AVUI HE PENSAT EN ANNA KARÈNINA

Supós que és perquè aquests dies amb els alumnes de 4t hem estudiat la novel.la realista del segle XIX. 
Supós que també és perquè enguany he llegit ja uns quants articles recordant que el 7 de novembre es complien 100 anys de la mort de l'escriptor rus, Leon Tolstoi.
Supós que també ha estat pel fred siberià que feia avui matí a Ferreries, amb aiguaneu, vent i fred.

 Tot això m'ha fet pensar amb Anna Karenina, que ocupa un lloc destacat en la meva llista de lectures pendents. Anys enrera jo ja coneixia l'argument perquè havia vist la pel.lícula de Greta Garbo i vaig estar a punt de començar-la però en el darrer instant sempre hi havia alguna cosa que em feia desistir: el número de pàgines, per exemple; el trist i conegut final que pesava com un llast a l'hora de girar pàgina, a manera de terrible fatum de tragèdia grega; i finalment l'amarga sensació que per ser una heroïna en la literatura la dona ho ha de passar molt malament.

Això final em feia especialment ràbia. Per què castigava tant les dones la novel.la del XIX? Pensava amb Emma Bovary, amb Ana Ozores, i ara Karenina. Totes elles dones que es resistien a representar el paper de dona submisa i complaent i que al final pagaven el seu atreviment, essent víctimes de l'escarni, devorades per les culpes i el penediment...

Però ara tot això no és suficient. Com si d'un noble propòsit d'Any Nou es tractés, he decidit llegir Anna Karènina i si he de plorar, ploraré, i si m'he d'enrabiar, m'enrabiaré. I em compromet firmement a fer-ne aquí la ressenya abans no acabi el pròxim any. Davant meu, 1008 pàgines, les que té l'edició d'Alba Editorial, amb nova traducció al castellà de Víctor Gallego. 44 €. O les 1044 de l'edició commemorativa d'Espasa Calpe, 14'90€ o també puc llegir les 880 pàgines de l'edició en català de Proa,de l'any 2000, amb la traducció d'Andreu Nin.




Pels que no s'atreveixin amb Anna Karènina, però vulguin llegir Tolstoi, tampoc els recoman Guerra i Pau, perquè també és molt llarga. Igual que les mil pàgines dels seus Diaris, publicats en dos toms per l'Editorial Acantilado.

Poden llegir alguns dels seus contes o la biografia que acaba de publicar Acantilado feta per Romain Rolland, molt interessant venint d'una persona tan inquieta com Tolstoi. No només va ser escriptor i filòsof, també va ser anarquista, pacifista, pedagog, vegeterià, i defensor de l'esperant. La mateixa editorial també ha publicat un recull d'algunes de les més de 10.000 cartes que  va escriure  l'escriptor, amb el títol de Correspondencia.
 

Comentaris

Entrades populars