dilluns, 14 de març de 2011

SÓLO TÚ PUEDES SALVAR LA HUMANIDAD, de Terry Pratchett

Títol: Sólo tú puedes salvar la humanidad
Autor: Terry Pratchett
Editorial: Timun Mas, 2009
ISBN: 9788448038243
15 €
172 pàgs.
A partir de 12 anys












Ressenya: Johnny Maxwell és el típic al.lot que sempre passa desapercebut,un de tants que la gent troba pel carrer i no veu. A l'escola no és tampoc dels més populars. Les mates no són la seva especialitat precisament, ni tampoc els esports. Li van bé les redaccions i sol fer els treballs a un dels seus companys a canvi d'algun videojoc pirata. Perquè un dels seus principals entreteniments és matar marcians. Així no ha de pensar en els problemes de casa, així no sent les discusions dels pares a l'altre costat de la paret. Ni tampoc ha de pensar en la renou que li fa la panxa després de dies menjant malament perquè ningú no cuina a casa. 
Tota la seva rutina canvia quan un bon dia, jugant amb un dels videojocs nous que li ha deixat el seu amic el Coix, els extraterrestres del joc decideixen rendir-se per no seguir morint. El més ocurrent de tot és que el noi accepta la rendició i decideix defensar-los de la resta de jugadors. Així es com Johnny comença a entaular una estranya i surrealista relació amb la Capitana, comandant en cap dels al.lienígenes, una espècie de llangardaixos de nom ScreeWees. A partir d'aquí, la història va alternant fragments de la vida quotidiana de Johnny amb escenes del videojoc de marcians. Realitat i ficció es mesclen amb somnis i amb trossos de notícies sobre la guerra del Golf que pareixen també part d'un altre videojoc de macabre realisme.
Si partim de l'anècdota dels marcians i de les ja mencionades referències a la guerra del Golf, podríem dir que el llibre de Pratchet és un al.legat antibel.licista que denuncia les terribles conseqüències de la guerra. Però jo crec que fins i tot va meś enllà. La violència planeja per tota la novel.la de formes molt diferents: les discusions dels pares, les baralles entre els propis al.lienígenes per al poder, l'accident d'uns joves que acaben de robar un cotxe al barri marginal de Bigmac, un dels companys de Johnny, etc.
Pratchet, per tant, no es conforma a escriure una història entretinguda i prou sinó que la seva intenció és afegir-li un rerefons de crítica social i de reflexió.
També destacaria com un gran encert del llibre el retrat que fa l'autor d'uns adolescents que es mouen per un món hostil i que intenten no perdre's pel camí. Relatat tot amb un to que lluny de ser dramàtic aconsegueix jugar molt bé amb la ironia i l'humor.
Un inconvenient que jo li veig a la novel.la és que va ser escrita ja fa gairabé 20 anys i el món dels ordinadors i dels videojocs ha evolucionat molt. Encara que el tema continua vigent és probable que als lectors actuals els manquin una sèrie de referències per entendre tot el que es diu. És el que passa amb el món de la informàtica, que en un no res tot queda antiquat.

Pel que fa al format del llibre, a mi m'agrada més la coberta en anglès, que em recorda l'estètica de les pel.lícules d'al.lienígenes de sèrie B, carregades de mals efectes especials.
L'edició en castellà és més insulsa. Segurament mai l'hagués escollida de la prestatgeria  si no hagués estat per recomanació del llibreter. La primera vegada que vaig veure el llibre vaig pensar que era un d'aquells que et deixava escollir la teva pròpia aventura al llarg de la lectura.
Heu de saber també que aquest és el primer d'una trilogia. El segueixen els següents títols que encara no he llegit:  





Finalment, i pel que fa referència a l'autor, només puc dir que a Anglaterra és un autèntic fenomen amb més de 40 milions de llibres venuts. Segons la wikipèdia, és el segon autor de ficció juvenil amb més vendes, després de J.K. Rowling, autora de Harry Potter.
És coneguda sobretot la seva prolífica sèrie de "Mundodisco" que agrupa més d'una trentena de relats de caire fantàstic.
Malauradament el 2007 va anunciar que patia Alzheimer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada