dilluns, 29 de novembre de 2010

EM FA GANES LLEGIR...



NOTA DE L'EDITORIAL:
"El 4 de mayo de 2001 el padre de Antonio Altarriba se suicidó. De esa manera ponía fin a una vida marcada por el fracaso y la frustración. Al igual que otros muchos hombre y mujeres del pasado siglo intentó construir un mundo más justo y la Historia le dio la espalda, quiso volar con las alas de la ilusión y acabó estrellándose. De su mano recorremos las penurias de la España de principios de siglo, la guerra civil, el exilio, los campos de concentración, la resistencia contra los alemanes, el mercado negro, el desarrollismo, la llegada de la democracia... Con este material Antonio Altarriba elabora un guión desgarrador en el que, como no podía ser de otra manera, se halla profundamente implicado. Kim se encarga de ponerlo en imágenes con el mejor de sus estilos. Juntos construyen una historia vibrante en la que padecimientos y atrocidades no impiden que el amor y el humor ocupen un lugar importante. Estamos ante un gran fresco de la Historia de España pero también ante un despiadado retrato de la codicia humana destinado a convertirse en referencia clave de nuestra historieta".

diumenge, 28 de novembre de 2010

EL EQUIPO DE LOS SUEÑOS

Autor: Sergio S. Olguín
Editorial: Siruela
2005
200 pàgines
18 €
ISBN: 978-84-7844-846-3












Resum: Maradona, el River i el Boca estan presents en aquest relat encara que no sigui un llibre sobre el futbol. Són el telò de fons d'una història d'iniciació, que gira entorn a l' amistat i al primer amor. Ariel, un jove de 14 anys de classe mitja és el protagonista del llibre. Treballa a una botiga de verdures d'un oncle seu molt a prop d'una barriada de barraques, la "villa". D'allà és Patricia, una jove prima i esquerpa que li roba els  préssecs i de pas li roba també el cor. Tot es complica quan la vol ajudar a recuperar una pilota del seu pare que havia estat un regal de Diego Maradona. Una banda de delinqüents l'han robada i Ariel vol entrar a la Villa amb l'ajuda dels seus amics, encara que sap que entrar allà dins és com entrar a un món desconegut, ferèstec i amenaçador, on el temps, les regles, els codis  i els espais són diferents. El seu amic Pinocho és l'únic que ha viscut allà i abans d'entrar avisa del que es trobaran: "en la villa los charcos de agua son ríos, un montón de piedras hacen una montaña, veinte casas son un país aparte y toda la villa es otro mundo. Van a ver cosas que jamás se imaginaron y nunca van a estar seguros ni tranquilos hasta que vuelvan a salir porque ustedes no son de ahí. Nunca van a serlo. Están en un territorio que no les pertenece y donde no son bienvenidos"

Inici de la novel.la:
Cap. I "El chico balanza cuenta su historia"
"El año pasado, cuando todavía tenía catorce, mi mayor orgullo eran los tres kilos de naranja. Porque calcular un kilo lo puede hacer cualquiera pero tres kilos es difícil. Cuando algún cliente me pedía mi oferta favorita (una de las pocas que teníamos en la verdulería, a decir verdad), o sea, los tres kilos de naranja por un peso, yo tomaba una bolsa grande, iba hasta el cajón y la llenaba de naranjas pálidas, de un anaranjado blanquecino. Por eso salían a un peso. No eran malas, tenían buen sabor y bastante jugo, a pesar de su aspecto anémico. Bien, llenaba la bolsa y no necesitaba pesarla: yo sabía que había cargado tres kilos exactos. Igual ponía la bolsa en la balanza para que el cliente pudiera notar mi buen ojo. La mayoría no se daba cuenta de la hazaña de la que habían sido testigos. Algunos pocos me felicitaban por cargar justo tres kilos, ni diez gramos más ni diez gramos menos. Y el secreto no estaba en contar la cantidad de naranjas porque las había de distintos tamaños. El secreto estaba en mis brazos, en todo mi cuerpo que era capaz de sentir perfectamente los tres kilos de naranjas. Una balanza humana".

Llibre molt recomanable per la història que explica i pels personatges entrenyables i ben retratats. L'única dificultat que podreu  tenir és que no entengueu algunes paraules pròpies de la parla argentina, però per això hi ha un glossari al final del llibre. A més sempre és entretingut conèixer una altra manera de narrar les coses. Perquè us pogueu fer una idea, fixau-vos com canvien els mots futbolístics d'un continent a l'altre, és com si Messi o Forlán ens contessin el partit:
"Si había una palabra que definía al partido entre Corazón Boliviano y Gardel Vive, ésa era trabado. Mucho juego en mitad de la cancha sin situaciones de peligro.Cuando alguno intentaba escaparse lo bajaban enseguida. El gordo panzón se debía haber olvidado las tarjetas porque no mostraba una amarilla ni con la aparición de sangre. Un verdadero culto del siga, siga.
Corazón Boliviano tenía buen puesto el nombre porque era puro corazón: corrían, cortaban, presionaban. Era cierto que les faltaba un habilidoso y Ezequiel venía a cubrir ese espacio. Intentó un par de gambetas pero unos ursos que jugaban de cinco y de stopper lo bajaron a la primera pisada. Cuando vio que con la gambeta iba a conseguir poco, hizo algo que siempre me había parecido inteligente cuando se lo había visto hacer en El Porve: se tiraba unos metros adelante. Aprovechaba su altura y jugaba como un nueve rústico. Si lo bajaban ahí era penal. Tenía cuerpo para hacerlo y le gustaba ir a pelearla arriba."

(Buenos Aires, 1967). A Espanya es va donar a conèixer amb la seva novel.la Lanús (2002) i recentment ha obtingut el Premi Tusquets de narrativa per Oscura monótona sangre.

Ha escrit també novel.la juvenil amb molt d'encert. Primer va ser El equipo de los sueños i fa poc va treure  Vivir en Springfield,  també a l'editorial Siruela.

dimecres, 24 de novembre de 2010

EL PIANO

Animació d'Aidan Gibbons

Música de Yann Tiersen


diumenge, 21 de novembre de 2010

LLEGIR ÉS DEIXAR-SE PROVOCAR

Sirena invertida, de René Magritte


A vegades entre el lector i l'obra litèraria s'estableix una complicitat ben especial, sentim una afinitat complaent. Però, en altres ocasions, una obra ens sacseja, ens arriba a noquejar fins a deixar-nos atordits, perquè no busca la nostra benedicció, sinó que vol provocar-nos, incomodar-nos.
A vegades la literatura també és una revelació. Deia Paul Klee que l'art no ha d'oferir allò visible sinó que ha d'obrir els ulls.
Explic això als meus alumnes quan una lectura resulta difícil o esquerpa. A vegades només arribam a intuir el que hi ha darrera les paraules, a vegades ni això, no entenem el que llegim. Això també forma part del nostre aprenentatge com a lectors.






divendres, 19 de novembre de 2010

DECÀLEG DEL LECTOR

Ja fa uns anys que vaig llegir Com una novel.la (Barcelona, Empúries, 1993)de Daniel Pennac. Com a bona lectora em va produir més d'un somriure de complicitat: "El verb llegir no admet imperatiu", encara record les paraules. Com a professora em va incomodar perquè els seus plantejaments eren ben radicals i controvertits. Jo la veritat és que no els aplic en la meva tasca de docent. Continuo posant lectures obligatòries, però sí que faig molta feina abans per fer una bona selecció, perquè la lectura sigui una experiència plaent. Mai no poso un llibre que abans no hagi llegit prèviament. Mai no poso un llibre amb el qual no hagi gaudit, per molt recomenat que sigui. Mai no poso un llibre mal escrit per molt que el seu argument pugui ser atractiu per als alumnes. En fi, no és gens senzill això d'escollir bones lectures, curtes i barates! Quina moda la de publicar llibres de 500 pàgines, trilogies, a 20 € el volum!
També crec que dins un institut s'han de trobar els moments i els espais per fer aquesta lectura de què ralla Pennac, encara que no sigui a les assignatures de Llengua i literatura.  Anem a trobar-los. Aquí està el repte.
A la web de la Biblioteca Pública de Banyoles he trobat un póster il.lustrat del famós decàleg dels drets -no dels deures- del lector. Aquí el teniu:




1. El dret a no llegir.
2. El dret a saltar-se pàgines.
3. El dret a no acabar un llibre.
4. El dret a rellegir.
5. El dret a llegir qualsevol cosa.
6. El dret a llegir en qualsevol lloc.
7. El dret a fullejar...
8. El dret al bovarysme.
9. El dret a llegir en veu alta.
10. El dret a callar.

dimecres, 17 de novembre de 2010

CREARE CON I LIBRI, Thomas Allen



dilluns, 15 de novembre de 2010

PASSIÓ PER LES LLETRES

Anunci del llançament del New York Times a Turquia



Que em recorda un altre vídeo d'animació fet amb paraules, endevinau l'argument?

dissabte, 13 de novembre de 2010

LLEGIR ENS FA MÉS LLIURES

Monika Schöffmann

divendres, 12 de novembre de 2010

II JORNADES DE BIBLIOTEQUES

En aquestes jornades tots els ponents han resaltat que en la feina de les biblioteques escolars el més important de tot és la passió pels llibres i pel jovent de les persones que hi treballen. Sense la seva vocació no hi ha biblioteques. Això hauria de ser el punt de partida, però l'Administració no hauria d'oblidar que les biblioteques necessiten de recursos per anar renovant els seus fons i de personal amb prou dedicació horària... Sinó la biblioteca seguirà sent un nom buid, un simple depòsit de material inhert oblidat de tothom.  Treiem-li la pols a les biblioteques, i fem d'elles un espai acollidor, un lloc viu...
Mentrestant, a l'institut seguirem com el biblioburro, que va amunt i avall amb les capses de llibres, a falta d'un lloc adeqüat.


Aquesta experiència em recorda també un àlbum il.lustrat molt ben fet: La senyora dels llibres, que precisament ralla del Projecte de les Biblioteques a Cavall que es va dur a terme en els anys 30 als Estats Units i que tenia per objectiu portar els llibres a les regions més remotes. M'agrada recordar aquests esforços als meus alumnes quan es queixen per haver de llegir, perquè aquests exemples em serveixen per mostrar-los que llegir és una necessitat humana, que escoltar històries és una experiència ancestral i és una pena renunciar-hi perquè ens empobreix com a persones.





dimarts, 9 de novembre de 2010

LOGORAMA

Del col.lectiu francès H5(François Alaux, Hervé de Crécy i Ludovic Houplain) curtmetratge d'animació premiat amb un Òscar en el 2010. Hi podreu trobar Mr Proper, el jove filiprim de Seven-up, el cocodril de Lacoste, la poma d'Apple, el gegant de les llaunes d'espàrrecs i blat de moro, el pallasso de McDonald's, i molts altres elements que conformen la nostra cultura. Un món de consum i de marques que forma part de la nostres vides, que ens descriu per a la posteritat.





Logorama from Marc Altshuler - Human Music on Vimeo.

dilluns, 8 de novembre de 2010

LLEGIR ÉS SOMNIAR

Oleg Tchoubakov

diumenge, 7 de novembre de 2010

RECKLESS, de Cornelia Funke

Durant anys, en Jacob Reckless ha viatjat secretament a un altre món, un món darrere un mirall, en què va desaparèixer el seu pare anys enrera. El món de miralls és la via d’escapament d’en Jacob de la realitat, un món on trobar l'empremta del pare absent. Un món on les bruixes, els gegants i els nans conviuen als boscos. Un món on hi ha un munt de tresors per descobrir però  on també hi ha una guerra cruel. El secret d’en Jacob sembla segur, fins al dia en què el seu germà més petit, en Will, el segueix amb conseqüències desastroses. En Will es va convertint en un ésser de pedra com els temibles goyls i en una carrera contrarrellotge, Jacob intentarà trobar un remei perquè sinó, sap que perdrà el germà per sempre més. En aquesta aventura l'acompanyaran Clara, l'amiga de Will, i una noia que es converteix en una guineu.
  
 
 
Reckless, Carn de pedra és el títol de la nova trilogia de l’escriptora Cornelia Funke inspirada en en els contes de fades dels germans Grimm.
Editorial Siruela, en castellà.
Editorial Estrella polar, en català.
1a edició, 2010
19'95€









Cornelia Funke és l’autora de literatura juvenil més important d’Alemanya, però la seva fama s’ha fet extensiva a nivell internacional. Les seves obres han obtingut un gran ressò, especialment la trilogia Cor de tinta, que ha venut més de 7 milions de còpies en tot el món.
Ara ens presenta una nova trilogia amb el títol de Reckless protagonitzada pels germans Jacob i Will.
La història, com veis, condueix a un món fantàstic on tot hi té cabuda. Llàstima que els personatges, pel meu gust, no acabin d'estar prou acabats. Igual que el desenvolupament de la història que, en un principi promet molt, però que a vegades es ressent de certa precipitació. No acabes de sentir-te dins l'ambient màgic, dins l'univers que vol crear l'autora. Esperem el pròxim volum. Tal vegada el que ara és encara un esbós acabi de perfilar-se.
El que sí que ha estat un encert són les il.lustracions de l'autora fetes en llapis de carbó. Elles sí et transporten al món fantàstic dels germans Grimm.
El productor Lionel Wigram (Harry Potter, Sherlock Holmes) serà l’encarregat de portar la novel·la al cinema.

divendres, 5 de novembre de 2010

EM FA GANES LLEGIR...

100 DOCUMENTALES PARA EXPLICAR HISTORIA
Autors: Josep Maria Caparrós, Magí Crusells i Ricard Mamblona
Alianza Editorial
2010
262 pàgines
18'50€









Josep Maria Caparrós, professor d'Història Contemporània i Cinema de la UB, ha aportat sobre tot els clàssics de l'obra; Magí Crusells, expert en cinema i Guerra Civil espanyola, quasi la trentena de ressenyes sobre cinema espanyol; i Ricard Mamblona, professor i director de cinema documental, aquells «tresors» que mereixen un lloc en la història del documental. Caparrós, Crusells i Mamblona: tres generacions diferents per explicar la història des de tres estils diferents que amenitzen la lectura.Entre els documentals comentats:
Asaltar los cielos (José Luis López-Linares y Javier Rioyo, 1996)
En construcción (José Luís Guerín, 2000)
El cielo gira (Mercedes Álvarez, 2004)

VIDA DISSORTADA D'UN LLIBRE


The Diary of a Disappointed Book from Studiocanoe on Vimeo.

dimarts, 2 de novembre de 2010

ALTRES BIBLIOTEQUES


Biblioteca Pública de Kansas City (Missouri)

Imatge trobada a: http://www.instantshift.com/2009/02/19/80-strange-and-fantastic-buildings-architecture/

Es pot veure el conjunt complert de fotos fetes per David King a Flickr:
http://www.flickr.com/photos/davidking/sets/232456/