divendres, 28 de gener de 2011

UNA PETITA HISTÒRIA SOBRE LA GRAN GLOBALITZACIÓ

Aquest és el subtítol del llibre La volta al món d'una armilla polar, obra premiada com a millor llibre científic de l'any 2009 a Àustria. L'autor, Wolfgang Korn, s'havia proposat explicar el que era l'economia global seguint el viatge d'un objecte que ens portàs por tot el món. Primer va pensar en el seu ordinador portàtil, però finalment es va decidir per contar la història del la seva armillar polar vermella. Unes imatges de la televisió, on es veia un jove africà arribant a les costes canàries amb una pastera el va fer prendre aquesta decisició. I per què? perquè aquell inmigrant sense papers duia la mateixa armilla polar vermella que havia tingut l'escriptor uns mesos abans. 

 Títol: La volta al món d'una armilla polar. 
Autor: Wolfang Korn
Editorial: Takatuka
172 pàgs.
14'50€
ISBN: 978-84-92696-34-5
En castellà: La vuelta al mundo de un forro polar rojo. Ed. Siruela. 136 pàgs. 17'95€
ISBN:978-84-9841-355-7









El viatge que ens proposa Korn és fascinant:

L'autor ens condueix primer a una plataforma petrolífera al Golf Pèrsic, en el ric emirat de Dubai. D'allà s'extreu el petroli amb què un dia es farà l'armilla polar. Allà fa feina Sadek, procedent de l'Índia. Forma part del grup de treballadors estrangers que composen més de les tres quartes parts de la població de Dubai: cuiners, cambrers, obrers de la construcció, de les plataformes petrolíferes, jardiners, taxistes... 

Del port de Dubai, un vaixell cisterna s'emportarà les més de 180.000 tonelades de cru, més o menys equivalents a un milió de barrils. En el petroler viatgen el capità holandés Van der Valt, el portugués Raul Jorges, enginyer, i 21 mariners filipins. Es dirigeixen a Bangladesh, un trajecte d'uns 4500 quilòmetres.

El vaixell atraca a la costa del golf de Bengala, al port de Xittagong on es bombeja el petroli per treure'l dels tancs cisterna i ser conduït per unes canonades fins a una de les refineries del port, essencials per a la indústria textil de Bangladesh, dedicada exclussivament a produir prendes de fibres sintètiques, especialment el poliester, el teixit emprat per fer l'armilla polar. En la seva densitat de població no els surt rendible plantar cotó perquè el seu cultiu necessita de massa extensió.

Taslima, de 17 anys, fa feina a una de les fàbriques textils de Bangladesh. Comença a les 8.30 del matí i la seva jornada pot ser de 11 o 12 hores sense comptar les hores extres quan tenen encàrrecs urgents. Amb sort guanyarà 15 o 20 € al mes i part d'aquest doblers els enviarà a la seva família, que viu al camp. D'aquesta fàbrica sortirà en una capsa l'armilla polar de color vermell. Una capsa i una altra amuntegades fins a omplir un gran contenidor de sis metres de llargària. Un camió el traslladarà al port.

Allà l'embarcaran en un gran vaixell de càrrega rumb cap a Singapur, eix comercial per excel.lència entre Orient i Occident. I tornarà una altra vegada a la mar. Passarà per Aràbia Saudí en un vaixell construit a Corea del Sud, amb bandera de Panamà, propietat d'una naviliera alemanya que treballa per a una companyia noruega amb seu a Hong Kong. Això és el món global.
El vaixell de càrrega passarà pel canal de Suez i es dirigirà al port d'Algeciras, a prop de Gibraltar. Allà descarregaran uns 200 o 300 contenidors i després d'unes hores continuaran viatge. Ara cap el golf de Biscaia, en direcció al Canal de la Manxa. I d'allà al Mar del Nord. I més tard hauran de remontar el riu Elba fins al port d'Hamburg. És així com una armilla polar arriba a uns grans magatzems d'Hannover.
Én un d'aquests centres comercials l'armilla polar serà comprada per l'escriptor per un preu rebaixat de 8 €.
I això només és el viatge d'anada... Com totes les coses velles i emprades que no volem a Europa, l'armilla acabarà arribant a algun país d'Àfrica occidental...

Lectura molt recomanable als instituts si volem que els joves vegin l'altra cara del consumisme, ja que il.lustra molt bé la gran injustícia que domina avui dia el comerç mundial.


Aquest magnífic llibre de divulgació em recorda un documental que vaig veure ja fa uns anys sobre la producció textil a Àsia: China Blue. Aquí en teniu un extracte:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada