dimecres, 30 de març de 2011

RACÓ DE POESIA: SÒNIA MOYA I EL DESIG.















Al balcó,
la pluja va fent bassals
i s’amuntega
sota les rajoles trencades
el desig que tinc de tu.

Estàs submergit en un record
que em llisca genoll avall,
com una gota que no és aigua
sinó arrel de calamarsa.

I jo,
capbussant-me en el diluvi
del teu cos que no s’acaba
i que amara les meves cuixes
de la cadira estant,
corro la cortina
i ja no miro enrere,
i escolto caure el cel
amb el plaer d’aquell que espera
trobar la teva espatlla
xopa de gemecs
a l’altra banda de la finestra.



Sonia Moya Villanueva. Cerdanyola del Vallès, 1981. És llicenciada en filologia hispànica a la UAB, treballa de professora de llengua i literatura castellanes de secundària a Manresa. Interessada especialment en la vessant oral de la poesia, ha recitat la seva obra inèdita en tot tipus d’actes a Barcelona, el Vallès, el Bages i Osona. Actualment recita amb el grup Quàntiques!, vinculat a Quarkpoesia – Aula de Poesia de la UAB –, i en solitari, acompanyada a la guitarra per Pau Ruiz.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada