran repte: ha de presentar  una interpretació personal de l'origen de la seva república natal i per fer-ho ha de remontar-se a la vida d'Adam, un personatge que va canviar el curs de la història. En una societat racionalista que fuig de tot allò que és instintiu o imprevisible,  que anteposa l'estat davant l'individu, a vegades les visions heterodoxes són un desafiament massa gran, poden resultar una amenaça...


dimarts, 22 de març de 2011

UN MICHAEL JACKSON DIFERENT...

diumenge, 20 de març de 2011

NADA, DE JANNE TELLER



 Títol: Nada
 Autora: Janne Teller
 Editorial Seix Barral,2011
 158 pàgs.
 16€
 Traducció de Carme Freixenet.










Ressenya: En una mateixa setmana em van recomanar aquest llibre dues persones ben diferents (Gràcies Eulàlia i gràcies Foguet), i cap de les dues em va donar alguna pista de l'argument. "Estranya", "diferent" van ser els adjectius usats per descriure-la. Em van acabar de convèncer quan em van dir que a la lliberal Dinamarca havia estat vetada per algunes editorials, fins i tot prohibida com a lectura en alguns instituts.
Així que, aquest cap de setmana he llegit el relat, un poc curt per ser considerat novel.la. La història com a ficció no és complexa: relat lineal, uns pocs personatges, un únic escenari... El llenguatge senzill, recrea les veus d'uns adolescents de manera verossímil... Què té aquesta història, idò, que ha aconseguit posar el dit dins la nafra de molta gent? La resposta, diria jo, no té cap explicació literària. És més una qüestió moral. El que no ha agradat a un sector de la població és l'espècie de paràbola utilitzada per l'escriptora per reflexionar sobre el sentit de la vida. Veure com uns innocents joves  passen a convertir-se en despiatats botxins no és un espectacle agradable ni complaent, encara que les raons últimes de l'autora siguin lloables. El llibre de Janne Teller  sembla demostrar que, a vegades, és necessari furgar en els llocs més recòndits i foscos de l'ànima humana per trobar respostes. Ella mateixa defineix el seu llibre com "un conte d'esperança i de llum"...

divendres, 18 de març de 2011

LA BIBLIOTECA, LLOC PER SOMNIAR

Our cerebrum is a library 


LIBRARY from singsfish on Vimeo.

Kérity, la Maison des Contes (fragment)


Trobat a l'excel.lent blog d'il.lustració Pinzellades al món:
http://bibliocolors.blogspot.com/

dilluns, 14 de març de 2011

SÓLO TÚ PUEDES SALVAR LA HUMANIDAD, de Terry Pratchett

Títol: Sólo tú puedes salvar la humanidad
Autor: Terry Pratchett
Editorial: Timun Mas, 2009
ISBN: 9788448038243
15 €
172 pàgs.
A partir de 12 anys












Ressenya: Johnny Maxwell és el típic al.lot que sempre passa desapercebut,un de tants que la gent troba pel carrer i no veu. A l'escola no és tampoc dels més populars. Les mates no són la seva especialitat precisament, ni tampoc els esports. Li van bé les redaccions i sol fer els treballs a un dels seus companys a canvi d'algun videojoc pirata. Perquè un dels seus principals entreteniments és matar marcians. Així no ha de pensar en els problemes de casa, així no sent les discusions dels pares a l'altre costat de la paret. Ni tampoc ha de pensar en la renou que li fa la panxa després de dies menjant malament perquè ningú no cuina a casa. 
Tota la seva rutina canvia quan un bon dia, jugant amb un dels videojocs nous que li ha deixat el seu amic el Coix, els extraterrestres del joc decideixen rendir-se per no seguir morint. El més ocurrent de tot és que el noi accepta la rendició i decideix defensar-los de la resta de jugadors. Així es com Johnny comença a entaular una estranya i surrealista relació amb la Capitana, comandant en cap dels al.lienígenes, una espècie de llangardaixos de nom ScreeWees. A partir d'aquí, la història va alternant fragments de la vida quotidiana de Johnny amb escenes del videojoc de marcians. Realitat i ficció es mesclen amb somnis i amb trossos de notícies sobre la guerra del Golf que pareixen també part d'un altre videojoc de macabre realisme.
Si partim de l'anècdota dels marcians i de les ja mencionades referències a la guerra del Golf, podríem dir que el llibre de Pratchet és un al.legat antibel.licista que denuncia les terribles conseqüències de la guerra. Però jo crec que fins i tot va meś enllà. La violència planeja per tota la novel.la de formes molt diferents: les discusions dels pares, les baralles entre els propis al.lienígenes per al poder, l'accident d'uns joves que acaben de robar un cotxe al barri marginal de Bigmac, un dels companys de Johnny, etc.
Pratchet, per tant, no es conforma a escriure una història entretinguda i prou sinó que la seva intenció és afegir-li un rerefons de crítica social i de reflexió.
També destacaria com un gran encert del llibre el retrat que fa l'autor d'uns adolescents que es mouen per un món hostil i que intenten no perdre's pel camí. Relatat tot amb un to que lluny de ser dramàtic aconsegueix jugar molt bé amb la ironia i l'humor.
Un inconvenient que jo li veig a la novel.la és que va ser escrita ja fa gairabé 20 anys i el món dels ordinadors i dels videojocs ha evolucionat molt. Encara que el tema continua vigent és probable que als lectors actuals els manquin una sèrie de referències per entendre tot el que es diu. És el que passa amb el món de la informàtica, que en un no res tot queda antiquat.

Pel que fa al format del llibre, a mi m'agrada més la coberta en anglès, que em recorda l'estètica de les pel.lícules d'al.lienígenes de sèrie B, carregades de mals efectes especials.
L'edició en castellà és més insulsa. Segurament mai l'hagués escollida de la prestatgeria  si no hagués estat per recomanació del llibreter. La primera vegada que vaig veure el llibre vaig pensar que era un d'aquells que et deixava escollir la teva pròpia aventura al llarg de la lectura.
Heu de saber també que aquest és el primer d'una trilogia. El segueixen els següents títols que encara no he llegit:  





Finalment, i pel que fa referència a l'autor, només puc dir que a Anglaterra és un autèntic fenomen amb més de 40 milions de llibres venuts. Segons la wikipèdia, és el segon autor de ficció juvenil amb més vendes, després de J.K. Rowling, autora de Harry Potter.
És coneguda sobretot la seva prolífica sèrie de "Mundodisco" que agrupa més d'una trentena de relats de caire fantàstic.
Malauradament el 2007 va anunciar que patia Alzheimer.

dimarts, 8 de març de 2011

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Són moltes les lluites que han protagonitzat les dones per defensar els seus drets: a un treball digne, al dret a vot, a decidir sobre la seva sexualitat, etc.
Una recent publicació d'Anaya, Ellas hicieron historia, de l'autora Marta Rivera de la Cruz, presenta els casos de vuit dónes que exemplifiquen la capacitat de superació i el coratge de no conformar-se als papers de comparses que el pes de la tradició els tenia assignats...



Llegint aquest llibre podrem saber més coses de dones com Maria Guerrero, Clara Campoamor, María Moliner o Rosalía de Castro. 
Lectura recomable a partir de 8 anys. 

Una altra lectura molt recomable és Frida Kahlo, Una historia posible. Amb aquest llibre coneixem  la vida d'una dona valenta i singular, que va saber mirar el món de manera diferent, descobrint les petites coses que a la resta passaven desapercebudes.
L'autora de la "biografia" és María Baranda i les il.lustracions, magnífiques, són de Gabriel Pacheco. A partir de 12 anys.






dilluns, 7 de març de 2011

LORCA I LA SEVA REIVINDICACIÓ DEL LLIBRE...TAN ACTUAL EN AQUESTS TEMPS DE CRISI

 "Medio pan y un libro"
-Discurs que Lorca va fer el dia que van inaugurar la biblioteca del seu poble (Fuente Vaqueros, Granada), el septiembre de 1931-








"Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. ‘Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre’, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.

Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada. 

No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros? 

¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: "Amor, Amor", y que deberían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, (padre de la revolución rusa mucho más que Lenin), estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: 

"¡Envíenme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!". 

Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida. 

Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más importantes de Europa, que el lema de la República debe ser:"Cultura", porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en los que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz".

(El subratllat és meu)

diumenge, 6 de març de 2011

EL CAVALLER DEL DRAC, DE CORNELIA FUNKE

Títol: El cavaller del drac. 
Editorial Columna, 2002.
448 pàgs.
19'95 €
En castellà, El jinete del dragón. Siruela.
Autora: Cornelia Funke
A partir de 10 anys.


RESSENYA:
La terra dels dracs a Escòcia és amenaçada pels humans i un d'ells el Lung, tindrà la perillosa missió de cercar un lloc millor per viure, La riba del cel, indret llegendari que només recorda el més vell dels dracs, en Barba de Pissarra. Així comença el llarg viatge cap a les llunyanes muntanyes de l'Himàlaia però Lung no estarà sol en la seva aventura, l'acompanyaran una folleta, Pell de Sofre, a qui li xiflen els bolets de tota casta, i  en Ben, un fillet sense família valent i espavilat, que es convertirà en el nou cavaller del drac. Junts s'hauran d'enfrontar amb un enemic temible, un devorador de dracs famolenc, l'Ortiga Abrusadora, andròmina recuberta d'una cuirassa daurada de metall indestructible que amenaçarà a desbaratar els plans de Lung i els seus amics. Pel camí faran nous aliats, com un homuncle escanyolit anomenat Pota de Mosca, espia i netejaescames de l'Ortiga Abrusadra, alguns humans com el professor Barnabàs Wiesengrund i la seva filla Ginebra, una rata aventurera que vola en aeroplà,etc.
Cornelia Funke desplega en aquesta novel.la tota la seva imaginació creant un món fascinant, poblat d'éssers fantàstics i criatures mitològiques (serps marines, basiliscs, aus gegantines, djins de mils ulls...) que envolta la història d'una atmosfera de llegenda i de poders sobrenaturals. 
Ideal per a joves lectors amants de la fantasia. L'únic inconvenient pot ser la seva extensió, però el fil de la història és fàcil de seguir. La història destil.la ingenuïtat i optimisme: el poder de l'amistat que sempre surt victoriosa de tots els perills. El Bé que guanya sempre el Mal. Tal vegada per això, serà més fàcil que conecti amb franges de lectors més joves, de 10 o 12 anys, que no de 15 o 16.